Marià Manent i Cisa (Barcelona 1898-1988) va ser un home polifacètic que jugà un paper molt important en l’activisme cultural del XX. Tot i que els seus referents literaris eren noucentistes, ell era un poeta simbolista. Va ser un prestigiós traductor d’autors anglesos i de poesia xinesa i japonesa. També és molt conegut pel seu paper de crític literari. La seva obra Vel de Maia és un dietari escrit a Viladrau durant la Guerra Civil; Marià Manent i la seva família van viure a Viladrau, a Ca l'Herbolari, els anys de guerra.
“La vida de Marià Manent fou discreta, allunyada d’estridències de qualsevol mena i caracteritzada per les consignes noucentistes dels primers anys del segle XX: equanimitat, rigor i ferma voluntat de treball. Fou una persona dotada de gran sensibilitat, atreta per la naturalesa i interessada per tots els fets relacionables amb la cultura, de la qual aconseguí de fer l’eix vertebrador de la seva vida” (p.52)
Perea Virgili, Maria Eugènia (2018). Record de Marià Manent i Cisa. Serra d’Or, 707, 49-52.
El vel de Maia, que té com a subtítol Dietari de la Guerra Civil (1936-1939), és l'obra que Marià Manent i Cisa va escriure a Ca l'Herbolari de Viladrau entre el 1937 i el 1939. La família Manent-Segimon s'allotjà al mas propietat del crític i amic Jaume Bofill i Ferro a qui Manent dedicà el llibre. Aquesta obra va rebre l'any 1974 el premi Josep Pla de narrativa i l'any següent fou publicat per l'editorial Destino.
El dietari conté elements molt diversos teixits amb l'elegància pròpia de la prosa manentiana, ara bé, l'eix vertebrador sempre és el pensament o reflexió de l'autor el qual ens parla de les seves lectures, traduccions, descripcions de l'entorn, converses amb amics, familiars i amb els viladrauencs, anades i vingudes a ciutat, de les visites que rep o fa, i també de coses tan prosaiques com les visites als masos viladrauencs per tal d'aconseguir ous o farina...
A continuació recopilem algunes idees que ens ha aportat la bibliografia especialitzada:
Balaguer, E. (1993-1994) Marià Manent i el sentiment del Cosmos (Notes sobre la influència oriental). SHARQ AL-ANDALVS, 10-11.
Així relata Marià Manent el seu encontre amb el món oriental:
"Va ser el poeta anglès John Langdon-Davies (...) qui em féu conèixer la poesia xinesa. Em va atreure de seguida la seva finor, la seva melangia, la seva delicada joia. Recordo un vespre de maig, a Ripoll, en què Langdon-Davies em va llegir poemes traduïts per Waley. Feia una nit de lluna molt clara. Ja al llit, els versos en cantaven a la memòria. I sota la finestra de la meva cambra, en un rengle de pollancs, hi havia una tal densitat de rossinyols que el seu cant apassionat em produí un deliciós insomni".
Per poc que llegim la seua obra poètica o part de la seua prosa de dietaris, ens trobem amb una sensibilitat especial: delicadesa, sentiment del temps, connexió amb la natura, atenció als detalls mes quotidians, refinament, disposició contemplativa, serenitat i ritme reposat, estima pel silenci...
Hem triat el sentiment còsmic. El poeta, sobretot en els seus dietaris, és un ésser lliurat a la contemplació, amb una atenció per la natura, en molts moments, parangonable amb el sentiment d'interioritat oriental. La natura s'observa des de l'atenció plaentera, sense fer-ne cap símbol ni buscar altres missatges que no siga el de reflectir un encontre ple d'energies.
La natura no és portadora de cap signe específic ni és un espai contagiós de cap cosa si no és de calma i de permanència. La natura és vista quasi amb equanimitat d'un mateix.
El poeta va viure aquesta experiència d'extrems i la va exposar tal com la sentiria i l'acceptaria un oriental avesat a conviure integrant les contradiccions. El títol de l'obra recorda com el poeta viu aquest encontre amb la natura com un veritable "vel de maia", com un filtre d’il·lusió mes que no pas de realitat. Per un altre costat, l'escenificació d'extrems: pau i sang, tranquil·litat i desesperació, assossec i tragèdia, l'autor la viu amb l'esperit d'un oriental.
Clapès, A. Dietaris de Marià Manent. Reduccions.
Manent sembla com si escrivís per a si mateix. Però llavors treballa aquests apunts, no sols per trobar el mot exacte, la fidelitat als seus sentiments, sinó per plasmar l'emoció en un veritable poema i convertir les seves impressions en textos universals.
Balaguer Pascual, E. Diaris i dietaris. Una ullada a la producció més recent.
Resulta molt interessant resseguir les opinions que Manent es fa sobre el curs dels esdeveniments, d'una lucidesa absoluta -de vegades, fins i tot profètica. Ja al març de 1937, quan es començava a parlar d'armistici, ell anota que el final de la guerra, que preveu llarga, serà “roig o negre”.
Sortim de Premià
Marià Manent disposa, en aquests moments, de tres rutes literàries. La que ha creat Fina Anglès a l'Aleixar, la que va crear l'Ajuntament de Premià de Dalt i la que teniu en aquest espai web. Són els tres indrets emblemàtics del poeta. Com que sovint hem partit de Premià de Mar, iniciem el viatge amb aquest fragment del Vel de Maia, que teniu llegit pel seu net: Jordi Manent:
9 juliol. Aquest matí, a Premià, se sentien unes detonacions llunyanes. A l’auto la gent discutia si eren canonades o trons. Hem convingut que eren trons, ja que a l’horitzó marítim hi havia núvols més o menys de tempesta. Havent dinat saludo el poeta Rosselló-Pòrcel, que no coneixia. És simpàtic, gentleman. Torno a Viladrau. Olor de lligabosc vora les torres, frescor agradable, després de l’hòrrida xafogor del tren. Castanyers florits, terra humida.