Al llarg de la història, la música hi és present de manera continuada: el so de la natura amb la seva musicalitat, els sons entonats adreçats a les divinitats, els cants als nadons, els que acompanyen les festes i les feines quotidianes.

La Música, el moviment, la Dansa, el cant, la paraula són maneres de comunicació dels humans de tots els temps.

La festa, els esdeveniments que marquen les fites en la vida humana s’han concebut en tots temps amb música i dansa en els seus diferents estils, gèneres, formes, però sempre hi ha estat i continua essent consubstancial a la trobada del grup humà.

La música és un llenguatge simbòlic i, com a llenguatge, és una comunicació entre la persona emissora i la receptora, per transmetre un missatge, que tot i no tenir paraules és capaç des del moviment i els sons combinat arribar a qui s’adreça.

Per fer un seguiment de la Música i de la Dansa en el seu temps se segueixen les edats de la història de la humanitat que ha servit per a l'estudi històric de la humanitat. En cada Edat s'hi poden trobar uns canvis estètics que són els períodes artístics.

El seguiment de les edats de la història de la humanitat té en compte els períodes on es poden ubicar les estètiques artístiques per trobar el diàleg de l'art amb el seu temps, en les seves coordenades.