Bé, he titulat així l'article, no perquè cregui que hi hagi una autèntica essència de la naturalesa humana, sinó per rebatre a tots aquells retrògads que menyspreen qualsevol sexualitat no reproductiva amb l'argument de que “no és natural”. Si entenem que l'explicació més natural que se li pot donar al sexe és aquella que l'explica evolutivament a través dels seus valors adaptatius (ja que allò que no té valor adaptatiu s'extingeix i, per tant, deixa d'existir en la naturalesa i ja no pot ser “natura” ni “natural”) aquí exposaré uns quants valors adaptatius que justifiquen la nostra sexualitat per raons més importants que les reproductives.
Ja fa uns quants milions d'anys que la sexualitat del grup parentiu de micos en què ens trobem els humans va deslligar-se de la seva fi purament reproductiva i va començar a satisfer altres propòsits que milloraven la nostra supervivència. Si la nostra sexualitat sols servís per reproduir-nos, probablement no existiria la homosexualitat, ni tan variats i estrambòtics fetitxes i desviacions sexuals que qui més qui menys tothom té o es reprimeix, o tampoc tindríem la capacitat d'estar “en zel” tots els dies de l'any.
Per això ens fa falta trobar una explicació a nivell evolutiu de tant “dispendi” sexual. Hi ha diverses teories i totes elles poden ser més o menys rocambolesques, però jo aquí em centraré en la que em sembla més de calaix i que titulo COHESIÓ SOCIAL. Explicat toscament: el sexe crea atraccions entre les persones , promou l'amor, la confiança i la generositat entre nosaltres,... i tot això ens ajunta—el sexe vindria a ser una cola social, una droga que enlloc d'enganxar-nos a una substància, ens enganxa a les persones—i ens mou a viure plegades i a bregar pel bé comú del grup... i sempre tindrem més possibilitats de sobreviure si convivim juntes que no pas si ens trobem soles o confrontades. Si entenem que la principal raó evolutiva del sexe no és reproduir-nos sinó mantenir-nos unides i de bon rotllo, és molt més fàcil entendre, respectar i naturalitzar tota la gran diversitat i estranyesa de les nostres pulsions i pràctiques sexuals, entendre que totes elles són igual de vàlides i legítimes. Amb això no estic menyspreant la funció reproductiva del sexe, sinó col·locant-la al seu just lloc, molt per sota de la funció vinculadora social i, si no, calculeu quants polvos hi ha per cada nou naixement. Sota aquest prisma, es fa evident que la nostra sexualitat és francament pèssima si ens posem a valorar-la únicament pel seu èxit reproductiu.
I aquí no estic justificant la nostra sexualitat enfocada en el nostre context de civilització occidental, sinó explicant-la evolutivament, i per això hem de considerar el context en el qual vam evolucionar, és a dir, quan vivíem en hordes caçadores-recol·lectores. Llavors no teníem mètodes anticonceptius, però tot i així follàvem de valent i de forma molt més desacomplexada i COL·LECTIVA. Així ho indica tot el llegat evolutiu dels nostres cossos i els nostres parents evolutius més pròxims: bonobos i ximpanzés. La prova més rotunda és el fet que gran part de la nostra estratègia i armament reproductius estan “dissenyats” per a la competència espermàtica—i lògicament, perquè hi hagi competència espermàtica ha d'haver-hi sexe col·lectiu, la qual cosa no casa gens bé amb la nostra suposada naturalesa monògama que tant s'entesten a defensar alguns Punsets. Posaré sols alguns petits exemples que proven la competència espermàtica:
-Penis en forma de fletxa + bombeig coital per treure de la vagina l'esperma de l'home que hi ha ejaculat prèviament.
-Espasmes en l'ejaculació: els primers espasmes disparen un esperma especialitzat en fer arribar els espermatozous a l'òvul, mentre que els últims espasmes bombegen un esperma destinat a fer de barrera per a l'esperma del pròxim ejaculador.
-Major capacitat multiorgàsmica de la dona + major volum dels gemecs sexuals de la dona que serveix de crida a altres mascles. (dona: - ja estàs? -Home KO: zzzzz)
En contraposició, trobem l'estratègia i armament reproductius d'alguns primats monògams com els goril·les, en els quals la competència no és entre espermes sinó entre mascles. Per això tenen un micropenis amb microtesticles i fan una sola envestida sexual, perquè tan bon punt han guanyat la baralla contra qualsevol contrincant, ja no necessiten competir a nivell espermàtic i, llavors, per què malgastar energia i recursos en una gran polla i uns grans ous?
Doncs bé, en aquest ambient tribal de sexe col·lectiu no es fa gens estrany pensar que hi pogués habitar i reproduir-se el desig homosexual i tants altres desitjos sexuals no directament reproductius. Perquè allò important del sexe no era tan el fet de reproduir-nos sinó el de mantenir unida la tribu, cuidant-nos els uns als altres, criant els fills col·lectivament. Cal tenir en compte que la criança humana, si no la més costosa, és una de les més costoses del regne animal. Tenim pocs fills—ens reproduïm poc- però quan ho fem, ho fem bé; res de parir, alletar, i passar olímpicament de les cries als seus 2 o 3 mesos com fan les gates. Així que, recapitulant: necessitàvem follar molt per mantenir-nos juntes i sobreviure, però clar, follar comporta reproducció i al ser aquesta tan costosa, calia limitar-la una mica (era més important la qualitat que la quantitat) i per això la selecció natural va anar seleccionant aquelles tribus amb sexualitats menys reproductives. Com que no disposàvem de mètodes anticonceptius, la selecció va actuar sobre el desig i el plaer sexual, fent-los menys reproductius, i per a aquest fi no hi ha res millor que el desig i el plaer que ens proporcionen les fel·lacions, el coit i plaer anal, masturbar-nos mútuament, exhibir o contemplar els nostres cossos...
VISCA EL SEXE EN TOTES LES SEVES VARIANTS I DESVIACIONS! (sempre que estigui basat en el respecte i desig mutu!)
Dra. Pai