En gravat, s’anomena monotip a una impressió única, sense que es produeixin més exemplars iguals. Habitualment, és el resultat de transferir per contacte la imatge pintada o dibuixada en un suport rígid quan el pigment està encara fresc al paper.

La monotípia se situa a la frontera entre el gravat i la pintura, ja que es fa aprofitant tant tècniques de gravat com pictòriques per a la consecució d'un sol original. El resultat final és vital i únic, per tant, exclusiu i irrepetible.

La creació de monotips es considera una tècnica que admet multitud de processos experimentals i plàstics.