1. Contractes temporals molt concrets i prioritat per l'indefinit

La nova reforma laboral estableix que el contracte indefinit serà el predominant i només permetrà els contractes temporals per causes molt concretes com ara circumstàncies de la producció i substitucions. D'aquesta manera, s'elimina el model temporal d'obra i servei que permetia allargar la precarietat del treballador fins a quatre anys.

2. Contracte fix discontinu

Aquest model redefinit serveix com a pont entre el contracte indefinit i el buit generat per la supressió del model temporal d'obra i servei. Els treballadors subjectes a aquest contracte tindran assignades tasques de caràcter estacional. És a dir, no treballaran tot l'any. En canvi, la nova norma estableix que a aquest col•lectiu se'ls computi la seva antiguitat durant tot el període que duri la seva vinculació laboral i no només durant el temps que ha desenvolupat la seva activitat. Durant els períodes d'inactivitat, els treballadors -ja inscrits a borses d'ocupació- podran augmentar la seva formació.

3. Contractes de formació. N'hi ha de dos tipus:

- En alternança: És el model ideat per a aquells que vulguin compaginar el treball amb els estudis. Només podran accedir a estudiants de fins a 30 anys i durant un temps màxim de dos anys.

- Per obtenció de la pràctica professional: Un cop aconseguida la certificació, l'estudiant podrà optar a aquests contractes durant els propers tres anys, cinc si es tracta de persones amb minusvalidesa. El salari haurà d'estar adequat al conveni i la vigència del contracte serà de sis mesos a un any.

4. Subcontractació

Els treballadors d'empreses multiservei que ofereixen la seva activitat a d'altres, per exemple en matèria de neteja o manteniment ja no es veuran afectats pel conveni de l'empresa subcontractada. Els salaris dels treballadors queden regulats pel conveni sectorial.

5. Negociació col·lectiva

Va ser un dels aspectes lesius de la reforma laboral del 2012. Un cop caducat el conveni col·lectiu i transcorregut un any des de la data, aquest deixava d'aplicar-se i permetia modificar les condicions laborals de la seva plantilla. A partir d'ara torna la ultraactivitat indefinida. És a dir, una vegada caducat el conveni, les condicions signades es respectaran fins a la signatura d'un nou acord, es demorin o no les negociacions entre empresaris i sindicats.

6. Els ERTE, en revisió

El nou text reformula la regulació dels ERTE per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major per incorporar alguns dels elements i obligacions que es van instaurar als ERTE per covid. Per exemple, la prohibició de fer hores extres, establir noves externalitzacions d'activitat o de concertar noves contractacions al centre afectat per l'ERTE, excepte raons de formació, capacitació i altres raons objectives i justificades, o la possibilitat de gaudir de més beneficis si es realitzen accions formatives respecte del col•lectiu afectat.

Les empreses que s'acullin a un d'aquests mecanismes tindran, com ara, exempcions a les cotitzacions de la Seguretat social que oscil·laran entre el 20% en els casos d'ERTE per causes econòmiques (ETOP) o de modalitat sectorial, fins al 90%. els ERTE per força major. Això sí, estaran obligades a donar formació als treballadors.

De la mateixa manera, les empreses acollides tindran el compromís de mantenir els treballadors afectats durant els sis mesos següents a la finalització de l'expedient o, en cas contrari, hauran de tornar les cotitzacions exonerades. Tampoc no podran realitzar hores, establir-se noves externalitzacions ni concertar-se noves contractacions laborals.

En el cas dels ERTE de força major la reducció de jornada serà d'entre un 10 i un 70% i es podran justificar per impediment o limitació a l'activitat per decisions governamentals. A més, els empresaris podran treure d'aquesta situació els treballadors durant el període de vigència, tal com passa als ERTE per causes econòmiques.

7 Mecanisme RED

Es crea el mecanisme RED de Flexibilitat i Estabilització de l'Ocupació per potenciar els ERTE en detriment dels acomiadaments. Permet a les empreses, una vegada activat pel Consell de Ministres, sol·licitar mesures temporals de reducció de jornada i suspensió de contractes de treball. Tindrà dues modalitats:

- Una cíclica: quan s'apreciï una conjuntura macroeconòmica que aconselli l'adopció d'instruments d'estabilització, que tindrà una durada màxima d'un any. Durant aquest procés s'incentivarà la formació dels treballadors i s'habilitaran exoneracions del 60% en els primers quatre mesos, del 30% del cinquè al vuitè mes, i del 20% a partir de llavors.

- La sectorial: quan en un determinat sector s'apreciïn canvis que generin necessitats de requalificació i així facilitar el pas dels seus treballadors a una altra empresa. 

8 Sancions econòmiques

Per posar fre a la contractació irregular s'estableix un nou esquema de sancions, que s'individualitzen (s'abonarà per cada treballador i no per empresa, com ara) i s'eleven fins a 10.000 euros davant dels 8.000 euros actuals. A més, l'incompliment de les normes que regulen la contractació temporal comportarà que el treballador sigui considerat indefinit.

La nova norma transforma el contracte temporal d'obra actual per a la construcció en indefinit, emulant el model francès. Això sí, quan es culmini el projecte, l'empresa haurà de recol·locar-lo en un altre o, si no, requalificar-lo amb formació. Si s'extingeix aquest contracte, el treballador rebrà una indemnització equivalent al 7% de les quantitats salarials meritades durant la vigència del contracte.

9 Revisió de la reforma laboral

La Reforma Laboral serà avaluada de manera periòdica.
La gran revisió que mesurarà l'efectivitat de la nova reforma laboral es produirà el gener de 2025. S'analitzaran les dades de temporalitat i nous contractes indefinits en el període vigent, i es procedirà a la difusió de les dades obtingudes. Aquest estudi es farà cada dos anys.