El Molí de Rusquelles

  1. Descripció de l'espai

El molí fariner de Rusquelles es troba en un indret de conte de fades, una zona plena d'arbres i força obaga, molt a prop de Rusquelles, i al costat mateix d’un petit gorg i d’un salt d’aigua de la Riera Major. L'espai literari es troba envoltat de faigs, verns i algun castanyer.

El molí és conegut per haver estat la llar d’una de les bruixes ajusticiades per un tribunal civil al segle XVII al poble, Antònia Rusquelles. Viladrau fou el poble de Catalunya on més dones foren condemnades.

2. Passeig amb Marià Manent

15 de maig de 1937. Torno a Rusquelles; ve amb mi la Josefina. En Jaume Bofill ens acompanya novament als racons germànics del Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la casa d’on es desprèn una vaga olor de farina. L’aigua brogeix pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla; miosotis, boix lluent, falzies, pels marges de la riera. Seiem una estona al gorg del Molí, d’arquitectura perfecta, amb una voravia natural que sembla obra humana. L’ombra dels “sabaters”, els lleus insectes que floten en l’aigua assolellada, és com l’ombra d’un trèvol de quatre fulles a la sorra del fons. Olor d’aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant anem a abraçar la soca altíssima del famós Faig del Noguer.


MARIÀ MANENT, El vel de Maia

Lectura: Llorenç Comajoan

3. La Mirada de Guerau de Liost

És complicar imaginar-se aquest espai en el moment de funcionament del molí, però cal fer un esforç ja que que d'aquesta manera els dos poemes prenen totes les seves dimensions sensorials.

Lectura: Mar Olivé

A l'aigua, divina joia

Oh, l'aigua nacarina

germana de la llum

que et perds, feta polsina

com volador perfum


que cantes nit i dia

i, en pròdug devesall,

cascadejant avall,

escampes alegria!


De ta carícia pura

la màgica flonjura

amoixa la natura,


com una mà de nina

el front de la padrina

oh voluptat divina!


JAUME BOFILL I MATES, La muntanya d’Ametistes (1908)

Poema del molí

Tot el molí trontolla de l’aigua del saltant

que fa rodar el ciclopi rodet del cor d’alzina.

Pel carcabà desbota amb ira femenina

i esquitxa les adustes llambordes del voltant.


Braceja, en esquitllar-se’n, l’oculta ferramenta

com un gegant tel·lúric. La filoseta dansa.

Brunz el volant feixuc que, en estrebar, descansa

en l’arbre incommovible que el joc total regenta.


De la collada mola sotana salta foc.

El moliner, amb ulleres, de l’altra mola pica

els recs que s’embussaven, més obstinat que el roc.


Al marc de la finestra, un vidre fes repica.

I per la lleixa salten, follets en la foscor,

sis plats, l’ensiamera, la tassa i el porró.


JAUME BOFILL I MATES, La muntanya d’Ametistes (1933)

4. Prepara la lectura de Guerau de Liost

A l'aigua, divina joia (III) (Molí de Rusquelles)

Comentari del Poema del Molí

COMENTARI DEL POEMA DEL MOLÍ

5. Presenteu aquest espai als companys

El dia de la ruta literària, haureu de fer el següent i, per tant, haureu de portar repartida aquesta feina:

a. Heu de presentar l’espai, aprofitant la descripció que hi ha a la web.

b. Heu de llegir expressivament el fragment de El Vel de Maia de Marià Manent que es proposa a la web.

c. Heu de presentar el vostre poema de Guerau de Liost. Podeu aprofitar el Guió per a la presentació que us proposem en aquest enllaç.

d. Reciteu el poema seguint les indicacions que us hagi facilitat el vostre professor.