FUSIÓ

LA FUSIÓ DE LES DUES ESCOLES

El 1970 la població de Manlleu havia crescut considerablement, tenia 13.335 habitants.

Com ja hem dit en els blocs anteriors, la llei d’educació de Villar Palasí del 1970 preveia, entre altres aspectes, la subvenció als centres escolars sempre que aquests reunissin una sèrie de condicions, entre elles, la d’un nombre mínim d’alumnes. A Manlleu es va plantejar el problema a les dues escoles més petites, l’Acadèmia Casals i el Col·legi Ntra. Senyora de Gràcia. A l’Acadèmia li van denegar la subvenció per no arribar al nombre mínim d’alumnat exigit i per tant l’única opció que tenien era tancar. A l’escola de Gràcia al principi si que se li havia concedit la subvenció però també els hauria estat retirada pel mateix motiu i per tant els seu futur era incert.

L’Ajuntament, conjuntament amb la Inspecció d’Ensenyament, davant la situació generada, va fer la proposta de fusió de les dues escoles i que aquesta fos efectiva a partir de gener de 1974. Entre els dos centres, i en alguns cursos, es podien sumar els alumnes i garantir així la seva continuïtat.

El 17 de gener de 1974 la Inspeccion de Enseñanza Primaria de Barcelona es dirigeix al Director de l’Acadèmia Casals i li comunica que: “...para obtener la correspondiente autorización ese Centro deberá adscribirse a un Centro completo de E.G.B. Estatal o No Estatal que Vds. determinen haciendo constar claramente el nombre y dirección del mismo en el lugar correspondiente del estadillo adjunto”.

El mateix dia l’escola de Gràcia rep de la mateixa Inspecció l’escrit que notifica que l’Acadèmia Casals queda com a Centre adscrit a Ntra. Sra. de Gràcia i aquest queda designat com a Centre Receptor.

Suposem que abans Inspecció ja havia pactat amb els dos Centres i que va escollir Ntra. Sra. de Gràcia com a Centre Receptor perquè aquest ja tenia subvenció i només s’havia de tramitar la pròrroga.

Durant el 2n i 3r trimestre del curs 1973-74 es va fer l’adaptació i tramitació de documentació, així com assegurar que els alumnes de l’Acadèmia Casals quedessin inclosos amb els de Ntra. Senyora de Gràcia com a centre receptor, fet acreditat al document de la Inspeción de Enseñanza Primaria i publicat al BOE el 19-11-1973 on es fa constar:

“Las actas de evaluación final se firmaran por los profesores de 6º curso y el Director del Centro receptor y serán visadas por el Inspector de Zona. Los libros de Escolaridad deben firmarse por el profesor del Centro adscrito y el Director del Centro receptor.

Para mayor aclaración conviene consultar la referida resolución de la Dirección General de Ordenación Educativa transcrita en el Boletín nº 74 de esta Inspección (septiembre-febrero, 1973)”.

Es demanava que al col·legi de Gràcia es constituís un equip assessor on hi formés part la directora, Sra. Corpus Garcia i els professors de 6è i 7è d’EGB dels dos centres a fi d’orientar, programar activitats i intercanviar experiències.

El 21 de maig de 1974, són convocats a Barcelona

el Sr. Ramon Casals i la Sra. Francisca Clapé, de l'Acadèmia Casals, en nom propi com a propietari i copropietària respectivament.
Mn. Jaume Campalans, representant del Bisbat de Vic i
la Sra. Corpus Garcia, Directora Titular

per signar el Contrato de Agrupación Administrativa de Centros Docentes-Convenio Sindical de Explotación. Entre altres qüestions, el contracte exposa: “Que la agrupación creada, se considera a efectos administrativos un solo centro docente y para diferenciarlo de los que lo constituyen se denominará Colegio Casals-Gracia". El contracte també estipula que hi haurà una sola direcció administrativa de caràcter tècnic i que al capdavant hi haurà un Director Tècnic, aquest Director dependrà d’un Consell de Direcció format pels titulars de les unitats docents que s’han integrat, i aquests es reuniran periòdicament, com a mínim un cop al mes, per prendre les decisions oportunes. S’acorda que aquesta agrupació durarà un any i es prorrogarà automàticament si cap de les dues parts manifesta el contrari, amb nou mesos d'antelació.

També es fixa el domicili oficial al carrer Roca, seu del Col·legi Ntra. Sra. de Gràcia i un telèfon per aquesta Agrupación.

Després del pacte amb el Bisbat, es va fer una espècie de cessió d'una aula de l'Acadèmia Casals per tal que el Col·legi Ntra. Senyora de Gràcia tingués el nombre d'alumnes requerit i no perdés la subvenció. El primer any cada centre va fer el seu camí per separat i l'escola de Gràcia aportava a l'Acadèmia Casals els diners corresponents a una aula de parvulari.

Més endavant, la Sra. Corpus Garcia, com a directora amb credencial, s'adreça al Ministerio de Educación y Ciencia per demanar la pròrroga de la subvenció que els havia estat concedida el curs 1973-74. La petició porta dos segells, el de l'Acadèmia Casals i el del Casal Parroquial i ella signa com a titular dels centres. Aquest document va acompanyat de:

Un resum de les aules de cadascun dels centres i el nombre d'alumnes, i la previsió pel curs 1974-75 d'onze aules; d'arribar fins a 8è d'EGB, ja que fins llavors n'hi havia set, de 1r a 7è d'EGB; i tenir 250 alumnes.
Un escrit on es fa constar la fusió dels dos centres, de la seva ubicació i la distància superior a 1 km. Entre els diferents espais i també de la dependència que tenen de la subvenció que ja han rebut els dos cursos anteriors. Es fa referència a l'expedient de classificació presentat el 26 de juliol de 1972 i que aprovava la unió dels dos centres.
Un document de Bisbat de Vic signat pel Dr. Prat i Molist que certifica que: "La Sra. Corpus Garcia exerceix el càrrec de directora del Col·legi Parroquial Ntra. Sra. de Gràcia, propietat del Bisbat i que està autoritzada a dur a terme les gestions necessàries orientades al bon funcionament del centre. Març de 1973"
Un resum dels preus aprovats pels cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, pels dos centres per separat.
Les dates d'autorització, pel Col·legi Ntra. Sra. de Gràcia, Primària el 1955, i per l'Acadèmia Casals, Primària mixta el 1969.
Un altre document on es detalla el nombre d'aules i la situació de cada centre docent:

L'Acadèmia Casals ubicada en dos edificis: Carrer Horta d'en Font amb 3 aules i annexos (són arrendataris) i Carrer Garcia Estrada amb 4 aules, sales annexes i un gran pati (copropietaris).

Nostra Senyora de Gràcia: 277 alumnes entre Preescolar i EGB i 11 aules.

En la mateixa tramesa també hi constava el "Contrato de Agrupación..." a què ens hem referit al paràgraf anterior.

Una vegada presa la decisió, es convoca a les famílies a una reunió per explicar-los la situació i que es tira endavant la proposta d’aquesta nova escola: el Col·legi Casals-Gràcia a partir del curs 1974-75. Més avall s’adjunta la comunicació a les famílies que es va escriure en català i en castellà. La reunió es va fer un diumenge al matí com era habitual en aquell moment (Document 1)

Val a dir que d’entrada tothom volia preservar la seva idiosincràsia i semblava que les coses no serien fàcils, però no hi havia cap altre possibilitat, o això, o tancar portes.

Escoltades i vistes algunes fonts orals i escrites de cada un dels centres, hi havia certs recels, alguns no gosaven opinar gaire d’una unió que no veien massa clara i altres no ho veien gens clar. Hi havia qui opinava que la fusió fos efectiva només a nivell de papers, però que cada centre funcionés independentment. És evident que els dos centres van haver de cedir en algunes qüestions, per citar-ne només una, i potser la més banal, en el tema de les bates dels alumnes, es va acordar que els nens portarien el model de l’Acadèmia i les nenes el de Gràcia.

Cada escola també tenia el seu escut o logotip. El de l’Acadèmia Casals era un escut parlant. Hi havia –en una banda- un globus terraqüi, un llibre i una piràmide com a símbol de la cultura i en l'altre, dos Casals; a sota, la mà de Manlleu.

El de Ntra. Sra. de Gràcia –en forma de medalló- era el mateix del Casal Parroquial, però amb l’afegit de ESCUELAS. Hi havia un foc que representava la gràcia i la M de Maria.

Al fusionar-se es va conservar la forma de l’escut de l’Acadèmia, però els emblemes de la part esquerra es van substituir pel foc i la M, la banda dreta va continuar amb els dos Casals, i a sota, igualment la mà de Manlleu.

Ambdós escuts els havia dissenyat en Francesc d’A. Pujol i, per tant, no va costar gaire fusionar-los.

El 12 de desembre de 1974 des del Ministerio de Educación y Ciencia i Planificación donen resposta a una petició que havia fet el col·legi ja fusionat de com calia complimentar les estadístiques al ser un ”centre fusionat”. A la Planificació hi consta la denominació Colegio Casals-Gracia, como un Centro Privado y Parroquial.

Pel que fa a l’escolarització per nivells, l'escola disposava de: Jardí d'Infants, 2a etapa de Pàrvuls i EGB.

En resposta a l’apartat d’estat i capacitat de les aules consta:

15 aules en bon estat amb capacitat per a 600 alumnes i una superfície útil de 729 m2

Places laboratori: 10 Biblioteca: sí

Dades de superfície: Total edificat 1.462,8 m2 Superfície total patis 2.075 m2

Aquest curs 1973-74 les avaluacions encara es van fer separades a cada centre. Com ja hem dit, l’Acadèmia Casals constava com a centre adscrit a Casals-Gràcia. A l’acadèmia, la Mercè Illa signa com a mestra de 6è amb 14 alumnes i el Sr. Ramon com a mestre de 7è també amb 14 alumnes.

Aquesta part més oficial està correctament registrada, però les matèries d'avaluació de l'Acadèmia Casals no consten enlloc. Com ja vam apuntar al principi, l'Acadèmia va fer uns quants trasllats i molta de la documentació no formal no l'hem trobada, fet ben diferent al Col·legi de Gràcia. Aquí s'han guardat les proves d'avaluació i hem pogut veure que el català ja es fa present i s’avalua com a matèria a 6è i 7è que és per on es comença a implantar oficialment l’EGB. Els objectius només estan redactats en català en aquesta àrea de llenguatge, els altres són en castellà. El 8è encara s’acaba amb la denominació de Primària. En aquesta escola obtenen el Certificat 19 alumnes; de l’Acadèmia no en tenim dades. Aquest curs l’avaluació de l’àrea de Literatura és conjunta a 8è d’EGB i 4t de Batxillerat i hi conviuen Jacint Verdaguer i Joan Maragall amb Miguel de Unamuno i Antonio Machado. Els alumnes de Batxillerat s’examinen a l’Institut Jaume Callís de Vic.

En l’àrea de Socials es comença a notar una obertura. A 4t curs, a part d’estudiar-se les diferents regions d’España, com es venia fent des del principi de la Dictadura, ja es posa com a objectiu l’estudi de l'entorn més proper a partir de materials que s'elaboraven a partir dels coneixements propis i les publicacions locals de l'àmbit del terme de Manlleu o a nivell més ampli, comarca, província,... val a dir que de material editat per a ús escolar no n'hi havia pas. La llengua que es fa servir és el català, procurant que l'ortografia fos el més acurada possible.

Pel que fa a la Subvenció, el maig del 74 hi ha un document adreçat al Sr. Ministro de Educación y Ciencia on la Sra. Corpus Garcia com a directora amb credencial demana pròrroga pel curs 1974-75 de la subvenció que els havia estat concedida pel curs 1973-74. Porta els dos segells, el de l’Acadèmia Casals i el del Casal Parroquial i signa com a titular dels dos centres. Aquest escrit va acompanyat d’un resum de les aules de cadascun dels centres i el nombre d’alumnes. Pel curs 1974-75 hi hauria 11 aules i s’arribaria fins a 8è d’EGB ja que fins llavors n’hi havia 7, de 1r fins a 7è d’EGB. La previsió era arribar als 250 alumnes. També s’adjuntava un escrit on es feia constar la fusió dels dos centres, la seva ubicació i la distància superior a 1km entre els diferents espais així com també de la dependència que tenien de la subvenció que ja havien rebut els dos cursos anteriors. Es fa referència a l’expedient de classificació presentat el 26 de juliol de 1972 i que aprovava la unió dels dos centres. També s’adjuntava un document del Bisbat de Vic signat pel Dr. Prat i Molist que certifica que: “la Sra. Corpus Garcia exerceix el càrrec de directora del col·legi Parroquial Nostra Senyora de Gràcia, propietat del Bisbat, i que està autoritzada a dur a terme les gestions necessàries orientades al bon funcionament del centre. Març 1973”. A més s’adjunta un resum dels preus aprovats pels cursos 1969-70 i 1971-72, dels dos centres per separat. Les dates d’autorització pel Col·legi Nostra Sra. de Gràcia: Primària 1955 i per l’Acadèmia Casals EGB o Primària mixta el 1969. En la mateixa tramesa també hi constava el Contrato de agrupación administrativa de centros docentes, Convenio Sindical de explotación del 21 de maig de 1974. En aquest conveni compareixen:

. El Sr. Ramon Casals i la Sra. Paquita Clapé, de l’Acadèmia Casals. En nom propi com a propietari i copropietària, respectivament.

. Mn. Jaume Campalans. Representant del Bisbat de Vic.

. Sra. Corpus Garcia. Directora titular

S’explica bé el nombre d’aules de cada edifici:

L’Acadèmia Casals ubicada en dos edificis: C. Horta de Font amb 3 aules i annexos (són arrendataris)

C. Garcia Estrada amb 4 aules i sales annexes (copropietaris)

Nostra Senyora de Gràcia: 277 alumnes entre Preescolar i EGB

“La agrupación creada, se considera a efectos administrativos un solo centro docente y para diferenciarlos de los que lo constituyen se denominará Colegio Casals-Gracia”. Amb una capacitat total possible prevista de 760 alumnes: 280 provinents de l’Acadèmia Casals i 480 del Col·legi Nostra Senyora de Gràcia.

Després d’unes quantes consideracions tècniques hi ha un 5è apartat redactat en aquests termes:

S’acorda que aquesta “Agrupación Docente” sigui per un any prorrogada automàticament si cap de les dues parts avisa a l’altra amb nou mesos d’antelació del seu propòsit de donar per acabada aquesta unió.

En el document hi ha un sisè punt que no s’entén gaire en el moment actual.

També es fixa el domicili al carrer Roca, seu de l’Escola Ntra. Sra. de Gràcia i un telèfon per aquesta Agrupación.

El Manlleu del 6 de juliol de 1974 publica una petita notícia en referència a la fusió dels dos centres.

El curs 1974-75 ja es va tenir la subvenció plena. Es va inventariar el què hi havia a cada escola i es va fer un pacte amb el Bisbat comptant amb l’ajuda de Mn. Vilella com assessor jurídic. S’havia de classificar l’escola com a nou centre. Més endavant, el 9 de juny de 1975 es va fer el pacte formal (Escritura de Ratificación), davant un notari de Barcelona, “Otorgada por el Excmo. y Revdmo.DOCTOR DON RAMON MASNOU BOIXEDA en representación del OBISPADO DE VIC.”

Es va treballar molt per tirar endavant l’escola, una escola on tothom feia pinya.

Al principi, la família Casals com a persones físiques, eren responsables davant la Seguretat Social del personal del col·legi.

Els primers cursos l’escola funcionava en tres edificis separats i en tres barris ben allunyats: el barri de Gràcia, el baix Vila -al carrer de l’Horta de Font- i el barri de l’Erm. Més endavant, l’espai del carrer de l’Horta es va tancar i llavors els alumnes de parvulari i de 1r, 2n i 3r de primària estaven repartits entre els altres dos edificis. Al cap d’un temps els alumnes de 3r de Primària s’ajuntaven i continuaven a l’edifici del barri de Gràcia fins que acabaven l’escolarització. Degut a la distància entre els dos edificis i la distribució de l’alumnat va ser necessari un servei d’autobús que pagava el col·legi.

Més endavant i per una millor organització i coordinació dels mestres va semblar de deixar tot el parvulari a l’edifici del barri de l’Erm i tota l’EGB a l’edifici del barri de Gràcia.

Finalment, després de fer les obres d’ampliació i adequació de l’edifici del barri de Gràcia es van agrupar tots els alumnes en un únic edifici, l’actual Escola Casals-Gràcia.