AMAVISCA, Luis i RENDEIRO, Elena. La princesa Li. Madrid: NubeOCHO,2012
Bilingüe: anglès-català
La princesa Li vivía con su padre, el rey Wan Tan, en un hermoso palacio. Ella amaba a Beatriz, una chica de una tierra lejana.
Las dos eran muy felices hasta que Wan Tan mandó llamar a la princesa: había llegado el día de casarse con un joven de la corte.
Identitat de gènere, diversitat, valentia
EL MEU FILL PRINCESA és un conte il·lustrat basat en fets reals, que parla de l’acceptació. L'autora explica que va escriure el llibre amb ànim d’oferir als nens i als adults una eina per parlar de l’amistat incondicional. Com que no volia que es fiquessin amb el seu fill, o que el rebutgessin, pel fet d’anar a escola amb un vestit de nena, va parlar amb la seva mestra de preescolar. Va compartir les seves pors amb altres persones, i es va posar en pràctica un projecte per donar-li suport a ell i també a altres infants que tenien una manera diferent d’expressar-se. Ateses les conseqüències inimaginables que es deriven de l’assetjament escolar, el fet de parlar sobre l’acceptació pot ajudar a encarar aspectes bàsics com ara la compassió.
Acceptació, Identitat de gènere, diversitat
KILODAVIS Cheryl. El meu fill princesa. Suzanne DeSimone (il.) Edició: Bellaterra, 2015
"Malgrat vivim en una societat desenvolupada i aparentment civilitzada, encara hi ha certs tabús que cal arribar a eradicar, un d’ells és justament el tema que tracta aquest conte, acceptar les persones tal com són, quan són diferents per alguna raó, tan li fa quina sigui, sovint apareixen tensions i conflictes que provoquen malestar al qui les pateix, i això, no és propi d’una societat civilitzada i moderna com la que ens mereixem tots plegats. Cal veure la diferència com el que és, una riquesa.......llibres com aquest són fantàstics, doncs exposen de manera senzilla i planera una situació que podria donar peu a estranyesa, burla o fins i tot generar actituds malintencionades envers infants que l’únic que fan és mostrar-se com són, meravellosament diferents!"
GUTIÉRREZ, Maria. El ranxo de la Cris. Bellaterra, 2015
La Cris es una nena de quatre anys que pensa que de gran serà un home com el seu papa. Prefereix els jocs i les disfresses masculins i gaudeix imaginant que tindrà un ranxo al Far West amb vaques i cavalls. Els seus pares, amoïnats, busquen informació i respostes que els tranquil•litzin.
WALTON, Jessica. Ara em dic Joana. MACPHERSON, Dougal (il.). Animallibres,
El Martí i el Joan, un osset de peluix, passen molta estona junts. Els agrada anar amb bicicleta, plantar verdures al jardí, menjar sandvitxos enfilats en un arbre o quedar-se a casa quan plou. Un dia, però, l’os ja no vol jugar, perquè l’amoïna una cosa important: «Dins meu, sempre he sabut que soc una osseta i no un osset. M’agradaria dir-me Joana i no Joan.» El seu amic li fa costat.
"La transició del Joan, que vol dir-se Joana, pot resultar útil com a punt de partida per reflexionar sobre la identitat de gènere, una qüestió que, a més de la complexitat que té, per a moltes persones és realment nova.
Aquí els autors han optat per explicar-ho des de la positivitat, posant l’accent en el valor de l’amistat, a través d’un os de peluix adorable —qui no n’ha tingut un?—, la qual cosa aplana el camí per acostar-se als petits lectors."
Font: Bernat Cormand
Aquesta obra sorgeix de la reflexió i de l'debat de l'GAG a l'observar que avui dia encara perduren l'homofòbia i la transfòbia: formes de discriminació per la teva opció sexual o per la teva identitat de gènere. Volem recordar que en molts països, aquests comportaments encara són castigats amb presó, tortura i pena de mort. I en la nostra societat moltes persones del col·lectiu LGTB (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals) continuen marxant de pobles o de petites ciutats per viure en altres més grans on l'anonimat els permet expressar-se com realment són. Encara pots patir acomiadaments laborals o, com el cas de la transsexualitat, pot resultar molt difícil accedir a un lloc de treball, al que cal afegir el repudi familiar que suposa en molts casos. Aquest còmic és una eina bàsica per a adolescents que pretén eliminar l'homofòbia i la transfòbia reivindicant un món més respectuós i inclusiu, en el qual per fi puguem arribar a la igualtat social per a tothom. Perquè qualsevol pot formar part d'una historieta
MARTÍN, Susanna & SCRATCHS, Nac. 1,2,3,4... historietas diversas. Bellaterra, 2011
HALL, M. Vermell. Història d’una cera de colors. Barcelona: Takatuka, 2018
Acceptació de la diferència
La Vermell és una cera de colors que porta una etiqueta on diu «vermell», però en realitat és de color blau. El seu mestre vol ajudar-la a pintar de color vermell (Som-hi, pintem maduixes!), la seva mare intenta ajudar-la a ser de color vermell enviant-la a jugar amb una companya de color groc (Aneu a pintar una taronja!), i les tisores volen ajudar-la a ser de color vermell retallant una mica l’etiqueta, perquè pugui respirar més bé. Però la Vermell no és feliç. No hi ha manera que pinti de color vermell, per molt que s’esforci. Un dia una nova amiga la convida a pintar un oceà de color blau i, aleshores, la Vermell descobreix el que els lectors ja sabien de feia estona. Ella és blava! Aquest divertit, acolorit i commovedor àlbum sobre la valentia que s’ha de tenir per ser fidel a un mateix permet diverses lectures. Tothom hi trobarà un motiu de reflexió diferent.
Tots nosaltres tenim alguna cosa que ens fa especials. I sovint no coincideix la manera com ens veuen amb el que som. El llibre ens presenta una història original i amb un toc d’humor i ens permetrà treballar la transexualitat abordant la importància del respecte davant la diversitat, però també d'acceptar-nos a nosaltres mateixos. Resulta especialment interessant per poder parlar dels sentiments entorn a sentir-se diferent, i com les actituds de l'entorn afecten en com ens sentim.
PEITX, M i LOSANTOS, C. En Bru es fa gran. Per saber-ne més sobre la pubertat dels nens. Barcelona: Editorial Joventut, 2018.
En Bru té 10 anys i nota que el seu cos està canviant. El fet és que aviat entrarà en la fase de la pubertat com la seva germana Mia. Descobreix quins canvis experimenta el cos d’un nen durant la pubertat i aprèn tot el que es refereix a l’aparell reproductor masculí. Acompanya’l en la seva aventura de fer-se gran!
Escrit per una pediatra-endocrinòloga, aquest és un llibre per parlar dels canvis de la pubertat masculina com a part del procés normal de l’adolescència, i que recalca la importància, en aquesta etapa de grans canvis, de mantenir uns hàbits saludables.
Sexualitat, cos humà, pubertat
Sexualitat, cos humà, pubertat
Peitx, M. i Losantos, C. (2016). “La Mia es fa gran. Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes”. Barcelona: Editorial Juventud
La Mia enceta la pubertat i està plena de dubtes. Per sort, la seva pediatra els hi resol tots i, per sort per a nosaltres, la Mia ens ho explica i així també es resolen els nostres.
"La Mia explica en primera persona la seva experiència de fer-se gran. Des del botó mamari fins a la primera regla. Es una visió positiva i planera dedicada a nenes de 8 a 12 anys.
La voluntat del conte és que la lectora:
• Conegui el que li passarà amb explicacions clares i a la vegada científiques.
• Visqui la pubertat amb il·lusió i sense tabús.
• Estimi el seu cos amb els seus canvis mantenint i millorant-ne l’autoestima.
• Esdevingui una noia segura a la seva vida adulta."
Per tal que la joventut actuï de manera responsable amb el seu cos i en els temes relacionats amb la sexualitat i l’amor és important que tingui a mà la informació des d’aviat. Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.
"Per tal que la joventut actuï de manera responsable amb el seu cos i en els temes relacionats amb la sexualitat i l’amor és important que tingui a mà la informació des d’aviat. Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.
Una àvia pot tenir fills? Una dona es queda embarassada cada vegada que fa sexe? Quants espermatozoides produeixen els homes? Hi ha animals gais? Es pot fer sexe sota l’aigua? Per què es pot perdre un bebè? La imaginació i les ganes de saber no tenen límits. Aquestes són algunes de les preguntes que trobareu en aquest llibre tan voluminós com informatiu i divertit.
L’experimentada pedagoga sexual Katharina von der Gathen va treure d’una bústia les preguntes anònimes de l’alumnat de tercer i quart de primària que havia assistit a les seves xerrades sobre el cos, l’amor i la sexualitat. En aquest llibre l’educadora aplega les qüestions més destacades i les respon amb tota la franquesa i la cura necessàries i, sobretot, amb molt de respecte per allò que la mainada vol saber. Anke Kuhl, amb les seves il·lustracions d’estil còmic, interpreta aquestes preguntes amb molt d’humor, intel·ligència i sensibilitat"
FONT: Takatuka
VON DER GATHEN, k. i KUHL, A. Explica-m’ho- 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant. Editorial Takatunka, 2016
Sexualitat
BARBÉ, A. i CARRO, S.. Pessigolles. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017.
Estereotips, prejudicis, discriminacions
El llibre explica la història d’una nena que al explorar el seu cos i sentia pessigolles, davant la desconeixença la nena i li pregunta a la seva àvia. Un llibre dedicat al descobriment del cos dels infants on, a partir d’una metafora aborden la masturbació i exploració femenina.
La sexualitat ens acompanya, des de ben petites, per les diferents etapes de la nostra vida. És una font d'aprenentatge i un camp replet d'experiències molt valuoses per al nostre coneixement. Tot i que a voltes ens pot ser difícil, parlar amb les criatures de la seva sexualitat, els seus desitjos i les seves fantasies, contribueixen a un desenvolupament saludable i integral.
Font: EdualterBarbé i Carro, amb experiència en tallers sobre sexualitat i prevenció de violències de gènere, es serveixen de la metàfora per abordar la masturbació infantil femenina, encara que no per això deixen d’anomenar-la, això sí, amb delicadesa i amb la mateixa naturalitat amb què es podria parlar de la recepta d’un pastís…
Font: Filalagulla
JULIANO, Dolores. Marita y las mujeres en la calle. Bellaterra
Respeto, tolerancia, prostitución
Hi ha treballs perillosos, on les persones es juguen la vida. En altres casos el problema és que no estan acceptats socialment.
Susana deia: «He viscut tota la meva vida avergonyida perquè la meva mare havia fet un temps treball sexual. Tant de bo algú m'hagués parlat així quan era petita. »
"Tracta d'aquesta nena anomenada Marita que estava passejant amb la seva mare per la ciutat i va observar a unes dones a les voreres ia les cantonades com si estiguessin esperant a algú. És llavors on la curiositat de Marita fa que la seva mare prengui la decisió d'explicar què són aquestes noies i què fan. Les dones del carrer eren treballadores sexuals, és a dir, prostitutes. Marita sempre va fent un recorregut de preguntes per poder entendre per què aquestes dones "venen companyia i serveis sexuals". La mare de Marita sempre intenta fer connexions amb treballs comunament acceptats per la societat perquè Marita entengui que aquest treball és com qualsevol altre. A través de la lectura, amb les explicacions de la mare de Marita, Dolors ens ensenya com explicar a un nen el que són les prostitutes i el perquè moltes dones es dediquen a ser treballadores sexuals. Amb aquest text es pretén educar els nens i les nenes a que respectin les decisions dels altres i al fet que coneguin i pensin críticament sobre el que està passant realment en el seu món social. La mare li comenta que de vegades la gent parla per parlar i que no hi ha res dolent en vendre afecte i companyia; el dolent és agredir, insultar o fer mal als altres"
FONT: Libros para niños e ideas para su utilización
ZAMOLO, Lucia. El vermell mola. Takatuka
“No hi ha al món cap verí més nociu que la sang menstrual”, va dir Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim, àlies Paracels.»
«Com és que em poso vermella quan em cau un tampó de la bossa? Per què li dic al professor de gimnàstica que no em trobo bé quan tinc dolors menstruals? En poques paraules: com és o per quina raó el tema de la menstruació és un tabú?»
Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zamolo reuneix diversos fets i reflexions en una mena de diari on parla sense embuts del tema de la menstruació. D’aquesta manera contribueix a aclarir diverses creences errònies i dona importància a les dones perquè en parlin obertament i desinhibidament.
"Un llibre que parla d'aquest gran tabú que segueix sent la menstruació. Explica conceptes tan fonamentals en la vida de qualsevol dona com la síndrome premenstrual, com funciona la regla o què fer per alleujar els dolors. I ja de pas es remunta al temps i exposa d'on pot venir aquesta estigmatització de la menstruació que, en algun moment, va ser gairebé cosa de bruixes."
Font: El pais