20 anys de flirteig virtual

Just quan les meves hormones em van començar a motivar a buscar sexe d'una forma preponderant i no ignorable, als voltants de l'any 2000, es va extendre una nova tecnologia que permetia flirtejar a través d'un ordinador (internet). Per a jo que era gai i vivia en un poble remot sense cap altre gai conegut, el flirteig virtual em va semblar una gran benedició. Els heteros van trigar molts més anys a posar-s'hi (bé que tenien tot el món real per lligar obertament sense complexes), però els gais, per necessitat ens hi vam posar de valent des del primer minut.  Així doncs, tinc la sort o la degràcia de formar part de la primera generació que ha anat creixent amb el flirteig virtual. Per això em sembla interessant fer una petita retrospectiva-exposició reunint els meus records sobre els diferents portals/aplicacions virtuals que he utilitzar al llarg de la vida per lligar, juntament amb la col·lecció de fotos que més hi he utilitzat. En elles es pot apreciar l'evolució de les meves estratègies de màrqueting per sexualitzar i vendre la meva imatge i tot allò que jo creia que era sexi de mi mateix al llarg de la meva vida. 

Aquesta és la llista cronològica de principals portals i apps que recordo haver utilitzat per lligar:

mIRC

El mIRC era un petit programa per xatejar. El vaig començar a utilitzar als 17 anys quan feia batxillerat. Hi havia canals de mIRC amb tot tipus d'interessos on podies xatejar grupalment o obrir xats individuals. Ja al primer dia de baixar-me'l vaig rastrejar tots els canals que continguessin la paraula gai o gay. Així vaig descobrir el canal #gaipenedes on vaig conèixer el David, un noi amb qui vam acabar fundant el primer col·lectiu LGTBI del Penedès: JAHVA (Joves per l'Alliberament Homosexual de VilafrancA). Érem quatre fundadors i tots menys jo eren més legalistes, així que vam estar un any reunint-nos únicament per escriure els estatuts del col·lectiu. Quan va arribar l'hora de fer la presentació oficial, me'n vaig anar a viure a Londres, així que no hi vaig poder assistir presencialment. Dies més tard va sortir la notícia al 3devuit, el diari comarcal que arriba a pràcticament totes les cases. El David em va comunicar que hi apareixia el meu nom i la meva foto com a fundador i que li sabia greu perquè no m'havien consultat si hi volia aparèixer. Jo no hi tenia cap inconvenient però de seguida vaig pensar que a ma mare li agafaria un patatús en veure-ho. Vaig anar corrents a la cabina més pròxima per trucar-la i efectivament, no m'havia equivocat. Ella es va posar a plorar i mimèticament vaig acabar sanglotant. Una cosa era assimilar que tenia un fill gai, la qual cosa li fou prou fàcil, i l'altra que de cop i volta tot el poble sapigués de que tenia un fill gai. 

Amb mon germà feiem un joc d'anar de puntetes fins darrera qui estigués utilitzant l'ordinador per així espiar el que estava fent. Un dia que jo estava xatejant al canal #gaybcn o #gaypenedes del mIRC m'ho va fer i així és com va descobrir que jo era gai. 

Gaydar

El vaig començar a utilitzar als 19 anys quan vivia a Londres. La tecnologia de l'època no et permetia saber a quants metres tenies cada perfil, com a molt podies saber si algú era del sud o el nord de Londres. Tot i així se'm va acudir una estratègia per conèixer alguns dels meus veïns gais.  En aquella era pre-smartphones la majoria de la gent anava a cybercafès per connectar-se a internet. Jo anava sempre a un mateix cyber del meu barri que constava d'una sala molt gran plena de taules amb ordinadors.  Cada cop que utilitzava un nou ordinador mirava l'historial i així descobria quins perfils de gaydar havien utilitzat el meu mateix ordinador. Al cap del temps, vaig acabar identificant tots els gais que frequentaven el meu cyber. Així és com vaig aconseguir flirtejar amb un noi que m'agradava, xatejant amb ell mentre el tenia dues files més enllà del cyber però tot i així, la cosa no va prosperar.

Gaixample

Va néixer i morir molt ràpid (potser va durar un any?). El portal va desaparèixer d'un dia per l'altre sense avisar i em va saber greu perquè hi tenia una foto meva molt xula que no la tenia guardada enlloc més.  

Bakala.org  

Curiós portal basat en el morbo i adoració sexual a "killos" i "bakalas" que intentava reproduir el seu llenguatge garrulo en la interfície. Clarament, és un portal que promovia la confecció de perfils on aparentar el màxim d'heterosexualitat generant un entorn explícitament plumòfob. També es pot interpretar com una escola de teatre especialitzada en la performativitat de la masculinitat. De cop i volta, les mariques més femenines també érem "matxitos" de barri. Malgrat tot, li tinc especial carinyo perquè és on vaig conèixer el meu primer nòvio

Gayromeo

 Llàstima que hagi passat la seva època daurada a costa de les aplicacions que promouen el sexual casual promovent perfils que continguin la mínima informació com ara Grindr. Per buscar relacions sexoafectives més profundes, és necessari contrastar perfils amb el màxim d'informació per així poder trobar la persona amb qui compartim més afinitats. En contraposició, quan l'únic que busquem és sexe,  el grau d'informació que tenim d'una persona és inversament proporcional al seu atractiu sexual. Això és degut a que en un espai de flirteig com Grindr, la gent exposa els seus millors atributs d'atractiu sexual, ja sigui la polla o el nombre de seguidors a instagram, amagant els atributs menys atractius.  Quan ens falta informació d'algú, tendim a idealitzar-la i per això és tan efectiu mostrar el mínim d'informació.

Segueixo considerant-lo el millor portal de cites que ha existit mai. Reuneix totes les tecnologies aplicades al flirteig que s'hagin desenvolupat mai. Et permet crear perfils molt elaborats, amb diversos àlbums de fotos, tan públics com privats. Té un motor de cerca molt potent que et permet buscar perfils amb tot tipus de criteris com ara "tribu urbana", idioma o color del cabell. Per trobar punkis jo utilitzava diversos criteris: buscava els que portaven pentinat punki. I posats a ser selectius en un mercat tan ampli,  buscava tius amb una alçada aproximada a la meva ja que mai m'ha acabat d'agradar sentir-me més avall o més amunt que els meus amants. La versió gratuïta et permetia visitar i contactar tots els perfils del món sense límits.

Bender/Wapo

Bàsicament era una còpia del Grindr. Sols recordo instal·lar-me aquesta aplicació quan ja tenia el Grindr, amb l'esperança de trobar-hi algun perfil nou, però la gran majoria eren perfils repetits que suposo que hi havien entrat amb la mateixa falsa esperança. 

Grindr També conegut com a "plataforma d'intercanvi de fotopolles on a vegades dos tius s'acaben coneixent accidentalment". 

Aqui podeu llegir les meves idees sobre Grindr: https://assembleaatzagaia.wordpress.com/2019/06/03/el-grindr-xungueja-fort-un-article-de-na-pai/ 

Tinder

Si Grindr funciona com un Wallapop on exposem fotos del producte (el nostre cos) i les seves prestacions (les nostres pràctiques sexuals favorites), el Tinder funciona com els antics programes televisius de cites, enfocat a trobar-hi una relació romàntica. 

Recull d'imatges que he utilitzat al llarg de la meva vida per lligar virtualment. Intentaré anar penjant les fotos de fa més de deu anys ja que em fan una vergonya més limitada per què em sembla com si fossin d'algú altre:

Recordo utilitzar aquestes dues imatges intermitentment, la primera quan volia donar una imatge de bon rotllo i proximitat, mentre que la segona la utilitzava per donar una falsa imatge més masculina i viril (estètica molt valorada i demandada en els móns grinderians).

S'hi pot apreciar el meu unicellisme, a mi em semblava sexi, però entenc que tampoc és apte per tots els públics.