Música, dansa i cinema

Hi ha pocs estudis de la relació entre cinema i dansa, però Michel Chion, dedica un apartat en el seu llibre La música en el cine per aportar algunes indicacions sobre la concepció del cinema com a dansa o com a música i, un cop exposades les opinions variades al respecte conclou “que es dóna una circulació de referències entre el que anomenem “la” música, “la” dansa i “el” cinema. I amb tota raó, ja que una melodia musical occidental és, en certa manera, una transposició del moviment físic, en tant que d’altres són transposicions de la paraula.... però la pròpia paraula, sovint, en les seves entonacions, és també una transposició d’un gest”[1].La música forma part intrínseca de la pel·lícula, com ho forma el silenci, els diàlegs, les imatges i la dansa, sempre de manera coherent amb el guió que s’està posant en la pantalla.