FOLLAR ≠ PENETRAR

v2.0

per Na Pai

Doncs estic una mica farta d'haver-me de justificar per defensar el meu dret a utilitzar el verb follar per referir-me al meu sexe sense coit. Per aquesta raó i unes quantes més, deixo aquí escrites algunes idees amb la intenció de crear una consciència més col·lectiva, inclusiva i profunda sobre el significat del verb“follar”. 

Abans que res haig d'aclarir que per mi el coit és una pràctica sexual estranya i molt poc habitual. Em pot excitar visualment quan veig porno (sempre i quan no es tracti d'un primer pla quirúrgic) però generalment no em desperta gaire gens d'interès a l'hora de practicar-lo jo mateixa. Potser és pel fet que generalment no m'ofereix cap increment d'excitació o plaer, ans al contrari: ben sovint em desexcita i provoca dolor. 

Per mi és una pràctica complicada perquè en primer lloc necessito estar segura de que no hi haurà contacte amb matèria fecal durant el transcurs de l'acte sexual. Si no és així, em costa relaxar-me com per arribar a gaudir-ne. No puc ignorar la possibilitat de que en qualsevol moment aparegui una sorpresa, la qual cosa em talla totalment el rotllo i acaba sent un autèntic marrón. He sigut criada en una cultura molt escatològica i m'encanta fer tertúlia sobre la merda i la resta de secrecions humanes, però en l'àmbit sexual no puc evitar tenir cacafòbia. La principal forma de garantir un sexe anal shit-free és fer-se una dutxa anal prèviament (l'altra forma és fer un dejuni durant 3 dies, la qual cosa no sembla menys sacrificada). No sempre ni per tothom és fàcil preveure i dur a terme la prèvia dutxa anal ja que requereix una inversió de temps i recursos considerable. Precisament per això no em sento còmode en una relació en la que un s'ha dutxat i l'altre no, partim d'una situació de privilegi i desequilibri que no em fa gens de gràcia. Molt a favor dels rols de dominació i submissió en el llit... però quan t'estàs endollant un tub pel cul no estàs al llit!

Si aconsegueixo superar aquesta primera fase, em queda la tasca de dilatar prou els tres esfínters com perquè hi llisqui un fal·lus amunt i avall sense sentir-me torturada. Per últim, quan he aconseguit dilatar-ho tot, encara sento punxades de dolor quan algú m'entra més endins de 2 centímetres. Molta gent em diu que això és a causa dels meus complexes o traumes que no em permeten relaxar-me prou per dilatar i gaudir-ne plenament... Doncs us ben asseguro que no és per manca d'intents i sempre estaré oberta a seguir-ho intentant per activa i per passiva, del dret i del revés (tot i que potser tampoc em ve de gust intentar-ho cada cop que em refrego amb algú perquè generalment trenca la màgia i passió del moment estar provant una cosa que no funciona o fa mal). Parlant d'això em ve al cap una conversa amb un amic: 

• Avui m'ha follat un activazo de veritat, d'aquests que no deixa ni que li toquis el cul.

• Precisament, algú que es vanagloria de ser actiu i que no es deix ni tocar el cul demostra que no és un actiu de veritat sinó algú acomplexat per la por que la seva masculinitat sigui qüestionada en ser penetrat.

Per mi, adoptar el rol penetratiu em pot resultar més fàcil, però generalment no l'exerceixo per iniciativa pròpia sinó pel plaer que dóna donar plaer. Puc gaudir molt la primera entrada, lenta i tendre, però quan comença el mecànic moviment pèlvic d'entrar i sortir en bucle, no puc evitar sentir-me com una màquina que compleix una feina sense sentiments ni emocions. De seguida m'avorreixo i em poso a pensar maneres de construir un dildo motoritzat que pugui reemplaçar-me sense que la meva parella sexual se n'adoni.

Pensareu que el meu sexe no val gran cosa sense coit. En tot cas, jo ho visc bé, no trobo que la meva vida sigui molt més miserable o menys plena pel fet que no ompli o no m'omplin amb un fal·lus, així que no tinc cap inconvenient en dir amb la veu ben alta que FOLLO SENSE COIT. Inclús hi ha qui ha proposat que els infragais que no practiquem sexe anal podríem arribar a merèixer un nom propi, igual que els actius, passius i versàtils: “sides” (en anglès). Tot i així no em fa gens el pes identificar-me com a “costat”, em remet a la idea d'estar en una orgia i haver-me de quedar a un costat mirant, com si estigués castigat pel fet de no practicar el coit; estic segura que som capaces d'inventar-nos un terme molt més simpàtic i nostrat! Què tal “dèrmic” o “dermal”? Jo voto per dermal que es pot dir amb molta més ploma i èmfasi: -sóc dermaaal!

Sovint em pregunten què fas si no fas coit igual que et pregunten què menges si no menges carn. Doncs faig “frec a frec”: el sexe és refregar-se amb les pells i les llengües per totes les parts del cos; limitar les parts que ens refreguem a les que veiem en el porno convencional, em sembla molt pobre, previsible i avorrit. El meu punt G—punt de màxim plaer—no es troba dins el cul, sinó en el perineu, la zona geogràfica compresa entre l'anus i els genitals. És a dir, estimular-me la pròstata des de dins el recte em dona el mateix plaer que si m'estimulessin un ronyó o la bufeta de l'orina: zero. En canvi, la més mínima pressió sobre el perineu em pot fer deixar-ho tot més blanc que una nevada del Pirineu.

Fer-nos palles amb les cuixes em sembla una tasca molt interessant, és com fer un coit ja que embolcalles un penis amb molta carn, però amb l'avantatge que tenim més control de les cuixes que de les mucoses anals i que en acabat pots veure l'ejaculació en directe. Això em recorda un recurs que em fascina del yaoi (gènere d'anime i manga que representa relacions romàntiques o sexuals entre individus del sexe masculí) quan representa un coit fent un tall del cos penetrat com si fos un formiguer per tal de poder veure l'ejaculació dins el recte. 

Mentre no tinguem culs yaoi, gaudim els nostres pernils! 

Per obrir una mica el focus i vegeu que no és una qüestió purament egocèntrica i personal meva us parlaré d'un estudi fet l'any 2011 sobre pràctiques sexuals entre homes estatunidencs que s'identifiquen com a gais o bisexuals en la qual hi varen participar 24.787 individus. Segons els seus resultats, la pràctica més freqüent va ser besar a la boca (74,5%), seguit pel sexe oral (72,7%) i masturbació mútua (68,4%). El coit anal era present entre menys de la meitat dels participants (37,2%) i era més comú entre els homes d'entre 18-24 anys (42,7%)1. No em sembla cap meravella aquest estudi que segueix limitant el sexe a palles, mamades i morreigos, però almenys serveix per desmitificar l'assiduïtat del sexe anal entre homes. 

Malgrat en els diccionaris hi aparegui l'accepció que defineix el verb follar com a “fer l'acte sexual” em trobo amb molta gent que l'utilitza per referir-se exclusivament a aquesta pràctica ancestral d'entrar en un bucle d'introduir i extreure repetidament un fal·lus o similars a un anus o vagina des d'un o diversos angles i postures corporals diferents durant un període de temps indefinit (generalment, dins del marc temporal que va de varis segons fins a varis minuts), en altres paraules: metesaca o COIT. 

Vivim en una cultura coitcèntrica i genitalcèntrica en què coit és sinònim de sexe, qualsevol altra pràctica és infravalorada i s'acostuma a encabir dins del sac genèric “preliminars”, ja que es considera que tan sols són pràctiques menors destinades a escalfar-nos i aplanar el terreny vers el que se suposa que realment importa: el coit. 

És per tot això que sento que la meva sexualitat és menystinguda quan dic que follo sense coit. També em retreuen que utilitzo el verb follar equivocadament i que això genera confusió, com si fos una qüestió purament terminològica... però no ho és! Per mi és una qüestió POLÍTICA. La nostra llibertat d'acció es veu coartada en cert grau per les concepcions dels mots que utilitzem en la nostra quotidianitat. Per posar un exemple: en una cultura on la majoria de la població entén que un mot tan quotidià com “família” es refereix únicament a una parella heterosexual amb fills, qualsevol altre model de família serà infravalorat o ignorat. Conseqüentment, la gran majoria ens veurem forçades a reproduir aquest únic model dominant perquè serà l'únic que coneixem o perquè serà la nostra única forma d'accedir al reconeixement social. De la mateixa manera, en una cultura com la nostra en la qual el verb “follar” es refereix única i exclusivament al sexe penetratiu i al mateix temps és el verb més popular, col·loquial i quotidià que tenim per referir-nos a la sexualitat, qualsevol altre tipus de sexualitat serà menystinguda o invisibilitzada. Mentre tinguem una concepció tan pobre i limitada del verb follar, la nostra sexualitat seguirà sent igual de pobre i limitada. La vinculació tan forta entre follar i coit pot fer que ens tiri enrere intentar intimar corporalment amb algú d'una forma alternativa degut al sobreentès que la concepció coitcèntrica de follar és la forma d'intimitat corporal compartida més convencional. Així doncs, sortir d'aquesta convenció suposaria explicitar-ho verbalment, la qual cosa no és gens fàcil degut a la vergonya que ens fa parlar sobre sexe amb nous amants. 

Per tot això vull subvertir aquest significat tan pobre del verb follar i donar-li una concepció molt més àmplia i rica: follar és qualsevol interacció humana en la qual hi ha excitació i/o plaer sexual mutus. Aquesta nova concepció ens pot obrir tot un ventall de pràctiques sexuals que van més enllà de la penetració i que són totes igualment vàlides, sense cap necessitat de jerarquitzar-les. Al capdavall, quan parlem de follar, em sembla molt poc interessant saber si va haver-hi penetració o no, el que realment m'interessa és saber si vam gaudir la sexualitat. De fet, en els casos que no hi hagi un gaudir sexual mutu, jo no parlaria de follar ni de polvo, més aviat parlaria d'encontre desafortunat en el millor dels casos i de violació en el pitjor. 

No passaré a valorar la penosa proposta que m'han fet d'utilitzar el mot “xupipaja” per referir-me al sexe no penetratiu entre gais.

Tampoc crec que ens haguem d'inventar una nova paraula per referir-nos a aquesta nova concepció del verb follar de la mateixa manera que no ens volíem inventar una nova paraula per referir-nos al matrimoni entre persones del mateix sexe. No hi ha cap altra paraula més popular per referir-nos a la sexualitat, per això és una paraula políticament irrenunciable. Tothom ha de poder “follar”— lingüísticament parlant—, també la majoria de lesbianes per qui el coit no és una pràctica habitual ni molt menys. 

Qui ploriquegi el fet de perdre un verb per referir-se a la penetració l'hi diria que hi ha moltes altres formes més interessants i originals de referir-nos-hi com ara “puc entrar dins teu?” o “em vols trepar?”. Formes de subvertir els estereotips que relacionen el penetrar amb el rol actiu i viceversa: “et puc embolcallar?” o, perquè no, també formes més romàntiques: “Si fossis una bala, em tiraria un tret per tenir-te dins meu”. 

1 “Sexual Behaviors and Situational Characteristics of Most Recent Male-Partnered Sexual Event among Gay and Bisexually Identified Men in the United States” The Journal of Sexual Medicine, Volume 8, Issue 11, pages 3040–3050, November 2011