Tota l'obra de Narcís Oller (1846–1930) publicada abans de 1940 és ara de domini públic, i cal aprofitar-ho perquè era una persona que escrivia novel·les per tal de reflexionar sobre les desigualtats socials. Al segle XIX, els canvis socials eren tan ràpids i espectaculars com avui en dia. Oller va veure com enderrocaven les muralles de Barcelona entre 1854 i 1881. Hi anà a estudiar des de Valls, com molts joves de bona família, i després s'hi quedà a viure. A finals de segle, la ciutat ja havia duplicat els 200.000 habitants que havia tingut als anys 40, i passaria del milió quan ell morí el 1930. Famílies pageses de tot Catalunya i de més enllà hi feien cap a treballar a les noves fàbriques, bona part d'elles molt pobres i poc acostumades a veure tanta gentada aplegada als carrers. Arreu d'Europa, la gent més ben situada també veia créixer les ciutats amb preocupació, especialment per les condicions de vida dels treballadors. Charles Dickens mostrà molt bé aquesta nova vida urbana, i escriptors com Émile Zola i Narcís Oller fins i tot adoptaren la literatura com una forma d'estudi social semblant a l'antropologia urbana. A "La papallona", Oller mostrà amb fredor per què el somni de les noies pobres de trobar un marit ben situat no era més que això, un somni. Tot explicant-ho, ens fa reviure aquella Barcelona de finals de segle que parlava un català molt castellanitzat i molt ric alhora.