Violència zero
MONCÓ, Beatriz . Els homes no peguen. PIÉROLA, Mabel (il.). Ed. Bellaterra, 2006
Els homes no peguen és un conte que vol cridar l’atenció contra la violència familiar i de gènere. És un avís contra la masculinitat mal entesa, contra la desigualtat entre homes i dones, contra el maltractament domèstic, contra les estructures de poder que permeten que les famílies i les seves relacions es converteixin en un terror quotidià, en un camp de batalla on els més febles poden perdre la vida.
Violència familiar i de gènere, maltractament
Es deia Terrible i amb raó. Atemoria a la seva dona, als seus fills i a tots els habitants del bosc. Però els seus quatre llobatons encara no havien dit la última paraula. Un bon dia, a l'hora de la migdiada, es van apropar sense fer soroll i... va passar una cosa terriblement sorprenent.
Maltractament, abús de poder
SERRES, Alain. Terrible. HEITZ, Bruno (Il.). Libros del zorro rojo, 2010
En la literatura infantil hi ha diferents tipus de llops: ferotges, malvats, tramposos, zampones ... però cap guarda un secret terrible, com el terrible llop d'Alain Serres i Bruno Heitz. Aquest àlbum és una història de por i de valor, de canvis i acceptació en la qual s'encreuen temes com l'abús de poder i el maltractament. Com en els vells contes populars, els nens i nenes trobaran un missatge encoratjador: no importa el petits o febles que siguin, si assumeixen els desafiaments de la vida amb intel·ligència i audàcia.
Una història amb un text clar i entenedor amb unes il•lustracions fantàstiques de traç ample i ràpid que donen aquest tarannà a en Terrible de fúria, serietat i domini de la situació
Azul és una història valenta de supervivència sobre un nen que, tot i el maltractament, l'abús i l'abandonament, aconsegueix curar-se i reconstruir la seva confiança gràcies a l'acollida i l'amor d'una altra persona.
És un llibre per trencar els murs de silenci amb que els abusos sexuals empresonen a les víctimes. Per sentir-se escoltat i acompanyat. Que permet trencar el tabú, la culpa, la vergonya, lluitar contra la indiferència de l'entorn i acceptar la situació davant els altres.
Mitjançant el text, però també a través d'unes sensibles il·lustracions que mostren els processos psicològics que es pateixen amb l'abús sexual, que utilitzen la poesia i la metàfora per explicar l'aprenentatge de l'dolorós camí.
Abús sexual, assetjament, maltractament
MURILLO, JA. i PAZ, M. Azul. Un cuento contra el abuso. Barcelona: Thule Ediciones SL,(2017).
Idioma: Castellà
GEISLER, Dagmar. El meu cos és meu! Ed. Juventud
Prevenció d'abusos
«Sóc la Clara, i tinc quelcom molt especial: el meu cos! És meu i de ningú més. Si no m’agrada que em toquin, dic: «Deixa’m. No em toquis. No ho vull.»»
Dir que no i protegir-se de contactes desagradables no és fàcil. Els nens que se senten segurs de si mateixos tenen més facilitat per dir ben clar el que volen i el que no. Per això és important que tots els nens prenguin consciència dels seus sentiments i del seu cos. Només així podran establir límits.
"És un llibre pensat per tal que els nens aprenguin a sentir-se segurs d'ells mateixos, afavorint el diàleg i la reflexió al voltant del propi cos i la seva relació amb els altres. A partir de descriure situacions quotidianes, el llibre fa que els nens siguin conscients d'allò que segurament els agrada i els fa sentir bé (les abraçades amb els que més estimen, les pessigolles, el contacte pròxim amb els amics...) i també d'allò que potser no els agrada tant (quan algú els agafa massa fort, les pessigolles que duren massa, els petons dels desconeguts, el contacte amb alguns animals...)" Font: Criatures. Mariona Visa
OLID, Bel. Crida ben fort, Estela! Mexico: Editorial Fineo, 2009
A l’Estela li agraden moltes coses. Quan es banya, li agrada jugar amb l’aigua i imaginar-se que és un dofí; li encanten les croquetes i la truita de patates de la seva àvia i també li agrada figurar-se que els seus cabells foscos i llarguíssims són un vestit màgic que la protegeixen del món i la fa invencible. Fins fa poc també li agradava jugar amb el seu oncle Anselm, però últimament la porta a l’habitació i li fa coses que a ella no li agraden gens. La Conxita, la seva mestra, li va ensenyar un truc meravellós per quan passi alguna cosa que no li agradi o algú vulgui fer-li mal: “Crida ben fort, Estela!”
"Aquest és un llibre que aborda un tema tan delicat com són els abusos infantils. A través del conte, s’ofereix una manera senzilla d’introduir el tema a casa, obrint un espai de reflexió i diàleg dins la família.
Crida ben fort, Estela!, és un conte perquè els nens el llegeixin acompanyats d’un adult responsable que els permeti trobar el sentit de la història i treballar els seus continguts. La protagonista del conte, l’Estela, haurà de fer front a diverses situacions que no li agraden, entre elles l’abús sexual. L’important es analitzar com l’Estela aprèn a demanar ajuda i a dir NO a tot allò que la disgusta."
Font: Faros Sant Joan de DéuAbús sexual infantil
Escoltar el conte amb la veu de Lluís Homar:
LEAF, Munro. Ferdinando el toro. KLEMKE, Werner . Lóguez Ediciones
Vivia una vegada a Espanya un bou jove anomenat Ferdinando. Els altres bous passaven el temps jugant i donant-se topades. Ferdinando no. Ferdinando preferia estar estirat entre les flors a l'ombra d'una alzina. La preocupació inicial de la seva mare va donar pas a l'acceptació de les peculiaritats del seu fill, a què indiscutiblement veia feliç. Ferdinando va seguir creixent i mentre els seus companys s'anaven fent més ferotges i anhelaven participar en les curses, ell seguia estirat olorant flors. Un dia van aparèixer diversos homes per escollir el bou més fort. Ferdinando òbviament no tenia cap interès en això i va anar a tombar-se com acostumava a fer a l'ombra d'una alzina. Una abella situada estratègicament seria la culpable que el seu destí canviés i es veiés enfrontat a una cursa de braus. Com creieu que va respondre Ferdinando?
Una commovedora història que no deixa a ningú indiferent, que fomenta la reflexió i el diàleg sobre temes com la tolerància, el valor de la diferència, la llibertat i el respecte a la individualitat.
La primera edició va ser l'any 1936. El llibre va ser prohibit a Espanya i cremat a l'Alemanya de Hitler per considerar-propaganda antinazi. La història va ser adaptada en un curt de dibuixos animats de Walt Disney (Ferdinand the Bull) que va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge d'animació el 1938. Va ser publicat en plena Guerra Civil Espanyola com una bella aportació a la causa de la pau
Respecte a la individualitat, respecte a la diferència, llibertat
Clara ha perdut el seu somriure i no entén molt bé per què. Sent que una ombra la segueix. Una ombra que es fa cada vegada més gran. Clara sap que alguna cosa li succeeix, però no aconsegueix trobar les paraules per expressar-ho.
"Hi ha moltes Clares que no recorden d'on els venen les angoixes, que no recorden què els va passar més enllà del fet que, un dia, una ombra va aparèixer a les seves vides i la segueixen arrossegant durant la seva edat adulta. Els abusos sexuals en moltes ocasions s'obliden, passen a un racó de la memòria on només hi té accés una part subconscient de la nostra ment. Per "sort", els éssers humans, disposem d'un gran aliat que ens ajuda a recordar que existeixen racons interns on s'oculten ombres no desitjades: el nostre cos."
Font: CriaturesManual pedagògic per adults de l'autora per explicar el conte i parlar del ab´us infantil amb els nens
Abús sexual infantil
PASCUAL MARTÍ, Elisenda. L'ombra de la Clara. Uranito, 2016
TURÍN, A. (2012). L’Artur i la Clementina. Barcelona: Edicions Hipotesi, SL.
Un bonic dia de primavera, Artur i Clementina, dues joves i belles tortugues rosades, es van conèixer a la vora d'un llac. I van decidir casar-se aquella mateixa tarda ... Però de seguida Arturo decideix "lligar en curt" a la seva esposa fins convertir-la en un objecte més en la seva vida. Fins quan?
De la mítica col·lecció “A favor de las niñas”, és una història fabulada que reivindica el rol femení dins la societat, lluita contra els estereotips sexistes i denuncia la discriminació. Perquè avui dia es necessiten encara obres sobre la coeducació i la igualtat.
"En el conte de Clementina es dóna una de les formes de violència més perjudicial entre les parelles, la que a través de la desqualificació i detriment de l'altre va disminuint i liquidant l'autoestima de què és agredit. D'aquesta manera, cada vegada que Arturo trobava ridícula a Clementina amb les seves preguntes, somnis i aspiracions, aquesta es trobava al seu torn ximple i avorrida, cuidant-de mostrar-se tal com realment era davant de l'altre i coartant l'expressió lliure del seu ésser. Què pensaran els nens d'això? ¿S'hauran enfrontat a alguna situació similar amb els seus amics?
Una lectura molt interessant que planteja el conte d'Arturo i Clementina és la formació d'identitat, el conèixer-se i respectar-se tal qual un és, de manera d'evitar adaptar-nos a un altre o a una altra situació anul·lant la pròpia identitat i personalitat. Llegir amb els nens aquest conte i mostrar-los la infelicitat de Clementina al no fer el que volia, a l'veure obligada a callar per por de no dir el apropiat, a portar una vida que l'torna infeliç, permet fer-los reflexionar sobre la necessitat humana de conèixer- i respectar-se a un mateix per després poder, llavors, buscar a un altre que ens complementi i que mai ens anul·li."
Font: Arturo y Clementina, un cuento para hablar de igualdad
Maltractament, violència de gènere, autoestima
Abús sexual
FRANZ Cornelia, SCHARNBERG,Stefanie. La Marta diu No! Takatuka
Quan la mare plega tard de treballar, la Marta, en sortir de la guarderia, sempre va a ca l’avi Francesc, el veí que viu al pis del costat. De fet, a la Marta l’avi Francesc li cau bé, però darrerament s’arramba massa quan toquen el piano i li fa petons mullats. La Marta no sap com explicar-ho a la mare, això. Un dia es posa malalta, i per fi diu a la mare que ja no té ganes d’anar a ca l’avi Francesc. La mare no s’enfada gens, i aleshores la Marta ja no ha de tornar a casa del veí.
"Com acompanyar a les criatures a que posin límits en les relacions sexo-afectives? Com prevenir l'abús sexual a la infància? Com acompanyar en dir sí o no a petons, abraçades o carícies?
Perquè a vegades, hi ha petons, abraçades o carícies que no ens agraden, encara que estimem a qui ens les fa. I les nenes i nens poden decidir si les volen o no, inclús quan les volen i quan no.
Amb aquest conte es poden treballar els límits i el respecte al propi cos i a les emocions que ens genera. És un bon material per prevenir l'abús sexual, però també per ensenyar que sempre és decisió d'una mateixa quan volem que ens facin petons, abraçades o carícies, independentment que sigui algú que ens estimem i que ens estima."
FONT: Familiaritats diverses
Enganxada al mòbil? No, estic enganxada a la persona que hi ha darrere de la pantalla. No ho puc evitar, prioritzo un missatge de whatsapp a qualsevol altra cosa. També estic enganxada a les magdalenes del´àvia, a la música, a les pel·lícules, als llibres i als petons. Ime´n desenganxo quan em controlen, em toquen el whatsapp o m´etiqueten en fotografies sense permís. Estimar no fa mal i, si em fas mal, etdiré: «NO» i em desenganxaré de tu.
Per cert, sóc la Xènia i aquest és el meu blog. T´hi enganxes?
PASQUAL ESCRIVA, Gemma .Xènia, estimar no fa mal. Barcanova