El so musical
Una argumentació essencialista hauria d’apel·lar exclusivament a elements que permeten la caracterització de la música i la seva anàlisi.
El so és el material amb el qual es fan combinacions organitzades dels seus elements: el ritme, la melodia, l'harmonia, el timbre, el gènere, la forma i la textura.
Tot i que les anàlisis musicals permeten també anàlisis contextuals, en el mètode d’anàlisi s’han d’aïllar els elements, entendre’ls, objectivar-los i relacionar-los amb altres elements de context i d’estètica per situar les obres en el seu temps.
Tot document auditiu o audiovisual permet una anàlisi dels seus elements: sonors, visuals, textuals i la seva combinació que donen com a resultat una obra de conjunt.
Per a la comprensió del so es planteja el so com a objecte d’anàlisi en la seva concreció física que, aplicades al so musical amb les seves diverses combinacions permeten un resultat sonor diferent.
Però el so en la seva combinació relacional amb altres sons o amb l’absència de so també és objecte d’anàlisi.