Embedded Files
- Descripció de l'espai
Mas que es troba en el camí de Vilarmau, sender que s’inicia en el coll de can Gaudenci. Antigament era un cortirol per al bestiar, però es va reconvertir en un habitatge i va passar a ser masoveria de Vilarmau. No se sap del cert de quina època és, però el trobem documentat al s. XVI.
Sembla ser que el nom li ve del terme geogràfic: un pujolar és un tros pla entre dos termes de carena.
Amb els anys va esdevenir una explotació agropecuària independent de Vilarmau. Va ser important l’explotació de vaques i porcs, tot i que avui no es pot recuperar el bestiar perquè també es troba a la zona de protecció de Nestlé Waters. Fins als anys noranta, els cultius eren de llegums, patates i cereals. També s'obtenen bones collites de maduixes i de castanyes, que es venien. Com que no era rendible, es van cultivar arbres de Nadal i flors i, actualment, farratge a la zona de Rocarodona. Actualment el mas acull una casa de colònies.
Informació aportada per Carles Masvidal
2. Passeig amb Marià Manent
2. Passeig amb Marià Manent
12 juny de 1938. Collim maduixes als castanyers de sota el Pujolar. El pastoret en porta un cistell, les nenes dels masovers porten un ram de tiges amb la fruita roja.
Fa una nit tan clara que sortim al camí dels Sis Avets. Quina celístia! Cassiopea es dibuixa entre els avets i el teix, l’estrella polar és damunt la teulada, la Via Làctia sembla una boira blanca sobre Puig de Sucre. Silenci de grills, d’estrelles, de sègol adormit.
MARIÀ MANENT, El vel de Maia
Lectura: Llorenç Comajoan
3. La Mirada de Guerau de Liost
3. La Mirada de Guerau de Liost
Aquest poema podria llegir-se en molts racons viladrauencs i valorar com representa aquest espai.
Lectura: Jordina Coromina-Subirats
El silenci parla
El silenci parla
Oh l’embadaliment de la natura!
indefinible estat de poesia
quan res desequilibra l’harmonia
d’aquell instant de calma que perdura.
De sobte l’enigmàtica ventura,
com ànima sadolla d’alegria,
esclata en vagorosa melodia
que a flor de terra imperceptible sura.
És la veu del silenci. Quan impera
la quietud, del misteri sobirana,
ella es deixonda tímida i lleugera,
de mil remors vessant la filigrana.
I dubta el cor si és una veu llunyana
o el suau respir de la natura entera.
JAUME BOFILL I MATES, La muntanya d’Ametistes (1908)
4. Prepara la lectura de Guerau de Liost
4. Prepara la lectura de Guerau de Liost
5. Presenteu aquest espai als companys
5. Presenteu aquest espai als companys
El dia de la ruta literària, haureu de fer el següent i, per tant, haureu de portar repartida aquesta feina:
a. Heu de presentar l’espai, aprofitant la descripció que hi ha a la web.
b. Heu de llegir expressivament el fragment de El Vel de Maia de Marià Manent que es proposa a la web.
c. Heu de presentar el vostre poema de Guerau de Liost. Podeu aprofitar el Guió per a la presentació que us proposem en aquest enllaç.
d. Reciteu el poema seguint les indicacions que us hagi facilitat el vostre professor.
Page updated
Google Sites
Report abuse