LA FUSIÓ DE LES DUES ESCOLES


El 1970 la població de Manlleu havia crescut considerablement, tenia 13.335 habitants.

 Com ja hem dit en els blocs anteriors, la llei d’educació de Villar Palasí del 1970 preveia, entre altres aspectes, la subvenció als centres escolars sempre que aquests reunissin una sèrie de condicions, entre elles, la d’un nombre mínim d’alumnes. A Manlleu es va plantejar el problema a les dues escoles més petites, l’Acadèmia Casals i el Col·legi Ntra. Senyora de Gràcia. A l’Acadèmia li van denegar la subvenció per no arribar al nombre mínim d’alumnat exigit i per tant l’única opció que tenien era tancar. A l’escola de Gràcia al principi si que se li havia concedit la subvenció però també els hauria estat retirada pel mateix motiu i per tant els seu futur era incert.

 L’Ajuntament, conjuntament amb la Inspecció d’Ensenyament, davant la situació generada, va fer la proposta de fusió de les dues escoles i que aquesta fos efectiva a partir de gener de 1974. Entre els dos centres, i en alguns cursos, es podien sumar els alumnes i garantir així la seva continuïtat.

 El 17 de gener de 1974 la Inspeccion de Enseñanza Primaria de Barcelona es dirigeix al Director de l’Acadèmia Casals i li comunica que: “...para obtener la correspondiente autorización ese Centro deberá adscribirse a un Centro completo de E.G.B. Estatal o No Estatal que Vds. determinen haciendo constar claramente el nombre y dirección del mismo en el lugar correspondiente del estadillo adjunto”.

El mateix dia l’escola de Gràcia rep de la mateixa Inspecció l’escrit que notifica que l’Acadèmia Casals queda com a Centre adscrit a Ntra. Sra. de Gràcia i aquest queda designat com a Centre Receptor. 

Suposem que abans Inspecció ja havia pactat amb els dos Centres i que va escollir Ntra. Sra. de Gràcia com a Centre Receptor perquè aquest ja tenia subvenció i només s’havia de tramitar la pròrroga. 

 Durant el 2n i 3r trimestre del curs 1973-74 es va fer l’adaptació i tramitació de documentació, així com assegurar que els alumnes de l’Acadèmia Casals quedessin inclosos amb els de Ntra. Senyora de Gràcia com a centre receptor, fet acreditat al document de la Inspeción de Enseñanza Primaria i publicat al BOE el 19-11-1973 on es fa constar:

 “Las actas de evaluación final se firmaran por los profesores de 6º curso y el Director del Centro receptor y serán visadas por el Inspector de Zona. Los libros de Escolaridad deben firmarse por el profesor del Centro adscrito y el Director del Centro receptor.

Para mayor aclaración conviene consultar la referida resolución de la Dirección General de Ordenación Educativa transcrita en el Boletín nº 74 de esta Inspección (septiembre-febrero, 1973)”.

Es demanava que al col·legi de Gràcia es constituís un equip assessor on hi formés part la directora, Sra. Corpus Garcia i els professors de 6è i 7è d’EGB dels dos centres a fi d’orientar, programar activitats i intercanviar experiències.

 El 21 de maig de 1974, són convocats  a Barcelona 

 per signar  el Contrato de Agrupación Administrativa de Centros Docentes-Convenio Sindical de Explotación. Entre altres qüestions, el contracte exposa: “Que la agrupación creada, se considera a efectos administrativos un solo centro docente y para diferenciarlo de los que lo constituyen se denominará Colegio Casals-Gracia". El contracte també estipula que hi haurà una sola direcció administrativa de caràcter tècnic i que al capdavant hi haurà un Director Tècnic, aquest Director dependrà d’un Consell de Direcció format pels titulars de les unitats docents que s’han integrat, i aquests es reuniran periòdicament, com a mínim un cop al mes, per prendre les decisions oportunes. S’acorda que aquesta agrupació durarà un any i es prorrogarà automàticament si cap de les dues parts manifesta el contrari, amb nou mesos d'antelació.

També es fixa el domicili oficial al carrer Roca, seu del Col·legi Ntra. Sra. de Gràcia i un telèfon per aquesta Agrupación.

Després del pacte amb el Bisbat, es va fer una espècie de cessió d'una aula de l'Acadèmia Casals per tal que el Col·legi Ntra. Senyora de Gràcia tingués el nombre d'alumnes requerit i no perdés la subvenció. El primer any cada centre va fer el seu camí per separat i l'escola de Gràcia aportava a l'Acadèmia Casals els diners corresponents a una aula de parvulari.

Més endavant, la Sra. Corpus Garcia, com a directora amb credencial, s'adreça al Ministerio de Educación y Ciencia per demanar la pròrroga de la subvenció que els havia estat concedida el curs 1973-74. La petició porta dos segells, el de l'Acadèmia Casals i el del Casal Parroquial i ella signa com a titular dels centres. Aquest document va acompanyat de:

L'Acadèmia Casals ubicada en dos edificis: Carrer Horta d'en Font amb 3 aules i annexos (són arrendataris) i Carrer Garcia Estrada amb 4 aules, sales annexes i un gran pati (copropietaris).

Nostra Senyora de Gràcia: 277 alumnes entre Preescolar i EGB i 11 aules.

En la mateixa tramesa també hi constava el "Contrato de Agrupación..." a què ens hem referit al paràgraf anterior.


 Una vegada presa la decisió, es convoca a les famílies a una reunió per explicar-los la situació i que es tira endavant la proposta d’aquesta nova escola: el Col·legi Casals-Gràcia a partir del curs 1974-75. Més avall s’adjunta la comunicació a les famílies que es va escriure en català i en castellà. La reunió es va fer un diumenge al matí com era habitual en aquell moment (Document 1)

 Val a dir que d’entrada tothom volia preservar la seva idiosincràsia i semblava que les coses no serien fàcils, però no hi havia cap altre possibilitat, o això, o tancar portes.

Escoltades i vistes algunes fonts orals i escrites de cada un dels centres, hi havia certs recels, alguns no gosaven opinar gaire d’una unió que no veien massa clara i altres no ho veien gens clar. Hi havia qui opinava que la fusió fos efectiva només a nivell de papers, però que cada centre funcionés independentment. És evident que els dos centres van haver de cedir en algunes qüestions, per citar-ne només una, i potser la més banal,  en el tema de les bates dels alumnes, es va acordar que els nens portarien el model de l’Acadèmia i les nenes el de Gràcia.

 Cada escola també tenia el seu escut o logotip. El de l’Acadèmia Casals era un escut parlant. Hi havia –en una banda- un globus terraqüi, un llibre i una piràmide com a símbol de la cultura i en l'altre, dos Casals; a  sota, la mà de Manlleu.