Les 7 claus del reconeixement artístic

Bé, si, ho reconec, no m'he salvat, jo també he caigut atrapada als encants de la Rosalia. Em puc passar hores seguides admirant-la veient vídeos on apareix, però intentaré deixar una estona aquesta droga per compartir-vos les conclusions de les diverses idees que he anat recol·lectant, contrastant i elaborant sobre les claus de l'èxit artístic, així en general. La qual cosa em retorna a la Rosalia, l'exemple més sublim d'algú que compleix a la perfecció tots els requisits per accedir a l'èxit.

He aïllat 7 elements bàsics i fonamentals que promouen el reconeixement artístic:

1. Actitud. La gran majoria de la gent, per no dir tota, som gent insegura, carregada de dubtes i contradiccions, petits o grans traumes i emocions reprimides. És per això que veure algú radiant i amb les coses clares, segur de si mateix amb allò que fa, ens genera molta atracció i admiració. Esdevenen referents, fars enmig de la desolació als quals seguir. Aquesta mostra de gran seguretat en un mateix no té perquè ser real, n'hi ha prou amb saber fingir-la bé, la qual cosa tampoc és fàcil.

2. Atractiu sexual o bellesa física. No podem negar que la sexualitat és una força molt poderosa, gràcies a ella estem i existim aquí i ara. L'atractiu sexual conformat per: 1. Les mostres de bona genètica a través de la simetria i l'equilibri en les proporcions de la cara, pell fina i saludable... com a proves que hom no ha patit infeccions o malalties; 2. les mostres de potencial reproductiu a través de l'edat reproductiva (joventut) o exuberants òrgans implicats en la reproducció i criança i 3. les mostres d'aptitud física a través de cossos atlètics... és tot això que anomenem bellesa física i que com a homo sapiens producte de la lluita per la supervivència durant el paleolític que som, ens atrau i captiva irremeiablement. Així doncs, aquest és un dels elements menys democràtics de tots, ja que depèn molt de la fortuna genètica amb la que haguem nascut.

Les cares d'entre desafiament i èxtasis sexual que acostuma a posar la Rosalia a les fotos, compleixen a la perfecció aquests dos primers punts.

3. Persistència i concentració. No existeixen els genis nats, tots els grans artistes van ser artistes mediocres però molt motivats. No van tirat la tovallola al trobar-se amb obstacles, van persistir i això els va permetre prosperar i ser cada cop més bons en el seu terreny.

Hi ha estudis que conclouen que si dediques 10mil hores a una tasca artística, esdevens un geni en aquella tasca. Així que la gran dificultat rau en aconseguir persistir dedicant-se al mateix àmbit artístic durant un mínim de 5 anys. Com més concreta és la tasca i més persistim, més bons serem en tal tasca i menys competidors tindrem.

En un inici és molt normal que la gent no entengui el que fas o directament pensi que estàs boig, però quan veuen que portes anys persistint amb la teva bogeria, la gent comença a valorar el que fas (o com a mínim mostra més interès per la teva obra en preguntar-se com pots dedicar tant de temps al que fas).

Aquí cal reconèixer la gran persistència de la Rosalia estudiant i perfeccionant el cant flamenc durant més de 10 anys.

4. Productivitat. Les obres mestres acostumen a ser producte d'artistes ultraproductius, qualsevol artista produeix un 95% de mediocritat i un 5% d'obres valorades. Això no significa que faci falta publicar o exposar totes les obres que hom crea, ja que exposar la mediocritat pot arribar a ser contraproductiu.

Havent acabat la carrera musical i en només dos anys, Rosalía ha publicat dos àlbums, un per any, la qual cosa és un molt bon ritme productiu per un músic.

5. Tribalitat. Un altra aposta segura pel reconeixement artístic és crear productes culturals atractius per una identitat o col·lectiu humà concrets, reafirmant o exaltant els seus símbols o menyspreant els seus monstres o rivals.

Com a exemple tenim el mercat de grups de música reivindicativa destinat a joves i adolescents amb ganes de canviar el món o Marta Sánchez posant una lletra ultra-patriòtica a l'himne espanyol.

Com més nombrosa sigui la comunitat a la qual et dirigeixes, existeix un potencial de fama més elevat, però també més competència per aquesta fama. No és el mateix dirigir-se a una cultura demogràficament petita com l'aranesa que a una cultura de masses globalitzada com l'anglosaxona.

En aquest punt la Rosalia no ha dubtat en prioritzar dirigir-se a la globalitzada cultura hispanoparlant enlloc de la seva més propera i minoritària cultura catalanoparlant i així accedir a un potencial de públic i fama multiplicat per mil. Utilitzant elements tradicionals espanyols com el flamenc o el catolicisme mesclats amb elements més moderns com l'skate, el sampleig o l'estètica xoni, ha aconseguit captar l'atenció de grans i petits fent-los sentir orgullosos de les seves arrels identitàries rescatant la caspa rància de la tradició i donant-li una nova capa de pintura per donar-li un toc fresc i guaión. L'aposta pel flamenc era una aposta segura ja que el flamenc és una cultura que ha sigut extensament publicitada i potenciada com a marca de l'estat espanyol, fent que arreu del món sigui reconeguda.

6. Contactes. És cert, els contactes és una part essencial en el procés artístic. La majoria de productes culturals requereixen de moltes persones per poder realitzar-se, ja sigui en el procés creatiu o en el posterior procés de fer arribar una obra al públic. És per això que qui té més facilitat per fer xarxa social, també té més facilitat per dur a terme les seves obres artístiques. Aquest punt va molt lligar al número 2 ja que qui gaudeix de més sex appeal té molta més facilitat per trobar gent disposada a estar a prop seu i ajudar-la.

Un altre punt important és envoltar-te de gent que estigui centrada amb el mateix que fas tu. Als inicis és difícil sentir-te valorat perquè tothom et pren per boig, però almenys si t'envoltes d'altres creadors veus que no ets l'únic boig i és més fàcil valorar-se mútuament entre artistes i no caure en la depressió.

No és casual que la Rosalia tingués una curta però profitosa relació sexoafectiva amb C.Tangana, un dels productors de música urbana més exitosos en llengua llatina del moment. A través d'aquest contacte Rosalia va col·laborar en un tema i videoclip de C.Tangana amb el qual es va donar a conèixer al gran públic.

7. Diners (o recursos materials). Bé, crec que aquest punt no requereix molts aclariments, però si que vull apuntar un comentari que em va fer un gestor cultural que havia hagut d'abandonar l'activitat artística i creativa a canvi d'una feina estable i assalariada: a partir dels 30 anys la majoria d'artistes no estan disposats a viure amb la mateixa precarietat que durant els 20 i això genera un filtre de classe que sols passen aquells que disposen de patrimoni per tal de poder seguir dedicant-se a l'art sense haver de preocupar-se per pagar un lloguer.

En el cas de la Rosalia, em podríeu objectar que ella no sembla que tingui orígens burgesos, però cal tenir en compte que el seu vertiginós salt a la fama internacional ha succeït de la nit al dia arran de la publicació de dos videoclips (el de "Malamente" i "Pienso en tu mirá) realitzats per la productora CANADA i que varen costar 50.000 euros cadascun. Per fer-nos una idea, hi havia 15 persones ocupant-se únicament de la il·luminació de cada videoclip. Això ha sigut gràcies a que la Rosalia va fitxar per Sony Music, ni més ni menys que la discogràfica més gran del món, qui va financiar els videoclips quan la Rosalia era una cantant força underground lleument coneguda a Barcelona i resta de l'estat espanyol. Si Sony no hagués apostat per ella amb tants recursos, clarament, ara no seria qui és.

Com podeu veure, no apareix el talent en la llista, el talent és només un subproducte de la persistència, fruit d'un prolongat aprenentatge a base de proves i errors.

Al marge d'aquests elements també és important saber que el secret de l'èxit es troba en l'equilibri entre innovar i copiar. Si fas un simple plagi o alguna cosa massa similar al que ja existeix, no destacaràs i passaràs sense pena ni glòria. Però si fas quelcom massa novedós i deslligat del que fan els artistes que et precedeixen, a part de que denota molta supèrbia pretendre ser reconegut sense reconèixer altres artistes, ningú entendrà el que fas i et prendran per boig. En aquest sentit, Rosalia demostra un cop més la seva gran destresa en combinar tradició i modernitat, una altra gran clau del seu èxit.

Aquests 7 elements es poden mostrar de formes molt subtils o bé com fa la cultura POP: de forma totalment òbvia i descarada. Hi ha un cert públic amb una aparença més sofisticada, culta o alternativa que repudia les mostres ostentoses d'aquests elements, ja siguin els diners o l'atractiu sexual. Tot i així, els seus artistes favorits segueixen explotant aquests mateixos elements, malgrat sigui d'una forma més aparentment casual o no tan explícita (mai queda bé reconèixer que has arribat a l'èxit gràcies a la teva posició econòmica o cara bonica).

Qualsevol artista reconegut depèn d'aquests 7 elements. Si ets molt bo amb un de sol, podries arribar a prescindir dels altres, però el que t'ofereix més possibilitats d'èxit és potenciar-los tots com fa la Rosalia. Per altra banda, m'encanta la Bad Gyal perquè és la prova que bàsicament amb molta actitud i imatge sexual en té més que de sobres per triomfar internacionalment, deixant el talent a una posició totalment secundària. Així que en resum, el més important és creure en un mateix, persistir i mostrar-se sense complexes, inclòs el propi cos!