Aquest web és un taller d'experimentació en els trànsits entre llenguatges. Transitar entre llengües i llenguatges s'ha fet tota la vida. La traducció és una de les formes de transició lingüística més conegudes històricament: reformular un text per a un nou col·lectiu humà, o perquè les idees circulin entre espais lingüístics separats. Però la traducció només és una mena de translingüisme entre moltíssims. Totes les històries i les explicacions viatgen entre gent diferent, en formats diferents o s'emmotllen als llenguatges, als materials i als entorns on es reviuen. De fet, tot el que diem reformula sempre alguna història anteriorment sentida, de la que en manllevem els colors i els gustos alhora que n'agafa de nous amb la salsa que hi posem. Perquè encara que cap història no sigui nova, mai cap relat no és el mateix.
Se suposa que el llenguatge científic es construeix en base a criteris tècnics que s'haurien de poder traslladar fàcilment de llengua a llengua. Però Erving Goffman, un dels sociòlegs de la vida quotidiana més creatius del segle XX, va desenvolupar el seu llenguatge teòric a partir del llenguatge quotidià de la seva llengua, l'anglès.
En fi, en aquest text veurem com un científic no es limita a descriure la realitat. De fet, ha d'anar creant el llenguatge necessari per representar-la. I qui ho vulgui traduir, doncs ha de fer essencialment el mateix.
Aquest és un assaig molt conegut dins la conversa anomenada "els estudis subalterns". Proposa una reflexió sobre les condicions que permeten a determinats grups socials d'expressar la seva experiència i d'arribar a ser escoltats. Per Spivak, una comprensió de les relacions de poder contemporànies i del paper de l’intel·lectual occidental dins d’elles requereix un examen de la intersecció d’una teoria de la representació i de l’economia política del capitalisme global. Traduint un text que transita per debats acadèmics originalment en francès, anglès, alemany, italià, sànskrit i hindi, en aquesta pàgina ofereixo una traducció acompanyada que intenta fer un argument complicat accessible a més lectors.
Samuel Langhorne Clemens (1835-1910), que signava amb el nom de Mark Twain, va escriure novel·les i tota mena de textos que es fan molt entretinguts sense deixar de donar-nos material per a la reflexió. Aquest text curtet sobre la seva experiència d'aprendre alemany és especialment interessant de traduir, ja que obliga a explicar en català l'efecte que produïa en un parlant d'anglès de l'època tant la gramàtica com l'estil d'expressió literària típics de la llengua alemanya.
Què no donaríem per poder cantar algunes cançons al català, apropiant-les com si assumíssim la veu que parla, projectant aquella expressió alhora tant potent i d'aparença tan natural; les rimes i els ritmes i els èmfasis.
Tant sols transferir un text escrit a veu requereix una tasca d'interpretació, ja que totes les veus tenen el seu to, el seu ritme i els seus èmfasis. La novel·la, com deia Bakhtín, és el gènere polifònic per excel·lencia, perque ha d'integrar múltiples veus divergents que projecten visions diferents de la realitat: la veu del narrador, la veu dels personatges, la possibilitat d'animar la contalla amb els sons ambientals, obliguen el recitador a reinterpretar el text i a guiar-ne la lectura.
Segon audiollibre d'aquesta col·lecció, aquest cop del novel·lista realista Narcís Oller. A La novel·la "La papallona" mostrà amb fredor per què el somni de les noies pobres de trobar un marit ben situat no era més que això, un somni. Tot explicant-ho, ens fa reviure aquella Barcelona de finals de segle que parlava un català molt castellanitzat i molt ric alhora.
Si posar veu a un llibre és una operació delicada, què no serà posar-hi imatges, les cares dels personatges i les seves beus en bafarades.
En aquesta pàgina, he adaptat a còmic la història d'un home que es construeix un coet al jardí de casa per anar a la Lluna, i tot l'enrenou que això ocasiona a la família i als amics.
Instruccions i traducció del programa de disseny en 3D
Les instruccions de programes d'ordinador és un gènere que està molt cremat. El redactat original normalment prové d'informàtics que saben molt de llenguatges de programació, però ben poc del llenguatge humà i de les penes i glòries de les persones. En aquesta pàgina, us proposo una nova forma d'explicar el funcionament d'un programa, acompanyada d'una nova forma de traduir l'anomenada "la interfície", que és allò que la gent normal veiem a la pantalla.