Preciós àlbum i·lustrat per explicar des de ben petits, per encetar converses amb els més grans al voltant dels estereotips de gènere, sobre el que ens agrada al marge de si és per nens o nenes, sobre els petits "secrets" que amaguem...
Embedded Files
ACOSTA, Alicia. AMAVISCA, Luis. Visca les ungles de colors. Gusti (il.) Madrid : NubeOcho, 2018
Qui ha dit que els nens no poden pintar-se les ungles?
A en Joan li agrada pintar-se les ungles, sobretot amb colors alegres, com ell. Ho fa perquè li agrada, i amb una amiga trien colors per tal de fer combinacions divertides. Fins que un dia a l’escola se’n comencen a riure. En Joan se sent trist, avergonyit i li costa parlar del què ha passat. Tan aviat el pare se n’assabenta decideix fer costat al seu fill i es pinta ell també les ungles. Fora etiquetes!
Aquesta és una història inspirada en fets reals
Estereotips, rols de gènere, valentía, tolerància. acceptació, llibertat
Estereotips, rols de gènere, valentía, tolerància. acceptació, llibertat
A Julián li agraden tant les sirenes ... S'imagina convertint-se en una d'elles, nedant i jugant amb els peixos. Llavors, mentre la seva àvia es dóna un bany, ell se les enginya per disfressar-se d'una bella sirena. Julián es col·loca les fulles d'una planta a manera de frondosa cabellera. Li afegeix unes flors. Es pinta els llavis davant el mirall i, finalment, amb una cortina es fabrica una elegant cua de sirena. Quan la seva àvia surt de l'bany es queda atònita. Julián s'espanta. Pensa que està enfadada, que potser el renyi, que no està bé lluir com una sirena ... Però la seva àvia el sorprèn regalant-li un collaret per completar la seva vestit. Després el porta a una tradicional festa de Carnestoltes. Allà desfila al costat de pops, meduses, peixos de diferents colors i, per descomptat, sirenes, moltes sirenes com ell.
Premio Ópera prima Bologna Ragazzi 2018
Premi llibreter 2019
Estereotips, rols de gènere, valentía, tolerància. acceptació, llibertat
Estereotips, rols de gènere, valentía, tolerància. acceptació, llibertat
LOVE, Jessica. Sirenes. Love, Jessica (il.).Rubio, Esther (traductora). Madrid: Kókinos, 2018
Un àlbum preciós, que aposta clarament per la lluita contra els prejudicis i per la defensa i el respecte a ser el que un mateix somia i tria, sense ser jutjat ni condemnat. Cada il·lustració és plena de significat, de detalls meravellosos que mostren una gran sensibilitat.
Noves masculinitats, estereotips, rols de gènere
Noves masculinitats, estereotips, rols de gènere
PÉREZ HERNANDO, Fernando. Armando. Txell Freixenet Raspall (trad.) Barcelona : Takatuka, 2015
El pare de l’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi ha arribat el dia en què podrà compartir amb el fill la seva gran passió ensenyant-lo a jugar a futbol. Però l’Armando no mostra el mateix entusiasme per la pilota que el pare, ni respon als automatismes que s’esperen dels nois, quan s’enfronten a aquesta famosa esfera. Sembla que l’Armando no porta els grans xuts ni les grans aturades en els gens, però s’ho manegarà per incorporar la pilota als seus jocs.
En el ramat, totes les elefantes són de color rosa, excepte la Guillermina. Aviat descobrirà que les del seu sexe tenen prohibit fer coses reservades només pels mascles. Com que no accepta aquesta tradició, aviat mostrarà a les seves companyes que la igualtat no és pas una utopia.
Rols de gènere, igualtat, estereotips
Rols de gènere, igualtat, estereotips
TURIN, A. i BOSNIA, N. Rosa caramel. Barcelona: Kalandraka, 2016
El relat és una crítica a la nostra societat que sovint classifica les persones en funció del seu gènere i exerceix una forta influència en el seu futur. Pot facilitar a l'aula encetar converses sobre la igualtat i la llibertat, la discriminació i destacar el rol femení. Un conte fantàstic per avançar en el canvi de mentalitats.
DÍAZ REGUERA, Raquel. Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? Edicones Thule, 2010
Igualtat, dret a la pròpia identitat, estereotips, rols de gènere
Igualtat, dret a la pròpia identitat, estereotips, rols de gènere
La Carlota estava farta del rosa i de ser una princesa. La Carlota no volia fer petons a gripaus per esbrinar si eren prínceps blaus. La Carlota sempre es preguntava perquè no hi havien princeses que rescatessin als prínceps de les urpes dels llops o que cacessin dragons o muntessin en globus.
En Paco Mir, un dels membres de TRICICLE, va adaptar i dirigir un espectacle basat en el conte.
Pots veure un resum a sota i accedir a la fitxa
L'àlbum convida a reflexionar sobre els tòpics sexistes, a fer-se preguntes sobre molts dels rols tradicionals de gènere que encara persisteixen i segons els quals se suposa que els homes estan més disposats a l’aventura i les dones s’han de centrar en cuidar-se i estar guapes”.
La catàstrofe ho posa tot potes enlaire. Passaran de tenir una vida ben monòtona a viure aventures i tenir nous rols dins la família. Perquè a vegades d'un gran mal en surt un gran bé.
Rols de gènere, estereotips sexistes
Rols de gènere, estereotips sexistes
Adela Turín i Nella Bòsnia van crear aquesta història el 1975 per revisar el lloc que ocupa la figura femenina en la família i en la societat. Passats més de 40 anys alguna cosa ha canviat però ens queda moltíssim camí per recórrer. Un clàssic que ens mostra una història amb estereotips sexistes que, per desgràcia, encara són molt presents a la nostra societat
Arriba la festa de disfresses a l’escola i en Kevin es vol disfressar de princesa. La seva germana li ha deixat un vestit, unes sabates de taló i unes quantes joies. Ha agafat el maquillatge de la seva mare, i ara en Kevin és una princesa.
La veritat és que no veu quin mal hi ha a disfressar-se així. Quan ens disfressem, és perquè no ens reconeguin, oi? Si no, disfressar-se ja no tindria cap gràcia.
Ara, en Kevin és una princesa. Els altres ja se’n poden riure, que a en Kevin li és ben igual.
Estereotips, rols de gènere, acceptació, tolerància
Estereotips, rols de gènere, acceptació, tolerància
ESCOFFIER, Michaël. Princesa Kevin. Roland Garrigue (il.) Barcelona : Baula, 2019
FABI, Santiago. Un tigre amb tutú. Siruela,2017
En Max viu a París i res no li agrada tant com fer piruetes i pliés. En Max té un somni: ser ballarí i brillar dalt l'escenari. Ho aconseguirà? Un conte inspirador sobre l'amistat, el talent i l'afany d'aconseguir allò que ens fa més feliços.
Estereotips, amistat, esforç, perseverança
Estereotips, amistat, esforç, perseverança
Tots tenim somnis i sabem que en el procés per aconseguir-los cal superar moltes dificultats. Aquest preciós àlbum il·lustrat ens parla d'això i també de la importància de trobar gent pel camí que ens ajuda a assolir les nostres fites.
TURÍN, Adela. La historia de los bonobos con gafas. BOSNIA, Nella (il.). Kalandraka
Ells menjaven, viatjaven i es modernitzaven mentre elles recol·lectaven menjar i criaven a la prole. Però els bonobos no acceptaven que les bonobas també poguessin aprendre i evolucionar. Però un dia, les bonobas es van cansar i van decidir actuar.
Igualtat, estereotips de gènere
Igualtat, estereotips de gènere
Aquest meravellós clàssic il·lustrat ens permet generar debat al voltant del repartiment de les tasques domèstiques, l'accés a l'educació, la discriminació de les dones i el masclisme...
Reivindica el paper de lluita i superació de la dona en una societat masclista, la qual imposa límits i estableix quins són o han de ser els rols que ha de desenvolupar l'home i la dona en la nostra societat.
Un tema de vigent actualitat en moltes societats i cultures en què la instrucció i l'educació està encara vetada a la dona i és només un privilegi de l'home.
BRENMAN, Ilan. Les princeses també es tiren pets. Bromera, 2011
El pare de Laura va agafar el llibre secret de les princeses i li va contar a la filla una cosa que no sabia ningú... Descobreix aquest secret que la gent desconeix.
"Aquest llibre és una meravellosa aportació a totes les famílies que tinguin la intenció de posar un toc d’humor a les històries roses, i ens fa arribar aquesta enginyós i divertidíssim conte: Les princeses també es tiren pets del prolífic brasiler Ilan Brenman. En aquest àlbum es posa de manifest els més de setze anys que fa que aquest home es dedica a la narració oral, doncs ha inserit a la història un ritme que permet fer-ne una narració amena i sobretot molt divertida, que desmitifica l’aura de perfecció atribuïda a les princeses."
FONT: Lliberia Al.lots. Silvia Cantó
Estereotips, rols de gènere
Estereotips, rols de gènere
BALADA, Montse. Qui diu la veritat? SANS, Eva (il.). El cep i la Nansa,2011
Heu pensat mai que la llegenda de Sant Jordi pot canviar si a tothom es deixés parlar? La princesa de la llegenda de Sant Jordi també té la seva versió d'aquesta història i ens la vol explicar. El que no ens esperàvem era que fos una princesa tant diferent!
Una versió divertida i esbojarrada de la llegenda de Sant Jordi on la princesa és la més valenta de tots.
LLENAS, Anna. T'estimo (quasi sempre). Estrella Polar, 2015
Per què un mateix tret d’una persona fa que de vegades ens agradi i d’altres ens molesti?
En Lolo i la Rita són molt diferents. Acceptar les diferències sovint no és fàcil... Però qui els va dir que ho seria?
Un conte per a nens i grans que convida a la comprensió d’allò que ens fa diferents, mostrant el màgic efecte dels pols oposats.
Un àlbum il·lustrat tendre i divertit, una història pensada per explicar als nens i amb la que molts adults s’hi veuran reflectits, sobre la meravellosa diferència!
Tolerància, acceptació de la diferència, amistat
Tolerància, acceptació de la diferència, amistat
STEIG, William. Irene la valenta. Kiko Amat (trad.) Primera edició: febrer 2018– Barcelona : Blackie Books, 2018
La Irene, filla d’una modista, té una missió: portar-li un vestit a la duquessa. No l’espantarà la tempesta ni un vent que insisteix a fer-la agafar por. Intenta travessar el bosc: se li congelen les llàgrimes, s’enfonsa en la neu, cau la nit… la Irene corre perill! És petita. I sabem que com més petit ets, més valent has de ser per poder fer grans coses. Però és que ella és Irene la valenta.
Una veu de narrador oral i unes il·lustracions molt expressives fan que el lector segueixi amb l’ai al cor i ple d’admiració la determinació de la nena perduda enmig del bosc. Se sentirà ben reconfortat al final, perquè com diu l’autor, “els contes per a nens han de ser optimistes”, i aquí els infants tenen una bona història per gaudir plenament de l’experiència. Senzill, clàssic i encantador.
Font: Teresa Colomer
En el llibre, trobem una família formada per una mare i una filla amb una relació basada en la confiança i el deixar fer. Irene és agraïda i dolça amb la seva mare i, sobretot, té ganes de demostrar que ja és gran per ajudar a casa,
Estereotips, rols de gènere, valentia
Estereotips, rols de gènere, valentia
Al meu germà li va encantar el regal de la tieta. “Li diré Teresa”, va dir al veure la nina de drap. Quan va dir que volia dormir amb la Teresa, el meu pare va dir: “No és greu. Ja li passarà”...
Igualtat de gènere, noves masculinitats, estereotips.
Igualtat de gènere, noves masculinitats, estereotips.
FLAMANT, Ludovic. Les nines són per a les nenes. Tramuntana
FERRARA, Antonio. La mestra és un capità. Birabiro Editorial
Una mestra actual i valenta explica en primera persona els equilibris que fa amb les mil obligacions paral·leles de la professió i de la vida privada. La mestra, agosarada i humaníssima, sap afrontar heròicament, amb la mateixa energia i de vegades en solitari, els virus de la grip, la manca de paper de vàter, la convivència i les taules de multiplicar, però sempre amb entusiasme, tenacitat, tendresa i un respecte absolut per les criatures.
"... interessant i destacable també és una altra de les reivindicacions de el llibre: la situació laboral de la dona actualment, representada en aquesta ocasió per una mestra "puedelotodo", que té el doble paper de mestra i mestressa de casa i que, per descomptat, no rep ajuda per part dels altres en les tasques de la llar. Una super heroïna que lamentablement he vist reflectida en moltes companyes que he anat coneixent al llarg d'aquests anys, en els centres en què he treballat. És clar que no passa només a aquesta professió, però aquesta és ja una qüestió en la qual hauríem de reflexionar més detinguda i profundament ..."
FONT: Soñando cuentos
Igualtat, tasques i oficis tradicionalment femenins
Igualtat, tasques i oficis tradicionalment femenins
DEMARCO, Magela. Un papa amb davantal. BIANCO, Andrea (il.) Bellaterra. 2018
Sabeu què? A casa, en lloc d'una senyora que ens ajuda a fer les feines, tenim un home que es posa davantal. Es diu Salvador, el va contractar la mama i ho sap fer tot. Treu la pols superràpid, és com si ballés, neteja els mobles i deixa les rajoles brillants.
Com és la distribució de les tasques de cura a casa? Qui s'encarrega de fer el menjar? I que la roba estigui neta? I que no hi hagi pols a casa? I que els nens i nenes vagin vestits? I de fer la compra? I ...?
Massa sovint encara, aquestes tasques recauen en les dones (ja sigui la mare o sigui de manera externalitzada a una dona que s'ha contractat perquè se n'encarregui). D'aquesta manera resulta especialment complicat trencar amb els rols de gènere clàssics, amb les expectatives sobre què han de fer les dones i els homes, i sobre les pròpies pressions que ens posem les dones com a cuidadores i la tranquil·litat que senten els homes sense donar resposta a aquestes preguntes.
A través d'aquest conte es poden treballar els rols de gènere, la importància de la corresponsabilitat en les tasques de cura, així com discutir sobre les expectatives vinculades a dones i homes i com transformar-les.
FONT: Familiaritats diverses
Andrea Bianco
Rols de gènere, igualtat, repartiment de tasques de la llar
Rols de gènere, igualtat, repartiment de tasques de la llar
Mahy, M. i Blake, Q. El segrest de la bibliotecària. Barcelona: Viena Edicions, 2018.
Un dia, una colla de bandits segresta la senyoreta Ernestina Laburnum, que, tal com els confessa ella mateixa, no és rica, ni té parents famosos, ni tan sols té casa… Però els bandits l’han triat perquè és la bibliotecària del poble, i estan convençuts que l’ajuntament estarà disposat a pagar un enorme rescat per recuperar-la, perquè sense ella la biblioteca no pot rutllar de cap de les maneres. És un pla molt ben pensat, oi? Però les coses es compliquen per culpa del xarampió, d?un terratrèmol, de la policia i, sobretot, dels llibres!
Estereotips
Estereotips
Olga, Ana i Sofia troben un bagul ple de vestits i decideixen organitzar un concurs de bellesa en el qual és imprescindible portar cues.
Les nenes s'oposen que Gabriel desfilada amb elles ja que argumenten que els nois no són bells i, a més, no tenen cues. El gat tampoc és apte perquè és pelut i gris (encara que a ell li encanta el seu aspecte)
Discuteixen i, a la fi, les nenes li canvien la roba -segons elles horrible- a Gabriel, i li fan cues, pinten a l'gat de rosa ... Tots es preparen perquè un jurat de formigues triï a la més bella o a el més bell.
Però resulta que les formigues desqualifiquen als concursants perquè per a elles la bellesa resideix en ... ser petites, negres i amb antenitas!
GREEN, Ilya. La dictacura de les cuetes. Kókinos
Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit. Doncs, en aquest original llibre sí ho està i, a més, dibuixat.
Aquest conte que sorgeix d'un joc infantil és molt interessant perquè parla sobre el complex tema de la bellesa que els adults han de debatre amb els nens: la desesperada carrera de molts darrere de la imatge perfecta, la discriminació que es fa cap als "lletjos "i el bullying de què són víctimes els que no coincideixen amb els cànons de bellesa (orelles de pàmpol, baixets, grassonets, ulleretes ...), la qüestió d'on resideix la veritable bellesa, fora o dins d'un ... i planteja una pregunta clau : la vida, la felicitat, l'amor passen per ser més o menys bell?
NILSSON, Frida. Pirates de la mar de Gel. JANSSON, Alexander Viena, 2018
Igualtat, respecte
Igualtat, respecte
La Siri és una nena de deu anys que viu plàcidament en una illa remota de la mar de Gel, amb el seu pare, que fa de pescador, i la Miki, la seva germana petita, fins que, un mal dia, el ferotge pirata Capblanc captura la Miki per fer-la treballar a la seva mina de diamants. No és la primera vegada que passa: són molts els nens que han estat segrestats però ningú no s’atreveix a rescatar-los. Però la Siri està disposada a fer el que calgui perquè sap prou bé que la Miki, tan petita i tan poruga, no aguantarà gaire temps a les profundes galeries de la mina del pirata Capblanc.
"...Tota una construcció excel·lent de ritme, emoció i coherència narrativa, així com de creació de personatges insòlits i atractius. La naturalitat en el tractament del gènere és destacable, ja que les relacions entre ambdós sexes estan deslliurades de reivindicacions aparents i el missatge d’igualtat de possibilitats i diferències individuals resulta més eficaç.
Una obra de to clàssic, però de narrativa actual pel que fa a l’estil narratiu visual i directe, l’atenció als aspectes psicològics o els valors subjacents. Una obra que deixa una sensació de solidesa narrativa i netedat moral, del tot adequada per a la lectura col·lectiva escolar i del final de la infantesa. Per saber que tot el que es fa té conseqüències, i que cal actuar honestament i amb valor respecte d’això.
Font: Teresa Colomer
Néixer nena o nen canvia la vida. Influencia com ens vestim, com ens comuniquem amb els altres, els estudis que fem, les expectatives alienes… La societat assigna a les noies uns comportaments, actituds i rols socials que poden generar patiment.
De la mateixa autora que He vençut el bullying!, aquest llibre pretén establir eines perquè les nenes no sofreixin per ser nenes, perquè no continuïn acceptant les obligacions de ser el que no volen ser ni situacions que les facin sentir inferiors o atacades.
Aquest llibre presenta 14 testimonis de noies que troben idees i solucions per aturar el masclisme i no patir-hi més. I això, gràcies a l’estratègia de defensa d’Emmanuelle Piquet, també anomenada «fletxa de resistència», que fa que la incomoditat canviï de bàndol.
Són tàctiques originals i adaptables que permeten a les noies reaccionar per elles mateixes de manera eficaç en situacions com comentaris desagradables sobre el físic, el repartiment desigual dels espais del pati, els petons forçats, les activitats prohibides…
PIQUET, Emmanuelle. Em defenso del sexisme. Juventud.
PARR, María . Cors de gofra. Nórdica libros , 2017
En un petit poble de la costa noruega, Knert-Mathilde, viuen la Lena i en Trille. Ella és intrèpida, divertida i aventurera. Ell, la ment serena de tots dos. Són amics de l’ànima encara que en Trille necessita que li diguin més vegades, com a tots ens passa en algunes ocasions. La Lena viu sola amb la seva mare i, de tant en tant, pensa que li agradaria tenir un pare. En Trille té una germana adoptada a Colòmbia i un avi magre i arrugat que viu al soterrani de casa i al qual adora. El que més els agrada és compartir les gofres calentetes que fa la tiaàvia i passar el dia junts gaudint d’aventures que, a vegades, quasi acaben en catàstrofes.
Aquest és el regne de la Lena i en Trille. T’animes a conèixer-lo?
"El llibre s’estén des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període. La Lena és un personatge memorable, en l’estil de Pippi Langstrump, i la veiem des de la mirada fascinada del Trille, un nen pacífic, racional i sensible. L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen."
Font: Teresa Colomer
VILLANUEVA Muriel . Duna, diari d'un estiu. Babulinka Books
Hola. Em dic Duna i aquest és el meu diari d’estiu. Estic amb les meves dues germanes a casa l’avi, un malcarat. La mare ens ha deixat tirades en aquest poble blanc i blau davant del mar i el mestre de l’escola m’ha posat com a deures que escrigui tot el que em passi abans d’entrar a l’institut. No ho negaré: semblava que seria l’estiu més avorrit de la meva vida. Ara, però, entre la colla baliga-balaga, els secrets de l’avi, i un noi súper interessant que he conegut al bosc, sembla que la cosa es va animant. Tot apunta que aquest serà un estiu especial, de descobertes, d’aquells que fan créixer
"Sota l’aparent senzillesa del diari de vacances (odiosa imposició escolar!) de la Duna, aquesta petita (pel format) meravella ens parla del còctel d’emocions i de sensacions que ens aclapara quan deixem enrere la infància. L’oci compartit amb les germanes en un poble de la costa, sota la mirada de l’avi malcarat i amb l’absència volguda de la mare, adopta un caire especial amb la coneixença d’un nen callat, en Max. Amb una prosa bellíssima, la Duna ens glossa de manera natural, creïble i fluida, el primer amor, la primera regla, el primer enfrontament amb la mare i el descobriment de la fragilitat dels adults. Tot amanit amb misteris hàbilment dosificats, tal vegada no tan transcendents com el que té a veure amb la pregunta del milió: qui sóc?"
Font: Faristol
Report abuse