PERSONES BALLARINES
Dones i homes ballarins
Cercant la visibilitat i la no discriminació per la professió exercida
La investigació de la història de la Música i la Dansa que es proposa és una reivindicació a la igualtat de les persones i, per tant, treure a la llum de qui cursa aquesta història, les permanents invisibles en la història de les nostres societats, fins i tot en l'actualitat: les dones, i també la discriminació que alguns homes han patit pel fet de dedicar-se a la professió de ballarins.
Ballarines i ballarins, elles discriminades per la seva condició de dones, tot i que la societat ha acceptat que aquesta professió sigui una funció que els pertocava; ells discriminats per exercir una professió assignada, socialment, a les dones, en la nostres societats occidentals.
Les dones no van ser considerades com a membres amb dret a vot, en les nostres societats fins a les primeries dels segle XX, però, tot i no ser tingudes en compte, han estat i són protagonistes de la història; de vegades, canviant el seu nom femení per un masculí per poder fer la seva aportació ideològica, cultural, política, social a les persones dels seus temps.
Els ballarins, sempre amb una etiqueta de dona, pel fet de saber fer i fer una professió, que en la distribució de papers socials, ha marcat imprempta en l’imaginari col·lectiu com a exercici de les dones.Les dones ballarines i els homes ballarins no han tingut lloc al llarg de la història de la cultura occidental en totes les èpoques.
Set danses per a l’anàlisi de 1832 a 2008
En un període molt breu, el llenguatge de la dansa ha experimentat una gran evolució. És per això que cal analitzar aquest llenguantge, la seva estètica, la seva evolució per poder arribar a capir el missatge que es vol transmetre a partir del moviment del cos, transformat en art. Set danses que s'han posat en escena des de 1832 fins a 2008 poden ser una mostra significativa d'aquesta evolució.
L'anàlisi requereix la seva audiovisió per trobar els elements estètics de la posada en escena i l'evolució del llenguatge.
Set danses per a l’anàlisi entre 1832 i 2008
1. La Sylphide. (1832) Coreografia Filipo Taglioni. Música J.M. Schneitzhoetfer.
2. La Bayadere (1877). Coreografia Marios Petipa. Música L. Minkus.
3. La Sacré du Printemps (1913). Coreografia V. Nijinski pels ballets de Diaghilev. Stravinsky.
4. Revelations (1960). Coreografia d’Alvin Ailey. Música godspel i cants espirituals negres. Alvin Ailey Dance Theater.
5. Petite Mort (1991). Coreografia de Jiry Kylian. Música W. A. Mozart. Nederlands Danse Theater.
6. Entre Achilles (1996). Coreografia de Lloyd Newson. DV8 Phisical Theater.
7. Sutra (2008). Coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui. Monjos de Temple de Chaolin. Xina
La investigació realitzada en grup es presenta a la resta de la classe que cursa la matèria Història de la Música i de la Dansa
PERSONES BALLARINES NOTABLES EN LA HISTÒRIA.doc