El Barroc
L'època del Barroc
A finals del segle XVI, Europa està immersa en una crisi econòmica i social que fa trontollar l’ordre renaixentista. Aquesta situació afavoreix un canvi de mentalitats que porta, cap a 1600, a l’inici d’un període històric que coneixem amb el nom de Barroc.
A finals s. XVIII gràcies a F. Malizia i altres teòrics, van donar, al mot Barroc, el significat de superlatiu de l’estrany i excés del ridícul o producció de mal gust, relaxat, decadent.
L’art barroc, extravagant, recarregat i sumptuós va ser considerat com un deliri perillós.
Els historiadors prenen com a punt de partida del Barroc la construcció de l’església de Gesú de l’arquitecte Vignola i della Porta, a Roma.
Es considera com a temps del Barroc el període que hi ha entre 1600 i 1750. Socialment vivim en l’època de les monarquies absolutes.
La fam, la pesta i les provocacions dels exèrcits, formats majoritàriament per tropes mercenàries, feien més difícil la vida de les classes populars.
El Barroc té un tema religiós latent, la Contrareforma.
La ciència d’aquesta època experimenta canvis molt importants:
Descartes posa els fonaments del mètode científic,
Galielu, Kepler i Newton aconsegueixen donar una explicació matemàtica de les lleis naturals que, en molts aspectes, mantindrà la seva validesa fins al segle XX.
Les arts són un mitjà per demostrar la grandesa els monarques absoluts: immensos palaus, retrats triomfalistes, grandioses cerimònies públiques, cerquen demostrar el poder reial d’una manera comprensible per al poble, adreçada als sentits i no a la raó.
L’artista barroc busca procediments artístics efectistes i vistosos: contrastos, clarobscurs, formes en moviment, colors vius, composicions inusuals i ornamentació de vegades recarregada en contrast amb la simetria i senzillesa del Renaixement. I per damunt de tot, la perfecció en la realització de l’obra.
La conjunció de les arts i la música es produeix amb el naixement d’una nova concepció que va ser elaborada per la Camerata Fiorentina i que té la seva gènesi al Renaixement.
El segle XVII estructura el ballet i el segle XVII veu néixer una nova estètica independent de les altres arts, el ballet.
Als darrers decennis del Segle XVI i principis del segle XVII continuen les reunions de poetes, músics i altres artistes a l’Acadèmia Platònica florentina sota la protecció dels comtes de Bardi i Corsi. L’objectiu principal d’aquesta camerata és la resurrecció de la tragèdia grega. A finals del segle XVI en les noces de Maria de Mèdicis, tots els objectius teatrals se centren en la integració de les arts en general.
Apareix una nova forma, l’òpera, que des del cenacle florentí es desenvoluparà al llarg del segle XVII i els segles venidors. Rep influències de la literatura humanista i de la poesia, com les altres arts. La temàtica mitològica és comuna a totes les arts; així, els temes d’Orfeu, Eurídice, Dafne, etc., són els més comuns a utilitzar tant per pintors, com per escultors o per músics.
4 1 El Barroc_Naixement Òpera i Ballet_ Bach i Haendel.pdf4 2 El Barroc_música teatral i religiosa s XVIII.pdf