Els 70 i els 80. CONTEXT GENERAL           

La dècada dels 70 ve marcada per una situació de crisi a nivell mundial derivada del petroli que, en major o menor manera, va afectar les nostres indústries. Hi hauria moltes coses a destacar i que marquen un canvi de tendència a tots nivells, social, econòmic i polític. El règim comunista comença a mostrar símptomes d’estancament (URSS i els països afins), sorgeix el moviment ecologista, l’aparició de règims dictatorials en alguns països africans i, algunes democràcies esdevenen dictadures militars en alguns punts d’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà.

A l’Estat Espanyol ens trobem cap el final del franquisme, una llarga etapa que va afectar l’economia, la cultura i la vida en general de les persones. Es comença a albirar una certa obertura i un creixement econòmic que donava lloc a noves situacions i formes de vida impensables vint anys enrere. Es produeixen les primeres vagues obreres, que reclamaven una redistribució més justa dels beneficis, augment de salaris i millores en les condicions de treball i  en alguns indrets tenien el suport de l’església. Va aparèixer el moviment estudiantil com a nou element de contestació al règim i també diverses organitzacions veïnals i, a poc a poc, es va estendre una cultura democràtica que lentament ens apropava a un canvi polític. Cal destacar també la irrupció d’ETA i l’atemptat a Carrero Blanco el desembre de 1973 i encara abans de la mort del dictador, el novembre de 1975, vam haver de veure condemnes a mort, recordem l’execució de Salvador Puig Antich el 2 de març de 1974 i l’afusellament de dos militants d'ETA juntament amb tres del FRAP, el 27 de setembre de 1975.

Després de la mort de Franco automàticament es va proclamar Joan Carles I com a rei d’Espanya. El juny de 1977 hi ha les primeres eleccions democràtiques i el setembre es deroga la llei franquista de 1938 que havia eliminat les institucions catalanes i es restablia la Generalitat provisional. A l’octubre es publicava la llei d’amnistia que suposava un punt i final i que eximia de penes als condemnats d’ambdós bàndols (feixistes i demòcrates). 

El desembre de 1978 s’aprovava en referèndum la Constitució que va entrar en vigor a final del mateix mes.

Pel que fa a Catalunya, el 1971 es crea l’Assemblea de Catalunya, una Plataforma unitària de l’antifranquisme amb quatre eixos bàsics: 1. Reivindicació de llibertats socials i polítiques, 2. Amnistia pels presos de la dictadura, 3. Restabliment de l’Estatut d’Autonomia de 1932 com a pas previ a l’autodeterminació i 4. Coordinació d’aquestes accions amb les organitzacions democràtiques dels altres pobles de l’estat espanyol.

El 1979 es redacta i es presenta el nou Estatut de Sau que serà una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Quant a la situació socioeconòmica, malgrat trobar-se sota el règim franquista, continuava essent una zona de l’estat amb una important tradició industrial on la xifra de treballadors en aquest sector sempre va estar per sobre de la mitjana espanyola i similar a les regions europees industrialitzades. És per això que la població activa catalana va evolucionar en dos sentits: per una banda es va veure incrementada a causa de processos migratoris i per l’altre per un important creixement del sector terciari. Les migracions internes -de les zones rurals a la ciutat- i les exteriors- procedents de la resta d’Espanya- van accentuar el procés d’urbanització. Així, poc a poc, la societat es va anar transformant profundament adquirint uns hàbits culturals i unes pautes socials propis de les societats occidentals industrialitzades. L’augment del poder adquisitiu va fer possible l’entrada del país en la societat de consum. A moltes llars ja havien entrat els electrodomèstics: la màquina de rentar, el frigorífic, el televisor,... i en algunes fins i tot l’automòbil, concretament el 600. Val a dir que moltes vegades tot això es pagava a terminis i permetia a les economies més modestes poder-hi accedir.

Un altre aspecte a valorar va ser la millora del nivell educatiu que es va donar al territori espanyol que amb la Ley General de Educación de 1970 va remodelar tot el sistema educatiu i va suposar un augment de la població escolaritzada a tots els nivells. Això va contribuir a disminuir de manera dràstica l’analfabetisme i començar a situar-nos a nivell de països europeus.

Els viatges a l’estranger, els grups musicals, els primers concerts, entre altres aspectes, propiciaran l’entrada de noves idees i pautes de comportament que trencaran amb les existents donant lloc a nous models, sobretot entre els joves. Les dones també tindran un paper més actiu i accediran al món laboral i d’estudis amb més igualtat d’oportunitats.

A nivell més local, evidentment, es van donar moltes d’aquestes característiques. A finals de la dècada dels 70 Manlleu va veure com la població s’estancava una mica degut a la crisi que va afectar, sobretot al sector tèxtil i també al metal·lúrgic, aquest últim degut a la seva vinculació directa amb empreses del sector de la filatura i del tissatge. Apareixen algunes indústries relacionades amb la mecànica i l’electricitat, l’ebenisteria, plàstics i també del sector alimentari: llet i càrnies. Es tracta d’empreses petites respecte a la mitjana de Catalunya. Comença també un cert creixement del sector terciari sobretot en el comerç, a Manlleu el 1975 hi havia 420 llicències comercials (1). “Caja de Ahorros Comarcal de Manlleu” continuava la seva expansió obrint agències a la majoria de poblacions de la comarca.

El 1975, segons dades del cens, Manlleu tenia una població de 15.054 habitants (2), d’aquests, la meitat eren originaris de Manlleu, el 36 % procedia de la resta de Catalunya i el 25 % de fora de Catalunya, majoritàriament d'Andalusia; estaven censats només 41 estrangers. Tot això va provocar un creixement espectacular que sota l’eslògan “Manlleu villa próspera”, es van permetre una sèrie d’irregularitats com són un creixement urbanístic desordenat, especulació sense control, ... que s’arrossegarien fins a l’actualitat. En els moments de major crisi tindran lloc les primeres vagues amb una forta repressió per part de la patronal amb expedients a alguns dels enllaços sindicals. Per tenir més força davant aquesta situació es va crear una Coordinadora de Treballadors oberta a diferents sindicats.

El 1977 es va forçar la dimissió de l’alcalde Josep Arqués Grané i es va designar per ocupar el càrrec Josep Mas Rocarol fins les primeres eleccions municipals democràtiques l’any 1979. A partir d’aquest moment i posteriorment diversos consistoris van treballar per facilitar la vida dels seus habitants millorant serveis bàsics com l’asfaltat de carrers i proporcionar unes bones xarxes tant de distribució d’aigua potable com de clavegueram. El 1981 l’ajuntament va adquirir Can Puget que passaria a ser la Casa de Cultura i que s’aniria omplint amb serveis diversos; l’Escola de Música, l’emissora de ràdio municipal, espai d’exposicions,... 

En aquests moments hi havia molta vitalitat social i cultural i es duien a terme un seguit d’activitats a càrrec d’entitats de tota mena. Activitats lúdiques com el cinema, teatre i concerts.

Concretament, a Manlleu funcionaven amb caràcter permanent dos cinemes: El Sydney amb sessions de dissabte al vespre, diumenge tarda i nit i dilluns al vespre, amb pel·lícules tan emblemàtiques com “La muerte tenía un precio” de l’incombustible Clint Eastwodd o “Había una vez un circo” de Gabi, Fofo y Miliki; el cine Garcia amb sessions de dissabte i diumenge i, periòdicament el cine fòrum a la sala d’actes de la Caixa de Manlleu amb pel·lícules de culte com “Rocco y sus hermanos” de L. Visconti. També al teatre Centre hi ha una renovació teatral amb obres com “Tres farses russes”  de Txèkhov o la “Cantant calba" de Ionesco”.

A nivell més reivindicatiu cal destacar la participació a l’Assemblea de Catalunya; a la Marxa de la Llibertat; a la Diada Nacional de Catalunya; les campanyes a favor de l’Amnistia; l’arribada de la Flama del Canigó, rebuda per primera vegada el 1967; l’adhesió al Congrés de Cultura Catalana el 1975, etc.

I centrem-nos en el Barri de Gràcia que durant molt temps havia estat una mica oblidat. Aquest fet ens el confirma una entrevista que es fa a l’alcalde Josep Arqués al Manlleu del 21 de juliol de 1973 on el periodista demana: “¿No tenemos el Barrio de Gràcia un poco olvidado?” I el Sr. Alcalde respon que es treballa en un projecte que afecta “aquel simpático sector urbano”  i que l’Ajuntament està veritablement preocupat “por el risueño Barrio de Gracia a quien le llegará la hora de su lucimiento”. Els veïns devien estar cansats de “tant sabó” i de la demora del projecte perquè l’agost del 1975 van organitzar les primeres Festes del Barri de Gràcia començant amb un passant per tota la vila cantant “matarem el porc, matarem el porc”, cant revolucionari a les acaballes del franquisme. Aquest tipus de festa popular fou pionera de les festes de barri a nivell comarcal. Amb el lema "Entre tots farem el barri” aquest grup de veïns reivindicava millores pel barri, entre altres, l’asfaltat dels carrers. Però aquest moviment anava més enllà i volia potenciar la participació de tots els veïns. A partir d’aquí es va començar a gestar l’Associació de Veïns del Barri de Gràcia, que va ser legalitzada el 1978 i va ser la primera de la comarca d’Osona, segons consta al número 0 de la publicació “La veu del barri de Gràcia”. En aquest mateix número s’informa que de la Junta d’aquesta Associació en formen part dos pares de l’Escola Casals-Gràcia i de les activitats que es portaran a terme per Sant Jordi.  

L’educació

Segons el Manlleu de 28 de setembre de 1974, amb una prosa molt florida que ens fa pensar en G.A. Bécquer: “Si la primavera despierta con trinos y pinceladas de esperanza, el heraldo del otoño se caracteriza por el alegre y espectacular ajetreo de la reanudación del curso escolar”, ens informa que aquest curs ha començat el 16 de setembre. No dóna cap dada concreta però precisament diu que s’hauria d’enfocar una exposició concreta localitzada de la situació escolar de Manlleu. Es demana si a la població existeixen suficients llocs escolars i que s’ha de vetllar perquè no hi hagi nois en edat escolar vagant per la càtedra del carrer. També diu que, des de l’organització sindical, es procura que les empreses es preocupin per donar ajudes als pares amb fills en edat escolar.

Segons la nostra recerca, el curs 1974-75 la població escolar de Manlleu la formaven 2.392 alumnes. (3)

Els centres educatius eren:

- El Col·legi del Carme, religiós, de titularitat privada, amb 300 alumnes a Parvulari, més de 500 a EGB i amb oferta de Batxillerat 

 Superior des de principis del 70.

- La Salle, religiós, de titularitat privada, amb alumnes de 6 a 18 anys, impartia EGB amb més de 700 alumnes i Formació 

 Professional de 1r Grau, amb 277 alumnes i amb algun grup mixt.

- El Col·legi Casals-Gràcia nascut aquest mateix curs de la fusió de l’escola Parroquial Ntra. Sra. de Gràcia i l’Acadèmia Casals, amb 

 Pre-escolar i EGB. El nombre d’alumnes a començament de curs era de 313, dada que difereix de la quantitat de l’apartat anterior, 

 això ens fa suposar que durant el curs s’haurien incorporat alguns alumnes. 

- El Colegio Nacional Francisco Franco, que el 1980 i degut a la seva ubicació, passarà a anomenar-se Puig-Agut. En aquesta escola 

 també s’impartia l’ensenyament Pre-escolar i EGB. Tenia 232 alumnes a Parvulari i 585 a EGB.

Aquest curs s’inicià el Batxillerat Municipal, mixt, gestionat pel Col·legi del Carme. En un primer moment ubicat a la mateixa escola i més endavant, l’octubre de 1978, en dependències de l’Ajuntament. El 1985 es comencen les obres per construir un Institut Públic als camps de davant del Benet. Al fer les primeres excavacions es va trobar un jaciment de 4.000 anys d'antiguitat, i els veïns que havien pensat que eren els primers a viure al barri, es van adonar que aquest ja havia estat poblat feia molt temps. Un cop paralitzades temporalment les obres que afectaven bàsicament la construcció d'uns blocs de pisos i fets els estudis pertinents, finalment el 28 de juny de 1986, el Molt Hble. President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol i Soley inaugura l'Institut de Batxillerat de Manlleu, que el 1990 l'Ajuntament acordà anomenar-lo Antoni Pous i Argila. 

També hi havia l’Escola d’Educació Especial CLAM que atenia 30 alumnes i, en un altre nivell, per adults, l’Obra Social de la Caixa de Manlleu, oferia al públic femení la “Escuela del Hogar”  amb ensenyaments de Corte y Confección,  Planxa, Cuina i Francès. Més tard, el 1978 s’obriria l’Escola d’Adults Miquel Martí Pol.

1. Transformacions econòmiques d’Osona ens els darrers cinquanta anys, d’Enric Casulleras a AUSA 2002, p. 321-330

2. Del llibre Manlleu. Aproximació a la història, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Diversos autors, EUMO any 1990

3. Estudi de Pere Farrés i Arderiu: “Situación actual de la cultura en Manlleu” 1972, capítol: “La enseñanza en Manlleu”

El Carme Vedruna/Autors diversos/Editorial Diac, 2006

La Salle Manlleu/Autors diversos/ Editorial Diac, 2005

           Col·legi Casals-Gràcia/Arxiu de l’escola

          “De l’escola unitària de nens fins al Puig-Agut”/Treball de Recerca de David Osa Fernández, 2007

ESCOLA CASALS GRÀCIA

Aquest 5è bloc no seguirà l’esquema de curs per curs com hem fet en els blocs anteriors, serà molt més general, només destacarem els canvis més importants en l’organització o innovació pedagògica. Tot i que a l’escola passen fets importants cada dia, tant a nivell individual com col·lectiu, només destacarem els més rellevants, remetrem al lector/a al GLOSSARI del final del treball, que estarà ordenat alfabèticament i per temes.

El mes  de juny els pares van rebre una circular, en castellà, on s’informava que:

. el curs començava el 16 de setembre pels pàrvuls i els alumnes de 1r a 4t d’EGB i el dia 17 pels de 5è a 8è d’EGB, i que els nens de 

 Gràcia a partir de 5è canviaven el model de bata, tota blau marí, però que es podia aprofitar la vella si estava en bon estat. (G) 

 Bates i altres equipaments escolars

. que s’havia de pagar una quota de 500 pessetes com a bestreta del curs, però que a partir del tercer germà ja no era necessari.

. i que els dissabtes, tot i que no era obligatòria l’assistència, el col·legi estaria obert i s’organitzarien activitats. Com per exemple: 

 recuperació de l’avaluació, pintura i modelatge, música, cant i dansa, minibàsquet i voleibol, escacs i ping-pong, cinema, excursions 

 i visites. Un bon assortit!

Aquest primer curs el nombre d’alumnes a EGB, amb els 8 cursos complerts, va ser de 335, concretament, 182 nens i 153 nenes. El curs més nombrós era 4t amb 50 alumnes i el més reduït, 8è amb 33, d’aquests, 30 van acabar amb l’acreditació d’EGB. A Preescolar hi havia 133 alumnes entre els tres cursos.

L’Equip Pedagògic estava format per:

La Sra. Corpus Garcia i el Sr. Ramon Casals que compartien la direcció,

De Preescolar en tenien cura:

les “Senyoretes”* Dolors Padrós Vivet i Montserrat Pou Comas

i la Srta. M. Rosa Casals Clapé ajudant de Preescolar,

El Cicle Inicial d’EGB estava format per:

la Srta. M. Antònia Dachs Faja, i la Srta. M. Glòria Brugalla Furriols a 1r

i la Srta. Margarita Soldevila Roquet a 2n i el Sr. Josep M. Masferrer.

El Cicle Mitjà:

la Srta. M. Teresa Aulet Verdaguer i la Srta. M. Dolors Collell Coma a 3r d’EGB,

el Sr. Pere Maria Coma Juanco i la Srta. Mercè Sañé Colomer a 4t d'EGB, la Mercè també era especialista de Francès, i el Sr. Martí Caballeria Casellas, a 5è d’EGB,

*Cal fer esment que “la senyoreta” era el tractament que rebien les mestres.

El Cicle Superior:

el Sr. Pedro Pascual Caro a 6è d’EGB i especialista en Matemàtiques

la Sra. Corpus Garcia Montañá a 7è d’EGB i especialista en Ciències Naturals

el Sr. Josep Alaró Sala a 8è d’EGB i especialista en Lletres

Mn. Jaume Campalans Serradell, especialista en Religió

el Sr. Ramon Montañá Masferrer, especialista en Lletres

el Sr. Ramon Casals Serra, especialista en Lletres i Ciències Socials

L’Administració la portava la Sra. Paquita Clapé Cirera

Pel setembre els van informar de les hores de visita de tots els professors, algunes d’aquestes eren el dissabte al matí.

El diumenge, 24 de novembre, a 2/4 de 5 de la tarda, la Direcció i el Claustre de professors convida als pares a la Primera Assemblea del nou Centre d’Ensenyament: “COL.LEGI CASALS-GRACIA”, al Casal de Gràcia per explicar la fusió, l’organització i administració, l’Associació de Pares i la línia educativa. Després visiten les instal·lacions de l’edifici.

Durant el curs hi ha alguna nota dirigida a diversos pares dient que el seu fill/a no té prou interès a assistir a les classes de recuperació del dissabte i que prenguin mesures rigoroses, ja que només es busca que l’alumne es posi al nivell que li correspon. Cal destacar l’interès per part del professorat perquè al dors de cada avaluació es demana que s’anotin els errors més habituals i que durant la setmana es faci un programa personal per poder-lo aplicar el dissabte.

Des del principi es va significar com una escola catalana, oberta i participativa.

Si entenem com a escola catalana i oberta al coneixement de la llengua, el país i la cultura, farem un repàs de fets i accions que es porten a terme aquests primes anys com a Col·legi Casals-Gràcia.

D’entrada, vista l’experiència i el record de l’anada a Colònies el curs anterior, es torna al Mas Blanc i els més grans fan una ruta per la Vall de Boí, Aigües Tortes, Esterri,... els de 7è i els de 8è enfoquen la sortida cap a la Catalunya Nord: Prada, el Canigó, Perpinyà,... (G) Colònies

Aquest curs l’escola es va adherir al Congrés de Cultura Catalana, conscient de la importància que tenia per a la nostra cultura. També es participa en una de les activitats teatrals per a joves al Teatre Espanyol de Barcelona amb la representació de l’obra: “El criat de dos amos” de Carlo Goldoni i s’aprofita la sortida per conèixer el Romànic català al museu d’Art de Catalunya.

A partir d’ara quasi totes les circulars per a les famílies ja es fan en català, excepte alguna de bilingüe.

La Junta de l’APA (la de Ntra. Sra. de Gràcia més alguns pares representants de l’Acadèmia) s’engresca a organitzar la primera Arrossada Popular amb pares, alumnes i mestres que va ser un èxit de participació i que va tenir continuïtat durant molts anys.

Arran de la Normalització del català i l’interès de procurar l’arrelament del nen a la realitat cultural del nostre país, es revisen i es re-programen les diferents matèries atenent aquesta idea de coneixement de l’entorn. 

 El curs 1976-77 en el marc d’un cicle de taules rodones organitzades per la Jove Cambra de Manlleu, on l’escola és convidada a participar, es defineix públicament com a escola catalana i defensora de l’ensenyament en català, no només de les classes de català. En el manifest també es destaca que es mira d’integrar els alumnes de parla castellana, respectant sempre la seva llengua. Es diu que l’escola no està supeditada a cap política de partit, però si que té una organització interna democràtica, i que es creu que no s’ha d’adoctrinar,  però sí informar (formació). També es subscriu al Diari AVUI i els alumnes de 8è llegeixen, retallen, treballen i exposen les notícies del dia que creuen més importants. Pel desembre apareix la primera revista de l’escola “CAVALL D’ESCUMA” (G) Revista i per Sant Jordi es convoca el 1r concurs literari. (G) Festes populars/Sant Jordi. 

El 1977 es va passar una enquesta per conèixer la llengua d’ús dels alumnes a casa i si era possible fer una immersió total al català. Els resultats foren els següents:

Nascuts a Catalunya: 90,05%                Pare i mare catalans: 46,6%                               Parla el català a casa: 55,5%

Parlen sempre català: 53%                     No parlen català però l’entenen: 24%              

No el parlen ni l’entenen: 2%                  Parlen català a l’escola, però no a casa: 21%  

Davant d’aquesta realitat es decideix fer tot l’ensenyament en català des de Parvulari fins a 8è d’EGB.

Es sol·licita l’autorització al Ministeri d’Educació i Ciència de la Generalitat de Catalunya, i aquest l’atorga el desembre de 1979.

La tardor de 1977 els periodistes Jaume Collell i Joan Solà visiten les escoles de Manlleu i en fan un reportatge que surt publicat en el Manlleu. El titular de la nostra escola és: Casals-Gràcia, una escola catalana de veritat”. Aquest article ve a ratificar el què dèiem en el paràgraf anterior. D’entrada destaquen la participació de tots els agents educatius i la implicació dels pares i mestres de cara a la formació integral dels alumnes, la catalanitat de l’escola i la immersió plena al país a través d’un aprenentatge vivencial i significatiu. També es mostren encuriosits per saber com es treballa la Comarca d’Osona, ja que en aquests moments no hi ha material editat. S’explica que els mestres n’elaboren de propi* i sempre que es pot s’estudia de manera directa. També surt el tema del problema econòmic, però aquest aspecte el tocarem més endavant. Acaben dient que han vist una escola que treballa seriosament i en silenci, i opinen que no perquè estigui en un barri allunyat s’ha d’oblidar o arraconar.

*Val a dir que més endavant l’escola rep el primer premi Baldiri Reixach, l’any 1992 pel treball de la Comarca d’Osona, realitzat el curs 1990-91 i realitzat pels alumnes de 3r d’EGB guiats per la seva tutora, la Dolors Collell (G) Premis. 

L’octubre de 1978 els directius i professors del Col·legi s’adrecen a la Generalitat per manifestar la joia que els suposa tornar a tenir Generalitat, Conselleria d’Ensenyament i Decret per regular l’ensenyament del català. Els fa saber que l’escola, encara que humil i ubicada en uns dels barris allunyats de Manlleu, fa molt de temps que han lluitat perquè el català fos la llengua de comunicació a les aules i que s’alegren que ara es pugui exercir legalment i que totes les escoles de Catalunya puguin fer el què l’escola ja feia des de fa anys. També demanen les orientacions necessàries per modernitzar i perfeccionar l’ensenyament del català. Adjuntem la carta que és tota una declaració d’intencions.

El 10 de novembre, el Director General de la Conselleria d’Ensenyament, Francesc Noy, acusa rebut de la carta i els manifesta la satisfacció davant els fets que els han exposat. També els comunica que aviat rebran els programes de Llengua i Cultura catalanes que grups d’especialistes han confeccionat els darrers mesos.

Finalment, el 14 de desembre de 1979, davant de la sol·licitud, de la documentació aportada i dels informes favorables del Claustre de professors, l’Associació de pares i la Inspecció tècnica d’EGB, s’autoritza oficialment a l’escola l’ensenyament total del català en totes les àrees d’EGB.

Ara tots els llibres de Text ja són en català, tot i que els alumnes i mestres de 7è i 8è es queixen que n’hi ha pocs de científics i de qualitat en català per aquest nivell. No obstant, completen la formació amb les visites a la Biblioteca del barri –ubicada en el mateix edifici- i amb altres vivències que tenen a tocar.

Per exemple aquest mateix any, els alumnes de vuitè van fer una visita al poeta de Roda, Miquel Martí i Pol, i aquest els hi agraïa en una nota la visita i la bona estona de companyia que li havien fet.

També té lloc una Jornada de Música que feren els alumnes de 8è d’EGB, l’octubre de 1978 on, a partir de poemes i cançons –des de Bernat de Ventadorn (s.XII) fins a Raimon o Ovidi Motllor- s’acostaven a les diferents variants fonètiques de les diferents contrades que composen els Països catalans: Oriental, Occidental, Valencià o les Illes.

Pel què fa a Escola Oberta, ja hem esmentat una colla d’activitats que demostren les ganes per conèixer el país de prop, i en citem més a l’apartat (G) Activitats formatives tant pel que fa a la natura, a la pròpia població i pobles veïns, com a visites a fàbriques, granges, a Barcelona, ... era tan l’interès de viure en directe la realitat i que tots els alumnes en poguessin gaudir a un preu assequible, que àdhuc consta que es van demanar diners a la Caixa d’Estalvis de Manlleu per ajudar a subvencionar aquestes activitats.

Tanmateix voldríem destacar el testimoni, el 1977, d’una estudiant de Magisteri:

“Jo estudiava Magisteri a Sant Cugat, a Vic en aquells moments no se’n feia, * i amb un parell de companyes havíem de fer un treball que consistia en visitar dues o tres escoles, com més diverses millor, passar una enquesta als alumnes –en aquest cas sobre la televisió perquè semblava que era la preocupació més important de pares i mestres- i fer una sèrie de preguntes als mestres del grup que escollíssim, que va ser 4t d’EGB. Com que totes érem de Manlleu, vam triar tres escoles: El Col·legi del Carme, religiosa, privada subvencionada que estava situada des de sempre al centre de la població i de la que una del grup era ex-alumna;  el Colegio Nacional Francisco Franco, (l’actual Puig Agut), ubicat al Barri de l’Erm, i el Col·legi Casals-Gràcia que era Parroquial, i estava al Barri de Gràcia, i on hi havien estudiat dues noies del grup. Val a dir que totes les escoles van acceptar de bon grat la nostra visita i els alumnes encara més perquè els distreia de la rutina habitual de les classes i a més podien parlar de la televisió que era potser el seu interès principal en aquells moments. El Col·legi del Carme era gran, les aules amples, les taules noves, les nenes i algun nen estaven ben asseguts... El Col·legi Francisco Franco era ben nou, gran, les aules amples, les taules noves, els alumnes estaven també ben asseguts... El Col·legi Casals-Gràcia el vam trobar petit, les aules estretes, els alumnes encara tenien els antics pupitres de fusta marró amb el tinter, ens va semblar que estaven “apilotats”. Quan vam fer les preguntes sobre la televisió, els alumnes del col·legi nacional ens van semblar una mica atemorits, potser perquè el mestre anava dient: “...y que no me entere de según qué”; els alumnes del Carme mostraven certa timidesa, i els de Casals-Gràcia feien preguntes i es mostraven molt desinhibits. Una de les preguntes que havíem de fer als mestres –les altres no les recordo- era: -“Seguiu estrictament la programació o si passa un fet extraordinari la modifiqueu una mica? Tant al Francisco Franco com al Carme, la resposta va ser idèntica: -“Hem de seguir la programació perquè el temari és molt ampli i no podem pas desviar-nos”. A Casals-Gràcia, la mestra, la Mercè, ens va dir: -“Seguim la programació, però, per exemple ahir vam veure que hi havia cigonyes –un fet poc habitual a Manlleu llavors- i vam deixar el què estàvem fent i vam sortir a veure-les de prop perquè en aquell moment em va semblar més interessant això que el temari”.

L’estudiant de Magisteri acabava: “En aquell moment, em va semblar que més important que la grandària de l’escola o de l’aula, era la capacitat d’anar més enllà de les quatre parets, de les programacions, i que aquella escola, malgrat l’espai limitat, era molt gran perquè era molt oberta”.

(*) A Vic hi va haver l’Escola de magisteri Balmes, de l’Església, del 1948 al 1976. L’octubre de 1977 es va inaugurar el 1r curs de l’Escola de Mestres, més tard els Estudis Universitaris de Vic, i finalment el 1997, en crear-se la Universitat de Vic, el centre es va transformar en Facultat d’Educació.

També s’obre l’escola als alumnes de Magisteri de la Universitat de Vic perquè hi facin pràctiques.

En aquest sentit, remarquem una memòria de pràctiques del curs següent on, unes altres estudiants, acaben el treball dient: “Hem pogut comprovar com el nostre objectiu es duia a terme i amb eficàcia. Cal dir però, que nosaltres no vam trencar cap ritme, ja que aquest és el camí per on va l’escola: una escola activa pels camins de recerca”.

El curs 78-79 en va sortir un treball que posteriorment es va publicar: Del procediment de treballar el text lliure, a partir de textos dels alumnes de 1r i 2n d’EGB. Els nens i nenes de 1r, després de la lectura d’algun dels poemes de Miquel Martí Pol  li van escriure aquesta carta amb la consegüent resposta per part del poeta.

La relació Pares-Mestres i l’interès per l’educació

Com hem vist en els capítols anteriors, els pares han tingut sempre una importància molt gran en aquesta escola i s’ha procurat sempre fer reunions de cara a la formació dels pares i sobretot, portar una línia educativa conjunta. Ja aquest primer curs surt la idea de crear uns grups de treball per tractar temes proposats de caire pedagògic. (G) Trobades Pedagògiques amb els Pares. A principis del curs 1975-76 es convoca als pares a una Assemblea General per nomenar la nova Junta de Govern de l’Associació de Pares de Família del Col·legi Casals-Gràcia. El primer curs estava constituïda per la que ja tenia el Col·legi Ntra. Sra. de Gràcia amb representació de pares d’alumnes de l’Acadèmia Casals. Com a objectiu principal tenia participar -junt amb el col·legi- en la formació integral dels alumnes. (G) Cursets i formació.

El curs següent, a la primera reunió de l’octubre de pares i mestres es demana: Per què ens hem de reunir? I a tots els sembla evident que s’han de posar d’acord a l’hora de planejar l’educació dels nens i nenes tenint en compte que passen moltes hores a l’escola.

No obstant, devien assistir pocs pares a les reunions, perquè pel maig del 1976, hi ha una curiosa carta “adreçada pels pares als altres pares” en la que es diu: “Deseamos hacer ver nuestra inquietud proponiendo la creación de distintos tipos de labores, dado que los niños invaden las calles del barrio con todos los peligros que supone el no tenerlos controlados. Los aquí presentes lamentamos muy sinceramente que en las reuniones convocadas haya una asistencia tan limitada”.  En aquesta carta es diu que es comparteix aquesta inquietud amb la de l’Associació de Veïns del Barri de Gràcia i proposa alguns treballs que puguin ser interessants pels fills: costura, dibuix, música, treballs manuals o d’altres.

També el juliol del 1976, a part d’un curs de repàs el matí, s’organitzen uns tallers de costura, música i dansa i de dibuix i manualitats, a les tardes, per infants de 5 a 8 anys. Els responsables són un equip de pares i mestres col·laborant estretament en aquest projecte. El què dèiem, els preocupen els nens desocupats.

Durant uns  anys hi ha unes característiques comunes pel que fa a la participació dels pares a l’escola i la seva implicació en l’educació dels seus fills:

- Les reunions amb pares es solen fer el diumenge al matí.

- Les notes i cartes dirigides a ells solen ser primer en castellà, després bilingües i més endavant, cap el 1978, en català.

- L’interès per part dels mestres de recomanar jocs didàctics com a alternativa als jocs enunciats a la TV. Es donen als pares llistes 

  de jocs adients de cara a les festes de Nadal o altres celebracions.

- Els amoïna molt el temps lliure dels nens i les estones que passen al carrer.

- Hi ha una preocupació important per la televisió: el temps que passen mirant-la i el contingut dels programes.

Lligat amb aquestes últimes preocupacions, en un altre escrit es distingeix entre el temps lliure creatiu, educatiu, actiu i comunicatiu com pot ser: l’esport, la música, el dibuix, el teatre, la dansa, la lectura, etc. enfront al temps lliure passiu, superficial, no comunicatiu i esclavitzador: la televisió.

Veure ampliació al Glossari a l'apartat Juntes i Associacions de Pares.

Economia 

Volem fer un tractament a part del tema econòmic perquè té un pes molt important al llarg de la vida de l’escola i en molts moments l’ha posada entre les cordes i ha hagut d’empescar-se-les com ha pogut per tirar endavant. Per altra banda, perquè no volem que el tema se’ns mengi molts altres aspectes, sobretot els de caire pedagògic que, malgrat tot, ha semblat que vivien al marge d’aquesta realitat, apostant molt per l’educació i prioritzant sempre la tasca educativa.

Ja en els inicis es mostra la precarietat amb que s’havia de treballar i els molts escrits que Mn. Blancafort, director del Col·legi Nostra Sra. de Gràcia, demanava diners a la Diputació, a l’Ajuntament,... són una constant, d’alguns ja en fem esment a l’apartat Col·legi Nostra Senyora de Gràcia, publicat anteriorment. També la família Casals que dirigia l’Acadèmia, en alguns moments també manifestà el seu malestar pel fet de no poder accedir a cap subvenció. De fet la fusió dels dos centres va tenir un motiu econòmic: o feien un front comú o no podien tirar endavant. Per tant con dèiem abans, l’economia pesa, i molt, sobre el funcionament de l’escola i a cada època per uns motius concrets.

Com ja hem dit a l’apartat de la Fusió, aquest curs 1974-75 ja és té subvenció plena.

En referència als requisits per accedir a la renovació de la subvenció es diu que hi ha d’haver en funcionament un mínim de 8 unitats que han de correspondre als 8 cursos de l’EGB. La mitjana professor alumne ha de ser de 1/40 en municipis de més de 25.000 habitants i 1/30 en poblacions més petites. Per complir amb totes les demandes, l’escola fa constar un resum detallat de les despeses per trimestre i anuals amb partides com: sous, triennis, manteniment i Seguretat Social.

Abans de rebre el comunicat de la subvenció, concretament el 3 de juliol, des de la Unidad de Centros del Ministerio de Educación y Ciencia de la delegació de Barcelona es va reclamar el document de la fusió amb totes les dades.

Una vegada rebuda la confirmació de la subvenció calia tenir presents uns nous requisits com el de publicar-ho en un lloc visible i posar-ho en coneixement dels professors i de l’Associació de Pares d’Alumnes, aquests havien de trametre “un enterado” i en cas que no hi hagués aquesta associació ho havia de fer un pare del col·legi.

En un comunicat del novembre de 1974 ja hi consta el nom de Casals-Gràcia amb una subvenció de 3.209.360 pessetes per un total d’11 unitats. La direcció demana que aquest abonament es faci al compte de la Caja de Ahorros Comarcal de Manlleu. També s’informa  que Inspecció farà una comprovació de la relació alumnes/professor.

Tanmateix, el febrer de 1976 es va haver de fer un aclariment a la Inspección Provincial de Enseñanza Primaria en Evaluación de Centros perquè amb anterioritat s’havien reclamat unes fitxes d’avaluació de Centres concretament del “Parvulario Casals” i que ja havien estat englobades  dins de Colegio Casals-Gracia i remeses amb data de 18 de febrer. Continuant amb l’embolic de la denominació, el gener del 1977 encara escriuen: Casals-Gracia (Ntra. Sra. de Gracia) Centro privado parroquial. 

Cada any  s’havia de demanar autorització al Ministerio de Educación y Ciencia per cobrar una quota a l’Educació Preescolar.  El curs 1975-76 es van autoritzar 8.050 ptes. per alumne i any. L’EGB estava subvencionada i, oficialment, no s’autoritzava cap quantitat, no obstant, s’havia de demanar autorització per poder incrementar l’aportació dels pares ja que hi havia un topall des de l’administració.

El setembre del 1975 es sol·licita a la Delegació d’Ensenyament que el preu del Transport - 1.050 ptes.- pugui ser inclòs en l’autorització de preus en concepte de Serveis i s’acompanya del pressupost del Sr. Pous que és de 346.500 pessetes. (G) Serveis escolars/Autobús.

Sobre aquest concepte “Transport”, el 21 de març de 1975 ja constava una consulta al Secretariado Laboral F.E.R.E. per poder incloure a la mensualitat dels alumnes el concepte d’autobús. Com hem dit, aquest servei era del tot necessari degut a la distància entre els dos edificis que conformaven el Col·legi Casals-Gràcia.

D’aquest mateix curs 1975-76 hi ha un document “Estadillo/datos de la Seguridad Social” amb el nom de tots els mestres i els seus honoraris. També consta el nombre d’aules i els corresponents alumnes. Com es pot veure en la gràfica adjunta els tres primers cursos d’EGB estaven desdoblats. 

Quant a Preescolar, hi ha matriculats 133 alumnes.

La subvenció era per trimestres, sempre vençuts, i per posar una quantitat, el curs 1976-77 es van rebre 6.144.315 ptes. per a E.G.B. i un extra de 859.044 ptes. per a Formació Professional. No entenem aquest últim concepte, potser era perquè com que l’edat mínima per posar-se a treballar era de 14 anys, es considerava que els de 8è d’E.G.B.  ja es preparaven pel seu futur laboral?  és una qüestió per la que no tenim resposta.

Al ser trimestres vençuts, es comunica a l’escola que la Caixa de Pensions avançarà el 90% de les transferències que servirien per pagar el salaris dels mesos anteriors.

Malgrat la subvenció, els diners no arribaven per cobrir totes les despeses. Per posar un altre exemple, segons el balanç del curs 1977-78, les Entrades -comptant la subvenció, les aportacions dels pares i alguna aportació escadussera de l’Ajuntament de 50.000’- ptes. per la promoció del català, una de puntual de 35.000’- ptes. per obres, i curiosament, una de 15.498 d’Omnium-  sumaven 19.693.138’- i les Sortides entre nòmines de Preescolar, S.S. i altres despeses pujaven a 20.172.125’- ptes. el que suposava un dèficit de 479.987’- ptes. que, segons consta, es va pagar amb un préstec. Durant els següents anys es va repetint la demanda de préstecs i la corresponent amortització. Sobretot el dèficit més important venia de Preescolar que, al no estar subvencionat, tota la càrrega requeia en els pares. L’escola sempre procurava ajustar les quotes i patia pel cost tan elevat a Parvulari. Sovint es fixava en el preu que es pagava en altres escoles concertades de la comarca i els alleujava una mica que, en aquestes, sempre fos més elevat.

Per pal·liar aquest dèficit, en una Assemblea de l’Associació dels Pares d’Alumnes, el 22 de febrer de 1976, s’acorda subscriure uns títols per col·laborar voluntàriament en les obres d’adaptació. Cada família podia contribuir amb 3.000’- o 5.000’- ptes. amb el ben entès que els diners els serien retornats quan l’alumne es donés de baixa de l’escola.

Aquí veiem una mostra d’un d’aquests Títols:

No en sabem el motiu, però per les matrius dels títols, aquesta campanya no es va portar a terme fins el 1980. No obstant, va ser un èxit perquè es van expedir uns 150 títols. Si algú no podia fer l’aportació completa també s’acceptava una quantitat menor, però en general tothom va col·laborar amb la quantitat establerta i àdhuc es quedaven 2 ò 3 títols. Es van recollir 350.000’- ptes. i d’aquestes, només un 33 % van ser retornades, les altres els pares les van deixar a l’escola quan el seus fills van plegar.  Un cop més es va demostrar que  els pares es sentien l’escola com a seva i van col·laborar generosament. 

El 1977 a nivell Estatal, el govern de Madrid es comença a preocupar seriosament de l’educació. Segons paraules del responsable de l’Institut Nacional d’Estadística: “Ante la importancia creciente del Sector de la enseñanza en la actividad económica general...” “...para satisfacer requerimientos de datos económicos de este Sector”,  en referència a l’ensenyament no estatal, “tanto en el plano nacional como internacional". Per exemple,  l’Unesco ens comunica que la nostra escola, triada a l’atzar, ha de facilitar una sèrie de dades econòmiques.

Aquests primers cursos “la jefa o el jefe de de la Unidad de Centros de la Delegación Provincial de Educación y Ciencia" sempre "certifica que el Centro “Casals-Gracia...” queda acreditat per la Dirección General de Educación Básica.

No obstant, la direcció havia demanat un certificat que justifiqués davant l’administració de la Caixa de Pensions la pròrroga de la subvenció. Aquesta certificació s’havia de demanar gairebé cada trimestre degut, com ja s’ha dit, als endarreriments del pagament de la subvenció.

Continuant amb el tema Subvenció – potser el més important econòmicament parlant- cal destacar que, malgrat que en una carta del Ministerio de Educación d’octubre de 1978 diu que només es pot tenir subvenció per les aules autoritzades (8), quan es dóna la classificació definitiva la concedeix per 11 aules.

I la quantitat es devia incrementar perquè segons un document del maig de 1978 hi consten les 11 aules subvencionades al 100 %, el que suposava rebre 9.164.408’- ptes. anuals.

Segons una Acta del 6 de juny es Constitueix la Mesa Electoral per escollir els representants del Pares d’Alumnes i dels Professors que han de formar part de la Comissió verificadora de la gestió de les quantitats rebudes en concepte de Subvenció de l’E.G.B. i la corresponent Certificació. A part del Sr. Ramon Casals com a President i representant de l’empresa i la Sra. Corpus Garcia com a directora, van sortir escollits com a representant dels Pares, el Sr. Juan Rierola Rifà, i dels 17 mestres que en aquell moment conformaven el Claustre de professors, el Sr. Pedro Pascual Caro.

El 1979 el cost/alumne d’EGB era de 3.077’- pessetes i hi havia 330 alumnes.

Els pares aportaven per alumne i any 627’- pessetes.

Segons el Resum Econòmic de l’any 1978 i amb 11 aules subvencionades al 100%, l’estat de comptes era el següent:

Sortides:

 -Personal Docent Subvencionat

- Personal Docent No Subvencionat

- Personal No Docent

- Seguretat Social,

- Despeses Generals,

- Despeses d’Inversió (amortitzacions)

- Préstecs                                                                                               

                                                                                                                   Total:           11.077.973’- ptes.

Entrades:

- Subvenció a Personal Docent

- Subvenció per Despeses Generals                                                 

                                                                                                                   Total:            9.164.408’-ptes.                                                                                                                                 

     Falten:           1.913.565’-ptes. 

ANYS 1980

A principi dels anys 80 continua la mateixa tònica pel que fa a l’economia i la forma de justificació de la subvencions rebudes. L’autorització continua per a 11 aules d’EGB. 

Seguint les Ordres Ministerials del 76 i 78, a partir de l’octubre de 1981 s’incorpora l’Inspector de zona com a president de la Comissió de Verificació de la Gestió del Pressupost i el representant del Bisbat, Mn. Jaume Campalans. La resta de membres eren els mateixos, només hi havia alguna modificació per part dels representants dels pares i els mestres.

El desembre de 1980 l’Associació de Pares d’Alumnes  en una Assemblea Gral. Extraordinària, acorda que en el rebut dels alumnes hi constaran 269 ptes. com a Aportació dels Pares. 

Quant a Parvulari, tenint en compte que no és subvencionat, l’Aportació dels Pares és de 1.800 ptes. 

Com es pot veure el saldo era totalment desfavorable i l’escola anava arrossegant un dèficit creixent. 

El febrer del 1982 es decideix que tots els alumnes nous deixin un dipòsit de 3.000’- o 5.000’- ptes., i si es tenen germans 1.500’- ptes. Es tornaran quan l’alumne deixi l’escola. En la reunió de juliol es comunica que aquests ingressos s’han destinat a pagar part de les factures de les obres.

Davant el greu dèficit econòmic, la Junta Titular dirigeix una carta als quatre estaments que formen la Societat Civil per demanar que, davant les dificultats per retornar els diners deixats, si seria possible una pròrroga per un any, amb el ben entès que si en qualsevol moment s’arreglés la situació, serien retornats immediatament. En la reunió del 27 de març, la mateixa Junta deixa constància que totes les parts estan d’acord en no  pagar la Seguretat Social, el mossèn diu que ho comunicarà al Bisbat. No obstant, pel desembre es planteja com es resol aquest pagament a la S.S. ja que a finals d’any hi haurà un deute de 4.000.000’- de ptes.

El mes de maig arriba una notificació de la Generalitat on s’informa de la possibilitat de rebre la subvenció més aviat i no per trimestres vençuts. Calia signar un document el Titular i el Banc per fer-lo efectiu, i ràpidament es va acordar donar una resposta afirmativa i obrir un compte al Banc de Santander.

Pel novembre del 1982 s’havia obert una convocatòria per a ajuts específics, i pel desembre el Col·legi s’adreçà a l’Honorable. Sr. Conseller d’Ensenyament de la Generalitat per sol·licitar aquest ajut ja que sembla que es reunien els requisits a que feia referència l’Ordre. Declarà que el Centre havia sigut autoritzat per l’ensenyament en català i comunicat per la Comissió Mixta del Ministerio de Educación y Ciencia i la Generalitat de Catalunya el 12-XII-1979 amb nº de sortida 321. S’esmenta també -per primer cop- l’Ideari de l’escola, aprovat el gener de 1981.

A partir del curs 1982-83, la comissió per a la verificació de la subvenció forma part de la Junta Econòmica i els membres que la integraven eren els següents:

President: Antonio Pérez Guede, inspector de zona

Representant de la titular: Mn. Climent Rodergas que substitueix Mn. Jaume Campalans

Administradora: Paquita Clapé

Representants dels pares: Esteve Camps, Toni Rodríguez i Vicenç Fontserè

Representants dels mestres: Glòria Brugalla, Pedro Pascual i Assumpta Pujol

Directora: Corpus Garcia

A la Comissió de Verificació els mestres i pares s'anaven renovant, però l'inspector sempre era el mateix, el Sr. Antoni Pérez Guede, fins el juny del 1986 que serà substituït pel Sr. Llucià Núñez. 

Aquest curs 1982-83 les aportacions s’havien incrementat notablement i, sempre certificades per l’A.P.A., s’hi afegeix el concepte de calefacció 120 ptes., i el d’Activitats Complementàries i l’Assegurança Escolar que puja a 975 ptes.

La Junta Econòmica acorda que l’EGB absorbeixi el deute que es pugui produir al parvulari, concepte o idea que ja havia anat sorgint en diferents reunions de la Junta Titular.

També la Junta Titular proposa el desembre de parlar amb el gestor per continuar pagant la S.S. a trimestres vençuts. 

Malgrat la situació econòmica, si una família tenia greus dificultats per pagar, abans que deixessin de portar els fills a l’escola, es buscava una solució pactada.

Respecte l’any 1978, la situació econòmica no havia variat gaire segons consta a l’acta de la Junta Econòmica del 28 de febrer on s’exposava el resum anual corresponent al 1982.

El 27 de gener de 1983, va arribar la Resolució de la Direcció general d’Ensenyament Primari de 31 de desembre de 1982 i resolia que en la convocatòria oberta sobre ajudes específiques  pel curs 1982-83 a centres privats d’EGB, la nostra petició havia estat denegada per “exigüidad del presupuesto asignado”.

Tot i la penúria econòmica, degut a la nova normativa es feia necessari disposar d’una sala d‘usos múltiples, i es va demanar pressupost per ubicar-la en el pati cobert, sota les noves aules del Cicle Superior d’EGB. Les obres es van tirar endavant el 1984. Més endavant en aquest espai s’hi va adequar el gimnàs, i feia dues funcions. Durant alguns cursos també  es va utilitzar com a menjador.

Pel desembre es fa una petició a la Generalitat sobre l’ajut econòmic per a Centres Privats segons un decret 519/1983 de 6 de desembre. S’obre una convocatòria signada pel llavors President de la Generalitat Sr. Jordi Pujol per “partida de 328 milions en concepte de subvenció a Centres Privats de Preescolar”. Es van adjuntar les següents dades:

No  Codi escola: 0803xxxx

Direcció: Carrer Roca i Carrer Garcia Estrada (en aquells moments el parvulari encara era tot al barri de l’Erm)

Places autoritzades i classificades des de 15/03/1983

Marcada l'opció: Institució pública o privada sense ànim de lucre

Nombre d’unitats de Pàrvuls per a les quals demana ajut: 2 (els alumnes de 3 anys s'anomenaven maternals i no es consideraven pàrvuls)

11 unitats subvencionades d'EGB

Alumnes matriculats a preescolar curs 1983-84:  P-1: 39 i P-2: 39

Preu mensual/alumne Pàrvuls 1983-84: 4.200 pessetes

Preu mensual/alumne Pàrvuls 1982-83: 3.700 pessetes

Per rebre la subvenció s’havien de complir estrictament una sèrie de condicions. El Departament d’Ensenyament cada curs enviava les Instruccions (d’unes deu pàgines) i a part de la Comissió de Verificació de les quantitats percebudes que hem esmentat abans i moltes altres, s’havia d’exposar en un lloc ben visible la Comunicació de la Subvenció. Posem l’exemple del curs 1982-83.

Tanmateix, el 22 de desembre del 83, no havia arribat la subvenció corresponent al trimestre i, en una reunió d’urgència, la Junta Titular decideix sol·licitar al Banc de Santander una Pòlissa de Crèdit a favor de la “Societat Civil Escola Casals-Gràcia”. Es delega al Sr. Ramon Casals que faci la gestió.

El 20 de gener de 1984 un Document de la Generalitat dóna instruccions sobre la subvenció: control i gestió, òrgans de control i un apartat que fa esment a Preescolar i diu que caldria que tingués la seva pròpia comissió de verificació.

L’escola percep per primer cop la quantitat de 433.000’- ptes. com Ajut a Preescolar, i per tant, la Junta Econòmica reunida el 18 de juny de 1984 acorda no incrementar en 445’- ptes. les quotes, augment que tenia previst per cobrir el pressupost del 1983-84. La diferència entre la quantitat percebuda, 99.216 pessetes, es destinarien a la compra de material didàctic -del que se’n disposava poc- per als dos nivells.

També s’havien de justificar les despeses de funcionament, com es pot veure en el document adjunt:

Quant a les quotes dels alumnes, el curs 1985-86  s’especificaven així:

Ensenyament reglat      Activitat complementària   APA      Total: 

         480 1.100 470     2.050 pessetes

Per fi, el 17 de desembre de 1985 es rep la bona notícia que subvencionen l’aula de P-5 de Preescolar, per un import de 197.979 pessetes. No obstant, en la Certificació de la Comissió de Verificació, en l’apartat d’ observacions s’escriu que aquests diners serviran per pal·liar el dèficit de P-5, degut a que les quotes que es paguen estan per sota  del cost real. Aquest curs 1985-86 són 35 alumnes a l’aula.

El 10 d’abril de 1985, en una reunió extraordinària, la Junta Titular accepta per unanimitat demanar un crèdit de sis milions de pessetes amb garantia hipotecària desestimant el de 8.493.000’- tramitat anteriorment.

Es continua rebent la subvenció de gratuïtat a nivell d’EGB i l’obligació d’haver-la de justificar cada any a través de la Comissió de Verificació. Entre altres documents, s’ha de fer una relació de tots els mestres, que en aquell moment eren 14: 12 a jornada complerta i 2 a hores. El sou base l’any 1984 era de 247.000’- ptes.

El juliol de 1985 una Nova Llei, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE), tot i mantenir l’estructura de l’ensenyament com la llei del 1970 (EGB i BUP), va introduir algunes novetats que ens van influir positivament a nivell econòmic. Va canviar el sistema de subvencions de les escoles privades per un sistema de concerts - amb requisits- i va donar més poder al Consell Escolar, del qual parlarem més endavant.

Quant al nou sistema de subvencions, el juny de 1986, es rep de nou una bona notícia: que l’escola ha entrat com a concert ple, tot i que de moment, a la llista provisional.

Amb la constitució del Nou Consell Escolar -que es menciona en el proper apartat “Aspectes Legals”- sembla adient desfer l’antiga Junta Econòmica i integrar-la en una Comissió del citat Consell. La nova Junta estaria formada, en aquest cas, per: Un Titular: Mn. Climent Rodergas Vila; la Direcció: Corpus Garcia Montañà; l’Administració: Paquita Clapé Cirera; representant de Pares: Josep Aguilar Viñolas i representant de Mestres: Assumpta Pujol Llagostera. També s’acorda que per donar continuïtat a l’antiga Junta Econòmica es quedaria la mestra Dolors Rius Garolera. S’aclareix que la Comissió Econòmica ha d’informar al Consell Escolar i aquest ha d’aprovar els pressupostos. 

El gener de 1986, segons un document signat pels Srs. Casals i Mn. Climent Rodergas, s’estableix un Contracte d’Arrendament de l’edifici del Parvulari del Barri de l’Erm, carrer Garcia Estrada, 10. El preu de l’arrendament és de 30.000 ptes. mensuals el primer any, amb un increment del 10 % per any. Aquest contracte seria per tres anys i començaria a partir de l’1 de setembre del 1985, no obstant, es fa constar que si l’edifici del Barri de Gràcia queda condicionat per fer el Parvulari abans del temps establert, el contracte es donaria per acabat.

A l’escola feia temps que es començava a parlar d’ubicar tot el Parvulari a l’edifici de Gràcia per qüestions econòmiques (a part del lloguer que es pagava a la família Casals, les despeses de manteniment, calefacció, etc. eren dobles);  de gestió (la Sra. Paquita treballava al matí a Gràcia i a la tarda a l’Erm) i pel que fa a la  pedagogia, era molt millor tenir totes les etapes juntes tant per la relació dels alumnes com dels mestres. De nou suposava una despesa adequar l’edifici de Gràcia al nou Parvulari, el pressupost de les obres d’aquesta reforma era de 750.000’- ptes. Es va demanar un préstec a Caixa Manlleu per valor de 650.000’-, i la resta es va finançar amb diners deixats pels mestres a retornar en dos anys amb un interès del 10%. 

A sota una de les últimes imatges d'un  grup de nens i nenes al pati del Parvulari del barri de l'Erm.

El trasllat de tota l’escola a l’edifici de Gràcia va ser un fet el curs 1987-88.  

L’any 1987, quan semblava que la part econòmica estava mínimament controlada, un nou entrebanc es presentà a l’escola. A nivell general es va detectar que molts dels edificis construïts entre els anys 50 i 70 estaven afectats d’aluminosis. Aquesta patologia del formigó fa que aquest perdi les seves propietats fent-se menys resistent i més porós. L’escola va fer revisar immediatament l’estructura i, efectivament, tota la part construïda l’any 1953 tenia les bigues afectades, el què suposava un perill d’esfondrament, no imminent, però si que calia vetllar per la seguretat dels alumnes. Això comportava modificar el sostre de 3 aules i mitja durant l'estiu i per Nadal es reforçarien les bigues de 1r, - que no va ser possible - i encara quedarien pel curs vinent l'entrada, els passadissos i els lavabos de baix; també s'hauria d'enderrocar una paret mestra per ampliar les aules, tal com marcava la llei. Es va posar de seguida  mans a l’obra -mai tan ben dit- i es va procedir a canviar tan ràpidament com va ser possible totes les bigues. Al no poder demanar un altre préstec al banc, uns quants pares (10) van deixar a l’escola 300.000’- ptes. cadascun i així es van recollir 3 milions de pessetes. Comptant les despeses de concessió i les diverses factures, encara van quedar 175.065’- ptes. Aquest préstec es va retornar durant un període de sis anys. Es va prioritzar que els professionals que hi intervinguessin fossin pares de l’escola, i es demanà al constructor Sr. Santigosa, als Srs. Segalés, Matas i Bruguera per la part de ferro,  al Sr. Gibert, pintor i a Electricitat Anglada.  Val a dir que els mestres es van passar tot un estiu pintant les bigues noves al pati, però això, i tot l’enrenou que va comportar el canvi de bigues, s'amplia a l'apartat de Pedagogia. 

El setembre de 1987 l'equip pedagògic adreça una carta als pares comunicant que degut a les obres de reforçament de les bigues, els alumnes de Cicle Superior anirien momentàniament a unes aules que l'Institut Antoni Pous cedia generosament i que donat la proximitat de l'edifici, no ocasionaria cap problema.  

Per al curs 1987-88 la Junta Econòmica presenta l’estudi sobre les quotes que s’han establert de la següent manera:

Pàrvuls :  5.750’- ptes. al mes

E.G.B.   :   2.550’- ptes. al mes (1.500’- de les Activitats Complementàries + 500’- de l’Ensenyament Reglat + 550’- A.P.A.)  

Cal aclarir la diferència entre les  Activitats Complementàries i les Extraescolars:

. Les Activitats Complementàries estan incloses dins l’horari escolar, però degut al caràcter voluntari d’aquestes, l’horari ha de permetre que un alumne pugui marxar, per tant, es recomanen de 12 a 1 o 1 hora a la tarda. Les activitat per aquest curs, i  moltes van tenir continuïtat durant molt temps, foren: natació, escacs, sardanes, biblioteca, coral, tècniques de reforç i treball individual. 

. Les activitats Extra-escolars també són optatives, però estan fora de l’horari escolar. Es porten a terme amb el suport i gestió de l'A.P.A. A l’apartat del Consell Escolar ja les hem enumerat. A l'apartat del Consell Escolar ja ha estat enumerades.

El cost d'ambdues activitats l'havien d'assumir els pares i els preus s’havien de posar en coneixement dels Serveis Territorials.

Per fi, el gener de 1988 arriba una altra bona notícia que alegra, alleuja i tranquil·litza a mestres i Titulars: EL PAGAMENT DELEGAT. 

A partir d’ara el professorat cobrarà directament de l’Estat. També es rebrà un 3% destinat a substitucions, que si no s’utilitza s’haurà de tornar i, si es fa servir, l’ha de justificar el Consell Escolar.

A partir del curs 88-89 l’escola passa de concert singular a Concert Ple o General. Això suposa que els pares no hauran de pagar les 500 ptes. d’Ensenyança  Reglada. 

L’abril del 1988 s’ha aconseguit pagar totes les factures de les obres del canvi de bigues. Només falta arreglar les de primer que es procurarà que la brigada de l’Ajuntament estigui a punt per fer-ho a l’acabar al curs. Mentrestant, a totes les classes hi havia uns puntals per protegir del perill de l’esfondrament i s’havien tret les plaques del sostre.

Com a curiositat, dir que tots els papers que es presentaven tenien unes despeses en pòlisses de 1,  5, 23,  30, 70, ...  i fins a 85 pessetes.

Aspectes legals

El curs 1979-80, el Ministeri d’Educació demana unes dades complementàries a l’Estadística anual, “...para proceder a una correcta programación de Construcciones y reparaciones a corto, medio y largo plazo”. Segons l’estadística, aquest curs, després de cinc anys de la fusió, l’escola tenia 340 alumnes a EGB, 87 a Parvulari P-4 i P-5, (els de Maternals P-3, no consten). El nombre d’alumnes per classe anava de 31 a 50 i el servei de transport l’utilitzava una mitjana de 60 alumnes.

Pel que fa a la part més legal, i per deixar les coses clares i ben arreglades, Mn. Jaume Campalans com a capellà de la Parròquia i en representació de l’Il·lustríssim i Reverendíssim Bisbe de Vic Don Ramon Masnou, compareix davant el notari D. Antonio Combalia de Manlleu i diu que la Parròquia de Nostra Senyora de Gràcia és propietària de tota la finca i està lliure de tota càrrega o limitació. Que l’edifici comprèn: les Escoles Parroquials, el Casal Parroquial i el Teatre del Casal. N’especifica la superfície, les plantes,... Diu que les obres van ser construïdes fa més de vint anys, a qui es van comprar els terrenys i que el seu valor actual és d’un milió set- centes mil pessetes. Aquest document es va signar el 18 de juliol de 1978.

A principis de l’any 1979 la Delegació de Barcelona comunicava a l’Escola que hi havia una sèrie de deficiències que s’havien d’esmenar si es volia obtenir la qualificació definitiva, segons l’Ordre Ministerial de maig de 1978. Per obtenir aquesta classificació s’havien de complir les següents condicions:

1- Disposar de 8 aules de 40 m com a mínim

2- Una Sala d’Usos múltiples de 60 m2 com a mínim

3- Un Laboratori de 30 m2 com a mínim

4- Una Biblioteca de 30 m2 com a mínim

5- Un Despatx de professors

6- Serveis higiènics

7- Pati d’esbargiment

L’escola no es podia permetre perdre la subvenció, per tant va ser un objectiu fonamental la realització de les obres d’adaptació. Tanmateix, degut a la manca de recursos, s’optà per portar a terme les obres imprescindibles. L’autor del projecte fou l’arquitecte manlleuenc Miquel Suriñach, el constructor en Julià Solà i el pressupost total pujava a 8.901.945,33 ptes. Cal dir que el projecte va ser redactar en català i no el van acceptar i es va haver de presentar de nou en castellà.

Les obres consistien bàsicament en la construcció de tres aules de 60 m2 a la 1a planta per encabir-hi els cursos del Cicle Superior d’EGB (6è, 7è i 8è) i, per tant, quedava un porxo o pati cobert a sota. Aquestes aules es construirien a la part est de l’edifici. També es farien uns sanitaris nous, remodelació d’aules i ubicació del laboratori en un espai de 33 m2. Per sort, com que al mateix edifici hi havia instal·lada la Biblioteca de la Diputació i l’escola hi tenia accés, aquesta despesa se la podia estalviar. 

El març de 1979, la Sra. Corpus Garcia, com a directora de l’escola, escriu una instancia al Bisbat de Vic per informar que per classificar definitivament el col·legi com a centre d’EGB calia adaptar algunes aules i disposar d’uns espais tal com exigia el Ministeri d’Educació, i

Exposa:

-       Que segons el projecte que s’està elaborant el pressupost és de 5 milions de pessetes,

-       que la Caixa d’Estalvis de Manlleu està disposada a deixar aquesta quantitat en concepte de préstec social a retornar en un 

període de 10 anys,

-       que fet un estudi de la situació econòmica del col·legi i la possibilitat de tornar el préstec, es veu que amb l’increment de 

              quotes (que es congela per aquest fi) junt amb la quantitat destinada a la cancel·lació d’un préstec que finalitza a finals 

              d’any, permet l’amortització mensual corresponent.

-      que s’està preparant l’expedient de declaració del Centre “d’Interès Social” i que, si s’aprova, el M.E.C. concediria un Crèdit a 

   llarg termini (30 anys) per obres i es podria cancel·lar el de la Caixa d’Estalvis de Manlleu, i

Demana:

Que el Bisbat vulgui avalar aquest préstec.

A la petició de la direcció s’adjuntava una carta de l’APA, signada pel President, Antoni Rierola, informant que estaven d’acord amb la petició de l’aval que demanava l’escola i comunicant que faria una aportació econòmica per finançar les obres. I manifestava que: “estem convençuts que es trobarà la forma jurídica més adient i adequada per tirar endavant el col·legi per a continuar la tasca d’educació que sempre han realitzat tan eficaçment la direcció i els mestres, amb el recolzament espiritual i moral que durant tants anys ha donat V.E.”   

Davant la necessitat urgent d’adequar l’escola i no tenint encara una resposta del Bisbat, pel maig l’Associació de Pares també escriu al Exc. i Rev. Bisbe de Vic, Sr. Ramon Masnou, exposant la necessitat de fer obres per poder tenir la classificació definitiva. Li informa de nou que el possible cost de les obres d’ampliació puja a uns 5 milions de pessetes i que, segons la impressió dels representants del bisbat, aquest no se’n pot fer càrrec. Tampoc poden demanar els diners als pares per construir en un lloc on no tenen cap dret de propietat i demanen  si es poden buscar altres formes jurídiques de propietat. També parla de la possibilitat d’annexionar uns terrenys de l’Ajuntament i que aquest sembla que hi està disposat. Exposa que les gestions serien més fàcils si la propietat de l’immoble fos de tipus comunitari i més d’àmbit local. Finalment deixa ben clar que, sigui quin sigui el tipus de propietat que s’arbitri, el Col·legi mantindrà el caràcter fundacional d’Escola Cristiana, i demana quines possibilitats i condicions hi ha per part del Bisbat, d’una propietat del Col·legi compartida. Signa la carta el Sr. Josep Aumatell.

La resposta del Bisbat no es fa esperar i comunica que, després dels tràmits legals exigits pel Dret Canònic, està disposat a compartir la propietat de l’immoble i fins i tot traspassar-la a una entitat d’àmbit local, sempre i quan s’acceptin tres condicions:

1- Que es garanteixi la conservació del caràcter d’Escola Cristiana, com ha tingut sempre, ja que a tal fi fou venut al Bisbat el solar on s’aixecà l’edifici escolar.

2- Que si mai, per raons de força major, no fos possible continuar l’Escola Cristiana, no es pogués destinar el complex escolar a una altra finalitat sense el previ consentiment del Bisbat.  

3- Que quedin ben clares les clàusules que determinin com cal repartir els béns -edificis i patis- si arriba el moment d’haver d’alienar l’immoble.  

Signa el document el Bisbe de Vic, Sr. Ramon Masnou, el 6 de juny de 1979.

El 16 de maig es comenta que el Sr. Bisbe no pot decidir per ell sol la cessió dels terrenys i l’escola a la Societat Civil, que ho ha de consultar al cabildo. Ha demanat una memòria i s’ha treballat. Abans de marxar mossèn Campalans, mossèn Bastardas com a representant del Bisbat,  aniria a veure sobre el terreny què és el Casal i què és l’Escola.

El 20 d’octubre de 1980, davant del Notari Sr. Joan Alegre de Vic, es presenten Mn. Jaume Campalans, com a representant del Bisbat de Vic; el Sr. Ramon Casals i la seva esposa Na Francisca Clapé; el Sr. Antoni Rierola, President de l’Associació de Pares d’Alumnes i Na Maria Brugalla, representant “verbalment”  de l’Associació de Mestres, per transformar el Col·legi Casals-Gràcia en una Societat Civil.

L’objecte de la societat és continuar l’activitat educativa impartida fins el present, amb les següents connotacions fonamentals:

1.- Mentalitat cristiana en l’educació, i

2.- Pedagogia oberta orientada a una educació integral.

Aquests eren els primers fonaments pedagògics legalment constituïts, més endavant se n’afegirien d’altres.

També diu que el capital social es fixa en 100.000’- pessetes. I cada part n’aporta 25.000’-,  i que el domicili social es fixa al carrer Roca s/n.

Calia establir un govern amb poder de decisió i alhora participatiu i es va concretar en la Junta Titular que era la que prenia les decisions importants. La primera reunió d’aquesta Junta va tenir lloc el 22 d’octubre i estava formada per Mn. Jaume Campalans, representant del Bisbat i que n’era el President, el Sr. Ramon Casals com a representant de la família Casals, el Sr. Antoni Rierola com a representant de l’Associació de Pares i tresorer i Na Margarita Burgaya com a representant de l’Associació de Mestres, i que exercia de Secretària. Calia definir la funció d’aquesta Junta i després d’un canvi d’impressions es va arribar a la conclusió que era l’òrgan que havia de vetllar pel compliment de l’Ideari de l’escola. També es va aclarir que per ètica professional s’hauria de mantenir el secret de certes deliberacions. S’acordà que els càrrecs serien per un any i prorrogables per un any més i que les reunions -en principi- serien quinzenals.

El 1980 s’aprova La Llei Orgànica Reguladora de l’Estatut de Centres Escolars (LOECE) que va democratitzar l’organització dels centres docents i va regular la creació d’òrgans col·legiats en representació de tots els sectors de la comunitat Educativa.

Degut aquesta llei els centres havien d’elaborar el RRI (Reglament de Règim Intern) per donar estructura al funcionament intern de l’escola. Els mestres ocupats en l’educació dels alumnes no trobaven el moment d’elaborar-lo. Degut a un fet molt tràgic -una explosió de gas a una escola d’Ortuella (Biscaia) on per desgràcia van morir una cinquantena de nens i nenes- es va decretar un dia de dol a totes les escoles de l’Estat Espanyol. Malgrat la pena per tots els infants morts i les famílies, els mestres van decidir treballar en l’horari normal i entre tots enllestir el RRI, el 24 d’octubre de 1980. 

Tots els alumnes de 7è i 8è d'EGB de les escoles de Manlleu, un miler, van assistir el 30 d'octubre a l'acte de Solidaritat a l'Església de Sta. Maria. Els de la nostra escola també, i colpits per aquest accident, hi van dedicar l’editorial del nº2 del Colom Missatger.

El gener del 1981, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya aprova el primer ESTATUT DEL CENTRE COL.LEGI CASALS-GRÀCIA, “... que presenta la definició i la descripció jurídica de l’escola, de la seva forma de gestió, determina l’organització funcional, regula les relacions internes i delimita les competències i responsabilitats dels càrrecs i dels òrgans participatius.” Considera els criteris bàsics de participació que són: la Coresponsabilitat, la Subsidiarietat, la Representativitat i la Globalitat.

De la naturalesa i finalitat del Centre destaquem l’Article 8 que diu:

“L’escola, com a servei públic i en fidelitat a la seva opció cristiana, adopta una actitud d’acolliment i de respecte entre educadors, famílies i alumnes, i està oberta a tots aquells que desitgin l’educació que s’hi imparteix, evitant discriminacions per motius intel·lectuals, religiosos, econòmics o socials”.

Aquest Estatut estava signat per l’Entitat Titular, Jaume Campalans, President;  Ramon Casals, Vice-president; Margarita Burgaya, secretaria i representant dels Mestres i Antoni Rierola, tresorer i representant dels pares. 

I el 18 de febrer aquest Estatut i l’Ideari queden registrats al Departament d’Ensenyament dels Serveis Territorials de Catalunya.

La LOECE, en un dels articles, establia quins havien de ser els òrgans de govern dels centres,  que eren els següents: Director (òrgan unipersonal), Consell del Centre, Claustre de Professors i Junta Econòmica. Els pares i els professors en el Consell del Centre i a la Junta Econòmica havien de tenir el mateix nombre de representants.

A l’escola, la direcció continuava a mans de la Corpus Garcia i el primer Consell de Centre estava format per Josep Alaró, Mercè Sañé, Dolors Masferrer i Margarita Burgaya, com a representants dels Mestres; per l’Esteve Camps, Montserrat Callís, Joaquim Puigdemont i Josep Llagostera, com a representants dels Pares d’Alumnes; pel Sr. Ramon Casals que representa a la Junta Titular, la Sra. Paquita Casals com a Administradora.

El Claustre de Professors el formaven tots els Mestres de l’escola. L’Associació de Mestres ja estava registrada al Govern Civil des del 10 d’octubre de 1980.

La primera Junta Econòmica la formaven els mestres Pedro Pascual,  Glòria Brugalla i Roser Ballús; els pares Antoni Rierola, Isabel Casadevall i Francesc Palau; l’Administradora Sra. Paquita Clapé; Mn. Jaume Campalans que representava la Junta Titular i la Sra. Corpus Garcia com a Directora del centre.

El gener del 1981 la Sra. Corpus Garcia, com a directora, demana al Cap de Serveis Territorials de Promoció de la Salut que, un cop realitzades les obres d’adaptació, es lliuri l’informe sobre les condicions higiènic-sanitàries del Centre. Després de la corresponent visita de l’autoritat sanitària, el 9 de març es rep el Certificat que el centre reuneix bones condicions per l’activitat que desenvolupa. Cal esmentar que el febrer, el Dr. Llabrés com a Cap Local de Sanitat ja havia visitat l’escola i redactat una Acta amb l’anotació: “Res a corregir”. Anteriorment el Dr. LLabrés ja havia fet altres certificacions, concretament pel Parvulari al carrer Garcia Estrada i en el moment de la fusió dels dos centres.

L’abril de 1981, també davant notari,  “el Sr. Ramon Casals, en representación de la Academia Casals i Mn. Jaume Campalans, en representación del centro Ntra. Sra. de Gràcia, propiedad del Bisbat de Vic, CEDEN I TRANSFIEREN a la SOCIEDAD CIVIL COL.LEGI CASALS-GRÀCIA, cualesquiera derechos administrativos que en orden a la impartición de enseñanza les competen”.       

El setembre del 1982 la Junta Titular proposa desfer el Consell de Centre tal com estava constituït i passar-ho a la nova estructura de la Junta Titular on ja hi són representats tots els estaments del centre. 

Segons un Real Decreto de 1 de octubre de 1982, quan era Ministro de Educación y Ciencia el Sr. Federico Mayor Zaragoza, “se declara de interés social preferente el proyecto de las obras de construcción y adaptación del Centro “Casals-Gracia” en Manlleu (Barcelona)... con posibilidad de obtener el cien por cien del presupuesto asignado por el Ministerio de Educación y Ciencia si a juicio del Banco de Crédito a la Construcción aporta garantías hipotecarias suficientes. El citado Centro tendrá una capacidad para once unidades de EGB y tres de Preescolar y su construcción supondrá la posibilidad de obtener la clasificación definitiva.”                                                                                                    Firmado: Juan Carlos R.

Més endavant, el maig de 1983, la Junta Titular comença a plantejar com hauria de ser el procediment a seguir per escollir la direcció de l’escola. El curs següent ja es decideix que l’elecció es farà democràticament, que tots els mestres seran elegibles i que per ser escollit caldrà tenir la meitat més un dels vots del Claustre i ser ratificat per la Junta Titular. Aquest punt queda incorporat al Reglament de Règim Intern de l’escola.  

Finalment, el 15 de març de 1983 arriba la classificació definitiva del Col·legi Casals-Gràcia com a centre privat, amb 3 unitats de pàrvuls i capacitat per a 120 places, i 11 unitats d’EGB amb capacitat per a 400 places escolars. És un document del Departament d’Ensenyament signat per la Dra. Gral. d’Ensenyament Primari, Sra. Sara Blasi. I per fi es té un codi propi.

No obstant, tot i ser un document tan oficial encara tornen a ensopegar amb el Titular: Col·legi Casals-Roca

Respecte a la cessió per part del Bisbat de la propietat de l’edifici a la Societat Civil, l’abril de 1983 es feu un contracte simulat de compravenda, davant de Notari, però que en realitat es tractava d’un simple traspàs a manera de donació. Per tal que aquesta qüestió quedés arreglada de manera concreta i definitiva, el juny de 1988, a instancies dels mossens Josep Bastardas i Jaume Campalans i avalats pel qui fou Vicari General, Dr. Ramón Vilaró, es redacta el document definitiu fent constar el caràcter de donació.

El signa el llavors Vicari general, Sr. Fèlix Guàrdia.

El 19 de setembre de 1983 es fa efectiu el canvi de representant del Bisbat. Cessa Mn. Jaume Campalans i el substitueix Mn. Climent Rodergas, que és escollit president de la Junta Titular.

En la reunió de La Junta Titular del 16 de juny del 1984, s’estableix la forma “per elegir Director i s’acorda:

. La Junta Titular convoca eleccions un mes abans

. Tots els professors que formen el Claustre són candidats i electors

. S’elegirà Director per dos anys

. Es farà una llista amb tots els noms i caldrà posar una creu al costat

. En el moment de l’elecció es formarà una mesa electoral, on el President serà el mestre de més edat i el  secretari el més jove. La 

 funció del President serà la d’explicar el funcionament i aclarir els possibles dubtes. Es farà una acta i es passarà a la Junta Titular 

 que la ratificarà

. Per sortir elegit cal obtenir la meitat dels vots més un. Si no surt a la primera volta es farà una segona votació amb els tres 

 primers. Si tampoc surt, es farà una tercera i definitiva votació amb els dos primers.

 Aquestes normes seran vàlides fins que el RRI (Reglament de Règim Intern) no estigui acabat”

Nota: S’ha deixat el llenguatge sexista propi de l’època, tot i que la majoria d’elegibles eren dones i en aquells moments la direcció la portava una dona. Actualment no es consideraria gaire correcte.

A partir del maig del 1986 l’escola passa a anomenar-se: Escola Concertada Casals-Gràcia

Com dèiem a l’apartat “Inauguració Col·legi”, l’escola va ser precursora del Consell Escolar perquè els pares i els mestres ja participaven en els òrgans de govern de l’escola, però ara, oficialment, amb la LODE (Llei Orgànica del Dret a l’Educació) es formalitza aquesta participació.

“El Consell Escolar el formen els representants de tota la comunitat educativa, és a dir, direcció, professors, alumnes, famílies, personal d'administració i serveis, representant de l'administració local i altres persones que el mateix consell consideri necessàries”. El C.E. tenia moltes funcions, només en destacarem alguna per no allargar-nos. "La funció principal del Consell Escolar és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l'organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, la resolució dels conflictes, les activitats extraescolars i l'horari lectiu, entre altres”.

La primera reunió del Consell Escolar de l’Escola Casals-Gràcia va tenir lloc el 4 de desembre de 1986 a ¼ de 10 del vespre. L’Ordre del dia era Formalitzar el Consell Escolar segons les dades de les actes electorals de cada sector.

Estava presidit per la Corpus Garcia Montañà com a Directora i els altres representants eren:

Titularitat: Ramon Casals i Serra, Climent Rodergas Vila i M. Antònia Dachs Faja

Mestres: Roser Ballús Corrius, Glòria Brugalla Furriols, Monserrat Prat Sallés i Assumpta Pujol Llagostera

Pares: Jesús Anglada Creus, Josep Aguilar Viñolas, Mateu Collelldemont Oliva i Cèlia Puig Serratosa

Alumnes: Marcel Arumí Riera i Albert Carbonell Dordal

Personal Administració: Francisca Clapé Cirera

Exercia de secretària la Montserrat Prat

A la segona reunió, el 26 de gener, es va decidir organitzar unes comissions de treball que elaboressin un programa i es presentés al Consell Escolar a finals de curs, per aplicar-les en començar el nou curs 1987-88.

Aquestes comissions foren: Economia, Esports, Cultura i Activitats Extraescolars. (G) Activitats extraescolars i Esports.

Pel que fa a Economia, s’aclareix que la Comissió Econòmica ha d’informar al Consell Escolar i aquest ha d’aprovar els pressupostos.

En una reunió posterior del Consell Escolar es va acceptar que quan hi hagués renovació del Consell Escolar, -normalment les eleccions eren el desembre- els nous components no entrarien en funció fins els proper curs a fi que els que en formaven part poguessin acabar les tasques iniciades.

Abans, la Matriculació dels alumnes no estava reglamentada i es feia a nivell d’escola. Normalment, els pares que volien portar-hi els seus fills, venien a demanar informació i Secretaria els apuntava en una llibreta i quan  es coneixia el dia que començava la matrícula se’ls avisava. Els que hi estaven molt interessats, de bon matí feien cua davant de la porta i els primers que arribaven es matriculaven. A partir d’ara la Matriculació ha de complir la Normativa dictada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat sobre les normes que han de regir en els centres públics i concertats, i el Consell Escolar ha de vetllar pel seu compliment.

A la reunió del 6 de juliol de 1987, l’únic punt de l’ordre del dia era l’Elecció de Direcció (en aquest cas els alumnes no hi podien assistir d’acord amb la llei). La Junta Titular proposa un/a mestre/a que compleixi els requisits i el C.E. accepta la proposta. Es concedeix al director/a elegit a escollir el propi equip directiu. La proposta recau en la Maria Glòria Brugalla Furriols. De 13 vots emesos 9 són positius i 4 en blanc. Per majoria absoluta queda acceptada que la Glòria Brugalla sigui la nova directora de l’escola. 

Després de la Constitució del Consell Escolar calia constituir el Consell Escolar Municipal. Va semblar adient que la nostra escola estigués representada per tres estaments: Associació de Pares, Sr. Josep Aguilar; Administració, Sra. Paquita Clapé; Junta Titular, la mestra Roser Ballús. Tanmateix, després d’assistir a la reunió de l’Ajuntament, l’acord que s’havia pres per part de les escoles va ser impugnat i s’havia de legalitzar amb les votacions pertinents. De l’escola s’hi van presentar: el Sr. Ramon Casals com a Titular; la Sra. Paquita Clapé com a personal Administratiu; en Jordi Febrer i en Pere Pous com a pares del C.E.; la Fina Berdier com a Mestra del C.E.; la Roser Ballús de l’Associació de Mestres i en Vicenç Gibert com a alumne. 

El curs 74-75 hem vist que hi havia un Calendari Provincial que establia totes les festes, bàsicament de caire religiós o polític, a partir de la constitució del Consell Escolar, cada escola podia  escollir dues festes de “lliure elecció”. Una de les funcions que tenia aquest Consell Escolar Municipal, era posar d’acord totes les escoles de Manlleu per triar aquests dos dies, que prèviament havien proposat els respectius Consells Escolars.

Des de feia temps, hi havia la idea, provinent de diferents sectors, de formar una entitat o grup de responsables del Casal de Gràcia, de cada un dels estaments que hi tenien entrada: Associació de Veïns, Escola, Grup de Teatre i Parròquia. Es proposava aquesta configuració:

Escola Casals-Gràcia: 2 membres de l'Associació de Pares i 2 membres de l'Associació de mestres.

Parròquia de Gràcia: 4 representants

Associació de Veïns del Barri de Gràcia: 2 representants

Grup de Teatre del Barri de Gràcia: 2 representants

Es veia bé confeccionar un reglament de funcionament i establir els drets i deures de cada part. Es tenia clar que havia de ser una societat no lucrativa al Servei del Barri. El 15 de març de 1984 l'ecònom de la parròquia Mn. Climent Rodergas va presentar una instància al Bisbat de Vic amb la súplica d'erigir canònicament un patronat. Finalment es va concretar en els "Estatutos del Patronato del "Casal de Gracia" de Manlleu, el 27 de març de 1984, amb el vist-i-plau i la rúbrica del Sr. Bisbe de Vic, Josep Maria Guix, i del canceller secretari Sr. Vicenç Esmarats. 

A part d'una remodelació i actualització del teatre, un altre avantatge d’aquest acord, fou l’ús compartit dels lavabos del Teatre que s’obriren al pati de l’escola per poder-ne disposar els alumnes. Va ser un fet a partir del curs 1986-87.

Degut al canvi de domicili de Mn. Climent Rodergas l'agost 1988,  i a partir de l'octubre, el nou representant del bisbat a la Junta Titular passa a ser Mn. Josep Bastardas i Vilalta. 

CANVIS SOCIALS

L’escola ha evolucionat en paral·lel als canvis que ha experimentat la societat al llarg dels anys o en les diferents èpoques, però mantenint sempre l’esperit de servei envers els alumnes i les famílies.

La dona, cada vegada més, formava part del món laboral; que es passés de la família extensa a la família nuclear comportava que a casa no hi havia els avis per tenir cura dels néts perquè a vegades encara treballaven o vivien en un altre municipi. Per aquest motiu es feia  necessari tenir un servei de menjador atenent a una demanda que els pares ja feia temps havien sol·licitat a l’escola.

Per fi, en la mateixa assemblea extraordinària de Pares d’Alumnes del 30 de maig de 1980, on s’acordà tirar endavant el projecte d’adequació de les aules i la corresponent emissió de títols que ja n'hem parlat abans, també s’acordà posar en funcionament el menjador escolar com un servei més de l’escola. Començaria a partir de l’1 d’octubre del curs 1980-81, sempre i quan hi hagués 30 o 40 sol·licituds. El preu proposat era de 150-175 ptes. per dia (1 Euro al canvi d’avui) i comprenia el dinar, la vigilància i l’amortització. El lloc establert com a menjador seria a l’edifici del Parvulari del Barri de l’Erm i els alumnes que anessin a l’edifici de Gràcia serien traslladats amb l’autobús. La primera empresa encarregada d’elaborar el dinar fou la fonda Xaran de Manlleu. El proper curs 1981-82 va anar a càrrec de la Fonda Bonay de Sant Pere de Torelló. Més endavant, el menjador va tenir altres ubicacions i altres subministradors.  (G) Serveis escolars/Menjador.   

La normativa obligava a tenir una Assegurança d’Incendis que es va contractar pel maig del 1981, per tant, una nova despesa incorporada al pressupost ordinari.

La nova “cultura” de fer més esport a l’escola, també va comportar l’interès per part de l’APA de tenir una pista asfaltada al pati per poder practicar el futbol sala, el bàsquet i altres esports. El novembre de 1984 s’acceptà tirar endavant el projecte. Això volia dir talar uns quants arbres i passar a tenir una part del pati asfaltat.

La societat cada cop era i és més primmirada sobre els riscos. El maig del 1989 l’Inspector de Sanitat que visita el parvulari constata que les aules són correctes, però el pati conté elements de perill: cal treure el tobogan i cal tancar el pati dels “petits” ja que els pals de bàsquet i les porteries de futbol són un perill. S’havia d’estudiar com resoldre aquesta contingència perquè la proposta de l’escola de protegir els pals i fixar les porteries no fou acceptada. Finalment, es van arrodonir els pals cantelluts, es van fixar les porteries i l’Inspector va acceptar fer constar el pati interior com a pati de Parvulari i l’exterior com a pati d’EGB.

Quant a la Salut, el Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat estableix una revisió mèdica obligatòria i gratuïta a tots els alumnes de 1r, 5è i 8è d’EGB a la mateixa escola, a càrrec d’un representant del citat departament.    

Degut als canvis normatius i pedagògics va semblar necessari associar-se a una entitat que vetllés i ens assessorés sobre aquests aspectes i va semblar adient subscriure’s al Secretariat de les Escoles Cristianes de Catalunya, el maig del 1982.

Abans ja es va veure la necessitat de disposar d’un aparell de televisió i de música una mica bons, el pressupost no arribava i es va pagar a terminis, es van col·locar dins d’un armari amb rodes que permetia moure’l d’un lloc a l’altre amb facilitat. Aviat es va fer necessari disposar d’un aparell de vídeo i un projector de cossos opacs. Durant força temps ho demanàvem en préstec al Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, així com també la càmera de vídeo per alguna sortida o esdeveniment a l’escola. Les diapositives que havien sigut un recurs molt utilitzat van anar quedant obsoletes.

També es va comprar material de laboratori, un microscopi i un binocular, així com també aparells de mesura per poder dur a terme experiments amb els alumnes.

Poc a poc es comencen a fer algunes activitats que impliquen l’ús de l’ordinador. A finals de juny del 1988, el Consell Escolar decideix que la Comptabilitat de l’escola es passarà cada dos o tres mesos per ordinador a l’espera de poder-ne comprar un el proper any. Els mestres veuen la necessitat de formar-se i alguns comencen a fer algun curs pel seu compte. El setembre de 1990 la Junta Titular es planteja comprar un ordinador per a l'escola. El proper curs es veu la necessitat de que els mestres facin un curs i s'acorda que ells/es en pagaran 1/3 part, una l'altra anirà a càrrec de l'APA i l'altra de l'escola.  Més endavant es passa a tenir assessorament a l’escola quan es compren els primers ordinadors, per a Secretaria i pels mestres.  Es van començar a fer els primers informes amb ordinador que eren impresos pel Centre de Càlcul de Sabadell que tenia una seu a Vic.

Amb els alumnes més grans es fa un curset amb una empresa d’informàtica que portava els ordinadors a l’escola durant els dies que durava l’activitat.

No va ser fins el 1995, amb la posada en funcionament de l’ESO, que es va tenir una aula d’informàtica pels alumnes. 

PEDAGOGIA

A partir dels cursos 1977-78 l’equip pedagògic s’havia anat incrementant, primer amb la Roser Ballús, l’Assumpta Pujol, la Carme Gallifa, la Margarita Burgaya, la Montse Prat, en Ramon Peiron i la Dolors Masferrer. Més endavant durant aquesta dècada es van incorporar Mossèn Climent, la Fina Berdier, la Dolors Rius, la M. Gleva Colomer i la Cari Vivet.

El nombre d’alumnes matriculats era de 340.

Degut a l’estructura Jurídica de l’escola, els Mestres es van constituir en Associació l'octubre de 1980. Setmanalment, el divendres de 5 a 7, tenien una reunió de treball on es planificava, es feien plantejaments, valoracions, revisió d’àrees, etc. Un cop al trimestre es reunia com a Claustre i el membre més jove era l’encarregat de prendre apunts i fer-ne el resum. En aquells anys, els mestres tenien una festa patronal, Sant Josep de Calassanç que s’esqueia el 27 de novembre, no hi havia escola, però l’equip educatiu aprofitava per fer una excursió i un bon dinar. Aquesta celebració va durar molts cursos, fins que una nova llei va canviar “el dia del mestre” i va establir els “dies de lliure elecció”.  

El curs 1980-81 va començar amb les noves aules de Cicle Superior d'EGB. Això va representar una gran millora per l'escola ja que va permetre ampliar altres aules que no reunien les condicions establertes com ja s'ha esmentat a l'apartat d'economia. El Manlleu Publicació del 31 d'octubre del 1980 ho expressava així: "Han quedat acabades les obres de millora i ampliació del Col·legi Casals-Gràcia. Suposa una amplia estructura: Un pati cobert i tres espaioses aules a dalt". Es va fer una gran festa d'inauguració com s'expressava a la Revista el Colom Missatger n.6 del novembre. (G) Revista

 El gener de 1981 es va aprovar per part de l’Entitat Titular l’Ideari del Col·legi Casals Gràcia fonamentat en quatre punts:

1. Pedagogia oberta, orientada a una educació integral.

a) L'ensenyament actiu que preconitzem no va orientat al desenvolupament exclusiu dels aspectes purament cognitius dels alumnes, sinó que la nostra concepció de la persona és dinàmica i també global, concebent l'educació com a afavoridora d'un desenvolupament integral que els faci capaços de viure en la societat amb esperit cívic i crític.

b) L'escola, d'acord amb la llei, vetllarà perquè es protegeixin els drets i es compleixin els deures de la Comunitat Educativa

2. Escola catalana arrelada al país.

a) L'Escola definida com a catalana, té com a primera llengua d'aprenentatge el català que és la llengua materna de la majoria d'alumnes de l'escola i procura integrar els de parla castellana, respectant la seva llengua.

b) L'ensenyament té en compte la realitat del país. Educa a partir dels centres d'interès que l'alumne té més a prop fins arribar a realitats més àmplies. 

3. Sense afany de lucre i oberta a tothom.

Volem la gratuïtat de l'ensenyament. No acceptem cap forma de selectivitat classista més o menys encoberta i rebutgem tot intent d'afany de lucre.

4. Mentalitat cristiana en l’educació.

Pel que fa a la formació religiosa, el Col·legi Casals-Gràcia es defineix com a escola cristiana, respectant però altres confessions religioses i partint de que totes les activitats educatives tinguin present un humanisme cristià. 

El febrer els Mestres van decidir presentar-se al prestigiós concurs per a escoles “Premi Baldiri Reixach”. Es va fer un treball molt laboriós i acurat i, encara que no resultà premiat, va servir per a fer un bon recull de la història, trajectòria i activitats de l’escola. La presentació deia: L'escola que avui us fa arribar aquest material no és un centre que s'hagi destacat per acollir els fills de les famílies més cultes i benestants, sinó que des de sempre ha estat una escola de Barri, nascuda i crescuda enmig de la gent del barri i vivint una mica al seu ritme: en això sí que s'ha destacat. Hem volgut ser sempre un ressò de la vida que aquí es vivia, una resposta, a la mida de les nostres possibilitats, a aquelles qüestions que marquen el procés i el tarannà d'aquest conjunt de famílies que a partir del barri estan inserides a la vida cultural, laboral i folklòrica de Manlleu, i són expressió d'una manera de fer, d'una realitat social: la comarca d'Osona, una més i ben singular amb identitat pròpia i remarcable en el conjunt de Catalunya. ...

I acabava: ...Igualment vàlid i profund creiem el nostre camí cap a l'escola catalana que ha seguit tossudament el centre: començant  els  primers anys amb un bon nombre d'alumnes de parla castellana, maldem per anar integrant-los en la cultura i la llengua del país que els acull  i, poc a poc, la nostra escola fa uns passos decidits i segurs vers la plena consolidació de la llengua catalana com a llengua d'expressió normal i culta.

En aquest concurs, l’Escola, s’hi continuà presentant cada any fins que arribà el gran reconeixement l’any 1995. Mentrestant alguns grups d’alumnes hi havien participat amb treballs d’aula i s’havien obtingut altres premis i se n‘anirien recollint posteriorment. (G) Premis

Aquest curs també van començar a funcionar els grups d’excursió. Era una activitat extraescolar que promoguda per l’equip de mestres i recolzada pels pares es va iniciar per introduir els nens i nenes a l’excursionisme, conèixer els espais del nostre entorn natural i posar en pràctica hàbits cívics i de convivència entre els nens i nenes i els adults, pares i mestres. Alguns detalls del seu funcionament i els objectius una mica més desglossats es troben al glossari. (G) Grups d’Excursió

Durant els anys 80 es van dur a terme moltes revisions i avaluacions sobre el treball diari adreçat als alumnes i mirant sempre com es podien atendre millor tenint en compte els múltiples factors que afecten la tasca educativa.

Des de la fusió, l’escola tenia autoritzades 11 aules i aquest fet propiciava que algun curs pogués estar desdoblat. D’entrada es donava preferència al Cicle Inicial (1r i 2n curs) perquè es considerava bàsic per un bon aprenentatge de la lectura, l’escriptura, i totes les altres matèries que començaven a ser avaluables oficialment. També hi tenia a veure que a l’estar ubicada l’escola en els dos edificis es feia un d’aquests cursos en cada un d’ells.

Amb caràcter experimental s’havien posat en funcionament quatre nivells a Cicle Inicial, amb el criteri d’exigir a cada alumne segons les seves possibilitats i no segons l’edat, i poder accedir al següent nivell un cop assolit l’anterior; esponjar un grup si aquest era massa nombrós; passar els alumnes més grans -si tenien un bon nivell- a un  curs superior.  Però hi havia certa flexibilitat perquè també es desdoblava algun altre curs, per ser massa nombrós o perquè les característiques de l’alumnat ho requerien. Per exemple, el curs1982-83 la Fina Fina Berdier seria una de les mestres d’un curs desdoblat a 3r. També s’incorporà la Dolors Rius com a mestra de P-3.

La disponibilitat d’aquestes aules de més, també va permetre que el curs 83-84 els cursos de 6è, 7è i 8è van fer la Religió i la Música en grups partits i va funcionar molt bé. El tema és que no es podia fer a més cursos perquè no hi havia disponibilitat horària ni econòmica per a poder-ho aplicar. Tots aquests canvis sempre es pensaven com una millora i es feien amb l’acord dels mestres i del Consell Escolar.

Mentre va durar l’EGB l’escola va poder disposar d’aquestes aules, però amb el canvi de llei i les noves disposicions es va anar canviant aquesta estructura.

Quant a la Religió, des de l’inici l’escola Nostra Senyora de Gràcia tenia un marcat aire religiós, atès el seu origen. Com ja hem vist en apartats anteriors, la religió hi era present i l’alumnat participava en ofrenes religioses, festes destacades, enterraments,... A partir dels anys setanta la visió religiosa havia anat evolucionant, es van deixar les participacions en actes pròpiament de l’església, però per la composició de l’escola, pares, mestres, Sr. Casals i Bisbat, es mantenia la mentalitat religiosa en la seva formació. Es feien també reunions de coordinació per establir uns objectius, contrastar opinions i parlar de les dificultats que es trobaven, així consta en un extracte d’una reunió del curs 1974-75. Més endavant i a l’hora de redefinir l’ideari de l’escola ja es parla de “mentalitat religiosa però oberta a altres creences”. Amb trenta o quaranta anys els canvis socials havien influït notablement també en la forma com s’havia d’impartir aquesta matèria, sempre amb un caire obert i sobretot donant a conèixer el seu gran valor cultural. Durant algun curs s’introduïa l’ètica com a alternativa a la religió, però el març de 1989 (J.T.) uns pares plantegen a l’escola la possibilitat de fer religió enlloc d’ètica, adduint que el mateix ideari remarca la “mentalitat cristiana en l’educació” i que aquesta va ser la condició del Bisbat per la cessió de l’edifici. El Consell Escolar acorda que es plantejarà l’enfoc d’aquestes classes que no han de ser de catequesi ni de pràctiques religioses. A final de curs, alguns pares proposen que l’escola ofereixi les dues alternatives: ètica o religió. Es consultarà si l’escola concertada té l’obligació d’oferir aquestes dues opcions. 

El 3 de maig de 1989 la Junta Titular va acordar que es faria cultura religiosa amb una programació per a cada curs. 

Tanmateix, a finals dels anys 70 encara consta que un grup d’alumnes van al Brull a fer exercicis espirituals, amb caràcter voluntari.

La diversitat a les aules era important. En l’àmbit més educatiu o disciplinari es va treballar per cicles per veure com resoldre algunes situacions sobre els alumnes que presentaven més dificultats, les repeticions de curs i el tema dels càstigs. Respecte a les repeticions semblava que havien de ser obligatòries i que els mestres eren els qui ho havien de proposar. Aquest tema sempre va resultat complicat. Quan es presentava algun cas es valorava i es decidia entre uns quants mestres que coneixien l’alumne i veien més o menys possibilitats d’èxit davant la situació que es prengués, però sempre amb el vist i plau dels pares. Més endavant es va reglamentar una mica més sobre la convivència interna dels alumnes amb especificació de faltes i sancions seguint unes pautes donades per l’inspector de zona. Aquí ja hi entrava el Consell Escolar. Val a dir que poques vegades s'hi va haver d’arribar.

També es va plantejar la necessitat de fer una o dues llengües estrangeres a segona etapa. Aquí hi va haver divergències sobre el tema: Si calia fer-ne una de ben feta o dues i tenir-ne unes nocions. Aquesta proposta d’entrada s’havia de valorar conjuntament amb els pares. En aquests moments el francès era obligatori a 6è, 7è i 8è i l’anglès era d’iniciació en aquesta mateixa etapa des del curs 1980-81. A partir del curs 81-82 s’adopta l’anglès com a segona llengua estrangera, es comença a 6è i es va incorporant progressivament fins a quedar establert per a tota l’etapa el curs 1983-84.

El febrer de 1980 es participa al concurs de murals: El país a l’escola promogut per Acció Escolar de Congrés de Cultura Catalana. A l’abril també es participa al 1r Congrés Juvenil Escolar amb els temes: Prehistòria a Manlleu, el ball del ciri i la indústria a Manlleu. El 1982 els alumnes tornen a participar en el 3r Congrés Juvenil Escolar.

El curs 83-84 es fa una valoració molt positiva de les Recuperacions a Cicle Superior (5è, 6è i 7è) per tant, es continua amb el mateix sistema: grups reduïts de Llengua i Matemàtiques fora de l’horari reglat, de 12 a ¾ d’1. Les àrees de Socials i Naturals es recuperen amb treballs addicionals.

Quant a Cicle Inicial i Mitjà, el fet de treballar els primers cursos amb grups reduïts i recomanar la repetició dels alumnes que no superin els mínims, soluciona en certa manera l’assoliment  d’aquests “mínims”. Comencen a preocupar els casos que requereixen una exploració més exhaustiva i es començà a orientar als pares cap a altres opcions per trobar possibles solucions més d’acord amb les necessitats de cada alumne.

Un aspecte que també preocupava era les opcions que tenien els alumnes un cop acabaven l’etapa escolar. Es donava el cas que hi havia alumnes repetidors i que superaven l’edat escolar i es va proposar que només fessin mitja jornada a l’escola i començar a entrar al món laboral. Cal recordar que en aquest moment l’escolarització acabava als 14 anys.

És per això que en el Claustre del setembre del 1983 es va posar de manifest aquesta inquietud i va semblar que es podria començar a fer uns tallers pensant en aquests alumnes més grans, una formació pre-professional i que es pogués avaluar. Es pensava que podrien col·laborar en tasques organitzatives comunes o tasques de manteniment amb el guiatge i supervisió d’un adult, per exemple havien pintat el mobiliari de jocs del pati.

El desembre es va fer una valoració dels primers tallers duts a terme durant el trimestre. Uns tallers pre-tècnics, a 7è i 8è.  Tallers de dansa, comunicació, microordinadors, fotografia,... que es valoraren positivament però generaven unes despeses que demanaven la col·laboració de la Junta de Pares. Es va veure la necessitat de poder comptar amb una mica de pressupost, i per això calia  presentar un Planning per poder continuar fent-los els altres trimestres.

També es va pensar en activitats més lúdiques com esquí, acampades, descobertes de natura,... i es va aprofitar per fer una xerrada per als pares i educadors sobre l’adolescència.

L'abril de 1980, inclòs en el programa de 8è d’EGB, es fan unes xerrades sobre el tema “Principals funcions vitals de l’home” amb temes "tan delicats", que es demanava el consentiment dels pares per assistir-hi. Anaven a càrrec del Dr. Marià Esquerrà i del psicòleg i sacerdot Bernat Bauzà. Els cursos 1981-82 i el 82-83 es va fer de nou la mateixa xerrada però només a càrrec del Dr. Esquerrà.

Com s’ha esmentat anteriorment, les repeticions de curs era un tema que sortia sovint i que costava posar-se d’acord o, més ben dit, veure quina era l’opció més correcta davant d’aquest dilema. Es prenien acords en funció de cada cas  però val a dir que mai se n’estava prou satisfet. 

Va ser a partir d’aquestes necessitats que es va començar posar en marxa la creació d’un gabinet Psicopedagògic començant amb una proposta concreta: fer unes proves als nens i nenes a principi de cicle inicial. Es veia necessari poder tenir assessorament psicològic davant alguns casos. Es va crear un equip amb en Climent Rodergas, en Josep Alaró i el mestre o mestres que necessitessin assessorament per algun alumne, de qualsevol curs. Es va fer una programació de les necessitats i es va dur a terme, sempre amb la complicitat dels pares. Es tractava de poder detectar el més aviat possible les mancances o necessitats dels nens i nenes per poder-hi trobar la millor solució. 

Un altre aspecte que també es va discutir, i posteriorment treballar, va ser sobre com es podia ajudar als alumnes que presentessin problemes de comportament o que tinguessin dificultats intel·lectuals ja fos per sobre o per sota de les seves possibilitat. S’organitzaren xerrades per a pares i mestres per tal de trobar el mètode de treball més adequat cadascú des del seu àmbit.

En aquesta època encara ens feia algun assessorament l’escola CLAM però aviat ja va deixar de fer-ho.

El curs 84-85 després d’algunes modificacions en la forma com es feia el treball d’orientació es crea el Gabinet d’Orientació Professional. El portava en Josep Alaró i es va començar a treballar amb els alumnes de 8è de cara a la seva orientació professional o vocacional ja que eren els que ho necessitaven de forma més immediata. La resta de necessitats es cobrien en funció de les poques hores que quedaven. Es feia un seguiment dels alumnes quan deixaven l’escola, BUP, FP, treball, atur,...  De cara a l’orientació que es feia a 8è, s’organitzaven visites a diferents centres de treball i a centres escolars, atenent sempre peticions d’alumnes i seguint una pauta prèviament elaborada: contactes amb professionals, pares, ex-alumnes que estudien o treballen,... i es mantenia una relació amb altres persones que feien o volien fer una tasca d’orientació en altres escoles. Al Glossari (Activitats Formatives) hi ha una relació detallada de totes aquestes activitats. A part d’aquestes, a nivell de grup hi havia les entrevistes personalitzades amb els alumnes  i també amb les famílies.

Més endavant ja es van mantenir relacions de col·laboració amb el Departament d’Orientació de la Universitat de Vic que és qui facilitava els tests i proves per passar als alumnes, i els estudiants s’encarregaven de fer les representacions gràfiques dels resultats. Les trobades amb les famílies solien tenir una bona resposta i l’assistència era a l’entorn del 60% segons consta en els documents consultats i la valoració que se’n fa.

Paral·lelament, la tasca educativa tenia altres àmbits que no es deixaven de banda. S’anaven fent les programacions de les matèries de forma vertical i progressiva, concretament el curs 84-85 es va fer la programació de Música des de P-3 a 8è. També es va dur a terme un treball molt exhaustiu sobre avaluació dels alumnes, començant per considerar altres aspectes com l’observació, la participació,... així com altres maneres d’avaluar i no centrar-ho només en exàmens i tenir en compte diferents nivells d’aprenentatge i altres diversitats de l’aula. Lligat també a aquest tema, es van discutir  i elaborar diversos informes d’avaluació dels alumnes, des de fer-los totalment manuals i oberts, a fer-los més estandarditzats i a l’ordinador. Val a dir que mai se n’estava prou satisfet. Es va passar d’anotar només uns resultats i poques observacions a unes explicacions detallades de tot l’estat de l’alumne/a: l’Estat Emocional, la Sociabilitat, l’Actitud i Esforç, l’Adquisició d’Hàbits i Tècniques de treball. Del curs 1983-84 al 85-86 es va decidir fer-los fer a un Centre de Càlcul de Vic. Els mestres van redactar una colla d’ítems (més de 300) n’hem comptabilitzat 313, els van passar al citat centre, ells els van enumerar i llavors els mestres havien de posar el número que s’adequava més a l’alumne i, a través de l’ordinador sortia l’informe individualitzat de cadascú. Aquest sistema tampoc va tenir gaire èxit, perquè a part d’estalviar poca feina als mestres, econòmicament era poc rendible: representava 410’- ptes. per alumne i curs. El següent pas va ser marcar amb creuetes les actituds valors i normes i els diferents nivells d’aprenentatge.  (S'adjunten aquests models.)

Un altre aspecte que es va tenir en consideració era l’aproximació dels nens i nenes al medi i sobretot a l’àrea de Medi Social i Natural. Es van esgraonar molt els temes que es tractarien encara que no sortissin al programa oficial. Es va treballar des de l'àmbit  més proper als alumnes fins al més llunyà: l’escola, el barri, el poble, la comarca,  Catalunya abans de passar a Espanya i el món. En aquest moment no hi havia ni llibres ni material sobre l’àmbit més local i cada mestre se l’anava elaborant seguint unes directius ben clares. Es van organitzar unes xerrades-sortides a Manlleu i entorns que van anar a càrrec dels Srs. Miquel Suriñach, Joaquim Albareda i Pere Pous. Com ja hem dit abans, també el Sr. Ramon Casals va elaborar uns dossiers per als alumnes més grans que van ser de molta utilitat.

Volem fer esment que en una circular del novembre del 88, “la Direcció General d’Ordenació i Innovació educativa va donar instruccions per al desplegament en el centres d’EGB, per a l’incorporació dels objectius i continguts de geografia, història i trets socio-culturals de Catalunya”, val a dir que amb anterioritat l’escola ja havia elaborat material propi a partir de la recerca del professorat i cursos de formació per tal de dur a terme una tasca que consideràvem molt important. Tanmateix, per aquest curs 88-89 el Departament d’Ensenyament ens va assignar 145.000’- ptes. per invertir en llibres de lectura i coneixements.

A banda de tota aquesta part més acadèmica, es procurava cada vegada més introduir activitats interdisciplinaris que propiciaven l'adquisició de valors, hàbits i coneixements procurant que els alumnes estiguessin més implicats en la preparació i participació. El gener del 1985 es celebra la primera Setmana de... dedicada a la Pau. Després en vindrien moltes més. (G) Setmana de...

També aquest mateix any a TV3 s’emetia una sèrie anomenada Pobles i Llegendes on el professor Oliana Molls que, inspirat en Indiana Jones, era un explorador que en les seves aventures visitava pobles de Catalunya i amb la col·laboració de la mainada descobria i explicava alguna llegenda del poble.  L’Eva, una alumna de la nostra escola, va enviar-hi l’Auca del Serpent de la Devesa de Toni Donada i així fou com una colla d’alumnes van ser els encarregats de fer d’actors i portar a la televisió la llegenda del Serpent. L’escola es va abocar de ple en el projecte i va construir expressament una Serpent molt reeixida per a la filmació i va cercar assessorament del Rusc, grup de teatre local. Dissortadament, la il·lusió i l’esforç dels alumnes i professors de l’escola no es van veure correspostos per TV3. Els problemes interns entre el protagonista i l’equip de la televisió, agreujats per la pluja del 10 i 11 de maig que va obligar a endarrerir la filmació i que només va permetre prendre unes imatges, va fer que el resultat fos molt decebedor. Fins el 21 de juny no es va acabar la filmació a correcuita i amb un equip tècnic diferent. Després de moltes pressions, perquè semblava que ja s’havia enterrat el serpent, el 25 d’octubre en un programa matinal de dissabte, es va emetre l’episodi manlleuenc. Toni Donada, en el seu llibre “El Serpent de Manlleu” ho explica així: Malauradament, de tot plegat se’n va ressentir la qualitat: la Devesa no sortí en la filmació, el Ter ni es vegé, el pont de Can Molas s’havia encongit i l’Oliana travessava el “riu” per una passera que és la del canal, a l’alçada dels rentants... A tots aquests despropòsits hi hauríem d’afegir deficiències tècniques i una evident precipitació en el muntatge. I, tot plegat, no arribava a quinze minuts de programa, el qual no feia ni la mínima justícia a la il·lusió de tantes persones que van esmerçar temps i ganes en un projecte que, per lògica, a qui havia d’interessar més sembla que era als de TV3. Als de “la nostra” el Serpent no se’ls va empassar per no agafar mal de panxa!  

El curs 85-86 es comença un treball sobre l’avaluació d’alumnes i a la primera trobada es creen les bases per anar-hi treballant a partir d’aquest esquema: què avaluem? que no siguin només coneixements. Com ho avaluem? anar introduint aspectes com l’observació, la participació,... Trobar altres maneres d’avaluar emprant metodologies diverses. No tot han de ser exàmens o controls. També a les conclusions es parla de l’autoavaluació.

Aquest curs i dins la matèria d’Educació Física es va organitzar un festival al Pavelló Esportiu Municipal on hi van participar els alumnes de Cicle Mitjà i Superior. Era el 4 de maig dins les activitats de la Setmana de Sant Jordi.

El tema de la participació dels alumnes, que ja es tenia força present, també es va tractar a fons aquest curs en un marc més general de l’avaluació i es va constatar que en general predominaven les queixes a les assembles de curs. Fent una autoavaluació, els mestres els semblava que “ens limitem a repartir serveis; hi ha persones que ho fan amb gust i responsabilitat i altres que no;  hi ha diferències en funció de les edats..., es veu que als grans els agrada molt fer coses pels petits”, etc. Hi havia algunes experiències d’agrupacions a l’escola sobretot en activitats com: Nadal, Sant Jordi,...que havien donat bons resultats i tant els alumnes grans com els petits ho valoraven positivament.

Davant d’aquestes opinions, es proposà que potser aniria bé que participessin en l’organització dels patis. Hi havia l’experiència que durant la Setmana del Joc els alumnes van tenir un paper destacat i ho van fer molt bé. Semblava que el mestre dirigia massa les activitats i potser es podria fer d’una forma més participativa. Es va veure que:

-Hi havia unes actituds bàsiques que calia desvetllar i fer créixer: la justícia entre ells mateixos; la constància; valorar les aportacions de qualsevol i vetllar pels que no en solen fer; parlar amb ordre i saber escoltar; valorar la participació; parlar de les funcions del delegat, què representa aquesta figura i exercir-la amb un grup de suport; l’esforç, la iniciativa, no acomodar-se, ...

-S’havien de treballar les assemblees de classe. Com passar d’una simple revisió o queixa a una assemblea creativa? Parlar sovint; intentar que participés tothom i procurar veure el que es fa bé i el que no s’hi fa tant; buscar temes d’actualitat, que en parlin entre ells que es puguin fer una opinió o crítica; a l’hora de fer grups de treball utilitzar més d’una metodologia; parlar de la marxa de la classe: què fem, com ho fem, com ho podem fer millor,...

Aquest treball va tenir continuïtat i, durant el 2n trimestre del curs 86-87, es van fer algunes aportacions remarcables: a part dels coneixements calia valorar els hàbits de treball, l’actitud davant les feines: presentació, puntualitat d’entrega, contingut, atenció, valors, normes,... pel que fa a la metodologia: esquemes, consulta de llibres, resums, definicions, observacions,... tenir més present el treball en grup, l’avaluació escrita i oral i l’autoavaluació. La maduració personal, el nivell de relació amb els altres: nen-adult, nen-nen,...

A mitjans dels anys 80, la integració d’alumnes amb alguna discapacitat, sensorial, física o psíquica començava a entrar a la vida de les escoles amb una certa normalitat.

El curs 85-86 va començar una nena amb un dèficit auditiu sever i es feia necessari tenir assessorament del CREDA (Centre de Recursos Educatius per Dèficit Auditiu), un servei especialitzat sobre aquesta diversitat funcional. D’això ja se n’havia parlat en acabar el curs anterior i s’havien previst trobades amb els pares, mestres, especialistes i direcció i també els tutors de cicle inicial que serien els primers que la tindrien a la classe. També es van preveure cursets per tal de fer més fàcil la integració d’aquesta nena.

Des de feia temps, l’horari escolar era de 9 a 12 i de 3 a 6. El juny de 1986, a proposta de l’Inspector Llucià Nuñez es canvia l’horari i a partir del curs 1986-87, passa a ser de 9 a 12 i de 3 a 5 a totes les escoles de Manlleu. Les concertades o subvencionades fèiem una hora més, la complementària, de 12 a 1 del migdia, o ocasionalment de 4 a 5 de la tarda, pel  caràcter voluntari d’aquestes activitats. Per posar un exemple, algunes d’aquestes complementàries eren: natació, escacs, sardanes, biblioteca, coral, tècniques d’estudi i de reforç i treball individual. 

També aquest curs, a l'escola es decideix que els Llibres de Text els vendran conjuntament el/la mestre/a del curs, que és qui portaria l’organització, i el membre de l’APA representant d’aquell curs que tindria cura de l’administració.

A l’abril de 1987 es va aprovar el Conveni Laboral que estipulava les hores que havien de fer els mestres. 

Tal com hem dit a l’apartat d’economia, l’estiu d’aquest any a l’escola hi va haver molt enrenou amb el reforçament de les bigues, degut a l’aluminosi. Els mestres hi van col·laborar pintant les noves bigues al pati tot el mes de juliol. Pel setembre es va poder començar el curs encara que no tothom a les seves aules. El grup de 5è feia les classes a la torre del Casal, val a dir que pels alumnes va ser tota una festa! Alguns altres grups van estar ubicats a l’Institut Antoni Pous i Argila que com a bons veïns ens va donar aixopluc durant l’espai de temps que faltava per tenir totes les aules a punt.

El juny del 1987 es reuneix el Claustre de professors amb Inspecció.

Un nou terme i concepte que pren força és el de l’Avaluació de Centre:

-    Avaluació Interna que l’hauria de fer el Consell Escolar a partir del Projecte Educatiu. Cada any s’haurà d’elaborar un Pla de Treball per sectors.

-  Avaluació Externa que s’hauria de fer a partir d’un model descriptiu i tenint en compte l’aspecte participatiu. Caldria valdre’s d’una sèrie d’instruments i, a partir dels resultats, fer les modificacions o ajustaments que es creguin necessaris per tal de millorar el treball de cara el nou curs.

També es parlà de convertir una de les 11 aules en Aula d’Integració com ja s’ha citat anteriorment.  En una Junta Titular de maig de 1987 la Corpus explica què és una aula d’Integració i que seria interessant que l’escola en disposés. Tanmateix, si es concedís aquesta aula s’hauria de renunciar a una de les d’EGB. La J.T. aprova la proposta i es delega a la directora que tiri endavant la documentació necessària per sol·licitar-la.

En cas de que es concedís se’n faria càrrec la Glòria Brugalla que semblava la mestra més adequada.

Quant a la Llengua, a 8è havien de sortir dominant per igual el català i el castellà. Es parla que el castellà aniria bé que el fes un professor nadiu. A la nostra escola el tutor de 6è donava totes les matèries (excepte el català i l’anglès) en llengua castellana i també les matemàtiques de 7è i 8è per tant aquest tema el teníem resolt.

Per últim, es parlà dels Agrupaments Flexibles. Es plantejava com fer-los. De nou sortia estar a l’aguait amb les repeticions. A través d’Inspecció, el Departament també recomanava que per fer un millor seguiment dels alumnes, a parvulari, cicle Inicial i cicle Mitjà, els mestres s’encarreguessin del mateix grup durant dos o tres cursos. 

Aquest curs el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va fer una enquesta a tots els centres educatius sobre l’ús del català a l’escola.

Els resultats de nostra escola van ser els següents:

• Llengua emprada en les comunicacions exteriors i interiors (Claustre): en català

• Nombre d’exemplars en català a la biblioteca, en %: 95

• Sobre els alumnes: el 78% parla el català a casa i el 22% el castellà

Com es veurà més endavant hi haurà canvis substancials pel que fa a aquest tema.

En el Claustre de setembre de 1987 es va preveure treballar durant els curs com establir uns objectius terminals per a tots els cicles i tenir algun tipus de prova per poder-los avaluar. També es parlà de la globalització de cara a adaptar els nens a un nou estil d’ensenyament. Es va remarcar la necessitat d’endegar grups de treball per cicles, concretament a Cicle Superior i fer una experiència de nivells.

Es va introduir el servei de logopèdia a 1r curs per als nens o nenes que mostressin dificultats en la parla i se’n va ocupar la M. Gleva Colomer, mestra i logopeda, que s’havia incorporat aquest curs a l’escola. Aquesta recuperació la feia al migdia un cop acabades les classes.

Aquest curs i arran de la LODE els alumnes de Cicle Superior tenien el dret a associar-se i havien d’estar coordinats per un professor. Els representants serien els delegats de curs. Aquesta Llei també implicava una reforma profunda de l’ensenyament i va ser a partir d’aquí que es va començar a treballar sota el guiatge de l’Escola Cristiana que va oferir documents que facilitaven la lectura i posada a la pràctica d’aquesta Llei.

L’1 de setembre de 1987, després de 16 anys en el càrrec, cessa com a directora la Corpus Garcia i és la Glòria Brugalla Furriols qui assumeix la nova direcció de l’escola formant un equip directiu.

Aquest mateix setembre causa baixa voluntària la Srta. Montse Prat i entra a formar part de l’equip educatiu la Srta. M. Gleva Colomer que tindrà cura de P-3. A finals d’any també cessa voluntàriament la professora de gimnàstica M. Carme Gallifa Rovira que ha de fer dedicació exclusiva a l’ Institut de Vic i es contracta per sis mesos l’Encarnació Vivet Vizcaíno (Cari).

Degut a la nova normativa, el Consell Escolar ha d’aprovar la Programació General de Centre. Seguint les pautes rebudes per inspecció arran de la informació i l’avaluació que havia fet el curs passat a l’escola, per al curs 87-88 es proposa: caminar cap a la concreció dels objectius terminals, confecció d’un model de prova a final d’àrea i cicle i anar avançant cap a la globalització i el treball més individualitzat pels alumnes. Quant a la globalització, es fa constar que un bon exemple seria el de la Setmana de... que ja serà el 4t curs que es porta a terme. 

Un fet destacat d’aquest curs, pel que fa a llengua catalana i per la importància del personatge, va ser la visita que un grup d’alumnes de 7è van fer a Pere Calders, a casa seva. 

A sota l'entrevista, una imatge amb ell i el grup d'alumnes que el van visitar i alguns textos publicats a la revista amb motiu de la lectura feta a l'aula.

Un link?

El curs 1988 hi va haver molts canvis de professorat, però el més destacat, pel què significava, fou la jubilació del Sr. Ramon Casals. Tenint en compte que havia sigut el fundador de l’Acadèmia Casals, després fusionada amb Ntra. Sra. de Gràcia, i que era patró de l’actual Escola Casals-Gràcia, se li va retre un homenatge ben merescut al Teatre del Casal i es va editar la revista del juny del “Colom Missatger nº 64” totalment dedicada a la seva persona.

Hi van col·laborar tots els alumnes de l’escola, des de P-3 fins a 8è. Els petits fent-li dibuixos i oferint-li flors i caramels. Els mitjans repassant la seva biografia, trajectòria i la fusió amb l’escola de Gràcia, i els de Cicle Superior -que són els que l’havien tingut com a professor- agraint-li la seva tasca, saviesa i paciència. També li van fer una entrevista demanant-li per la seva terra i les seves aficions. L’Associació de Pares hi va participar amb un escrit de reconeixement.  (G) Revista

Acte de comiat del Sr. Ramon Casals i Serra. En primer pla, el Sr. Jaume Suriñach regidor de Governació, en representació de l’Ajuntament;  el Sr. Antoni Rierola, President de l’Associació de Pares i Regidor de Cultura;  l’homenatjat al costat de la seva esposa, Na Paquita Clapé; Mn. Josep Bastardes, nou representant del Bisbat; les dues filles del Sr. Ramon, Maria Rosa i Pili, i Mn. Climent Rodergas. A l’acte hi van assistir tots els alumnes i mestres de  l’escola. Va fer un parlament, la Sra.Corpus Garcia, que tot i que ja no era la directora, havia col·laborat estretament amb ell des de la fusió.

Tanmateix, un cop jubilat, el Sr. Ramon va continuar com a patró i fou escollit President de la Junta Titular.

Aquest curs que s’acabava, fou el que hi hagué més alumnes a l’escola fins aquest moment: 424. 

Degut a la baixa de Mn. Climent, per canvi de domicili, es contracta un professor de religió, l’ex alumne de l’escola, Federico Vázquez Osuna, amb contracte per un any i dedicació a l’escola de 7 hores setmanals. També, i degut a la jubilació del Sr. Ramon, que impartia entre altres matèries, la llengua anglesa, es contracta la Deborah Parris amb contracte per un any i dedicació a l’escola de 15 hores setmanals. La Roser Ballús causa baixa per maternitat i la substitueix la Montserrat Roca Ferrer. Cal dir que tot el nou professorat es contracta previ acord amb el Consell Escolar.

El canvi oficial del domicili no s’havia pogut fet efectiu degut a la manca d’espai de l’escola. Les aules d’EGB havien de tenir unes mides determinades i a una li faltaven 2’5 m2. Es va haver d’esperar que un grup desdoblat de 8è plegués i només n’entrés un de P-3 i fer canvis entre aules d’EGB i P-5. Tanmateix, la renuncia a aquesta aula suposaria l’acomiadament d’un/a mestre/a, però donat el cas, el Departament oferia la possibilitat de demanar un mestre de suport, que hauria d’estar concertat. Sembla que la persona més adient seria la M.Gleva Colomer, l’última mestra en arribar, però el parvulari encara no estava concertat i hauria de passar una mestra d’EGB a parvulari. Després de consultes i debats, es decidí que fos la Fina Berdier que era l’última que havia entrat en concert. No obstant, la Junta Titular  prengué l’acord que si tornés a succeir un cas semblant, aquest “inconvenient” recauria sobre l’última mestra que hagi arribat, sigui d’EGB (concertat) o de Parvulari (no concertat).

D’entrada i segons l’Inspector, el curs 1988-89 encara disposaríem d’11 aules, però de cara el curs 89-90 s’hauria de renunciar a una aula i l’escola quedaria concertada amb 10. No obstant, es va sol·licitar un professor de suport per compensar el possible acomiadament derivat de l’esmentada renuncia segons consta en una Acta del Consell Escolar.  Tanmateix no faltaven alumnes, i aquest curs se'n matricularen trenta-cinc de nous a P-3.

Amb la LODE també havia arribat un altre nou concepte: el Projecte Educatiu i que, per descomptat, havia de ser aprovat pel Consell Escolar. No és que fins ara les escoles no tinguéssim unes idees de com havia de ser l’educació, l’ensenyament i els aprenentatges, però ara aquestes idees prenien forma i sobretot nom. La nostra escola també havia d’elaborar el Projecte Educatiu. Sense deixar de banda altres documents prescriptius, la part educativa, és la que ens semblava que havia de ser més treballada, doncs era, i és, el projecte de futur perquè la nostra tasca es vagi renovant i adaptant als nous temps i canvis socials. Amb aquesta premissa, aquest curs es va decidir treballar sobre els següents objectius pedagògics:

-        Partir de la realitat més propera al nen a l’hora d’estudiar les diferents matèries.

-        Donar importància a tots els aspectes de l’aprenentatge: l’intel·lectual, el manipulatiu, etc.

-        Desvetllar la capacitat crítica dels alumnes

A nivell de país, el tema d’una Reforma General de l’Educació continuava endavant. Havia sortir el Llibre Blanc junt amb un dossier per poder-lo interpretar, i es demanava a les escoles que s’anés treballant en els dissenys curriculars.  En el Consell Escolar de juny del 1989 es veu necessari incrementar la partida de Formació del Professorat.  D’entrada, quatre professors de l’escola van assistir al “Pla unitari de formació permanent del professorat”.

Com que la zona d’esbarjo del davant de l’escola s’emprava normalment per pati, l’octubre del 89 la Junta Titular demana a l’Ajuntament que es posi una tanca per delimitar la zona de joc i perquè les pilotes no vagin tan sovint al carrer. Pel que fa al pati de dins, s’hi han plantat unes tuies i el filat per separar l’asfalt de la sorra.

A l’acabar el curs 1989-90 es va demanar pel proper curs una aula d’integració. En el document adjunt s’expressa la necessitat d’aquesta aula per poder atendre la diversitat que es manifesta de múltiples maneres i es demana al Delegat Territorial que tingui en compte la petició ja feta.

Finalment, a la reunió de la Junta Titular del juny es comunica que ha estat concedida l’aula d’Integració, però degut al tancament de l’Escola d’Educació Especial “Clam” de Manlleu, s’exigeix que junt amb la concessió d’aquesta aula, ingressi a l’escola la professora de Pedagogia Terapèutica, Teresa Otero Capdevila, provinent d’aquest centre en crisi.