La font de les Paitides

La font de les Paitides rep el nom de les fades o dones d’aigua, dones molt boniques amb llargues cabelleres i ulls clars que viuen a les rieres i a les fonts del Montseny. Molt arrelades a les tradicions populars, el nom els el va donar Jaume Bofill i Mates. Sembla que, a partir del nom del veïnat on es troba, “Feixes partides” (pel torrent d’aigua que dona lloc a la font) el poeta creà el mot “Paitides”, per tal d’evocar un món màgic, és un ètim inventat pel poeta que ens transporta a una mena de passat mític. Actualment, el veïnat ha agafat el nom de la font.

Algunes de les cases del veïnat són: Can Ginetó, Cal Toni, Cal Ferrer, L’Herbolari... Es troben al turó de Cal Cintet, nom amb què els viladrauencs anomenen el petit promontori on es troben enlairades les cases.

La font és molt concorreguda, sempre hi ha corrues de gent amb ampolles i garrafes. Es diu que la seva aigua és bona pel ronyó. Damunt de la font en un monòlit hi ha gravat el poema de Guerau de Liost, A la font de les paitides.

5 de febrer de 1938. Aquests dies, al nostre veïnat de “les Paitides” (una dotzena de cases grises, aclofades entre els sembrats, amb olles blaves d’alfàbrega o d’herba de Sant Segimon a la finestra) s’ha celebrat diverses vegades la gran festa rústica de l’hivern: la matança del porc. Hi conviden amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen “barreja” (vi i anisat), mengen carquinyolis i tasten les primícies de la víctima: tanta carn trinxada, budells, sang damunt les taules i l’olor densa que se’n desprèn arriben a fer angúnia. Però els camperols mengen, bromegen, conten acudits, especialment critiquen les flaques femenines. en aquest ram de blasmes, el marit de la Carmeta és un dels més eminents, Bernat Metge rústic.

17 de febrer de 1938. Ha tornat a nevar aquesta nit. Hi ha un pam i mig de neu, i els homes del veïnat de les Paitides han obert camí, amb pales cap al poble. Això sembla un paisatge canadenc: les cases arraulides en la neu, esborrada l’ondulació de les teulades, un serrell de glaç als ràfecs, una grisor densa, densa, al Pirineu i al Montseny. Surto una mica al migdia: el sol brilla i les alzines semblen feixugues de flor. Però cap a les cinc torna a nevar, i tot és blanc, gris, aturat...

MARIÀ MANENT, El vel de Maia

Lectura de Jordina Coromina

Aquest lloc màgic també pot ser ideal per llegir el conte "La dona d'aigua" o qualsevol de les llegendes similars que hi ha en les nostres contrades.

El dia de la ruta literària, haureu de fer el següent i, per tant, haureu de portar repartida aquesta feina:

a. Heu de presentar l’espai, aprofitant la descripció que hi ha a la web.

b. Heu de llegir expressivament el fragment de El Vel de Maia de Marià Manent que es proposa a la web.

c. Heu de presentar el vostre poema de Guerau de Liost. Podeu aprofitar el Guió per a la presentació que us proposem en aquest enllaç.

d. Reciteu el poema seguint les indicacions que us hagi facilitat el vostre professor.