La capacitat de pensar abans de fer, és a dir, l’anticipació, és el que caracteritza un bon aprenentatge. La majoria d’alumnes tendeixen a posar-se a fer una activitat sense haver planificat prèviament com realitzar-la, i els ensenyants sovint reforcen aquesta tendència, ja que avaluen més els resultats d’una tasca que no pas la seva planificació. Cal, per tant, dedicar temps a avaluar i regular la planificació de l’acció. És important que l’alumnat posi per escrit en què ha de pensar o què ha de fer per resoldre un determinat tipus de tasca abans de fer-la i ajudar-lo a autoregular la seva representació i com l’aplica. “Avaluar és aprendre” (Neus Sanmartí)

Per consolidar els aprenentatges s’han de relacionar amb els aprenentatges previs adquirits per contrastar-los i reformular-los, si cal, en contrast amb els nous aprenentatges adquirits. Aquest procés serà clau per poder reconèixer com s’ha millorat en l’assoliment de les competències. 

Els aprenents són diversos a l’inici d’un procés d’aprenentatge i també al final, però tots han d’haver avançat. Per això és important que l’aprenent reculli evidències dels canvis i de les millores que ha realitzat per mostrar la seva progressió. Si els alumnes identifiquen el seu punt de partida, per mitjà d’estratègies i instruments d’autoavaluació i coavaluació, i com va avançant en el desenvolupament de les diferents competències i sabers associats podran consolidar els aprenentatges adquirits. 

Si has escollit aquest pas, aquests són alguns dels instruments que ens poden ser útils per a afavorir que l’aprenent sigui conscient de quin és el seu punt de partida i dels coneixements previs:

• Apartat 2.3 del document Avaluar és Aprendre.

• Mapes conceptuals, mentals i d’idees, de pensament.

• KPSI

• Fulls d’autoavaluació i coavaluació

• Q-SORT

• Carta d’estudi o carta de navegació

• Base d’orientació

• Narrativa: compartir objectius i coneixements previs