Sons combinats - Estils
El so no apareix aïllat, habitualment, sinó en combinació amb altres sons o alternant so i absència de so musical.
Les combinacions de so han generat construccions que, en la seva repetició, variació o contrast, han permès cerca-ne una estructura, formes musicals, gèneres, textures.
Al llarg de la història les formes de les obres musical han anat evolucionant i, músiques que han estat catalogades per la seva estructura, de manera acadèmica, han sofert variacions. La mateixa forma Fuga en les composicions de J. S. Bach en pot ser un exemple.
La forma no és estàtica, ni el gènere, ni l'estil.
La música comunica en el seu temps.
En arribar al segle XX, amb la universalització de la música Rock i Pop, es consolida una nova combinació sonora que es perpetuarà en la seva estructura, però, en fer una aproximació a grups, solistes i concerts d'aquesta nova música sorgida al segle XX es poden apreciar variacions estructurals, rítmiques, tímbriques i melòdiques.
Una aproximació a les dones músiques de diferents èpoques i estils obre l'oida a variacions, notant que, dins d'un mateix estil hi ha diferències.
La música del segle XX i XXI presenta variacions de gèneres, subgèneres, estils i tendències.
En arxiu adjunt es recull una catalogació que pretèn ser una eina per entendre la música en la diversitat que ofereix el món sonor contemporani. Catàleg obert perquè la música continua el seu creixement cercant nous llenguatges acords a la societat de cada temps i cada geolocalització
0c Estils de la Música poc i rock al s XX i XXI.pdf