Mas Vilarmau

Les notícies més antigues que es tenen del mas són de l’any 1082, apareix a l’acta de consagració de l’Església de Sant Martí de Viladrau, quan es defineixen els termes de la parròquia. Hi ha molts documents de Vilarmau del s.XVI, a l’any 1598, només apareixen vint-i-set masos a Viladrau, sembla ser que en segles anteriors n’hi havia hagut més de cent.

Al llarg del XIX, torna a haver-hi molta documentació del mas, com a lloc estratègic, tant de refugi com de quarter militar i és en aquest període que es va construir la torre de Vilarmau a un quart de la casa, al costat del turó de Vilarmau. Durant les guerres carlines, es feien servir jocs de mirall de dia i foc de nit per transmetre informació de caire militar. Sembla ser que els viladrauencs eren partidaris de Carles de Borbó.

Fins als anys vuitanta del segle passat, Vilarmau basava la seva economia en el cultiu de lleguminoses, cereals i farratge per al bestiar. També tenien bestiar, el darrer ramat d’ovelles era de 200 caps, ara no n’hi pot haver perquè la finca forma part del perímetre d’explotació d’aigua de Viladrau de l’empresa Nestlé. La resta era aprofitament forestal del castanyer: castanyes i fusta. Actualment, la fusta del castanyer dona bon rendiment i, fins i tot, n’exporten.

La casa té habitatge principal i annexos, amb quadres per al bestiar i paller-graner. En Carles Masvidal ens diu un secret de família: L’aigua que surt del safareig és la millor de Viladrau.

Informació aportada per Carles Masvidal

4 octubre de 1937. Al matí he anat a Vilarmau a buscar llet, amb l’Albert. Anem un tros en el carret d’en Lari, nou de trinca. L’euga robusta avança entre una música de picarols (ací en diuen “moriscada”). Recordo els meus estius d’infant a Samalús, quan anàvem a missa en una deliciosa tartana.

A la tarda ve la Cèlia i l’acompanyo a una masia anomenada Busquets. Aigua en tots els camins. Hem trobat moltes moixines. Eren grosses, humides entre l’herba. La terra exhalava una mena d’alè càlid.

MARIÀ MANENT, El vel de Maia

Per entendre aquest fragment, és important conèixer com funcionava l'estiueig a muntanya a principi de segle XX i quina classe social en podia fruir.

[...] La muntanya ens envolta més que la terra plana. No ens ofega la nostra muntanya, exempta de corals, però ens gombolda en el seu si. Per això ens dol tant deseixir-nos-en ara. La deixem plena de llavors, arborada de reflexos metàl·lics, però discreta. Val més que no en veiem la desfeta. El seu record ens acompanyarà, reconfortant, en les inquietuds i lluites de ciutat.

Oriflama terral, menys flexible que la levitat d’una bandera; oriflama més fluvial que aèria; cascada d’idealitats; música de robes una mica feixugues; lliçó de les coses eternes; lliçó del brancatge dels arbres sota les fulles, que només pot morir d’un corc de la mateixa fusta!

JAUME BOFILL I MATES, Proses-Articles

El dia de la ruta literària, haureu de fer el següent i, per tant, haureu de portar repartida aquesta feina:

a. Heu de presentar l’espai, aprofitant la descripció que hi ha a la web.

b. Heu de llegir expressivament el fragment de El Vel de Maia de Marià Manent que es proposa a la web.

c. Heu de presentar el vostre poema de Guerau de Liost. Podeu aprofitar el Guió per a la presentació que us proposem en aquest enllaç.

d. Reciteu el poema seguint les indicacions que us hagi facilitat el vostre professor.