Embedded Files
ACTIVITATS QUE COMPLEMENTEN EL CURRÍCULUM
ACTIVITATS QUE COMPLEMENTEN EL CURRÍCULUM
Aquestes activitats tenien com a objectiu estimular els aprenentatges i el que en diem ara, les competències, per tal de potenciar un desenvolupament integral de tots els nens i nenes. Algunes eren organitzades per l’Associació de Pares i Mares de comú acord amb l’escola i, a partir de la constitució del Consell Escolar on tothom hi era representat, es proposaven i s'aprovaven.
Es procurava que es mantinguessin els hàbits de respecte pels materials, l’espai i entre els participants, de la mateixa manera que es treballaven en l’àmbit pròpiament escolar, encara que algunes de les activitats tenien una vessant més lúdica o esportiva.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Les activitats complementàries es feien dins l’horari escolar i algunes eren obligatòries. Tenien un cost que aportaven els pares dins el rebut mensual i que havia de ser aprovat per inspecció. Alguna d’aquestes activitats comptava amb l’aportació de la Junta de Pares, fet que abaratia el cost per l’alumne.
NATACIÓ
NATACIÓ
La natació a l’escola va començar com a activitat complementària el 1980 amb els nens i nenes de 3r d’EGB, en un curs gratuït subvencionat per l’APA. S’anava a Vic a la piscina de l’Estadi. També hi havia un curset voluntari de 1r a 5è curs, però aquest s’havia de pagar.
El curs 82-83, com que s’havia inaugurat la piscina coberta de Torelló, es va començar anar a natació en aquesta població. A 3r d’EGB continuava sent obligatori i gratuït. Aquest curs també es parla d’un curset voluntari de Natació, sembla ser fora de l’horari escolar perquè es torna a 2/4 de 7 de la tarda i hi ha moltes parades d’autobús. El cost era de 2.000’- ptes. per tant, formava part d’una activitat extraescolar i/o esportiva.
A partir del 1983 s’hi va afegir el 2n curs d'EGB. El 1r trimestre del 1984 hi havia 109 alumnes que feien aquesta activitat.
Alguns cursos feien només algunes sessions puntuals. Més tard, l’APA va considerar que era bàsic tenir unes nocions de natació i ho va subvencionar pels cursos de 1r i 2n d’EGB, d’aquesta manera tots els alumnes podien gaudir d’aquesta activitat dins l’horari escolar.
El curs 87-88 comença la natació voluntària pels alumnes de P-5.
El curs 89-90 tots els cursos a partir de P-5 fins a 8è feien natació. El curs 91-92 la natació a P-5 encara era voluntària, tot i que la majoria d’alumnes hi anava.
Els alumnes de 6è, 7è i 8è feien 3 sessions dins l’assignatura de gimnàstica (a partir de l’entrada de la LOGSE va canviar la nomenclatura i la matèria es va anomenar Educació Física).
El curs 1993-94 feien natació els cursos següents: P-4, P-5, 1r, 2n, 3r, 4t i 8è. Encara s’anava a Torelló. S’aprofitava el viatge per portar un segon grup i tornar a l’escola el primer. A demanda dels pares, el proper curs s’hi va afegir 5è amb sessions normals, 6è i 7è feien 3 sessions i 8è en feien 4.
El curs 95-96 es decideix que només faran natació P4, P5 i Primària, perquè a Secundària desgavella massa els horaris.
El desembre del 1995 es va instal·lar el globus a la piscina de Manlleu i a partir de llavors sempre s’ha anat a la del municipi. El preu de l’autobús era més econòmic i hi havia grups dels grans que hi anaven i tornaven a peu. La tardor del 2006 es va inaugurar la piscina coberta de Manlleu i encara va ser un pas més important perquè donava possibilitats de poder-hi anar durant tot el curs.
El curs 96-97 la natació es fa a P-3, P-4 i P-5 un trimestre; a Cicle Inicial tot el curs, l’APA paga un trimestre a tots els alumnes d’aquest cicle. Es decideix que a 1r d’ESO es farà com a Crèdit Variable.
El curs 97-98 s'acorda que els alumnes de 1r d'EP hi vagin un trimestre i el pagarà l’APA i els de 2n d'EP dos trimestres i un d’ells el pagarà l’APA.
Més endavant la natació va passar a formar part del currículum d’Educació Física i per tant és obligatòria per a tots els alumnes, des de P-3 fins a 4t d’ESO. Tots en fan durant un trimestre i ja no es fa cap viatge en autobús, en un els porten o recullen els pares i l’altre el fan a peu.
SARDANES
SARDANES
Dins el programa de Ciències Socials, l’estudi en profunditat del nostre país, Catalunya, es feia a 5è d’EGB. Com a complement d’aquesta matèria, va semblar adient que els alumnes d’aquest curs aprenguessin a ballar sardanes, la dansa típica. Aquesta activitat va començar l’any 1983 de la mà del Sr. Joan Sitjà, gran sardanista i sempre col.laborador de la nostra escola. El Sr. Joan Prat també hi va col·laborar així com la colla Repicatalons.
De cara al curs 89-90 es comenta que faltaria algú més per ensenyar a ballar sardanes a 5è. En diversos documents trobats, consta que aquesta activitat es duu a terme almenys fins el curs 97-98.
Més endavant hi van haver altres col·laboradors i es feia fora de l’horari escolar.
Imatge del curs 1988-89 amb el Sr Joan Sitjà al pati de l’escola
Alumnes de 5è amb el Sr. Sitjà i el Sr. Prat que els ensenyaven a ballar sardanes i la Mercè, la seva tutora
Actualment l’Ajuntament organitza un curset de sardanes adreçat a totes les escoles, els cursos de 3r i 4t de Primària, amb monitors voluntaris de Colles Sardanistes. Per Sant Jordi es fa una ballada conjunta a la Plaça Fra Bernadí.
.................................................................................................................
Volem destacar la figura del Sr. Joan Sitjà per la seva implicació a l'escola en tots els àmbits. Persona molt discreta i amb qui sempre podies comptar, tant podia escombrar el pati, tancar i obrir portes, encendre la calefacció, com col·laborar amb els mestres i alumnes per difondre la memòria del barri. El 25 d'abril de 2003 se li va retre un merescut homenatge amb motiu del seu comiat.
En la Glosa que en va fer el Sr. Joan Domènech, amic seu i col·laborador de l'escola, va explicar que per l'aiguat de 1940 la seva família -que vivia a baix vila- ho va perdre tot. "El 1947 en Joan va arribar al barri de Gràcia i per a ell, aquest barri ho havia sigut tot, i només havia tingut una dèria: SERVIR" "Ell havia sigut l'apedaçador eficaç i coratjós de totes les activitats fetes a la Parròquia, al Casal i a l'Escola" .
Falta foto
ESCACS
ESCACS
Durant molts anys l’aprenentatge dels Escacs va ser una pràctica habitual de les Activitats Complementàries a l’escola. Es valorava que fos un joc d'estratègia i tàctica sense implicació de la sort, i que desenvolupa la concentració i el raonament. Normalment es feien a 6è i era el mateix tutor -en Pedro Pascual- qui se’n feia càrrec.
Simultània d’escacs als anys 80 i una partida al pati de l'escola
Cap al final del curs 1984-85 hi havia dos grups o nivells d’escacs que competien a nivell local. Un dels grups va quedar campió de Manlleu en la seva categoria.
El curs 85-86 també consta com a monitor d’escacs l’exalumne, Toni Clapera. En Pedro Pasqual continuava a 6è i s'hi va incorporar l’Eduard Viñet.
Grups d'alumnes, anys 90
L'Albert Miró, exalumne de l'escola, monitor d'escacs el 2024
Més endavant, durant els anys 90, es van fer escacs en altres cursos, 4t, 5è i 6è i continuava com a monitor l’Eduard Viñet.
El curs 95-96 un grup d’alumnes de Cicle Superior van organitzar el 1r Torneig d’Escacs amb tant èxit, que el curs següent van organitzat el 2n, i van aconseguir que hi participessin 123 alumnes de 1r a 6è de Primària, 1r d’ESO i 8è d’EGB.
El maig del 97, uns quants alumnes de 8è d’EGB i 1r d’ESO van assistir al Torneig d’Escacs Territorial per equips que es feia a Sitges, en les categories d’Infantil masculí i femení i Cadet masculí. Segons explicaven els mateixos alumnes, en general no va ser una actuació gaire lluïda, però l’equip infantil femení format per Raquel Martín, Montse Font i Bibiana Santamaria, va aconseguir una meritòria 3a posició.
MÚSICA
MÚSICA
La música ens acompanya en el nostre dia a dia, és un art i un llenguatge que ens permet comunicar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos, ajudant-nos a entendre i expressar les nostres emocions.
Malgrat això, als plans d'estudi de la postguerra, la música no era obligatòria a l’escola ni tampoc constava en la nova Llei General d’Educació del 1970. La primera vegada que rep un tractament curricular el trobem en una Ordre del BOE de 21 de gener de 1981. Es parla de Pre-escolar (en aquell moment comprenia els cursos de P4 i P5), es proposaven 5 hores a la setmana i en destacaven tres blocs: formació rítmica, educació vocal i educació auditiva.
Es valora que la introducció de l’experiència i la vivència musical en els nens i nenes d’educació infantil, aporta innumerables beneficis i permet estimular la memòria, la capacitat de concentració, el desenvolupament auditiu, intel·lectual, motriu…
Les cançons i cantarelles permeten afavorir el desenvolupament del llenguatge, amb les danses i audicions podem potenciar l’expressivitat i afavorir la descoberta de les possibilitats motrius del propi cos, així com experimentar relacions positives amb la resta de companys i companyes.
Un REIAL DECRET 2809/1980, de 3 d'octubre, concreta alguns aspectes sobre transferència de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament, sense especificar.
El 1982 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat comença a elaborar les primeres orientacions i programes per incorporar la música al currículum de Parvulari i Cicle Inicial d’EGB.
Però a l’Escola Casals-Gràcia ja es considerava molt important i es valoraven molt positivament els seus beneficis. En una circular del curs 1974-75 es convida als pares dels alumnes de 1r i 2n curs d’EGB a trobar-se amb els mestres i parlar de la iniciació musical dels nens reforçant sobretot la idea de com és de positiva l’expressió musical i els efectes que pot tenir en la conducta dels infants. A través de la música es poden sentir més lliures (els més inhibits o vergonyosos) i per altra banda, seguir un ritme ajuda a controlar els impulsos i propicia la col·laboració amb els companys. En aquesta trobada se'ls comenta el programa d’iniciació musical que s’anirà ampliant els propers cursos.
El març de 1976 els alumnes més grans assisteixen a la primera Òpera Rock en català: LA GRANJA ANIMAL de la novel·la de George Orwell, a part de l’anàlisi de l’argument i de l’aplicació de l’obra en la societat actual, es va valorar el fet que per primera vegada s’oferís un espectacle musical en català.
L’octubre d’aquest mateix any es va fer una primera jornada de música amb els alumnes de 8è on es va treballar la música de diferents llocs de la Península i la Catalunya Nord.
Més endavant es va fer un cicle de concerts organitzats per Joventuts Musicals i patrocinats per Òmnium Cultural que pretenien sensibilitzar musicalment, sobretot a través de la música catalana, encara que també eren oberts a músiques del món. Es va recomanar l’assistència als alumnes de 7è i 8è. El resultats van ser molt satisfactoris.
Al principi, a la nostra escola, la iniciació musical anava a càrrec dels mateixos mestres, però el curs 1979-80 es va incorporar un mestre especialista en música, en Ramon Peiron.
Ramon Peiron, mestre de música, 1979
El 1982 el substitueix el mestre Joan Marginedas (en Joan de música) que inicia aquesta matèria des de P-3 i es va implementant fins a 8è d’EGB. La música deixa de ser una activitat complementària i passa a ser una matèria curricular i avaluable.
Ens fa gràcia reproduir una part de la carta que van rebre els pares aquest curs en motiu de l’assistència a diferents concerts al Palau de la Música de Barcelona:
“Des de temps molt antics, tant com l’home mateix, la MÚSICA ha estat un aspecte cultural bàsic en el desenvolupament de la persona”.
“Hi ha hagut èpoques que la cultura ha estat patrimoni d’uns quants, i no tothom tenia la possibilitat d’escoltar i de fer música. Tots sabem que quedava només a nivell d’especialistes”.
“Però avui, la música entra a l’escola, és per a tots. Els nens aprenen a cantar, aprenen el valor de les notes i del ritme i, aprenen també a escoltar …”
A part de l'ensenyament a les aules, l'escola va participar durant uns quants cursos a les activitats que duia a terme "la Caixa" adreçades als centres escolars i per a diferents nivells dins la campanya “La Caixa a les escoles”. Activitats de cinema, audiovisuals, teatre, pintura, dansa, exposicions de temàtiques diverses, tallers,... el cost era insignificant i/o gratuït.
CORAL
CORAL
Comença com a Activitat Complementària el curs 85-86, a càrrec de Joan Marginedas, el mestre de Música. Aquesta Coral es presentà oficialment al Concert de Sant Jordi.
El curs 91-92 hi ha dos grups de Coral de 1r a 3r i de 4t a 8è d'EGB.
El curs 93-94 continua la Coral dels petits. La Coral dels grans es complementa amb una altra activitat: 4rt Coral/Escacs; 5è Coral/Anglès; 6è Coral/Escacs; 7è Coral/Escacs i Taller.
El curs 94-95 continuen dos grups: de 1r a 4t d'EP; 5è i 6è d'EP, 1r d'ESO i 8è d'EGB.
Estrena de la Coral al Concert de Sant Jordi el 1986
TREBALL LLIURE
TREBALL LLIURE
Aquesta activitat estava destinada a ser el complement d’una altra que no fessin tots els alumnes. Per exemple, els que no cantaven a la Coral o no anaven a natació (quan encara era voluntària) es quedaven a la classe amb la mestra i acabaven deures, feien fitxes de reforç si ho necessitaven, o llegien sols o amb l’ajuda de la mestra, o jugaven a jocs educatius, etc. Era un espai de treball lliure com molt bé defineix el títol.
INFORMÀTICA
INFORMÀTICA
El curs 1991-92 a 2a etapa d’EGB es duia a terme un curs d’Informàtica a càrrec de l’empresa Micoelectrònics, que portava els ordinadors i els deixava als alumnes per fer la programació prevista.
El Consell Escolar de l’octubre de 1992 va acordar que el curset d’ordinadors que es feia desde el curs 1988-89 com a extraescolar, de cara al proper curs fos una Activitat Complementària i que pogués ser gratuïta. Aquesta acord va ser realitat el curs 92-93 que va passar a ser una Activitat Complementària.
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Les activitats extraescolars van començar a funcionar molt aviat. Quan hi va haver la fusió el curs 74-75, la Sra. Paquita Clapé ja feia classes de mecanografia al migdia i a la tarda, quan s’acabava l’horari escolar. Més endavant es va ampliar l’oferta.
Amb anterioritat, l’escola Nostra Senyora de Gràcia feia “vela” un espai per fer els deures de 6 a 7 de la tarda i de caràcter voluntari.
Les activitats extraescolars eren de caràcter voluntari però tenien un cost pels alumnes que hi participaven, perquè els monitors s’havien de pagar. No es pretenia generar cap benefici, només cobrir el cost del material i del monitor.
Algunes foren:
Periòdic escolar, va començar essent una activitat extraescolar el curs 1980-81, però no va durar gaire.
“Coros”, d’aquesta activitat només tenim la referència que es feia el curs 1981-82.
El curs 1986-87, segons acord del Consell Escolar, es van programar les següents activitats: Flauta dolça a partir de 3r amb Francesca Galofré; Guitarra a partir de 6è, amb Joan Marginedas; Teatre-expressió corporal a partir de 8 anys amb Josep Barcons; Costura de 2n a 8è amb Montserrat Verdaguer; Mecanografia a partir de 5è curs amb la Paquita Clapé; Treballs de Repàs per a Cicle Inicial i Mitjà.
El proper curs el grup de Teatre i Expressió es va desdoblar perquè era massa nombrós i per Sant Jordi es van representar per als pares les obres que s’havien treballat.
El curs següent, 1988-89, es van mantenir les mateixes activitats i s’hi van afegir els grups d’excursió que per les seves característiques tenen un apartat propi. També es va participar a la cantada de Caramelles. Aquest curs es va introduir un curset de Basic (Informàtica) amb caràcter experimental a càrrec de l’empresa IMSA.
De cara al curs 1989-90. Es va proposar fer dos grups de flauta dolça i dos de guitarra perquè hi havia clarament dos nivells. També es va tornar oferir Informàtica per als alumnes de 2a etapa a càrrec de la mateixa empresa. Aquesta activitat va continuar fins el curs 92-93 que va passar a ser una Activitat Complementària.
Es va continuar amb la costura, el teatre, els treballs de repàs i els grups d’excursió.
Al Consell Escolar del març de 1991 es parla de la poca quantitat d’alumnes inscrits a extraescolars i que sort que a costura hi ha moltes alumnes i ho compensa.
Mostra d’un tríptic de les activitats extraescolars curs 92-93
Arran del Consell Escolar del 91, es devien potenciar aquestes activitats, perquè el curs 92-93 gairebé una quarta part dels alumnes de l’escola participen a les activitats extraescolars: 1 hora més a l’escola, Guitarra, Psicomotricitat, Teatre, Dansa, Anglès i Costura.
El curs 93-94 es deixa de fer Anglès perquè ja se’n fa a tota la Bàsica, s'acorda que la Informàtica de 8è es farà dins la matèria de Tecnologia i seria gratuïta. Una hora més a l’escola es substitueix per un suport d’escriptura a Cicle Mitjà pels nens que ho necessitin.
El curs 95-96 s’afegeixen noves activitats: Fem tallers jugant a Educació Infantil, Tècniques d’estudi (càlcul, lectura i jocs de memòria), Mecanografia amb ordinador, Psicomotricitat i continua Teatre i Anglès a Cicle Inicial.
El curs 98-98 es fa una nova activitat: Jazz
El curs 2000-01 es fan totes aquestes Activitats Extraescolars: Psicomotricitat / Fem tallers jugant / Gaudim dels contes/ Jocs i activitats en anglès (1r i 2n d’EP) / Càlcul, lectura i jocs de memòria / Danses populars i d’arreu del món en substitució de Guitarra / Aeròbic / Dibuix, pintura i altres manualitats / Teatre / Mecanografia amb ordinador / Jazz i Aeròbic / Gimnàstica esportiva femenina.
A final de curs a proposta del Consell Escolar es va fer una enquesta per valorar les activitats i preveure la programació de les Activitats Extraescolars pel proper curs. Van manifestar interès 38 alumnes d’EI, 35 de CI, 34 de CM, 24 de CS, 24 de 1r cicles d’ESO i 22 de 2n cicle d’ESO.
Retall de prensa de 31 de gener de 2005
ESPORTS
ESPORTS
Els esports eren activitats fora de l’horari escolar i que els alumnes s’hi inscrivien voluntàriament i els entrenadors ho feien de forma desinteressada.
No hem trobat cap document que ens digui els motius pels quals va començar a haver-hi una certa pràctica d’esports a l’escola. Ens consta que en altres centres de la vila i de la comarca ja es duien a terme activitats esportives i algunes també es promocionaven des d’entitats que tenien esport federat i des de l’Ajuntament.
Evidentment la pràctica d'activitats físiques i esportives contribueix a la formació personal i cívica dels infants i joves. També fomenta l'adquisició d'hàbits saludables i forma joves en valors com a ciutadans.
El 1977, a l’especial de Sant Jordi de la revista “El Cavall d’Escuma”, hi ha una crítica feta per en Manel Guitart on s’esmenta un campionat de ping pong i dames amb una participació molt nombrosa d’alumnes d’EGB. També comenta dos partits de bàsquet amb La Salle, el primer guanyat per l’escola 24-12, i fa esment d’alguns bons jugadors: en Gaspar, en Manel i l’Andreu aquest últim, aler, que va fer molt bona feina i va anotar força punts; en el segon partit va resultar guanyador La Salle 19-15, aquí els de l’escola van jugar malament i van perdre molts punts. Fa esment de no massa bon arbitratge en el primer partit i en canvi molt bo en el segon, malgrat perdre.
El 1978, el 22 de maig es presenta una sol·licitud a l’Ajuntament per a la construcció d’una pista esportiva en un terreny particular i abandonat situat al costat de l’escola. Posa de manifest que ni l’escola d’ aproximadament 500 alumnes ni el barri disposen de cap equipament. Aquesta petició anava signada per l’AAVV del barri, la Direcció de l’escola i la Junta de Pares. S’acompanyava d’un pressupost que pujava 334.180 pessetes. La il·luminació no hi estava pressupostada. Malauradament la resposta va ser negativa.
El 1980 es torna a insistir en la pista esportiva i la petició s’adreça al Sr. Francesc Prat, President de la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament. Aquí no hi consta la signatura de l’AAVV del Barri però es fa esment d’un ús compartit. Més endavant, com ja s’esmentarà, es va urbanitzar i deixar per a ús de l’escola i pel barri l’espai de davant de l’escola.
A la publicació del Colom Missatger n.1 l’any 1980 els alumnes de 7è informen dels equips de futbol-sala. Els grans entrenaven fora de l’horari escolar i els petits a l’hora del pati i se n’ocupaven els de 7è.
A la memòria del curs 80-81 els Consell Comarcal d’Esports fa una memòria molt exhaustiva, de l’escola hi consta:
Atletisme: 9 participants
Futbol-sala: 11 participants
També parlen del bàsquet de les nenes que ja han jugat alguns partits, i es demana a les més petites que s’animin perquè de moment no poden fer equip perquè són poques.
Aquest any es van posar en marxa les activitats esportives com el futbol-sala, la iniciació al bàsquet, l’atletisme i excursionisme a través del Grup Excursionista de Manlleu (GEM) amb molta participació.
El Consell Comarcal de l’Esport, concretament el comitè d’Atletisme Escolar d’Osona va informar de totes les activitats previstes per aquest curs escolar i promogudes des de diferents entitats de pobles de la comarca i des d’on es convidava als centres escolars a la participació. També s’esmenta que pel novembre alguns alumnes van participar al Cross de Sant Hilari on hi va haver una gran participació de corredors, 110. Amb representació masculina i femenina i els participants de l’escola van obtenir bons resultats.
Es parla també de la participació de diversos alumnes a les proves d’atletisme dutes a terme a Manlleu, concretament al Passeig del Ter. Val a dir que hi havia força activitat en aquesta disciplina.
També fa referència als partits de futbol-sala de 1r i 2n jugats amb el Carme i la Salle.
Més endavant, pel desembre també es va anar al 1r Cross Escolar a Torelló dins dels Campionats Comarcals. Hi van participar unes 40 corredores i uns 50 corredors. Els equips de l’escola hi van fer un bon paper.
Pel setembre de 1981 es s’informa i es convida als alumnes de 4t i 5è a participar en el torneig de futbol “Vall del Ges” amb la participació de diferents col·legis de la comarca, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà i Manlleu i algun altre per confirmar i que es durien a terme els dissabtes a la tarda. Aquest torneig va tenir continuïtat en cursos següents. També a través de la revista escolar, el n.9 del Colom Missatger de l’any 1981, hi ha informació sobre futbol-sala de l’equip infantil. Aquests equips s’estaven preparant per passar a la fase comarcal el curs següent. Fan una molt bona valoració dels entrenadors de qui diuen: “que fan un gran sacrifici traient hores del seu descans per entrenar i que a vegades no els ho paguem prou bé i que els fem enfadar”. Valoren molt la seva presència els dissabtes a l’hora dels partits amb altres equips i sobretot per animar-los sempre. Aprofitaven l’article a la revista per donar-los les gràcies per la seva tasca al llarg de tot el curs.
Esquema de la ruta d'una activitat d'atletisme a Tona
En aquest mateix número es fa referència a l’atletisme. Al llarg del curs es va participar a més del Cross de Torelló, ja esmentat anteriorment, al Cross de Manlleu, al Cross escolar de Sant Miquel de Vic i al Cross escolar de Roda. Els participants de l’escola van obtenir algunes medalles en els diversos campionats. Val a dir que durant el 2n trimestre del curs 81-82 es va dur a terme el 3r curset d’iniciació a l’atletisme per a nens i nenes a partir de 7 anys de totes les escoles de Manlleu.
Imatge de l’itinerari a seguir al Cross de Tona, de Casals-Gràcia hi van participar: l’Eva Ocaña, la M. Carmen Ortega i l’Isabel Blázquez que van obtenir una bona puntuació.
Equips de futbol-sala del diferents centres escolars de Manlleu
El curs 1981-82 el Consell Comarcal de l’Esport, concretament el comitè de futbol-sala, fa referència a la relació de col·legis i monitors de cada lloc que participaran en aquesta activitat. Hi ha enregistrades 16 escoles de la comarca. Per l’escola nostra hi consten com a monitors representants en Jordi Bassas Castellnou, en Josep Esclusa Besa i en Francesc Palau Pradell.
En aquest moment també es fa efectiva una regularització d’aquestes activitats i la necessitat de dur un control i una documentació necessària. Més endavant ja es va rebre la confirmació per part de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, d’haver rebut la fitxa d’identitat enregistrada amb el número 2/00506. Aquí constava el domicili particular de la Direcció.
El desembre de 1982 es demana a la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya una subvenció per a material esportiu per un valor de 110.000 pessetes:
6 pilotes per 3 equips de futbol sala
2 cistelles i 3 pilotes de bàsquet
1 taula, una xarxa, pilotes i raquetes de ping pong
15 taulers d’escacs i les seves fitxes
10 equipaments per a un equip de futbol sala
Durant aquest any es produeix un fet en referència a un canvi d’estratègia i sobretot dels valors que motivaven la participació a l’esport escolar i el delegat d’esports de l’escola, el Sr. Josep Esclusa, notifica al Delegat d’Esports de l’Ajuntament que el Col·legi Casals-Gracia es retira de la participació escolar perquè s’havien canviat les regles del joc, es va posar de manifest que s’havia acordat que els partits eren de participació i no de competició segons el Programa d’Esport Infantil i Juvenil. Es va convidar al Delegat al col·legi per si volia alguna explicació més.
Val a dir que durant el 2n trimestre del curs 81-82 es va dur a terme el 3r curset d’iniciació a l’atletisme per a nens i nenes a partir de 7 anys de totes les escoles de Manlleu.
També dins l’hora del pati i des de 2n fins a 8è es duia a terme un torneig de ping pong. L’organitzaven i feien la distribució d’horaris i grups uns alumnes de 8è.
Les nenes del grup infantil (2n a 5è) de Bàsquet van anar a Vic a competir amb el col·legi Montseny i amb el Sant Albert. Hi va haver partits guanyats i partits perduts però van valorar que havia sigut una gran experiència. Totes les nenes participants estaven molt contentes amb la seva entrenadora, la Miluca Roqué que les va entrenar tot el curs i les va acompanyar a tot arreu i des de l’article publicat a la revista li donaven les gràcies. Ara ja pensaven en el proper curs i poder participar a les 24 hores de bàsquet.
Al final d’aquest número 9 del Colom Missatger hi ha un agraïment a Josep Esclusa, Jordi Bassas, J. Palau, Manuel Guitart, Miluca Roqué,... “de part dels alumnes, pares i professors pel seu temps i esforç esmerçats a entrenar i acompanyar als alumnes dels diversos equips. Gràcies per la seva dedicació desinteressada i total en bé dels nostres petits atletes i esportistes”.
Ara fem un salt en el temps, com ja hem dit no hi ha una informació cronològica i detallada en matèria esportiva. El 1984 hi ha una reflexió sobre com funciona l’esport escolar. Es parla que sovint els esports són massa competitius i que això no encaixa amb la filosofia de l’escola. S’ha demanat al President de l’APA, el Sr. Casadevall de trobar-nos i mirar d’arribar a uns acords.
Mentrestant es produeix una reunió amb els pares perquè van proposar fer un canvi al pati de l’escola degut a que no hi havia un espai apropiat per dur a terme els entrenaments i a vegades s’havia de jugar al pati d’algun altre centre. Es demanava poder fer-hi una pista per dur a terme entrenaments i partits en horari extraescolar. D’entrada als mestres no els acabava de convèncer aquesta idea. Després de negociar-ho, només utilitzant-ne una part del pati i tallar uns quants arbres, es va acordar que si. Val a dir que aquesta pista sempre va tenir problemes. La primera vegada el terra no va quedar bé i es va haver de tornar a fer. Com que a l’altre tros de pati hi havia sorra s’escampava per la pista i això generava moltes dificultats a l’hora dels entrenaments i ningú n’estava massa content.
El curs 1984-85 l’Ajuntament va escollir els millors esportistes de Manlleu i l’equip d’escacs de Casals-Gràcia va quedar campió.
Amb data de 5 de novembre un document de la Diputació de Barcelona desestima la sol·licitud d’una subvenció per a l’adequació del porxo i el gimnàs amb pressupost de 3.860.000 pessetes, això venia d’unes obres d’acondicionament que el centre ja havia fet el 1981 per tal d’adaptar-se a les noves disposicions vigents. Cal destacar el comiat del document: “Que visqui molts anys”.
El 1986 des del Consell Escolar es va acordar que es faria bàsquet a partir de 2n i ping pong a partir de 3r. Els alumnes de 7è continuarien organitzant el bàsquet per als cursos més petits i els de 8è l’organització del ping pong. Els escacs es farien a 4t i en horari escolar, com a complementària. També es va informar de la disponibilitat d’alguns pares per entrenar els grups de bàsquet i futbol-sala. Es va acordar demanar a l’Ajuntament un monitor d’atletisme per a totes les escoles i poder fer ús del pavelló esportiu algunes hores a la setmana.
També hi van haver algunes reunions per parlar del funcionament dels grups. Hi havia hagut algunes queixes perquè semblava que algun entrenador no complia amb el seu deure. Es tornà a parlar de jugar per gaudir, no per competir. Era un tema recurrent...
Aquest mateix any l’Ajuntament va dur a terme la Setmana de l’Esport amb activitats diverses: Ciclisme, escacs, atletisme, scalextric,... la difusió i la inscripció es va fer des de les escoles.
El juny d’aquest mateix any l’Ajuntament escull els millors esportistes i cada escola ha de presentar els que considera els millors. Aquest curs rep el guardó l’Equip Aleví de Futbol-Sala.
El 1987 a partir del Consell Escolar es crea una Comissió d’Esports. Alguns dels acords van ser:
. Representació de l’alumnat dins la comissió
.Realització d’una enquesta als alumnes: dir quin esport els agradaria fer dins el marc d’extraescolars de l’escola
. Un llistat de possibles esports pel proper curs: atletisme, futbol sala masculí i femení i bàsquet
. D’entrada va semblar que seria possible un grup de futbol sala infantil (5è, 6è i 7è) l’entrenador seria el Sr. Sala. Un equip benjamí per jugar a nivell local i un altre per jugar a nivell comarcal (4t i 5è) i l’entrenador l’Àngel Puig i un equip de prebenjamins (1r, 2n i 3r) que competirien a nivell local.
. Es pensa que es podria tenir un equip per classe si els poguessin entrenar alumnes de 7è o 8è.
. Demanar una subvenció a l’Ajuntament o material esportiu.
. També es va plantejar demanar una subvenció per la natació que es feia a Vic.
. Es proposava de fer un curset d’esquí igual que se’n feia un de natació aprofitant les subvencions de la Generalitat.
. Aquest curs també hi va haver equips de bàsquet des de 4t fins a 8è. Ping pong també de 4t a 6è i que entrenaven a l’hora del pati, encara que de vegades quan competien era fora de l’horari escolar. Jocs de pilota que no formaven part de cap competició es feien també des de 4t fins a 8è a l’hora del pati com alternativa al futbol.
El gener de 1987 van haver-hi unes bones nevades i els alumnes de 8è es van animar a fer un curset d’esquí de quatre dies a Núria i que els servís com excursió de final de curs. Van llogar l’equip i van tenir diferents monitors. S’allotjaven a Queralbs i anaven i tornaven cada dia en cremallera.
El curs següent, 1988-89, els partits de bàsquet es van jugar a l’Institut, perquè no es disposava de prou espai a l’escola, n’hi havia dos grups.
Cal esmentar que l’atletisme a nivell municipal funcionava molt bé i hi havia uns quants alumnes que hi participaven molt motivats.
D’aquest curs hi ha un llibret-resum fet per un dels entrenadors de futbol-sala, en Miquel Àngel Núñez que entrenava els nens de 5è i un alumne de 4t. Resumeix tots els partits, els jugadors participants, els gols i els penaltis i qui els havia fet, les targetes rebudes,...Al final hi havia una graella on a més de tot això ja esmentat hi figurava per cada jugador: la disciplina, la tècnica, la velocitat, l’interès i la resistència. Pel febrer els que participen al Futbol-Sala poden anar al Camp Nou a veure el partit Barça-Osasuna.
Es passen moments de menys intensitat pel que fa a participants però sobretot falten persones responsables pel dia a dia, tancar portes, endreçar el material, fer-ne un seguiment per si cal reparar o comprar-ne de nou. Aquest any 1989, va ser una mica difícil i hi va haver una certa parada pel que fa a l’activitat esportiva.
El curs 1989-90. El grup de Bàsquet dels grans disposà d’entrades per anar a veure un partit del bàsquet Granollers, el 7 d’abril. També hi ha entrades per anar a veure un partit del Barça, el 24 d’abril, Barcelona-Màlaga.
A les festes de Sant Jordi d’aquest curs 1989-90 es van organitzar partits de futbol entre pares i de bàsquet entre mares.
El curs 1990-91, segons consta a l’acta del Consell Escolar del juny de 1990, els nois de 5è i 6è que feien equip de futbol sala a l’escola passaran a jugar al Manlleu.
Aquest curs es va fer lliurament de material esportiu i també va tenir lloc el comiat del President de l’àrea d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament, el Sr. Sebastià Casadevall.
El curs 1991-92 hi havia tres grups de Futbol Sala i dos de Basquet: 1 de femení i un de masculí. També un d’Activitats Pre-esportives per a 1r i 2n curs d’EGB.
Equip femení de bàsquet nascudes 1971
A partir del curs 1992-93 la Teresa Otero serà la nova representant dels mestres al Consell Escolar en substitució de la Margarita Burgaya. S’intentarà que a partir d’ara, tots els alumnes que competeixen estiguin federats. Pel proper curs hi haurà dues noves activitats: Gimnàstica femenina en col·laboració amb el Gimnàs Pratdesaba i Activitats pre-esportives, a més de les que ja es duien a terme. Tots els entrenaments es feien al pati de l’escola excepte el futbol sala de 8è que es feia a les pistes municipals de Manlleu.
També s’informa que va arribar una subvenció de 30.000 pessetes per a material esportiu.
Segons consta a l’acta del Consell Escolar del juny de 1993, a més de les activitats dels entrenaments i partits, n’hi van haver d’altres, una bicicletada pel novembre; assistència al partit Barça-Cadis al Camp Nou pel maig; 24 hores de bàsquet al pavelló esportiu de La Salle pel maig; 24 hores de futbol-sala al Pavelló de Vic i, una xocolatada al pati de l’escola per acomiadar el curs esportiu.
El curs 1994-95 hi havia sis equips de futbol i un de bàsquet que funcionaven molt bé. També es va participar a les 24 hores d’aquests esports. S’acordà que es fixarien les poteries per una major seguretat però de manera que si fos necessari es poguessin moure.
El curs 1997-98 continuen dos equips de futbol sala, un a 1r i 1 a 2n d’ESO.
Natació, aquest esport va començar a l’escola com una activitat complementària el 1980 amb els nens i nenes de 3r d’EGB, en un curs gratuït subvencionat per l’APA i més endavant va passar a formar part del currículum de l’Educació Física. (Veure ampliació a l’Apartat d’Activitats Complementàries).
GRUPS D'EXCURSIÓ
GRUPS D'EXCURSIÓ
Van començar el curs 1980-81. Segons la primera circular, era una activitat extraescolar suggerida per l’equip de mestres i recolzada per la Junta de Pares, amb l’objectiu d’iniciar els nens a l’excursionisme, l’esplai, el coneixement de la nostra terra en l’aspecte cultural, artístic, geogràfic, natural, i practicar els hàbits cívics essencials. Estaven pensats per una sortida un diumenge al mes, tot i que, cada curs, un parell d’aquestes sortides s’ampliaven a tot el cap de setmana i normalment s’aprofitava per fer una trobada conjunta. Es va fer una crida als pares per col·laborar i va ser un èxit. Entre els mestres i els pares com a monitors, es van poder organitzar tres grups:
Grup 1 Gavines: nens de 6 anys. 16 nens i nenes 8 monitors
Grup 2 Petits Exploradors dels boscos: nens i nenes de 7 a 9 anys. 21 nens i 8 monitors
Grup 3 Sola gastada: nens i nenes de 10 a 14 anys. 18 nens i 6 monitors
La primera sortida va ser el 16 de novembre de 1980 i es va anar a:
Els més petits a Puigrodon, una matinal amb xocolatada
Els mitjans a Orís, tot el dia
Els grans a Bellmunt, tot el dia
El curs 1982-83 “neixen” Les Formigues
El curs 1984-85 s’incorporen els Esquirols i el 85-86 els Petits Estels.
El curs 89-90 es forma un nou grup: els Dofins de 5è d’EP a 2n d’ESO i el 95-96 s’hi afegeixen els Dofinets de 1r a 4t d’EP
El nombre d’excursionistes de cada grup oscil·laven dels 16 als 40.
A continuació i a tall d’exemple posem algunes de les sortides així com imatges i alguna fitxa de l’activitat duta a terme:
17 de novembre de 1985, excursió a la Font dels Plàtans i el castell de Vilagelans. 21 nens i 8 adults.
15 de desembre de 1985, excursió a Puiglagulla
9 de març de 1986, excursió a la Font de la Casamitjana.
20 d’abril de 1986, excursió a la Font de la Teularia de la Moreta.
25 de maig de 1986, excursió a l’Esquerda de Roda de Ter. Última activitat del curs.
Els Petits Estels, 8 de març de 1987. Excursió al Bac de Roda passant per la colònia de Malars. 20 nens i 5 adults.
Es donava un calendari de sortides en començar el curs i a l’acabar es feia la memòria de totes les sortides. Els més grans, Els Petits Exploradors, les Soles Gastades i les Gavines havien participat el les Caminades Populars d’Osona i del Lluçanès i també s’havia organitzat alguna sortida amb el GEM, el Grup Excursionista de Manlleu.
L’últim curs que es porta a terme aquesta activitat és el 1997-98. Una activitat totalment positiva, que va durar 18 cursos i que va permetre conèixer a una colla d’alumnes i als monitors bona part del territori: els voltants del nostre municipi, la comarca d’Osona i comarques veïnes i, a mesura que els excursionistes creixien, s’ampliaven les expectatives, fins assolir muntanyes tan emblemàtiques del nostre país com són el Matagalls, el Puigmal, el Taga o el Pedraforca. I un altre aspecte molt important, els pares i mestres – voluntaris i responsables- que acompanyaven als nens i nenes, nois i noies, van forjar una amistat que, malgrat el temps passat, encara perdura.
Grups d'excursió, naixement i evolució
Monitors:
Sola Gastada: Els pares: Josep M. i Anna Sabater Fuentes, Ramon Codina, Esteve Camps, Pere Amargant i la mestra Mercè Sañé
Petits Exploradors dels Boscos: Els pares: Antoni Rierola i Isabel Casadevall, Antoni Casals i Carme Gil, Joan Clota i Paquita Garcia i Montse Callís i les mestres Margarita Burgaya, Dolors Collell i Montse Prat
Gavines: Els pares: Crosas-Vila, Sansalvador-Font, Font-Puig, Jesús Anglada, Marcel Arumí, Delfí Castanyer, Fina Codina
Formigues: Els pares: Marcel Arumí, Assumpta Riera, Araceli Trias, Trini Soler, Fontserè-Guiteras, Torrent-Riera i la mestra M. Antònia Dachs
Esquirols: Els pares: Carme Valero, Imma Gallach, Miquel Borgoñoz i M. Àngels Motjer, Lluís Pujadas i Imma Domènech
Petits Estels: Els pares: Arimany-Ges, Crosas-Castanyer, Prat-Prat, Serrat-Vinyoles, Crosas-Tubau
Dofins: Els pares: Subiranas-Molist, Vieites-Parareda, Lleixà-Dordal, Trigo-Brachs, Casanovas-Mateos, Maria Verdaguer, Borgoñoz-Motjer
Dofinets: Els pares: Carme Castillo, M. Dolors Santano, Xavier Sellés, M. Teresa Yebra, Paula Mesa, i la M. Rosa Casals
Val a dir que possiblement ens oblidem d’alguna persona. Tota aquesta gent consta en llistats que s’han trobat arxivats, però tampoc sabem si hi són tots.
Grup de les Gavines a Pruit el 1982
Grup de lesSoles gastades a Bellmunt 1ª excursió 1980
Grup dels Petits exploradors dels boscos a Sant Martí Sescorts
Grup dels Petits estels
Escut dels grups d'excursió de l'escola
Model de fitxes-resum d'una de les sortides
Models de convocatòria
ACTIVITATS CONJUNTES AMB ALTRES ESCOLES
ACTIVITATS CONJUNTES AMB ALTRES ESCOLES
La nostra escola sempre ha estat oberta a relacionar-se amb altres escoles, començant per les més properes, de Manlleu i ampliant la relació amb les de la comarca o altres comarques veïnes. Aquí en destacarem algunes de les que en tenim referència. Com ja hem esmentat a l’apartat Inauguració del Col·legi el juliol de 1955 va tenir lloc una vetllada literària i musical amb els alumnes de les Escoles Nacionals del carrer José Antonio, ara de la Passió.
TEATRE
TEATRE
Teatre de les nenes de les Escuelas Nacionals i les de l'escola Nostra Senyora de Gràcia
Al teatre del Casal de Gracia representació dels alumnes del Cologio
En el llibre “El Carme-Vedruna Manlleu”, es cita textualment: “El 1969 es va aconseguir fer un festival esportiu de final de curs amb participació d’alumnes de tots els centres escolars de Manlleu, amb els nens i nenes organitzats per cursos i no per escoles, amb gran èxit. Mestres d’aquells anys recorden aquest fet com l’inici d’una relació molt més fluïda i de col·laboració mútua entre les escoles de Manlleu, tant públiques com religioses”. A la nostra escola no n’hem trobat cap referència, però com que aquest any ja existien Ntra. Sra. de Gràcia i l’Acadèmia Casals, donem per fet que s’hi va participar. I ens sumem a l’esperit de relació i col·laboració entre els centres escolars.
Festivel esportiu amb la participació de les escoles de Manlleu.
TROBADES:
TROBADES:
LA CASTANYADA
LA CASTANYADA
El dia 30 d’octubre de 1980, tots els nens i nenes de 1r de l’escola van fer la castanyada amb els nens i nenes de 1r de la Salle i del Puig Agut. A la trobada, a més de menjar castanyes es van cantar moltes cançons acompanyats d’una guitarra. A l’hora de marxar, ho van fer agafats de la mà de tres en tres, un de cada escola, com a signe de fraternitat entre els tres col·legis. Davant portaven una gran senyera.
FESTA DE LA BOIRA
FESTA DE LA BOIRA
El 24 de febrer de 1981, tots els nens de 5 anys de les escoles “El Carme, Casals-Gràcia i La Salle” vam portar a terme una trobada. La idea era conèixer més bé l’hivern i la peculiar boira de la vila de Manlleu. Els nens i nenes van preparar una sèrie de construccions de cartró que representaven diversos edificis del poble. Amb cançons i danses donaven a conèixer els diferents avantatges i desavantatges de l’hivern. Aquesta representació es va dur a terme a la Plaça Fra Bernadí. Després de la representació, un bon esmorzar amb pa amb xocolata i una dansa per acabar que deia:
"Avui és una gran festa,
doncs molts nens ens hem trobat.
Avui és una gran festa
i tots junts ho hem celebrat,
units tots diem ben alt:
Visca, visca, visca la gresca
i fins que hi puguem tornar"
A l'escola la preparació es va fer amb l'ajuda dels alumnes de 8è i després en van fer un petit reportatge per a la revista nº 8 on s'explica l'acompanyament.
Després a la tarda cadascú a la seva escola va fer dibuixos representatius de la trobada que van ser exposats a la plaça, davant de l’Ajuntament.
A finals de març del 1981 i organitzada per l’Ajuntament de Manlleu, els alumnes de 8è van participar en una audició en directe per conèixer els instruments de percussió a l'Escola del Carme de Manlleu.
LA FESTA DEL DRAC
LA FESTA DEL DRAC
El 27 d’abril de 1981 a les 4 de la tarda hi va haver una trobada de dracs a la plaça del mercat del dilluns , on havien estat ubicades les escoles Nacionals. Les escoles del Carme, La Salle, Puig Agut, el Clam i Casals Gràcia es van trobar amb els respectius dracs per ser cremats davant una gran presència de públic. Abans de marxar es van fer grans cantades.
Foto de la trobada. Tot i que té poca resolució, és l’únic testimoni que en tenim. A l’última pàgina del Manlleu hi ha una crònica molt poètica d’aquesta festa. Ens fa gràcia destacar l’últim paràgraf que diu: “Mil set-cents nens i nenes van cantar la cançó de Sant Jordi, el ball de la civada, el drac crema … i al final van dir visca! quan la “senyo” amb el micròfon va dir “Visca Sant Jordi. I van dir també “Visca” quan la “senyo” va dir “Visca Catalunya”. Tots vam dir “Visca” no massa convençuts, simplement perquè se sol fer ara” .
Uns anys més tard, el 1992, es va tornar fer una trobada de Dracs.
A part d’aquesta notícia que hem destacat, sovintejaven els intercanvis amb altres escoles, a vegades com a resultat d’una correspondència que havien mantingut els nens i nenes durant el curs, fet que també s’aprofitava per estudiar el Servei de Correus, o per conèixer els respectius pobles, cançons i llegendes. Aquí citarem algunes d’aquestes visites:
Curs 1982-83: 1r EGB Visita de l’Escola Vall del Ges de Torelló. Trobada a la Font de la Teularia per explicar la llegenda del Serpent;; Als de 3r, 4t i 5è els van visitar uns amics que havien fet a les Colònies de Castellnou de Bages. Entre altres activitats, els van fer pujar al campanar per observar el poble i l’entorn.
Curs 83-84: Es torna la visita als alumnes de la Vall del Ges, s’hi va amb tren i també s’aprofita per estudiar els Bombers de Torelló; 2n EGB Visita a l’escola “La Farigola” de Seva i s’estudia el recorregut d’una carta. Aquests mateixos nens aprofiten la sortida de final de curs per anar a l’escola “Cassià Costal” de Girona per retrobar-se amb una companya, fer amistats amb el seu nou grup, dinar i jugar a la Devesa i de pas anar a l’Aeroport per conèixer un nou mitjà de transport.
El curs 84-85 Els nens i nenes de C. Inicial tornen a visitar als de la Vall del Ges de Torelló.
Pel febrer els alumnes de 4rt van rebre la visita dels nens i nenes de l’Escola Unitària de Gurb per conèixer-se i poder fer un treball conjunt. Van fer un recorregut per Manlleu i van visitar una fàbrica tèxtil. Val a dir que s’hi van escriure al llarg de tot el curs. Pel març, els alumnes de l’escola Casals-Gràcia van tornar la visita.
Pel març i juny, els de 4t també fan un intercanvi amb els de l’Escola Sagrats Cors de Sant Hipòlit.
D’altra banda, quan el Parvulari encara estava ubicat al Barri de l’Erm, els nens i nenes de 1r havien anat a fer una visita a la seva “antiga escola”. El mateix passava amb els nens de P-3 que havien anat de visita a la seva antiga “Llar d’Infants”.
Publicació del 9Nou
El 8 de maig de 1981 es va fer una trobada amb els nens de 3r curs de Sant Pere de Torelló a la nostra escola. A la trobada els nens i nenes de 3r de l’escola van obsequiar als nens de Sant Pere amb una capsa amb cucs de seda i la revista de Sant Jordi. “Vam cantar molt perquè estàvem molt contents” diuen els nens en un resum sobre la visita. També els van portar a veure el viver i hi van plantar llavors i a la tornada a l’escola dinar i partit de futbol o bàsquet. A la tarda encara hi va haver temps per visitar una fàbrica de filatura (Extrafil).
Els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Vedruna de Ripoll de visita a la nostra escola els vam portar a conèixer l'Ajuntament
ACTIVITATS MEDIAMBIENTALS
ACTIVITATS MEDIAMBIENTALS
EL VIVER MUNICIPAL
EL VIVER MUNICIPAL
El Manlleu del 10 d’abril de 1981 es feia ressò de l’estrena del viver per part dels alumnes de Casals-Gràcia i apuntava que seria bo que es repetís amb les altres escoles de Manlleu.
En principi va ser un projecte engrescador i s’hi anava almenys un cop per setmana per sembrar, plantar, regar i treure herbes. Val a dir que vam poder fer una amanida amb enciam i pastanagues. Però aviat vàrem tenir alguns desencontres, s’havien trobat algunes plantes arrencades i fetes malbé,... això va provocar una mica de desànim i per la nostra escola, la llunyania a aquest espai feia que no s’hi pogués anar prou sovint. Al final aquests horts van desaparèixer. Malgrat això l’escola tenia al cap poder tenir un hort propi però més a prop i no va ser fins al cap d'uns anys que va poder utilitzar l’hort del rector. Aleshores va ser fantàstic, ho teníem al costat de l’escola i hi participaven tots els alumnes. Aquí la producció ja va ser més rellevant malgrat que la primera intenció era la de poder experimentar i conèixer de primera mà el comportament i la vida de moltes hortalisses i d’aquesta manera poder-les tastar i que anessin formant part de la dieta. Ens hi ajudaven alguns avis que tenien molts coneixements hortícoles i que ens van ser de gran ajuda.
Actualment l’escola disposa d’unes taules de cultiu a dins del pati que funcionen a ple rendiment.
La recol.lecció de l'hort del rector
FESTA DE L’ARBRE
FESTA DE L’ARBRE
El 15 de maig d’aquest mateix any 1981 es celebra la Primera Festa de l’Arbre promoguda per Consell d’Ensenyament de Manlleu. Hi van participar totes les escoles cadascuna individualment.
El proper curs es celebrà la Segona Festa de l’Arbre promocionada per l’Ajuntament que és qui fa l’esquema i planta els arbres. L’objectiu de la campanya promoguda per les regidories de Medi Ambient i d’Ensenyament era la conscienciació de la població escolar cap al medi ambient proper.
L’escola hi aporta la participació i l’entusiasme. El 15 de març es va plantar una morera i un bedoll al Parvulari del Barri de l’Erm. A la tarda a la Font de la Teula -la que ens va adjudicar l’Ajuntament per ser bastant a prop de l’escola- els alumnes d’EGB van plantar 4 moreres, 1 om i 1 bedoll que van ser apadrinats per un nen i una nena cadascun. Per donar més rellevància a l’acte hi van assistir l’Alcalde, Sr. Joan Usart, i el regidor de Medi Ambient, Sr. Joan Domènech, que era l’impulsor de l’activitat. Després d’una petita introducció del regidor, el Sr. Alcalde va fer l’obertura de la Setmana de l’Arbre, doncs es va escaure que la nostra escola era la primera. Els alumnes van llegir poemes i cantaren cançons i en acabar “el col·legi va obsequiar a les autoritats amb un berenar: panet, fuet i taronja”. No va faltar un Diploma de la Generalitat i “El Colom Missatger” del mes d’Abril va estar dedicat a l’Arbre i es va aprofitar per fer una campanya d’aprofitament del paper.
Prèviament, el 4 de febrer, es va fer una reunió convocada per la regidoria d’ensenyament i es va acordar:
Anomenar-la Festa de l’arbre i les seves llavors.
Que hi participarien els alumnes des de Parvulari fins 8è d’EGB.
Que la festa seria del 15 al 19 de març de 1982, que s’acabarien de plantar els arbres als següents indrets i per centres escolars:
Casals-Gràcia: Avda. Diputació
La Salle: Monument al Germà Victori fins al camp de futbol
El Puig-Agut: Plaça Garcia Estrada
El Carme: Des del Pont fins al Viver Municipal
El Clam: Plaça del mercat
BUP Municipal:Plaça Fra Bernadí
Durant aquests dies es posarien noms als arbres de la Plaça del Cementiri
Es visitaria el viver i es plantaria i sembraria al lloc que cada escola hi tenia assignat.
Es van plantar 9 acàcies al parc del costat de l’escola, cada curs en va apadrinar una. Es va aprofitar per fer un acte cultural, recitar poemes pels seus respectius autors (alumnes d’EGB). També es van plantar 4 arbres al parvulari, un om, una acàcia de bola, una truana i un castanyer.
A baix plantada d'arbres al Parvulari el 1981
El 14 de març de 1983 també es va celebrar la Festa de l’Arbre a la nostra escola. Aquella mateixa setmana s’havia celebrat a d’altres escoles de Catalunya, de l’Estat i de l’estranger. El nº 23 del Colom Missatge va fer una edició especial d’aquesta festa. N’hem recollit uns textos i dibuixos fets pels alumnes.
A Manlleu, a cada escola li va tocar encarregar-se d’una font: la nostra va ser la de la Teularia on s’hi van plantar quatre moreres, un bedoll i un om. Els vam donar els següents noms: les moreres, Blaueta, Cristal.lina, la Morera de les mil arracades i Estrella del nord. L'om, Sol de ponent i al bedoll, Lluminós.
Abans de berenar va venir l’alcalde acompanyat per altres regidors de l’Ajuntament. Després d’escoltar unes paraules, els padrins van plantar els arbres i els van regar.
A la tarda hi va haver un Festival per als alumnes de totes les escoles, pels petits va actuar a la Plaça Fra Bernardí, la Dolors Laffitte, i pels grans el conjunt Tarumba al Passeig del Ter.
Text i dibuix d'un alumne de Parvulari
Text de Cicle Inicial
Fragment de la Poesia Maria Rangel, alumna de Cicle Superior
Plantant arbres alumnes i mestres
LA VOLA
LA VOLA
Aquesta empresa de serveis ambientals va ser creada l’any 1981, va participar en la fundació de l’Escola de la Natura de La Vola, organitzant la primera escola de la natura per a mestres, concretament a la casa de Llombregueres de Baix a Sant Andreu de La Vola. Entre les prioritats era començar a promoure el coneixement i la consciència ambiental entre mestres i alumnes. En aquells anys es parlava molt de pedagogia i ecologia i també van sorgir conceptes com respecte per la natura i per l’entorn, impacte social o educació ambiental.
L’escola va fer moltes activitats amb la Vola, tallers, sortides relacionades amb la biologia i el coneixement i respecte pel medi. També feien assessoraments puntuals sobre temes mediambientals i a l’escola vam introduir la separació i recollida de paper i ampolles de vidre així com també es va adherir a la campanya: HO TENS A TOCAR! dirigida a la preservació del medi ambient.
El 8 de maig de 1981 es va fer una trobada amb els nens de 3r curs de Sant Pere de Torelló a la nostra escola. A la trobada els nens i nenes de 3r de l’escola van obsequiar als nens de Sant Pere amb una capsa amb cucs de seda i la revista de Sant Jordi. “Vam cantar molt perquè estàvem molt contents” diuen els nens en un resum sobre la visita. També els van portar a veure el viver i hi van plantar llavors i a la tornada a l’escola dinar i partit de futbol o bàsquet. A la tarda encara hi va haver temps per visitar una fàbrica de filatura (Extrafil).
COLÒNIES, SORTIDES i ACTIVITATS A L'ESCOLA
COLÒNIES, SORTIDES i ACTIVITATS A L'ESCOLA
A l’Escola de Gràcia, el curs 1973-74 es va plantejar i dur a terme les colònies com la possibilitat de treballar fora de l’aula i com a objectius principals hi havia estudiar el medi natural d’una manera més directa i els aspectes culturals d’arrel popular, així com també el desenvolupament de la capacitat de conviure, d’amistat, de diàleg i creativitat en un ambient fora de l’escola i tenir una experiència de convivència i de la relació amb altres persones i el respecte i ús de les instal·lacions que s’han de compartir amb alumnes de diferents cursos. Les primeres colònies es van fer al Mas Blanc a uns quilòmetres de Centelles, es va estudiar el pi, l’alzina i el cedre.
Ambient de colònies a el Mas Blanc, 1973
El Mas Blanc el curs 1974-75
El curs 1974-75, ja amb les dues escoles unides es van continuar amb els mateixos objectius. Els més petits, de 2n a 5è, van continuar anant al Mas Blanc i els alumnes de 6è i 7è van fer una ruta per la Vall de Boí, Aigüestortes, Espot, Son del Pi, Esterri,... que ja havien descobert el curs anterior i amb els de 8è es va anar a la Catalunya Nord: Vilafranca de Conflent, Prada, Cuixà, Sant Martí del Canigó i Perpinyà.
Al principi els grups eren força nombrosos perquè hi anaven diferents cursos junts, però de mica en mica es van fer altres agrupaments en funció de l’edat i del nombre d’alumnes de cada curs com hem vist en algunes circulars. Semblaria que 2n i 3r van anar junts força vegades però també trobem que el 1978 els de 1r van fer unes “mini colònies” a Pruit, només una nit i es desplaçaren amb el cotxe de línia de l’empresa Pous. Aquesta opció va ser molt utilitzada per fer excursions i colònies a diferents indrets del Cabrerès.
Al llarg dels anys va variar la forma d’agrupar els cursos. Es procurava canviar de lloc per poder donar als alumnes una visió més global del nostre territori. Els més petits es movien en l’àmbit comarcal i, a mesura que avançaven els cursos, ja es movien per Catalunya, aprofitant poder conèixer “in situ” la natura, la cultura, les activitats humanes, …
Per posar algun exemple, el maig de 1981 els alumnes de 3r i 4t van anar a Olot i expliquen a la revista del Colom Missatger n. 10 moltes de les visites i activitats que van fer: els volcans, ràdio Olot, parada al Far per esmorzar i observar l’entorn, visita a una fàbrica d’imatges de sants i evidentment escriuen sobre els jocs i sobretot la festa de l’últim dia que solia ser molt sonada. Mentrestant els nens i nenes de 5è i 6è van anar a Cerdans i a l’escola de Natura de Can Lleonart a Santa Fe del Montseny que havia sigut creada el 1978, essent la primera escola de natura de l’estat espanyol i fou l’escenari dels inicis de l’educació ambiental del país. Aquí, un monitor molt amable els va explicar moltes coses sobre plantes i ocells. Resulta que era el reconegut biòleg i naturalista Martí Boada. També van conèixer l’ofici del terrisser a Breda. I foc de camp i cantar molt a la vora del foc. Eren altres temps!
Els quaderns de l’escola de natura de Can Lleonard
Com ja s’ha dit anteriorment s’han fet colònies a molts indrets de Catalunya: Canyamàs, el Masnou, Cavallera, Batet, Sant Julià de Cabrera, Santa Ceclina, els Arcs a Santa Pau, Cerdans, Santa Maria de Merlès, Castellnou del Bages, L’Esquirol, Vilalleons, Can Massaguer (Arbucies), Mas Sayol (Moià), Sant Jaume de Frontanyà, Olot, El Masnou, Sant Miquel de Campmajor, Cantonigròs, Planoles, Delta de l’Ebre i Comarruga, Tarragona, Breda, l’Espluga de Francolí, Camps i Armet a Monells, Saldes, … els més grans, de 6è i 7è també havien fet una ruta per Montserrat, Poblet, Santes Creus, Tarragona, Creixells i el Delta de l’Ebre… i àdhuc el maig del 86 van anar 4 dies a Andorra. Això vol ser només una mostra de la diversitat d’espais per on vam passar.
Com a curiositat un curs 3r, 4t i 5è les colònies es van fer a l’alberg de l’Espluga de Francolí. A l’anada van marxar en tren cap a Barcelona, es va fer el canvi a l’estació de Sants, mentrestant uns pares voluntaris amb cotxes i alguna furgoneta van portar les motxilles a l’alberg i van recollir els mestres acompanyants per tornar a Manlleu. Va ser una gran experiència l’anada amb tren i amb un grup tan nombrós. La tornada ja la van fer en autobús.
L’any 1980 s’incorporen els de P-5 i més endavant el curs 2008-09 els de P-4. Durant molt temps s’anava a Colònies per cicles i més endavant, degut a que alguns alumnes per motius culturals o econòmics no hi anaven, es va agrupar tota l’etapa de Primària.
I també com a exemple del cost econòmic, les Colònies de 3r 4t i 5è d’EGB a Cantonigròs, del 16 al 20 d’abril del 1982, fou de 2.000’- ptes.
Primeres colònies amb els nens i nenes de P5 a Cerdans
Alumnes de Cicle Mitjà el curs 1981-82 de Colònies a Cantoni
Alumnes de Cicle Mitjà el curs 1982-83 a Planoles
Mares i iaia col·laborant com a cuineres amb molt d’humor 1983
Des del principi i durant molts anys, va ser destacable la col·laboració d’algunes mares i alguns avis o àvies com a cuiners, una experiència molt positiva. També havien col·laborat com a monitors alguna mare mestra, alumnes de pràctiques i exalumnes de l’escola. Val a dir que això es valorava molt positivament ja que afavoria una serie d’aspectes de convivència envers altres persones que no formaven part de l’equip educatiu de l’escola.
Cap als 1984-85 la Generalitat va posar en funcionament els Camps d’Aprenentatge, uns serveis educatius de suport curricular i que volien promoure l’aprenentatge competencial dels alumnes a partir d’activitats didàctiques en entorns naturals, socials i culturals singulars de Catalunya. A més tenia l’avantatge que no calia preocupar-se per comprar i fer el menjar. El cost econòmic era una mica més elevat però va semblar una opció a provar. De moment es va començar amb el curs de 7è al camp d’Aprenentatge de la Garrotxa i pel juny van acomiadar el curs amb un parell de dies a Sant Julià de Cabrera.
El curs 1985-86 hi va haver un ampli debat sobre les colònies. Què comportava anar a colònies? Calia anar-hi? Per què? És una activitat que implica tota l’escola o cadascú ho fa com pot?... Ens trobàvem que cada vegada hi havia menys persones disponibles per poder ajudar, a la cuina sobretot, i algunes cases ja oferien el servei de cuina; faltaven persones per atendre als alumnes perquè de vegades els mestres no tutors dels grups no podien anar a totes les colònies i deixar de fer les seves matèries i també hi havia alumnes que no anaven a colònies i havien de ser atesos a l’escola. A partir d’aquí es van veure altres alternatives com: les escoles de natura, granges-escola, camps d'aprenentatge, albergs, ... i alguns grups s’hi van apuntar. D’entrada aquestes opcions ens ho van fer repensar: per una banda perdíem aquella relació més directa escola-pares i econòmicament ens sortia més car, però també s’havia de valorar la seguretat de tenir alguns aspectes organitzatius resolts.
Això també implicava que a l’octubre ja es planifiquessin les colònies del curs i així es procurava que quan arribava el moment ja s’havien previst les substitucions i els mestres que anaven a acompanyar cada grup.
Els alumnes de 8è quedaven una mica al marge d’aquestes decisions perquè solien fer un viatge d’uns quants dies. Per exemple el 84-85 van anar cinc dies a la Vall d’Aran; el 85-86 a la Granja Escola “Les Obagues” a Juneda. L’octubre de 1986 va sorgir la proposta de fer un intercanvi amb alumnes de 8è d’una escola de Vigo, però aquest iniciativa no va tenir prou suport i es va canviar per una estada a la neu, a Núria, del 2 al 5 de febrer del 87; el 87-88 a la Vall d’Aran i al Sud de França; el 88-89 a Toledo, l’Escorial, Madrid i la Manxa; el 89-90 a Castella amb allotjament a l’alberg de Miranda de Ebro; el 90-91 viatge es va fer als castells càtars i Carcassone, estaven instal.lats a l’alberg de Carcassone i a més de descobrir la cité medieval es va fer la ruta dels castells càtars, un autobus els apropava al castell i després s’hi arribava caminant i es portàva el picnic per tot el dia. Es van visitar els castells de: Lastours, de Queribús, de Peripertusa i el de Montsegur.
Colònies al Masnou
Tot esmorzant un dia de colònies
Travessant el rierol
Jocs amb globus
Colònies al Mas Blanc, recollida de llenya pel foc de camp, 1975-76
Colònies a Sant Jaume de Frontanyà, 1978-79
Treball de natura a l'Esquirol
Colònies a Empúries
Planoles curs 1983-84
Nascuts el 1975
A Cerdans el 1977
Colònies a Andorra, alumnes de 7è
Colònies a Canyamars
Colònies a Vilalleons. Alumnes de P-5
Colònies a Sant Julià de Cabrera alumnes de P-5
Colònies a Sant Julià de Cabrera nens i nenes de P-5
Sau, alumnes de Cicle Mitjà curs 2001-2002
El 1992 els alumnes de 8è van anar a l’Expo de Sevilla gràcies a la parada que van muntar per Nadal a la Fira de Reis i una altra per Sant Jordi per recaptar diners. El Departament va concedir 2.000 pessetes per alumne per poder anar a l’EXPO de Sevilla.
Retall de prensa on es feia referència a aquesta activitat a la nostra escola. Curs 1993-94
Amb la incorporació de l’ESO el 1996, les colònies i sortides es van convertir en el treball de síntesi per els de 1r, 2n i 3r d’ aquesta etapa. Els alumnes de 4t d’ESO fan un viatge que al llarg dels anys ha variat pel que fa als llocs i dies de durada. Han anat a París, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Mallorca, les Canàries, el País Valencià, Peníscola, ...
Resumint: Les colònies a l’escola han sigut una constant al llarg dels anys fins a l’actualitat (2025).
Nota: A l’apartat ”Inauguració Col·legi” dèiem que aquesta activitat de Colònies iniciada el curs 1973-74 no s’havia deixat de fer mai, però hem de rectificar: el 2020, degut a la pandèmia del COVID-19, l’escola estava tancada, els alumnes confinats a casa, i per primer cop en 46 anys, els nens i nenes, nois i noies no van poder gaudir de les Colònies, ni del Crèdit de Síntesi ni del Viatge de Fi de Curs. Per sort, va ser un únic curs!
ACTIVITATS i SORTIDES
ACTIVITATS i SORTIDES
Com a complement del treball a l'aula, a l'escola sempre s'ha incentivat la participació i observació directa en diferents llocs i amb activitats diverses, d'acord amb les possibilitats de cara a descobrir i ampliar coneixements.
Dins l'escola es duien a terme moltes activitats que completaven la formació, taller de lectura, educació viària, conèixer la feina dels bombers, oficis artesanals i professionals de famíliars d'alumnes,...
A la tardor es feien sortides per treballar a la natura: al Montseny, la Font Santa a Torelló, a la fageda d'en Jordà, Cabrera, Bellmunt, Montesquiu, Puiglagulla, els Peluts,... la llista és molt llarga.
També activitats lligades amb fets puntuals ja fos a Manlleu o llocs propers. A l'octubre de 1980 amb motiu del centenari de la línia del tren de Barcelona a Puigcerdà, els nenes i nenes de 4 i 5 anys -que havien escrit una carta als pares- la van portar al tren correu i el cap d'estació els va fer d'amfitrió. Es feien visites al mercat, a la plaça i als diferents llocs on ha estat ubicat i al mercat municipal després de la seva inauguració.
Fora de Manlleu s'havien fet visites a Vic, al Museu Episcopal, la Catedral i les muralles. També l'Escola d'Arts i Oficis de Vic. El Jaciment de l'Esquerda de Roda de Ter, la ruta de Verdaguer, Sabassona i el Casol de Puigcastellet. S'havia visitat en diverses ocasions el Parc dels Bombers de Torelló. També i més enllà de la comarca s'havien visitat les coves del Toll, concretament el 1980 quan encara no hi havia res preparat i la persona que ho ensenyava era un senyor de Moià que conservava troballes diverses a casa seva a l'espera que es fes l'actual museu, també a les coves prehistòriques de Gavà abans de ser museitzades, al museu de la Gabella d'Arbúcies,... Ripoll, la casa de pagès al Colomer de Tona, el Monestir i el museu Etnogràfic i la confluència del Ter i el Freser. S'havia fet el seguiment del riu Ter des del naixement fins a la desembocadura evidentment per etapes, els aiguamolls de l'Empordà, Figueres i el museu Dalí,... La zona volcànica de la Garrotxa. Orintació: visita a l'escola Agrària de Quintanes.
A Barcelona s'hi ha anat en moltes ocasions i cursos diferents. El novembre de 1980 els alumnes més grans van visitar els tallers on s'editava el diari La Vanguardia i TV3. S'ha visitat Santa Maria del Mar, el Museu Picasso, la Fundació Miró, el Zoo, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Parc Güell, el Museu Marítim, El Museu de la Ciència (ara Cosmo Caixa), exposicions com el World Press Photo, ...
Imatges d'algunes activitats.
Visita a les excavacions de l'Esquerda a Roda de Ter
Educació vial
Activitat de tardor a la Fageda d'en Jordà
Sortida a Rupit
Alumnes de 5è a Ulldeter l'any 1998
Taller sobre el romànic, alumnes de 7è
Activitat literària amb Pep Molist
Matimat
Visita al museu Episcopal de Vic
Històries explicades pels nens a partir de les seves pròpies diapositives
Activitat de Pàrvuls: Cria i rifa de gallines
1986: Festival Esportiu al Pavelló Municipal
Treballs en grup al Cicle Superior
Rebuda del tren de vapor en la celebració del 125è aniversari
Lectura a la Biblioteca, any 1980
Fent melmelada, nens i nenes de Parvulari
Construcció i utilització d'un àbac
TEATRE
TEATRE
El teatre és una activitat que ha format, i encara forma part de la vida de l’escola gairebé des de sempre. Ja a l’escola Nostra Senyora de Gràcia es parla de “representacions al teatre” i de l’Acadèmia Casals també hi ha referències. Aquesta activitat té lligams amb les festes que l’escola celebrava de portes endins i de portes enfora. Per Nadal, per Sant Jordi o fins i tot en algun altre moment, el teatre sempre hi és present. De vegades formava part de la Llengua, es treballava la lectura, la dicció, la interpretació i també l’autor de l’obra a més de tot el que feia referència a la posada en escena: vestuari, maquillatges,... Altres vegades eren contes, rondalles, cançons,... Es pot dir que aquesta activitat està incorporada al currículum de l’escola.
D’altra banda, també s’anava a veure obres teatrals si era possible al teatre de Manlleu, Vic o Barcelona. Durant alguns anys La Caixa feia activitats de Teatre per les escoles i en vam gaudir d’unes quantes representacions.
Per exemple pel novembre del 1980 el Teatre Centre i va haver força activitat teatral. Els alumnes van anar a veure les obres: "L' anell meravellós" de Josep M. Folch i Torres i "Un lloc entre els morts" de M. Aurèlia Capmany.
Pel maig de 1981 els alumnes de 8è van dur a terme la representació: "Comèdia de l'olla" de Plaute amb adaptació de Francesc Nel.lo.
Representació teatral de final de curs. Treball de llengua
Festival de primavera
Danses típiques catalanes
Interior del teatre amb l'arribada dels músics
BATES i EQUIPACIÓ ESCOLAR
BATES i EQUIPACIÓ ESCOLAR
Les bates en el moment de la fusió es va decidir mantenir pels nens les que es portaven a l'Acadèmia Casals i per les nenes la que portaven a Nostra Senyora de Gràcia
Imatge d'una classe del Parvulari del barri de l'Erm
El model escollit de les bates de les nenes de N. S. de Gràcia i la dels nens de l'Acadèmia Casals
El dia 22 de desembre de 1983 s'acordà que el xandall de es demanarà obligatòriament en aquelles activitats que representin a l’escola. També en totes les activitats esportives.
Pel juny de 1987, a proposta dels alumnes de 7è i 8è que demanaven insistentment no haver de portar bata, el Claustre decidí que els alumnes de 7è continuarien amb la bata i el "privilegi" d'anar sense seria pels alumnes de 8è.
Pel setembre 1988 s'apunta que caldria canviar les bates. Es va crear una comissió per estudiar-ho.
Les noves bates de principis dels anys 90. Un model unisex amb algun petit detall diferenciador.
Model de xandalls i samarreta a partir del 1984-85
Nou model de bates a partir del 2000
Últim model de xandall el 2004
Model actual de samarreta
FESTES POPULARS
FESTES POPULARS
CASTANYADA i TARDOR
CASTANYADA i TARDOR
Hi ha constància de la celebració d’aquesta festa a l’escola des del 1978. Es va fer un pregó on s’hi recollia aquesta tradició i el simbolisme i la relació que té amb la natura i la religió, així com també com es vivia en altres indrets de la nostra geografia. Es van torrar castanyes, fins i tot es podia anar disfressat i es van fer diferents balls.
Aquesta festa també es continua celebrant, ha passat per diferents modalitats, sortides per cicles per treballar la tardor i fer la castanyada cadascú on es trobava. Els alumnes més petits sempre l’han celebrada a l’escola amb la Marieta castanyera i la voluntat d’una colla d’avis que torraven les castanyes. De vegades els més grans també han menjat castanyes que han torrat aquests avis però ja només a l’hora del pati.
CONCERTS DE SANTA CECÍLIA
CONCERTS DE SANTA CECÍLIA
El 20 de novembre de 1981 es va dur a terme el primer concert per honorar Santa Cecília, patrona de la música. Hi van participar tots els pàrvuls i els nens i nenes de 1r d’EGB.
Concert de Santa Cecília a càrrec dels alumnes de Secundària el 1995
CICLE DE NADAL
CICLE DE NADAL
SANT NICOLAU
SANT NICOLAU
El curs 1980-81 quan es va incorporar a l’escola la Dolors Masferrer, ens va comentar que a Montserrat hi havia la tradició que per Sant Nicolau (el 6 de desembre) s’escollia un escolanet i feia la funció del mestre durant tot el dia. Va proposar fer-ho a l’escola i ens va semblar instaurar-ho a Cicle Inicial. Per fer-ho ben democràtic, els nens i nenes de 1r i 2n votaven els companys que els semblaven més adients, un nen i una nena per a cada curs. Els escollits havien de preparar les activitats pels altres alumnes i fer les funcions de la mestra i ella havia de fer d’alumne. Val a dir que els petits mestres es preparaven molt bé la feina i no deixaven pas més estona pel joc del què tocava, eren molt estrictes. A més a més, els nens d’aquests cursos passaven per totes les classes a repartir anissos perquè tota l’escola pogués participar de la festa. Aquesta tradició ha tingut continuïtat a l’escola.
Nens i nenes de 2n cordant sabates i atenent el telèfon
Als mestres els va agradar aquesta festa i van buscar la Llegenda de Sant Nicolau per representar-la al Teatre de l’escola. Es va decidir que serien els alumnes de 2n els encarregats de fer la representació. També es van aprendre la cançó: “Sant Nicolau, bisbe de pau, panses i figues, nous i olives, tot el què vulgueu. Caritat senyora, caritat si us plau, que venim de Roma, que portem corona de Sant Nicolau”. El desembre del 1985 els de 2n van oferir per primer cop la llegenda als pàrvuls, i als de 1r i 3r d’EGB. Va ser un èxit tan gran que es va convertir en tradició i s’ha anat repetint durant tots aquests anys.
Sant Nicolau amb neu
Sant Nicolau 2023
FIRA DE SANTA LLÚCIA I PA AMB MEL
FIRA DE SANTA LLÚCIA I PA AMB MEL
El 13 de desembre de 1982, dia de Santa Llúcia, es va fer una fira al pati amb paradetes i una d’elles oferia pa amb mel. Aquesta tradició d’oferir pa amb mel s’ha mantingut viva.
Menjant pa amb mel la primera vegada i a l'actualitat
La fira de Santa Llúcia: exposició de figuretes
A partir dels anys 80 es comença a fer cagar el tió i concretament el nadal de 1985 ho fan els Pàrvuls, Cicle Inicial i Cicle Mitjà i a més es feien representacions nadalenques. Aquest mateix any els alumnes de 7è, més seriosos, fan un debat comentari sobre “l’Arbre de Nadal”. Com ambientació nadalenca, entre tots els alumnes de Bàsica es va fer un pessebre amb ampolles.
EL TIÓ I REPRESENTACIONS NADALENQUES
EL TIÓ I REPRESENTACIONS NADALENQUES
Representació al pati del Parvulari el 1986
Naixement 1997
1996 Representacó al pati
Fent cagar el Tió el 1997
El pessebre col·laboratiu al passadís de Cicle Inicial
Ambientació nadalenca a l'entrada
"L'Infern al gimàs" 1996
Any 2000
Representació al teatre el 1999
El Tió 2024
Nadales a la nova Biblioteca Joaquim Blancafort
Nadala en motiu del 25è aniversari de Casals Gràcia de la Núria Pous
CARNESTOLTES I DIJOUS LLARDER
CARNESTOLTES I DIJOUS LLARDER
La Festa de Carnestoltes es va anar recuperant arreu després del 1975, després de la mort de Franco. El 1980 es celebra per primer cop a l’escola. Al principi són els pàrvuls 2n i 3r els organitzadors i els qui vesteixen el Carnestoltes. Es vol recuperar una festa popular i el seu sentit entre religiós i pagà. S’acaba amb una rua pel voltant de l’escola i la foguera al pati de l’escola.
El primer Carnestoltes en un moment de recuperació de la festa.
La rua a la Plaça de Gràcia
La "crema" de Carnestoltes
Grup d'alumnes de 5è abans de la rua
Els mestres també hi participen. Anys 80
Fent botifarres, any 1982
Un grup de vampirs i vampresses
Aquesta festa s’ha anat celebrant amb més o menys intensitat i participació fins a l’actualitat. Abans el dijous llarder era un dia per sortir a berenar a fora, a un lloc proper: al Poquí, Sant Jaume o Lourdes. Com esmentem a l’apartat de Pedagogia, l’horari de les escoles era de 9 a 12 i de 3 a 6, però el curs 86-87, es va canviar i va passar a ser de 9 a 1 el matí i de 3 a 5 de la tarda. Fou per aquest motiu que, al ser la tarda més curta, es decidí fer el dijous llarder al matí al pati de l’escola, amb una botifarrada que preparava el Sr. Ramon Saborit i el seu equip, i una mandarina per acabar-ho d’arrodonir.
El dijous llarder fora de l'escola. Alumnes amb el Sr. Martí
Activitats de joc pel dious llarder
Botifarrada al pati pel dijous llarder amb el Sr. Saborit
Contents amb l'entrepà
Des de que es celebra la Setmana de... moltes vegades, si el tema s’esqueia, s’ha celebrat conjuntament la setmana i el Carnestoltes. Per exemple, la Setmana del color (1988) es va fer coincidir amb la del Carnestoltes. El proper curs, com que el tema de la Setmana de ... era l’alimentació, també es va fer coincidir amb el Carnestoltes. Per fer-ho més saludable, a part de l’entrepà amb un bon tall de botifarra s’hi va afegir una mandarina.
Amb el temps es van produir alguns canvis lligats a al.lergies, diferents cultures,... buscant alternatives per aquests alumnes i que tothom pugués gaudir de la festa.
CARAMELLES
CARAMELLES
El curs 1980-81 es va crear un grup de Caramelles que va sortir a cantar pels carrers el Diumenge i Dilluns de Pasqua. El caramellaires anaven acompanyats de pares i mestres. La primera directora va ser la Dolors Masferrer. Després hi van haver altres directors com en Joan Ramon Puntí, en Joan Marginedas, la Laura Cristòfol i la Marta Rabionet.
Normalment es feia la primera cantada a la sortida de la missa de les 8 del matí a l’Església de Gràcia i després de cantar a “cala Morena”, l’antic bar de la Plaça, els cantaires eren obsequiats amb un refresc. El segon any, 1982, es van dur a terme cantades els dies, 11 i 12 d’abril. Es van cantar les cançons: Esporuguit enrere, Marieta cistellera, la Pastoreta i Som gentils caramellaires. El grup el formaven nens i nenes voluntaris de 1r a 8è. El 2 de maig es va fer una trobada a Sant Jaume amb tots els caramellaires. La gràcia d’aquest any és que els alumnes van fer un a un, tots els programes per anunciar les caramelles. Tots diferents i originals.
Caramelles a la Plaça Fra Bernadí amb ala Dolors Masferrer
Caramelles a la Carretera d'Olot i Dalt Vila amb en Joan Ramon Puntí
Les primeres caramelles al Carrer Delaris amb en Joan Marginedas
Participació al Concurs de Caramelles a Sant Julià
Auca de les caramelles
Cantada conjunta de tots els grups de Caramellaires de Manlleu el 1996
!996. Estrena de la Caramella amb lletra de Francesc d'A. Pujol i música del Mestre Jaume Andreu i dirigida per Jona Marginedas
SANT JORDI
SANT JORDI
SANT JORDI / CONCERTS DE MÚSICA
La primera notícia d’una festa literària a Manlleu en motiu de “La Fiesta del Libro” és el 12 de maig del 1962 com ja hem citat anteriorment. L’any següent, ja es va fer el primer concurs de dibuix per Sant Jordi.
El 1969 es va fer l’activitat de dibuix i pintura patrocinada per la Caja de Ahorros de Manlleu on els alumnes s’hi podien presentar de forma lliure i/o a través de l’escola.
Encara no es parlava de Sant Jordi com una festa popular i l’escola feia un concurs de dibuix entre els alumnes més grans, després s’escollia el millor. Més endavant, quan la festa ja es va fer popular, es sortia a veure les parades que hi havia a la plaça de Manlleu i a comprar un llibre per la classe.
L’escola va anar participant en les successives Festes organitzades per la Caja de Ahorros Comarcal de Manlleu, més o menys amb el mateix format, l’únic que va canviar va ser la llengua. Per exemple el programa del 1983, ja s’anomenava “Festa del Llibre i de les Flors” i la patrocinava la Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu.
El curs 1973-74 a Gràcia es va començar a celebrar la festa a nivell de participació en els actes organitzats per la Biblioteca Mn. Blancafort. Hi havia un concurs de pintura i dibuix al matí. Després s’exposaven el dibuixos i pintures i un jurat en el que hi participaven alumnes grans escollien els que consideraven els millors. A la tarda hi havia el repartiment de premis que solia ser un lot de llibres i després hi havia altres actes recreatius.
Es pretenia, sobretot, que els alumnes coneguessin i visquessin amb il·lusió i interès aquesta festa que solia durar alguns dies; els més menuts a través de contes, cançons, i dibuixos i els més grans amb la història, la llegenda i també se’ls convidava a participar en diferents activitats més personals com poder publicar petites creacions literàries ja fos a nivell d’escola o algunes vegades participant en concursos literaris comarcals que ja es començaven a donar.
1973. Concurs de dibuix a la Plaça de Gràcia
1973. Concurs de dibuix , el jurat deliberant
L'Abril de 1975, ja com a Col·legi Casals-Gràcia, també es participa a la Fiesta del Libro patrocinada per la Diputación de Barcelona, la Caja de Ahorros Comarcal de Manlleu i la Biblioteca Popular Obispo Morgades, amb un “Concurso infantil y juvenil de dibujo o pintura con la participación de todas las escuelas de Manlleu”, dirigit als alumnes d’entre 10 i 16 anys, dividits en tres categories i amb premis en metàl·lic d’entre 500 i 50 ptes. La inscripció s’havia de fer a la Plaza de España. Més endavant l’Ajuntament ja va organitzar aquesta festa a tot Manlleu amb la participació de totes les escoles.
A l'escola es feien representacions de la llegenda de Sant Jordi al teatre i també lectura de poemes.
Per Sant Jordi del 1977 es va celebrar el 1r Concurs Literari a nivell de l’escola amb la participació de tots els alumnes d’EGB. Es van presentar un total de 185 treballs, 115 eren de tema lliure, 70 eren dels alumnes de 5è a 8è, dels quals 36 eren treballs de poesia i 34 de prosa. El treballs premiats sortiren publicats a la Revista Cavall d’Espuma. Talment com si fossin uns Jocs Florals, es va concedir la Flor natural, l’Englantina i la Viola d’Or.
El 1978 s’hi va afegir un concurs fotogràfic d’alumnes i de pares amb "tema lliure", "la primavera" i "Sant Jordi". Hi van participar tots els alumnes d’EGB. Les fotografies havien de ser en blanc i negre i de 18x24. En un escrit a la revista Cavall d’Escuma es comenta que hi va haver molta participació. A 3r i 4t van poder disposar d’una màquina de fotografiar per a tot el curs i van ser els que més participants van tenir. També hi va haver partides simultànies d’escacs entre pares i alumnes. Aquest any es va demanar permís a l’Ajuntament perquè els alumnes de 7è i 8è poguessin posar una parada de roses a la Plaça de Gràcia i a la Plaça Fra Bernadí el dia de Sant Jordi.
Concurs literari. Entrega de premis
El curs 1979-80, hi ha un canvi respecte el concurs literari. Sembla més pedagògic que les aportacions literàries no quedin en la competitivitat: guanyadors o perdedors i es pensa en una participació més activa dels alumnes. S’edita un dossier per cada curs, en el qual es tria el treball que a cada alumne i professor li sembla millor i es publica per Sant Jordi. L'edició d'aquesta "revista" per cursos dura uns quants anys fins que el 1985 es va decidir unificar els treballs dels alumnes de tota l'escola en un sol "Colom Missatger", l'extra de Sant Jordi.
Cal fer esment de la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de Manlleu, que durant molts anys ens va facilitar anar a les seves oficines a fer les fotocòpies de la revista perquè aquesta pogués arribar a totes les famílies.
Durant tota la dècada dels 80 Sant Jordi era la gran Festa de l’escola, no s’acabava només amb el 23 d’abril, s’organitzaven actes en cap de setmana oberts als pares i familiars, es feia teatre i fires amb diferents activitats, xerrades per a pares... Els alumnes de 8è s’organitzaven per vendre roses a la plaça per tal de tenir diners que els ajudessin pel seu viatge de final de curs. Aquesta activitat encara es fa i la duen a terme els alumnes de 4t d’ESO. Paral·lelament també hi havia alumnes que participaven en concursos literaris a nivell local i comarcal.
L’esquema general per celebrar aquesta festa era el següent: Obertura de les festes amb un Festival a càrrec dels alumnes més petits, un diumenge per tal que hi poguessin assistir tots els pares i altres familiars; un concert selecte al vespre algun dia entre setmana; activitats literàries, esportives, etc. a nivell d’escola i Cloenda de les festes amb un altre Festival al Teatre, a càrrec dels alumnes d’EGB. Posem només l’exemple d’un parell d’anys, els altres només hi ha petites variacions.
1982. Festes de Sant Jordi: Diumenge, 11 d’abril, al matí: Gran Festival dels Petits al Teatre i Fi de Festa a càrrec del Grup Sèmola.
21 d’abril: Concert de cançons tradicionals a càrrec de Sebastià Bardolet, veu, Albert Bardolet, violoncel i Miquel Casals , flauta.
Concert de música clàssica a càrrec del grup de música de cambra de Manlleu sota la direcció del mestre Jaume Andreu.
Els alumnes de 8è també havien demanat permís per vendre roses i plantes a la plaça Fra Bernadí. El dia de Sant Jordi venien roses i el diumenge següent venien plantes.
Dissabte, 24: Partits de Fútbol entre les classes de 1r, 2n i 3r al Camp del costat de l’escola.
Cloenda de les Festes: Diumenge, 25 d’abril. Recital de Cançons. Actuació dels guanyadors del 1r concurs de MIM on hi havia participat els cursos de 1r a 7è d’EGB. Teatre: “Les armes d’en Bagatel·la” pels alumnes de 8è. amb direcció del Sr. Ramon Puntí.
El programa de les Festes de Sant Jordi el 1983
El teatre era un clàssic de les activitats de Sant Jordi. Com es pot veure en aquests programes i en les fotografies, es feien un parell de sessions, una amb el pàrvuls i una altra amb els alumnes d’EGB.
Festivals Sant Jordi (Veure llapis)
1981
1982
1981
1981
1981
1981
1984 Representació de la Serpent de Manlleu: La Serpent, els porquets i el “coro”
Pastors i pastores 1987
1986. Com a novetat important, aquest any es va presentar públicament la Coral de la nostra escola, dins el programa del Concert de Sant Jordi.
1987. Representació de contes al pati.
1988. Aquest any es va innovar la festa amb una Fira de Sant Jordi al pati, al gimnàs, al pati de fora i a la sala d’audiovisuals. Hi va haver activitats com bitlles, bingo, disc sol·licitat, virola, caricatures, ombres xineses, banc, foto de Sant Jordi, taller de maquillatge i bar. Els dos grups d’alumnes d’extraescolar de Teatre van fer una representació per als pares.
1989. Al matí, hi va haver una Fira amb les mateixes parades que l’any anterior a més de: xanques, teatre, parada de roses, crispetes i crêpes. També una Gran Exposició amb: racó literari, reportatges, costura, plàstica, travessa de mestres, música, ciència i tecnologia. I a la tarda, un partit de futbol entre pares d’alumnes.
Aquest any, el concert del dia 21 es va fer al local de Caixa de Manlleu per poder disposar de piano. Hi va haver l’actuació de la Coral de l’Escola i un Concert de piano a quatre mans a amb Josep Suriñach i Xavier Bardolet.
I el dia 24 es fa fer una xerrada oberta a tothom amb el tema “Educar per a la convivència” a càrrec de Montserrat Freixa.
Any 1988. Foto familiar de Sant Jordi i el drac.
Representacions de Contes al pati
"Mariners com que bufa el vent" al pati
A la Festa de Sant Jordi del 1990, el dia 22 es va fer partit de futbol entre els pares dels alumnes; un Concert de la coral de l’escola i dels grups de flauta i guitarra d’extraescolars; una Mostra de Play-Back; fira i exposició de treballs.
Sovint l’Ajuntament col·laborava fent alguna aportació en espècies o econòmica per les festes de Sant Jordi, per exemple aquest any 1990 va dotar l’escola amb 40.000'- pessetes per comprar llibres.
A partir dels anys 90 hi ha un canvi en la celebració de la Festa de Sant Jordi que es feia coincidir en diumenge. Degut als canvis d'oci familiar començava a perillar l'assistència dels alumnes a les representacions teatrals i a haver-hi menys concurrència a les fires i festes.
Es va mantenir dintre l'escola el dia de la festivitat i participant en els actes organitzats a Manlleu. Venda de roses, intercanvi de llibres, certamen literari, concerts,... i continua encara com una gran festa de país.
Programa de les festes del 1992
Programa de mà del concert de Sant Jordi del 1995
MESTRES
MESTRES
Academia Casals
Ramon Casals Serra 1945-1974 (passarà a Casals-Gràcia fins el 1988)
Paquita Clapé Cirera 1945-1974 (passarà a Casals-Gràcia com administrativa)
Margarita Soldevila Roquet Manlleu 1966-73 (Baixa per canvi de centre)
Josefina Pujadas Gannau “
M. Dolores Riera Aguilar “ (1968-73)
Maria Esturí Faja “ (1968-70)
M. Dolores Collell Coma Vic (1970- 74) Passarà a Casals-Gràcia
Mercedes Ylla Rico " (1970-74)
Gustavo Casals Serra Manlleu (1970-73)
M. Ester Serna Prado Burgos (1973-74)
Rosario Beamonte Bonilla Soria (1973-74)
Dolores Padrós Vivet Calldetenes (1974-76)
Ntra. Sra. de Gràcia
Mn. Joaquim Blancafort i Musull Manlleu 1953-71 (Baixa per defunció) Fundador del Col.legi
Montserrat Rocafiguera Serrabou Vic 1953-63 (Baixa per matrimoni)
Antònia Vilaró Font Vic 1953-62 (Baixa per matrimoni)
Martin Caballeria Casellas Manlleu 1953-79 (Baixa per defunció)
Corpus Garcia Montañá S. Martí Sescorts 1959-2005 (Baixa per jubilació)
Montse Crosas només consta que va plegar per vocació religiosa. Juny del 1962
Mercè Sañé Colomer Vic 1962-2002 (Baixa per jubilació)
Ana Costa Riera Vic 1963-1972 (Baixa per canvi de centre)
Carmen Rovira Manlleu 1963-?
Dolors Terradellas Goula Vic 1966-?
Pedro Pascual Caro Manlleu 1971-2009 (Baixa per jubilació)
Jaume Campalans i Serradell Manlleu 1971-1983
Maria Brugalla Furriols Vic 1972-2005 (baixa per jubilació)
Josep Alaró Sala Sant Pere de Torelló 1973-2001
Margarita Soldevila Roquet Manlleu 1973-2003 (baixa per jubilació)
Escola Casals-Gràcia (A partir de la fusió el curs 1974-75)
Ramon Casals Serra 1945-1988 (Fundador de l’Acadèmia Casals conjuntament amb la seva esposa, la Sra. Paquita)
Paquita Clapé Cirera 1945-1993 (passà a Casals-Gràcia com Administrativa)
Mn. Joaquim Blancafort Musull 1953-1971 (Fundador de l’Escola Nostra Sra. de Gràcia)
Corpus Garcia Montañá 1974- 2005 (des del 1959 a Nostra Sra. de Gràcia)
Mercè Sañé Colomer 1974- 2002 (des del 1962 a Nostra Sra. de Gràcia)
Maria Brugalla Furriols (Glòria) 1974- 2005 (des del 1972 a Nostra Sra. de Gràcia)
Pedro Pascual Caro 1974-2009 (des del 1971 a Nostra Sra. de Gràcia)
Mn. Jaume Campalans Serradell 1974-1983 (des del 1971 a Nostra Sra. de Gràcia)
Margarita Soldevila Roquet 1974- 2003 (des del 1966 a l’Acadèmia Casals)
Martí Caballeria Casellas 1974-1977 (des del 1953 a Nostra Sra. de Gràcia)
Josep Alaró Sala 1974-2001 (des del 1973 a Nostra Sra. de Gràcia)
Dolors Padrós Vivet 1974- 1976
Montserrat Pou Comas 1974-1978
Josep M. Masferrer Juvanteny 1974-1982
M. Rosa Casals Clapé 1974-1981 (el 1993 s’incorpora com a Administrativa -2021)
M. Antònia Dachs Faja 1974- 2012
M. Dolors Collell Coma 1974- 2013 (des del 1970 a l’Acadèmia Casals. Baixa per jubilació)
Pere M. Coma Juanco 1974-1976
M. Teresa Aulet Verdaguer 1974-1976
Ramon Montaña Masferrer 1974-1975
Angela Gaja Rifà 1976-1977
Joan Guillamet Juncà 1976-1977
Josep Roma Vila 1976-1977
Assumpta Pujol Llagostera 1977-2014 (Baixa per jubilació)
Dolors Coma Vila 1977-1979
Roser Ballús Corrius 1977-2018 (Baixa per jubilació)
M. Carme Gallifa Rovira 1981-1987
Margarita Burgaya Riera 1978-2017 (Baixa per jubilació)
M. Teresa Buscart Corominas 1978-1979
Montserrat Prat Sallés 1979-1987
Ramón Peiron Guardia 1979-1981
Dolors Masferrer Juvanteny 1980-1982
Mn. Climent Rodergas Vila 1983-1988
Josefina Berdier Piquer 1982-2012 (Baixa per jubilació)
Joan Marginedas Picó 1982-2021 (Baixa per jubilació)
Dolors Rius Garolera 1983-2017 (Baixa per jubilació)
M. Gleva Colomer Vila 1987-2005
Federico Vázquez Osuna 1988-1989
Cari Vivet Vizcaino 1988- en actiu
Deborah Parris 1988-1989
Antònia Tarrés Morató 1990-1991
Kristine Ramune Vasaris 1990- 1996
Teresa Otero Capdevila 1990-2017 (Baixa per jubilació)
Montserrat Roca Ferrer 1992- en actiu
M. Dolors Fontserè Humà 1995- en actiu
Josep Casarramona Gabin 1995-1999
Marta Borralleres Puig 1996-2000
Xavier Jofre Garcia 1996-1999
Ester Pou Jutglar 1996-2002
Laura Cristòfol Balboa 1996-2002
Ricard Cabau Cisneros 1997- en actiu
Elisabet Ylla Català 1997-2000
Gemma Delgar Farrés 1997-2000
Abdelgani El Mogli 1997-1999
Quim Bretcha Planas 1997-2022
Pep Capelles Puig 1999-2005
Arola Costa Furriols 2000-2002
Antoni Claveras Ortíz 2001-2003
Sònia Rey Planellas 2001-2005
Sira Puig Vall 2001-2013
Lídia Falomí Boixeda 2002-2005
Elena Borge Garcia 2002- en actiu
Pilar Serra Navarro 2002- en actiu
Norbert Botello Ventura 2003-2004
Rosa Vilaró Morató 2004- en actiu
Dolors Guix Estivill 2004-2020 (Baixa per jubilació)
Arnau Pannon
Ramon Dordal Vila 2004-2006
Ester Costa Fornols 2005- en actiu
Meritxell Cruells Carrió 2005- en actiu
Meritxell Vidal Gordillo 2005- en actiu
Marc Codina Puigdevall 2005-en actiu
M. Fe Castellà Grauges 2006-2007
Sílvia Garriga Galobardes 2007-2018
Arnau Cunill Sabatés 2013-2014
PARES i MARES, JUNTES i ASSOCIACIONS
PARES i MARES, JUNTES i ASSOCIACIONS
Com hem dit en els apartats anteriors, els pares sempre han sigut una part important a la nostra escola i han format part de tots els estaments: Junta Titular, Junta Econòmica, Patrons de la Societat Civil i últimament de la Fundació.
Després de la mort de Mn. Joaquim, ja es va formar una comissió formada per pares de l’escola (n’eren nou), mestres, Ajuntament i Bisbat per tal de mirar quina era la millor manera de tirar endavant l’escola.
La primera Junta com a tal de pares de l’escola es remunta a finals de 1971. Segons un document amb data 29/12/1971, els representants dels pares del “Colegio Ntra. Sra. de Gràcia” demanen al Excmo. y Rvdmo. Sr. Obispo de Vic Ramon Masnou que aprovi “canònicament” aquesta Associació per poder demanar posteriorment l’adscripció a la Federación de “AA Católicos de Padres de Familia”. La petició a aquesta Federació s’acompanya dels estatuts i es rep l’autorització de la Asociación Católica de Padres de Familia del Colegio Ntra. Sra. de Gracia el 14 de gener del 1972
Els components d’aquest Junta eren:
Presidente: Joan Domènech Muns
Vice presidente: Esteban Codina Vilaseca
Secretario: Jorge Bassas Castellnou
Vice secretario: Ramon Codina Caralt
Administrador: Ramon Puntí Homs
Vocal: Juan Sitjá Estebanell
Vocal: Corpus Garcia Muntañá
Més endavant es renoven alguns càrrecs, i la nova junta queda així:
Presidente: Joan Domènech Muns
Vice presidente: Antonio Roca Casalí
Secretario: Luís Batlle Ayats
Vice secretario: Ramon Carbonell
Administrador: Ramon Codina Caralt
Vocal: José Riera Riu
Vocal: Jorge Bassas Castellnou
Vocal: Juan Aumatell Puig
El curs 74-75, el primer de Casals-Gràcia, l’APA organitza la primera Arrossada Popular.
Junta de Pares (Presidents)
Joan Doménech
Joan Aumatell
Esteve Camps
Antoni Rodríguez
Antoni Rierola
Quico Puigferrer
Sebastià Casadevall
Martí Arimany
Montse Vives
Josep Aguilar
Antoni Vilella
Ferran Torrent
Vicenç Tamborero
Joan Caballeria
Joan Hernández
Pere Prat
Eudald Martínez
Joan Carlos Sillero
En Ramon Saborit en plena acció
Arrosssda 1977-1978 a la Font de l'Escudella
Els pares continuen implicats en l’organització de les arrossades:
Després de la 1a arrossada del curs 1974-75 en van venir moltes més.
Curs 77-78: 3a arrossada a la Font de l'Escudella
Curs 81-82: 7a arrossada. Font de la Redortra a la carretera de Bellmunt
Curs 82-83 arrossada al Pla de Penedès (Taradell) amb concurs d’amanides i fi de festa amb el grup Sèmola
Curs 83-84 també al Pla de Penedes
Curs 84-85 arrossada a Llafrenca
Curs 87-88 arrossada a Sant Tomàs
Curs 88-89 arrossada a Llafrenca
Curs 91-92 arrossada a Sant Tomàs
Curs 94-95 l’arrossada es va fer el 14 de maig i es va fer conjuntament amb la festa de Sant Jordi.
A part d’organitzar amb èxit les arrossades, l’APA continuava participant en el dia a dia de l’escola. El juny del 1983 convoquen una Junta per parlar d’una colla de temes seriosos, però acaben amb un:
MOLT IMPORTANT: NO PROPOSAREM AUGMENT DE QUOTES D’EGB!
Els temps van canviant i també la denominació de l’Associació de Pares. Les mares reivindiquen la seva visualització i a la nostra escola -com en la majoria de la nació- va passar a anomenar-se Associació de Mares i Pares (AMPA).
En el Consell Escolar del 2002 l’AMPA informa que s’ha adherit a les altres de les escoles concertades de Manlleu i Vic (excepte Sant Miquel) a sol·licitar els mateixos recursos (materials i professionals) que tenen les escoles públiques d’aquesta “zona singular”. Es constata que des del Departament hi ha moltes retallades a totes les escoles tant públiques com privades.
El febrer de 1977 es convoca una Assemblea per tractar un aspecte econòmic de pes, l’augment de quotes del personal docent segons el Convenio Nacional de la Enseñanza B.O.E. 2-12-1976. Demanen l’assistència de tots els pares perquè és una qüestió important i es necessita la seva implicació.
L’increment queda establert així (en pessetes):
1-10-76 1-1-77 1-9-77
Sou base complement Sou base complement Sou base complement
19.030 5.070 19.030 6.770 19.030 8.970
Es compta amb una mitjana d’assistència de 35 alumnes per classe.
La cotització a la Seguretat Social representava 10.000 pessetes amb un possible augment pel l’abril.
Les despeses de calefacció, neteja,...anirien a càrrec de l’EGB.
En la nota que s’envia als pares es manifesta que seria del tot necessari que el Parvulari fos subvencionat ja que sinó hi haurà d’haver una puja de quotes important a l’EGB per poder fer front a totes les despeses.
El desembre d’aquest mateix any 1977 hi va haver una Assemblea General extraordinària on, entre altres coses, es va procedir a l’escrutini de la votació per a la renovació parcial dels membres de la Junta. Els sis membres més votats que van passar a formar-ne part van ser: José Comas, Miquel Freixas, José Llagostera, Joaquin Puigdemont, Juan Rierola i Jaime Vidal, però aquest últim va demanar la seva excepció ja que no s’hi podia dedicar prou degut a la seva feina i la seva petició va ser acceptada, però no hem trobat qui va ocupar el seu lloc.
També es va procedir a la lectura de l’esborrany dels nous estatuts de l’Associació que s’havien de presentar al Govern Civil de Barcelona per a la seva legalització.
El 14 de març de 1978 es presenten els Estatuts de la Asociación de Padres de Alumnos del Colegio Casals-Gràcia que un cop aprovats queden registrats al Govern Civil de Barcelona el 4 d’octubre de 1988.
El novembre de 1979 s’havia convidat als pares a participar a la nova Junta perquè calia la renovació de sis membres. Es convoca una reunió pel 8 de desembre (dissabte) i es notifica que en no haver-se presentat candidats, no fa falta procedir a la votació per a la nova Junta.
El 21 de gener de 1980 es va programar una reunió per tal d’informar sobre l’organització general de l’escola i de les gestions fetes, tant en l’aspecte d’obres com de la nova organització jurídica.
El 31 de maig es fa l’Assemblea extraordinària. Es presenta la nova Junta formada per:
President: Antoni Rierola Roqué
Sots president: Esteve Camps Font
Secretari: Joaquim Puigdemont Casanova
Tresorer: Joan Rierola Rifà
Vocals: Jesús Anglada Creus
Montserrat Callís Areñas
Isabel Casadevall Torras
Lluís Casellas Viñas
Josep Comas Gorgues
Josep Esclusa Besa
Josep Llagostera Parés
Francesc Palau Pradell
A més de presentar la nova Junta, el punt principal era el finançament de les obres que s’havien de dur a terme (l’adequació de les aules a les mides requerides) per tal d’homologar l’escola a les disposicions del Ministeri d’Educació i Ciència davant del perill de la retirada de la subvenció. Un altre punt destacat era la creació d’un servei de menjador, que alguns pares havien sol·licitat. L’escola hi estava disposada però calia almenys que hi haguessin entre 30 i 40 usuaris. El preu estaria entre 150 i 175 pessetes per dia. (Veure Serveis Escolars)
El gener del 1982 es renoven alguns càrrecs de la Junta de l’APA i s’incorporen nous membres. Surten escollits:
PRESIDENT: Antoni Rierola Roqué
VICE-PRESIDENT: Esteve Camps Font
SECRETARI: Antoni Rodríguez Suriñach
TRESORER: Francesc Palau Pradell
VOCALS: Marcel Arumí Arrey, Montserrat Callís Areñas, Isabel Casadevall Torras, Josep Esclusa Besa, Vicenç Fontserè Tió, Diego Martínez Hernández, Angelina Riera Obiols i Gabriel Torrent Gómez
TROBADES PEDAGÒGIQUES ADREÇADES ALS PARES
TROBADES PEDAGÒGIQUES ADREÇADES ALS PARES
Molts pares mostraven interès per l’educació dels seus fills i s’interessaven per cadascuna de les etapes de creixement i d’acord amb els mestres s’intentava trobar especialistes en els diferents temes que els preocupaven.
El 1974 hi ha constància de reunions amb pares, concretament de 1r i 2n on es fa molt incís en la valoració dels treballs dels nens d’aquesta edat perquè de vegades no tenen una bona presència però hi ha un gran treball d’aprenentatge darrere. Caldria evitar comparacions entre germans o altres nens amics,...Es parla molt del valor de l’expressió partint sobretot del coneixement i l’observació i com això farà dels nens i nenes alumnes més espontanis, lliures, equilibrats i més aptes intel·lectualment. Es proposa treballar l’expressió oral i corporal.
Seguint la línia traçada de renovació pedagògica, el curs 1975-76, organitzada pels professors tutors de 7è i 8è d’EGB, a demanda dels pares interessats a sentir una persona especialitzada, es convida al Sr. Conrad Izquierdo, educador-psicòleg i professor a l’escola de Ciències Socials de l’ICESB de Barcelona, i col·laborador a la revista “Quaderns d’Orientació Familiar” per tractar el tema del difícil pas de la infància a l’adolescència.
També el Dr. José M. Lucas Crespo, va fer una conferència per parlar de: Evolución psicológica del niño.
El desembre es convoca els pares de Cicle Inicial per parlar entre altres temes sobre l’expressió dels infants i com es treballa a l’escola per ajudar-los a ser més espontanis, més lliures i creatius. Se’ls convida a valorar el treball dels fills, que encara que potser no són perfectes per l’edat, cal valorar-lo, intentar comprendre’l, no comparar-lo amb el d’altres germans, veïns o cosins. S’aprofita aquesta reunió per parlar dels “molts diners que tenen i gasten els nens en aquesta edat” i es demana que es vigili aquesta qüestió doncs es veu “que els nens continuen amb força pessetes i duros a la butxaca que es converteixen en pipes, xiclets, caramels,...”
Se’ls convoca a una reunió el mes de febrer per explicar la importància de la Iniciació Musical -cal recordar que en aquests anys la música encara no era matèria curricular-. En aquesta trobada també es conviden a una reunió el mes de maig i es proposen diferents temes: l’Avaluació escolar, l’Educació sexual dels infants, l’Educació religiosa o la influència del cine i la televisió en els nens. El tema escollit va ser el de l’Educació sexual. S’incideix en la confiança que cal tenir pares-fills. Davant la qüestió presentada per un pare sobre què cal fer amb les pel·lícules on hi ha alguna escena que els cridi l’atenció, la resposta fou que cal un diàleg sempre, no defugir les preguntes, etc. Davant una pregunta d’uns altres pares sobre els avis que viuen amb la família, cal fer comprendre que els temps han canviat molt i que a ells els havien educat diferent, sempre tot amb el màxim respecte.
També pel març es convoca una reunió amb els pares de parvulari demanant-los la seva col·laboració en una etapa tan important de la vida del nen.
En aquestes reunions es cita sempre una biblioteca ambulant de llibres educatius a disposició de pares i mestres. Per posar només un exemple dels títols, citarem: “Pare com neix un nen?” o “Cuando los hijos crecen”. A cada reunió es parla de les noves adquisicions i de la responsable que té cura dels llibres, i de l’adreça per poder-los anar a buscar.
El maig del 1978 es va dur a terme una xerrada sobre la violència.
Altres conferències fetes a partir dels anys 80:
1982 el 20 febrer, dissabte, “L’Alimentació i el descans dels fills” a càrrec del Dr. Marià Escarrà.
19 maig, “Problemes i Camins en l’entesa Pares i Fills de cara a la convivència” pel Psicòleg i educador Bernat Bauzà.
El curs 82-83 els mestres intenten formar un grup que organitzi xerrades pels pares, al voltant de Nadal, la catedràtica de la UB, Maria de Borja Solé, incorpora una nova paraula i concepte: les Ludoteques, com a complement del tema el joc i la joguina. Més endavant el Dr. Josep Junyent parla “d’Educar en la Llibertat” i el Dr. Marià Escarrà explica “La funció de la reproducció”
El curs 1984-85, el Dr Lluís Folch i Soler va tractar el tema “L’agressivitat en el nen” (el problema de la gelosia).
L’any 1986. Dintre del Consell Escolar es va crear la comissió de cultura integrada per pares i mestres. Es van muntar un cicle de conferències per la tardor i que poguessin ser debatudes en grup sobre “La persona. La parella. Els fills”.
El 1988 el C.E. va programar tres trobades de diàleg per a pares, els dies 27 de febrer, 5 i 12 de març a 2/4 de 10 de vespre. Aquestes xerrades eren dirigides per Mn. Climent Rodergas i comentades per Valentí Girbau i Teresa Medina.
El febrer 89 la comissió de cultura proposa els temes de les properes trobades: “Causes del fracàs escolar i possibles solucions”; “Educar per la convivència”; “Atenció i dedicació dels pares als fills més petits”; i “L’adolescència”.
24 d’abril: Educar per la convivència a càrrec de Montserrat Freixa; Educació afectiva a càrrec d'Adolf Tobeña.
Això només és una mostra de les diverses xerrades i conferències que s’havien fet.
També dins d’aquesta comissió de cultura s’havien organitzat activitats lúdiques i culturals a diversos indrets, Santa Maria de l’Estany, Girona, Empúries,... així com també activitats de teatre a Barcelona.
PREMIS
PREMIS
PREMIS BALDIRI REIXAC
PREMIS BALDIRI REIXAC
L'escola ha participat i ens consta que encara ho fa, a les convocatòries anuals del Premi Baldiri Reixac. És un premi destinat a l'estímul i al reconeixement de l'escola catalana, dotat per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades en la cultura catalana. L'àmbit d'actuació és el dels països de parla catalana i els participants són mestres, alumnes i escoles.
L’any 1992, va ser la primera vegada que es va obtenir premi d’alumnes de 4t d’EP pel treball “La Comarca d’Osona” conduit per M. Dolors Collell.
L''equip pedagògic el dia que es va anar a recollir el Premi
El Premi a l’Escola va ser concedit l’any 1995. Aquell any hi va haver una participació de 200 escoles dels Països Catalans i la nostra va passar a ser de les 25 finalistes. El Premi, a més de ser un reconeixement a la tasca pedagògica, tenia una compensació econòmica de 500.000 pessetes que va ser molt ben rebuda ja que estàvem en el moment de les obres d’ampliació de Secundària.
El veredicte diu: “Per ser una escola profundament arrelada al barri popular on es troba situada. Per fer ensenyament en català amb tota naturalitat des de fa molts anys. Una escola portada per un equip de mestres il·lusionats que han sabut fer estimar el país tant als nens de parla catalana com els de llengua familiar castellana i àrab, bo i aconseguint que el català sigui la llengua de relació al pati i a l’aula”.
El Colom Missatger número 96 hi va dedicar un extens reportatge.
L'any 2002 es va obtenir un altre premi d’alumnes de 2n d’EP pel treball “Mil+1 contes” conduït per M. Antònia Dachs
L’any 2003, nou premi d’alumnes de 4t d’EP pel treball “Almanac” conduït per Glòria Brugalla
L’any 2014, premi als alumnes de 3r d’EP pel treball “La Pagesia de Manlleu: 60 anys i tres generacions després” coordinat per Sunta Pujol i Pilar Serra
L’any 2014, premi d’alumnes: “La guerra civil a Manlleu a través d’un GEO localitzador”. Alumnes de 4t d’ESO. Margarita Burgaya i Pere Vargas
ALTRES
ALTRES
Es va participar durant força cursos al concurs patrocinat per Coca Cola. Solien anar-hi alumnes de 7è i 8è. El certàmen tenia lloc a diferents indrets de Catalunya. En diverses ocasions es van aconseguir accèssits i algun premi. La motivació en certa manera era per incentivar també als alumnes en l'ús escrit de la llengua, tant catalana com castellana. Concretament el 1981 un text en castellà "Adiós amigo Felix" de l'alumna Beatriu Clapera va obtenir el 2n premi.
La Comissió Cultural de SADEI (Vic) va organitzar durant uns anys un Concurs Escolar per Sant Jordi i hi havien participat alguns alumnes de l’escola, obtenint algun premi, concretament: tres alumnes el 1978, quatre el 1979 i una el 1980.
El curs 1996-97 al concurs organitzat per Eumo del Saló de la Infància a Vic, l’Eric Font va guanyar el premi al millor conte a la categoria de menys de 6 anys. Els reporters de 3r destacaven a la revista que “ens alegra que un escriptor tan novell hagi aconseguit un premi”.
L’any 1999 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat va dedicar el 17è Certament Literari Infantil i Juvenil a Miquel Martí Pol. L’escola hi va participar amb el número de juny del Colom Missatger dedicada íntegrament a la figura i l’obra d’aquest poeta tan pròxim. Més informació a l’apartat Revista.
POESIA EN ACCIÓ. ACTIVITAT DE L'ATENEU BARCELONÈS
POESIA EN ACCIÓ. ACTIVITAT DE L'ATENEU BARCELONÈS
POESIA EN ACCIÓ va iniciar el seu camí amb la iniciativa del seu fundador, Guillem Vallejo, que com a poeta va convocar els primers recitals per ajudar Veneçuela i Moçambic en el moment de les inundacions de l’any 99. Volia, des del seu vessant creatiu, portar a terme accions poètiques i solidàries. Aquests primers actes van tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès i les recaptacions van ser lliurades a Metges del món i Metges sense Fronteres.
Calia, però, anar més enllà de la solidaritat i aconseguir la sensibilització en aquells valors humans que contribueixen a construir un món millor.
Amb aquesta intenció es van reunir un grup d’ensenyants que van decidir treballar plegats per assolir 2 objectius que es convertirien en fonaments d’aquesta associació: Sensibilitzar la societat i potenciar valors com el pacifisme, els drets humans, la interculturalitat, l´ecologisme i la solidaritat entre els infants i els joves a partir de la poesia.
Dur a terme accions de caire cultural: recitals, conferències, maratons poètiques... amb finalitat benèfica, donant suport a aquelles ONGs que actuen davant catàstrofes naturals i situacions d´alarma social.
Així es va constituir oficialment POESIA EN ACCIÓ com a Associació i van convocar la que seria la I Marató i el I Premi de Poesia en Acció “Poemes per a un món millor”.
Ens hi havíem presentat en diverses edicions.
A principis del 2000 van rebre un reconeixement les poesies de l’Enric Martínez, amb el "Drap espolsador", en José Esquirol, amb "Uno, dos, tres y cuatro". També hi van participar en Marc Vilamala i l'Eduard i David Castells. També al 2005 la Berta Sillero va aconseguir el primer premi de la seva categoria.
El premi es donava al pati de l’Ateneu de Barcelona en una festa solidària.
Publicació dels poemes
Record per a tots els participants
Poesia en Acció. Jardí de l'Ateneu
Després de recollir el premi, alumnes, pares i mestres davant del Palau de la Generalitat
PREMIS LITERARIS de Calldetenes, Gurb, Roda de Ter i altres
PREMIS LITERARIS de Calldetenes, Gurb, Roda de Ter i altres
El 1991 l'Alex Garrido guanya el Premi per alumnes de BUP de Calldetenes. Aquell any l’Alex ja anava a l’Institut, però havia sigut alumne nostre fins a 8è d’EGB. També va resultar premiat en Gerard Domènech per un còmic i en Gerard de José.
El curs 1996-97 la Núria Casas Maneja guanya el 1r Premi Literari per a estudiants a Calldetenes, amb la història de 20 pàgines "Les golfes de cala iaia" El Colom Missatger 101 se'n va fer ressò i va publicar el text. També explicava que el premi era de 15.OOO'- ptes. i dos llibres.
El 2002 la Marta Vivet guanya el Premi Literari per a estudiants a Calldetenes.
El 2004 la Samira El Farkat guanya un accèssit al Premi Ot el Bruixot del setzè Concurs Literari de Gurb, i la Marta Pérez el primer Premi Miquel Obiols de Roda de Ter.
El 2005, en la setena edició del Premi de narrativa Miquel Obiols de Roda de Ter, alumnes de l'escola es van endur 7 dels 8 premis en les diferents categories: 1a. Roger Vivet, guanyador i Eloi Carretero, finalista; 2a. Marta Vivet, guanyadora i Mar Soler, finalista; 3a. Ariadna Baró, guanyadora i Juncal Salada, finalista.
El 2009, en els XXX Premis de Calldetenes, queden guanyadores quatre alumnes de l'Escola en les diverses categories: Mariam Ahdoudou (1r i 2n d'EP); Ivet Zwatrzko Pou (5è i 6è d'EP) i Raquel Sánchez i Marta Vivet (3r i 4t d'ESO).
Raquel Sánchez de 4t d'ESO guanya el Premi de Narració Infantil i Juvenil Miquel Martí i Pol.
El setembre de 1991, en Marc Serrano va guanyar el 3r premi de Narrativa Infantil Miquel Martí Pol, a Roda de Ter.
Premi literari de Calldetenes: Gerard Domènech. Entrega del premi de mans de Joan Triadú
Premi literari de Calldetenes. Gerard de José
Premis literaris Calldetenes 2002 Marta Vivet
Premis Calldetenes Mariam Ahdoudou, Ivet Zwatrzko, Raquel Sanchez i Marta Vivet 2009
20è premi M Marti Pol, Marta Pérez any 2004
Curs 2009-2010
Ester Pou premi Ajuntament de Manlleu any 2008
MÚSICA I PLÀSTICA
MÚSICA I PLÀSTICA
Premis i participació a CLAU DE SO, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona. La convocatòria era oberta als últims cursos d'EGB i BUP, tenia un únic objectiu: el disseny i la fabricació d'instruments musicals propis i originals. La resposta va sorprendre als mateixos organitzadors ja que es van presentar cent seixanta obres.
Va ser el curs 93-94 que els nostres alumnes sota el guiatge del mestre de música, Joan Marginedas, van obtenir els premis següents. El suplement del diari AVUI del diumenge en va fer un ampli reportatge i la premsa comarcal se'n va fer ressò.
Anna Codina, Alícia Ribera, Noèlia Cobos i Míriam Cobos. Inventores de la "Cítara-Maduixa"
L'any 1992 els alumnes de 5è van participar al concurs escolar de titelles dins del Festival de Titelles de LLeida.
Hi van participar uns 500 alumnes de diverses escoles de Catalunya.
Després van convidar als alumnes a Lleida a veure l'exposició i fer una visita a la Seu Vella.
Nadala de l'Ajuntament de Manlleu del 2000 feta per l'Albert Pujols Martínez de 4t d'ESO
Tradifoc, cartell de Juncal Salada 2005
Premi concurs cartells Torelló Laia Rodero. Any 2008
L'escola continua rebent reconeixements en diferents àmbits. Robòtica (First Lego Leage), Expressió-llengua-teatre (de la paraula al gest), ...
REVISTA
REVISTA
El Cavall d’Espuma: La primera revista de l’escola va aparèixer el curs 1976-77 a petició d’un grup d’alumnes de 8è d’EGB que van demanar ajuda als professors per tal de reflectir-hi la vida de l’escola: esports, sortides, treballs,... Aquesta revista va tenir una vida curta i hi va haver un parèntesi fins a l’abril del 1978 que es publica “Manlleu al descobert” i un Recull Literari per Sant Jordi l'any 1977. En un article d’aquest primer número es fa esment d’un recital de la companyia Elèctrica Dharma al teatre del Casal de Gràcia l’octubre de 1976, un grup d’alumnes de 8è fan una crítica que diu: ”interessant, quelcom nou, surt un xic de la monotonia diària”.
Val a dir que era una feina molt laboriosa ja que les còpies solien ser fetes amb la impremta de gelatina que també es coneixia com “impremta Freinet”, per si algú vol veure com funcionava, aquesta adreça pot anar bé. (https://sites.google.com/site/jaberpoy/imprenta_freinet)
El 1978 es publica un recull literari per Sant Jordi, i durant el curs els alumnes de 8è van redactar deu publicacions: Diari Escolar, el 10 Deu, Cadernera, Comunitat i Navidad.
A l’abril de 1979 es publica un nou Recull Literari per Sant Jordi; els alumnes de 8è editen “La Tardor” i els de 2n un recull de poemes, contes i textos per Nadal.
L’any 1980 va ser prolífic quant a publicacions literàries: per Sant Jordi es van editar 12 dossiers, un per curs. Pel desembre, els de 8è van editar un calendari serigrafiat a quatre tintes i els de parvulari van publicar el “Conte de Nadal”.
Cal destacar aquest mateix any, el 21 d’octubre, l’aparició de “EL COLOM MISSATGER” que ha tingut diferents periodicitats: trimestral, mensual, dues per curs,... i que encara avui continua.
La forma de fer-lo també ha anat variant amb el temps, escrit a mà i fotocopiat va ser la manera com es van fer els primers números, més endavant algunes pàgines podien ser fetes a màquina, sobretot pels alumnes més grans i el salt important va ser quan ja es va poder fer amb ordinador. Normalment anava amb un parell de grapes i no va ser fins més endavant que es va començar a posar-hi una espiral. No cal dir que al principi era en blanc i negre i que amb el color el Colom Missatge va ser un altre, encara que l’esperit inicial de ser un mitjà d’expressió i comunicació de l’escola no l’ha perdut mai.
Cada curs s’avaluava com havia anat, quines millores s’hi podien introduir,... també s’acotava el nombre de pàgines, els temes, la periodicitat, les dates que calia fer les entregues, la previsió de subscriptors per tal que sortís a compte, etc.
Un fet destacat com va ser l’ampliació de l’escola amb les noves aules de Cicle Superior també es va veure reflectit en el número 6.
Un fet destacat com va ser l’ampliació de l’escola amb les noves aules de Cicle Superior també es va veure reflectit en aquest número 6.
El setembre de 1982 en reunió de claustre es fan algunes concrecions pel que fa a la presentació. Els marges, les mesures,... també de la seva periodicitat, un cop al mes, i de tant en tant, algun número que serà monogràfic. La presentació dels treballs per publicar es va fixar entre el 30 i 31 de cada mes amb la intenció que sortís publicada el dia 10 del mes següent. Es volia intentar tenir uns 80 subscriptors perquè pogués sortir a compte. Representaria per cada subscriptor 300 pessetes anuals. Un dels primers monogràfics fou el dedicat a l’Ecologia el 1987. Més endavant n’hi hauria d’altres, al poeta Miquel Martí Pol, al Sr. Ramon Casals, ...
La revista va participar a l’exposició de publicacions periòdiques de les escoles al Centre de Recursos Pedagògics d’Osona.
Des del primer exemplar es va portar a la Biblioteca Joaquim Blancafort.
AVUI: eina didàctica per a l'escola. El juny de 1983 el diari AVUI publicava en la seva secció, l'AVUI a l'escola un petit escrit sobre la nostra revista. En aquest article s'explica els alumnes de 8è expliquen com va véixer el Colom Missatger, com es fa i qui hi participa.
Per Sant Jordi de l’any 1986 la revista va ser de contingut literari i es va decidir que la portada sortiria d’un concurs i votació dels alumnes.
També aquest mateix any el Colom Missatger va ser present a la I Jornada sobre revistes escolars amb la participació de mestres, alumnes i el diari AVUI, juntament amb dues escoles de Barcelona i una de Sant Joan de les Abadesses.
Com ja s’ha dit, era una revista canviant i concretament al començar el curs 87-88 es van fer alguns canvis importants: passaria a fer-se per seccions i cada curs s’encarregaria d’una determinada secció durant un trimestre. Pel que fa a la periodicitat, no seria estrictament mensual, sinó al voltant d’unes dates determinades. La primera per la tardor i la castanyada, la segona per Nadal, la tercera per Carnestoltes, la quarta per Sant Jordi i la cinquena al acabar el curs. Les seccions serien: informació interior i exterior, passatemps, racó literari, entrevistes, esports i calaix de sastre. L’editorial la faria el consell de revista i també es va demanar la col·laboració dels pares.
Un cop finalitzat el curs, es va fer una valoració molt positiva de la revista, per la qualitat, la puntualitat i el resultat econòmic que era positiu en aquell moment.
A l’octubre també es va presentar al concurs de revistes escolars amb els següents temes a triar:
a. Ara fa mil anys dels primers Comtes Catalans, mil·lenari de la independència.
b. Defensa del nostre medi més proper.
c. Govern de la Generalitat, eleccions 1988.
El Colom Missatger n. 58 del maig de 1987 es feia ressò de la participació a les II Jornades dels “Diaris a les escoles”. Entre els diferents actes i presentacions es va fer la presentació del “Colom Missatger”. El monogràfic sobre “Ecologia” del que hem parlat abans, es va presentar a les III Jornades sobre revistes i diaris escolars els dies 14 i 15 d’abril de 1988.
Un altre dels monogràfics fou el dedicat al Sr. Ramon Casals en motiu del seu comiat. Hi va participar tota l’escola.
Fragments escrits d'uns alumnes
Fragment de l’escrit en representació dels pares dels alumnes
En el Consell Escolar de final del curs 88-89 s’exposa que, tot i que pedagògicament es veu molt positiu donar-la a totes les famílies per Sant Jordi, crea un dèficit important que no es pot assumir. De cara al proper curs caldria buscar finançament que cobreixi el cost total de la revista. Aquest ajut ens va arribar amb la col·laboració de la Caixa de Manlleu que ens permetia emprar la fotocopiadora i el paper de l’entitat. Després quedava la part de compaginar i posar a punt per poder obsequiar a les famílies, fet que va ser possible durant uns quants anys. L’any 2001 encara s’agraeix la col.laboració de Caixa Manlleu.
A partir del curs 95-96 es comença a passar els textos a l’ordinador, respectant la lletra manuscrita als nens i nenes d’Infantil i Cicle Inicial. Era el nº 97, no es va esperar a fer el canvi al nº100.
Centenari del Colom Missatger…
L’any 1996 s’esqueia l’aparició del nº 100 de la nostra revista: “El Colom Missatger”, després de setze anys de publicacions ininterrompudes. De números 1 de revistes n’hi ha molts, però que una publicació arribi a 100 números ja és un fet més extraordinari. A l’escola ens va semblar que aquesta efemèride mereixia un número especial. Es va trobar interessant que a 3r d’ESO es fes un Crèdit Variable de l’àmbit de llengua, anomenat “El número 100 de la nostra revista”. Per treballar i publicar aquest número extraordinari es va fer un repàs de la jove història del Colom Missatger i un buidat de tots els exemplars que havien sortit al llarg dels 16 anys. Es parla dels subscriptors; d’activitats concretes; que pel 10è aniversari es van fer les tapes de color; la menció que el DIARI AVUI el juny de 1983 en la secció: “L’Avui a l’escola” va publicar un petit escrit que hi feia referència, etc. També recollia les diferents portades, els millors dibuixos, els millors textos, tenint en compte tots els cursos, des de parvulari fins a 8è d’EGB (sempre a criteri dels 19 alumnes que el van elaborar coordinats per en Josep Alaró. Les entrevistes que s’havien dut a terme al llarg d’aquests 100 números, dels poetes que s’havien treballat a la revista (entre ells, en Miquel Martí Pol que uns alumnes havien visitat i una carta que el poeta els havia tramès el 1981. Es feia una mica de repàs de com havia anat canviant la fesomia de l’escola: els espais, el pati, la caseta, el cuc,... es va aprofitar una auca ja publicada al número 14, concretament el març de 1982, “Com és la nostra escola” amb els ulls dels nens i nenes d’aquell moment. Es va fer ressò de les obres d’ampliació de l’escola, el 1994, per tal de poder començar una nova etapa educativa, l’ESO, el setembre de 1995 amb alumnes de 3r. Es feia una relació de les “Setmanes de...” que l’escola havia celebrat des de l’any 1985 –amb el tema de la Pau- fins la del Cinema, el 1994. També s’esmentaven activitats de la nostra escola i d’altres conjuntes amb altres escoles, etc. També es va recordar el joc de l’oca que els alumnes de 5è van crear pel número 50 de l’any 1986. En fi no acabaríem, 100 números i 16 anys de treball donen per molt!
Cal destacar la publicació de les felicitacions que es van rebre per part de la directora de l’escola, l’Assumpta Pujol, de l’Alcalde de Manlleu, Sr. Ramon Sitjà i del President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol.
L’esdeveniment es va acabar amb una gran festa al pati de l’escola, amb bufada d’espelmes, música, i coca amb xocolata per a tothom.
Més endavant, el 13 de desembre de 1996, amb els alumnes d’ESO, concretament de 3r i 4t, apareix una nova publicació en format diari, el Què dius? que sortia quinzenalment i que formava part d’un crèdit variable.
Més endavant es va deixar de fer el crèdit i es va incorporar el nom a la revista de l’escola que va passar a dir-se: “EL COLOM MISSATGER, QUÈ DIUS!” que en l’actualitat passa al número 200 (abril 2025)
L’any 1999 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat va dedicar el 17è Certamen Literari Infantil i Juvenil a Miquel Martí Pol coincidint que s’esqueia l’any d’aquest poeta. L’escola va prendre l’encertada decisió de dedicar el número de Juny, el 112 del Colom Missatger, a l’obra poètica de M.M. Pol. Cada cicle va escollir un tema, des de P-3 fins a 4t d’ESO, i el va treballar segons les seves possibilitats. Aquest número extraordinari de la revista dedicada a M. Martí Pol va merèixer una menció especial per “haver-nos excel·lit en la tasca de difondre i treballar l’obra del poeta en els diferents nivells educatius i de manera interdisciplinària”.
El 17 de novembre cinc alumnes i dues professores van anar a recollir el guardó al Palau de la Generalitat amb la presència, entre altres, del Conseller d’Ensenyament i del mateix Miquel Martí i Pol. Aquest reconeixement va quedar recollit al nº 113 del Colom Missatger.
En motiu de la celebració dels 25 anys de l'escola Casals-Gràcia, el nº 116 també va ser un especial d'aquesta efemèride. (Veure 25 anys)
SERVEIS ESCOLARS
SERVEIS ESCOLARS
AUTOBÚS
AUTOBÚS
A l’escola es va fer necessari tenir servei d’autobús quan es produeix la fusió de les dues escoles, Acadèmia Casals i Nostra Senyora de Gràcia, degut al fet que hi haguessin alumnes que s’havien de desplaçar de barris diferents i força allunyats.
Segons un document signat el 21 de desembre de 1974 la mitjana d’alumnes transportats era de 125 amb algunes variacions.
El 1980 es passa una enquesta a les famílies per saber la procedència dels alumnes per barris, entre altres motius per justificar la necessitat de l’autobús. S’obtenen 321 respostes:
Procedència dels alumnes per barris:
Gràcia: 39’8% L’Erm: 25’2% Nou: 11% La Cavalleria: 5’6% La Coromina: 5’6%
Centre: 3’7% La Salut: 3’4% Dalt Vila: 2’6% Vista Alegre: 2’4%
Cases de pagès: 2’1% Torelló: 0’9% Sant Vicenç de Torelló: 0’5% Masies de Roda: 0’3%
El 1981 es revisa qui ha d’agafar l’autobús, per edat i lloc de residència. En aquell moment la Sra. Paquita Garcia, mare dels Clota era qui feia el servei i es plantejava la necessitat de tenir alguna ajuda ja que a vegades es presentava algun problema al ser un grup molt nombrós. Aquest curs l’utilitzaven 158 alumnes.
El curs 82-83 que es decideix que la carretera de l'Estació i el Passeig de Sant Joan delimitin l'ús de l'autobús als alumnes a partir de 5è d'EGB.
Per evitar aglomeracions a l’entrada i sortida de l’escola, a partir del curs 84-85 els nens i nenes que anaven o venien amb l’autobús entraven i sortien per la porta del Casal.
Més endavant, el 1985, s’esmenta la despesa en transport anual, 970.000 pessetes com un problema que pesava molt en l’economia de l’escola. Aquest curs comença la Sra. Mari González, mare dels Pascual a fer de monitora de l’autobús en substitució de la Sra. Paquita Clapé.
El 22 de desembre de 1986, en una reunió es parla de reduir a un sol vol el servei de l’autobús de cara a reduir costos.
El 29 de juny del 1987, es planteja el canvi de l’Empresa Ramon Pous en el transport escolar. També es parla d’acabar amb l’autobús, però això comportaria pèrdua d’alumnat.
Degut a la despesa que comportava aquest servei s’havia demanat una ajuda per transport a l’Ajuntament, però va ser denegada segons consta en una reunió del 4 de març de 1988.
Amb data 21 d’octubre de 1988 es fa efectiu el canvi d’empresa. Deixa de prestar el servei l’empresa Ramon Pous i el passa a fer l’empresa Pous de la línia regular.
El curs 91-92 l'APA fa una enquesta sobre la valoració dels serveis que ofereix l'escola i la resposta sobre l'autobús és molt positiva. El nombre d'usuaris és d'uns 90 alumnes.
Malgrat tot, el cost d'aquest servei és una despesa que grava molt l'economia de l'escola i es torna a posar sobre la taula la seva continuïtat. S'exposa al Consell Escolar del juny del 93, però l'intent de treure l’autobús no prospera. Aquest mateix juny la Junta Titular acorda que els usuaris de l’autobús paguin una quota de 1.250’-ptes. per alumne/a i curs.
Al Consell Escolar del juny del 95 s'informa que s'ha passat una enquesta a les famílies usuàries d'aquest servei (en aquells moments 63) i que de les famílies que han respost (55) entre 16 i 19 no tenen cap més alternativa. S'acorda que es farà una reunió amb elles, però queda clar que el servei d'autobús s'ha d'anular.
MENJADOR
MENJADOR
Com hem dit a l’apartat Canvis Socials (anys 70-80), el Servei de Menjador va començar a funcionar el curs 1980-81, estava ubicat en una aula del Parvulari del Barri de l'Erm i el dinar el subministrava Can Xaran de Manlleu.
Segons consta a la revista n.3 del Colom Missatger, es va fer una enquesta als usuaris del menjador i deien que el que els agradava més eren els canelons, l'escudella, els macarrons i el pollastre i el que no els agradava tant eren les patates estofades i la truita de patates. Dels enquestats 11 els agradava més dinar a casa i a 26 alumnes menjar a l'escola. Deien que s'ho passaven bé, que tenien jocs, música i un forn que els mantenia el menjar calent, i fins i tots cadires noves.
El Claustre de setembre de 1981 es parla de buscar millor qualitat i es creu convenient que el dinar vagi a càrrec de la Fonda Bonay de Sant Pere de Torelló a partir d’aquest curs 81-82. Si recordem el preu inicial, 150-175 ptes. veiem que hi ha un petit increment, i passa a ser: 185 ptes. els fixos i 220 els eventuals.
En una reunió del setembre de 1982 es proposa fer un contracte de prova com a monitora a la Sra. M. Àngels Puigderrajols, mare dels Devesa; que el control econòmic vagi a càrrec de la Sra. Paquita Clapé i el moviment econòmic passi per la Junta econòmica. També s'acorda que els nens grans ajudaran a endreçar i netejar el menjador.
El setembre del 1985 es parla sobre de les despeses que hi ha hagut arran dels desperfectes per les nevades. En aquell moment el menjador s'havia traslladat al gimnàs.
Al Claustre de juny del 1986 es decideix que el proper curs els mestres faran una setmana de vigilància o d’ajut al menjador i al de setembre es diu que després de dinar s’ha de fregar bé el gimnàs que ha servit de menjador. Al finalitzar el curs, els mestres manifesten que cal trobar una altra fórmula per la vigilància del menjador i es proposa buscar una persona per fer aquest servei. Més endavant es va habilitar una aula al costat de Cicle Inicial.
El curs 88-89 el cost del menjador era de 365 pessetes.
El 1989 a l’esborrany del projecte educatiu de l’escola hi ha un apartat sobre Beques de menjador que explica: Que quan el menjador va començar a funcionar el curs 83-84, com que el cost era elevat hi va haver unes ajudes (10 beques de 75 pessetes) per alumne. El curs següent se’n van concedir 50 de 170 pessetes i es va notificar que havien estat concedides “degut a la nostra pertinència a la Junta de Promoció Educativa d’Escoles d’Acció Especial”. A partir d'aquí es va crear una Comissió de Beques per tal de poder estudiar la situació de les famílies de cara a fer la sol·licitud amb unes certes garanties i fer-ho de la manera més equitativa possible.
Al Consell Escolar del gener del 1996 s'informa que hi ha algunes queixes sobre el servei que ofereix la Fonda Bonay i que també ho han manifestat altres escoles. Es planteja si caldria fer un canvi.
Més endavant l'escola va tenir altres proveïdors: Forquilla i Ganivet, El graeller Rialleri, Nodrissa...
Feia temps que es demanava que caldria adequar el lloc on hi havia el menjador, finalment, al Consell Escolar de l’octubre de 2000 es comunica que s'han realitzat les obres previstes.
La Dolors Viñolas servint l'escudella
El menjador actualment (2024)
SERVEI DE NETEJA
SERVEI DE NETEJA
Tot i que el servei de neteja no sol sortir en els crèdits, a la nostra escola el volem destacar com un fet important. Les persones que s'han dedicat més anys a aquesta tasca han sigut la Juani i la Dolors López. Van començar sent alumnes, van passar a ser mares i iaies d'alumnes i tota la seva vida laboral la van dedicar a la neteja de l'escola fins que totes dues es van jubilar el 2015.
LOGOPÈDIA
LOGOPÈDIA
Aquest servei va començar el 1987 davant la sensibilitat cap algunes problemàtiques que tenen a veure amb trastorns de la comunicació, el llenguatge oral i escrit. També la parla, la veu i l'audició. Se’n va ocupar la M. Gleva Colomer, mestra i logopeda, que s’havia incorporat aquest curs a l’escola i el compaginava amb la tasca de tutora. Al principi es va introduir a 1r curs per als nens o nenes que mostressin dificultats en la parla. Aquesta recuperació la feia al migdia un cop acabades les classes. Més endavant aquest servei es va fer extensiu a més alumnes. La M. Gleva va continuar fins que el 2005 es va donar de baixa de l'escola per treballar només d'aquesta especialitat. La van substituir altres logopedes fins a l'actualitat que en té cura l'Olga Soler.
Com hem dit a l'Apartat "Anys 70-80, el curs 85-86 va començar una nena amb un dèficit auditiu sever i es va fer necessari tenir assessorament del CREDA (Centre de Recursos Educatius per Dèficit Auditiu), un servei especialitzat sobre aquesta diversitat funcional. Mentre aquesta alumna va ser a l'escola va rebre l'atenció unes hores a la setmana de la Glòria Pladevall del CREDA. També assessorava als mestres qe tenien aquesta alumna a l'aula.
CASAL D'ESTIU
CASAL D'ESTIU
Des de l'estiu del 1977 l'escola ha fet diferents ofertes d'atenció als nens i nenes el mes de juliol. No sempre ha tingut continuïtat i el mateix tarannà. Al principi el van dur a terme mestres de l'escola. Des del Consell Escolar una comissió de pares i mestres en va tenir cura durant uns quants cursos. Més endavant aquesta tasca es va encarregar a diferents empreses externes.
SERVEI D'ACOLLIDA MATINAL
SERVEI D'ACOLLIDA MATINAL
En el Consell escolar d'octubre de 1998 es va demanar un servei d'acollida pels matins. Aquesta proposta va ser ratificada per la Junta Titular. Es va començar amb dos germans el divendres al matí.
Més endavant el nombre d'alumnes va créixer una mica. Hi havia una monitora fins que arribaven els mestres.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
A mitjans dels anys 80, la integració d’alumnes amb alguna discapacitat, sensorial, física o psíquica començava a entrar a la vida de les escoles amb una certa normalitat.
Assessorament de Sant Tomàs
Assessorament de Sant Tomàs
L'escola d'Educació Especial l'Estel tenia un servei d'atenció a alumnes amb necessitats educatives especials i preparaven material perquè aquests alumnes poguessin treballar a l'aula i al seu nivell. Es feien trobades amb els pares dels alumnes i el responsable de l'Estel que feia l'acompanyament dels alumnes i a l'escola amb els mestres tutors. La Montse Castells va ser gairebé sempre el referent encara que puntualment havíem vingut altres persones.
Assessorament LIC
Assessorament LIC
Havíem tingut diverses persones referents de cara a ajudar a la incorporació d'alumnes de diferents orígens a l'escola. Aquestes persones designades pel Departament d'Ensenyament , LIC (Servei Educatiu de Llengua, Interculturalitat i Cohesió social ) aquest equip d'assessors i assessores tenien per objectiu donar suport al professorat de les escoles de primària i secundària, públiques i concertades, per adaptar-se a la nova realitat i facilitar recursos perquè pugui atendre l'alumnat de manera integradora, inclusiva i personalitzada. Algunes d'aquestes persones a la nostra escola van ser: Montserrat Tarradellas, Carme Bruguerola, Antònia Tardà pels alumnes magrebins i l'Emma per una alumna d'orígen xinès.
SETMANA DE...
SETMANA DE...
La Pau del 25 de gener a l’1 de febrer de 1985
La Pau del 25 de gener a l’1 de febrer de 1985
A vegades una idea promou una acció reeixida un dia, una setmana, ... a vegades, una idea perdura en el temps fins fer-se tradició. L’any 1985, potser perquè entre els alumnes hi havia més baralles del compte, o senzillament perquè ens vam assabentar que el 30 de gener era el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, en motiu de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, a l’escola es va decidir celebrar la Setmana de la Pau de manera transversal, és a dir, des de P-3 a 8è d’EGB. Entre totes les frases que van sorgir dels diferents cursos, es va triar l’eslògan: “Que bonica és la Pau si la compartim”. Frase que van rebre tots els alumnes de l’escola escrita en un colom de paper que els de 8è van regalar a tots. A cada curs es va treballar la Pau amb contes, pel·lícules, reflexions, estudi de personatges emblemàtics com Gandhi, Chaplin, Fleming, ... Àdhuc l’equip del Colom Missatger va dedicar una revista monogràfica a totes les activitats de la setmana. Un dels aspectes que van valorar més els alumnes va ser que fos una activitat conjunta de tota l’escola i, fent un acte de contrició, van reconèixer que a vegades ells no eren gaire de Pau. Serveixi d’exemple la frase d’un d’ells: “A vegades les guerres comencen per petites coses, baralles, friccions,...: evitem-les”. Com a activitat conjunta també es va projectar el film “La Guineu de Bambury”. A la façana de l'escola durant aquella setmana s'hi va penjat un colom molt gran.
Potser ens hem estès massa en l’explicació d’aquesta setmana, però és perquè va ser l’embrió de totes les altres Setmanes de... Després d’aquesta primera, tant mestres com alumnes vam valorar que calia fer alguna activitat conjunta tota l’escola, des dels més petits als més grans. I així va ser com després de la Setmana de la Pau en van venir moltes altres.
El joc i la joguina a començament de l’any 1986
El joc i la joguina a començament de l’any 1986
Setmana del Joc i la joguina va ser del 27 al 31 de gener. Setmana per a ensenyar i aprendre jocs ja oblidats o desconeguts, entre els diversos cursos, de 1r a 8è. Es van muntar ludoteques i jocs compartits. Durant aquesta setmana també es van fer tallers de construcció d’instruments musicals amb material fàcils d’aconseguir (kai-kai, maraques, flautes de pa, cazzous, galledòfons, reclams d’ocells, ...) i posteriorment es van exposar. Intercani de jocs entre els diferents cursos. L’últim dia s'havia de fer un enlairament de globus fets pels alumnes de 7è. Val a dir que no es va poder acabar per culpa d'una nevada excepcional, 28 de gener, que va fer malbé les centrals i les línies elèctriques i l'escola va haver d'estar tancada algun dia. El n.46 de la revista es va dedicar a aquesta setmana.
La xarranca
Dels esports el 1987
Dels esports el 1987
L’Esport: divertiment i esforç
Aquesta setmana vam comptar amb la participació de Pere Casacuberta que havia sigut campió del món de Cros júnior l’any 1984, de l'atleta de l'OAR Vic, Lurdes Miquel, la saltadora Sívia Codina i el corredor Jordi Sala.
Cada dia de la setmana es va dedicar a fer activitats relacionades amb el món de l'esport:
El dilluns una gimcana de bicicletes, hi van participar els alumnes des de 1r fins a 8è amb diferents nivells de dificultat i havent d’assolir diverses proves: la cursa dels lents, fer equilibri, passar la serpentina, bitlles, punteria, rampa, agafar una llaminadura i cursa de relleus.
El dimarts va estar dedicat a l’atletisme. Amb la col·laboració de quatre estrelles de l’atletisme català.
Es van fer quatre proves en funció de la dificultat i l’edat dels participants:
Anar fins el Poquí amb en Pere Casacuberta
Salts d’alçada amb la Lurdes Miquel
Saltar balles d’altures diferents amb la Sílvia Codina
Prova de velocitat amb en Jordi Sala
El dimecres els alumnes de 6è, 7è i 8è van organitzar una gimcana al Poquí amb un seguit de proves on hi van participar la resta d’alumnes de l’escola.
El dijous membres del GEM ens van fer una demostració de ràpel baixant el campanar de l'església de Gràcia. A la tarda ho vam voler provar amb els alumnes baixant dels arbres.
El divendres, campionat de bàsquet. Es van fer quatre partits, dos de nenes i dos de nens al Pavelló de Manlleu i va ser molt divertit.
El dissabte es va fer una simultània d’escacs amb en Carles Robles que jugava contra 32 jugadors. Es va fer al gimnàs i es podia observar. En Carles va guanyar totes les partides menys una que va ser taules amb l’Abel Castanyer. La partida es va acabar a 2/4 de 8 i va ser molt entretinguda.
Es va fer un diari per cada dia de la setmana que resumia l’activitat diària.
En Pere Casacuberta amb un grup d'alumnes
L'atleta, Lurdes Miquel preparant-se per l'activitat
Salts de tanques al pati de fora
L'equip del Gem, escalant el campanar de l'església
Simultània d'escacs al gimnàs
Un, dos, tres, ... cursa!
Exemple del diari del dilluns
Setmana del color, gener 1988
Setmana del color, gener 1988
Aquesta setmana es va fer coincidir la cloenda amb la festa de Carnestoltes.
Cada dia de la setmana estava dedicat a un color. El dilluns al vermell, el dimarts el groc, dimecres el blau,... es treballaven els adjectius, objectes relacionats amb el color, la roda dels colors, els colors dels senyals de tràfic,... es va treballar a partir de les diferents assignatures de llengua, plàstica, ...
El dijous a la tarda es va fer un Quo Vadis i una botifarrada amb l'ajuda de mares.
El divendres un gran taller de maquillatge per fer la rua de Carnestoltes, la crema i posteriorment el ball.
De l’alimentació del 30 de gener al 3 de febrer de 1989
De l’alimentació del 30 de gener al 3 de febrer de 1989
També es va fer coincidir conjuntament amb Carnestoltes. Es va treballar a les classes i es va enfocar de cara a una alimentació saludable. Es va el número 67 de revista específicament a aquesta setmana.
A parvulari per incentivar el consum de fruita es va demanar que durant un parell de dies es portés una fruita per esmorzar. Un altre dia pa amb alguna cosa per evitar “brioixeria” que tant agradava a tots els nens i nenes i a la vegada no costava gaire de preparar.
Es va acabar la setmana amb xocolatada al matí i un bon dinar al pati tots junts. El menú va ser una amanida variada, mongetes amb botifarra i postres.
Una comparsa dedicada al menjar: les verdures
Mostra de verdures
El dinar conjunt al pati
De la música i la dansa el 1990
De la música i la dansa el 1990
Durant aquesta setmana cada dia es va dedicar a un estil o forma de fer música.
La revista, el Colom Missatger, en la seva editorial la va resumir així: "La setmana de... ja té tradició a l'escola, tothom l'espera cada any i la d'aquest podem dir que ha sigut d'allò més interessant i la gent s'ho ha passat molt bé. La mostra d'això són les cròniques que es publiquen dels diversos cursos de l'escola.
Les activitats que es duien a terme durant tot el dia han deixat un bon record a tots els que som a l'escola i com sempre ens ha ensenyat moltes coses. Sí, a través de la Setmana de... cada any aprenem coses noves, aquest any moltes sobre la música i la dansa".
Activitats que es van dur a terme:
Dilluns: El Renaixement. Es van fer instruments com flautes de pa, cazous, caçadors de grills, arpes, caicai, maraques,... es van aprendre alguns passos de dansa.
Dimarts: Play Back. 1r i 2n van representar en Michael Jackson i per acabar la lambada. Els de 3r i 4t la Sirenita i Alex i Cristina. Els de 5è i 6è los Rebeldes, Wendy and Lisa i Los Inhumanos. Els de 7è i 8è els Guns N’Roses i els Pescadors de l’Escala. Els mestres i per sorpresa, van representar un fragment de l'òpera "Don Giovanni" . Totes les actuacions es va fer al teatre..
Dimecres: Rock and Roll. Es va començar el dia amb la música de Bonn Jovi.
A la tarda hi va haver música d’envelat. Els balls els van conduir la Cari i en Joan. Es van ballar: vals, pas doble, polca i twist. Va ser una tarda molt animada i divertida.
Dijous: Música popular. A la tarda vam tenir la visita de la Camerata de Cançó Tradicional que amb el “Flautista de Hamelin” ens van portar fins el pati com si fóssim ratolins per escoltar algunes cançons. Finalment la Cari i l’Àngel Marginedas ens van ensenyar unes danses.
Divendres: Dia del Folk i el ball de saló.
Els mestres amb una representació d'un fragment d'òpera
La Cari i en Joan mostrant els passos de ball
De la comunicació el 1991
De la comunicació el 1991
El setembre de 1990 es va decidir que la Setmana de ... es faria coincidir per Sant Jordi i que seria sobre les comunicacions: ràdio, TV, premsa i vídeo. Es van fer moltes activitats adequades a cada cicle. Es va muntar una emisora, que estava situada a la torre del Casal i va emetre durant aquells dies. Els alumnes hi participaven cadascun al seu nivell, fent entrevistes, llegint contes, poesia, explicant acudits,... també es van fer gravacions amb video i després es van visionar.
De la por, la màgia i el misteri, els passatges del terror, 1992
De la por, la màgia i el misteri, els passatges del terror, 1992
Es va dur a terme els dies 2, 3 i 4 de març i s'en va fer ressò el n. 82 del Colom Missatger. Aquest tema va ser escollit per tota l'escola després de recollir la opinió dels alumnes dels diferents cursos."Es un tema atractiu per a grans i petits i és d'allò més plaent deixar-nos anar davant d'allò màgic i meravellós que no podem copsar amb la raó. Deixem anar doncs, la nostra imaginació i donem vida, encara que només sigui per una setmana, a allò que tant ens agrada; a les fades bones i a les malvades, als follets i als gegants, als personatges terrorífics i als bells i encisadors, ... Sabem que l'impacte de tots aquests personatges ens donarà la força motivadora de viure la setmana de la màgia i el misteri amb emoció i plaer i ens portarà a un punt i a part de la vida diària, donant-nos ocasió de viatjar cap a un univers on les coordenades d'espai i temps han perdut el seu significat" . Fragment de l'editorial de la revista.
Va haver-hi una sessió de màgia al teatre que "va ser molt emocionant amb uns Mags extraordinaris que van fer Màgia de la bona" (segons paraules dels alumnes). Un cop acabada l'activitat es van entrevistar els Mags que van ser molt amables i van respondre un munt de qüestions fetes pels alumnes i van fer constar "que havia estat un honor i un privilegi dur a terme aquesta activitat en un escenari tan idoni per fer màgia, petit i molt acollidor."
Els alumnes de 7è i 8è van muntar un "túnel de la por" que anava des del passadís de Segona Etapa per l'escala interior fins a baix al gimnàs. Segons els nens i nenes feia molta por, tots estaven espantats, esporuguits i nerviosos, i van haver d'obrir armaris d'on sortien monstres. No cal dir que durant la preparació els grans van "disfrutar" molt, però durant l'activitat encara més.
De l’Amèrica Llatina l’any 1993
De l’Amèrica Llatina l’any 1993
Es va celebrar el 1r trimestre del 93, encara dins el cinquè centenari del descobriment d'Amèrica, que encara que no ens en sentíem especialment orgullosos per la manera com es va portar a terme, la Setmana va servir per conèixer aquells països, les seves cultures ancestrals i alguns apectes del present. Intentant i ser crítics amb segons quines actituds sobretot de la conquesta per part dels espanyols i valorant les aportacions mútues.
Del cinema el 1994
Del cinema el 1994
Cartell de la setmana del Cinema que es trobava a l'entrada de l'escola.
Setmana del oficis any 1995
Setmana del oficis any 1995
Es van fer activitats i treballar sobre oficis que es van perdent perquè la majoria s'han mecanitzat i també perquè es fan amb materials molt diferents.
Construcció de talers per posteriorment fer un tapís
Hi va haver un parell de cursos que per decisió del Claustre es va deixar de fer la Setmana de... Concretament el curs 95-96 i 96-97.
La setmana dels 4 Elements 1997-98
Cada dia de la setmana es va dedicar a treballar algun dels quatre elements. El dilluns, la terra, el dimarts, l'aire, el dimecres, l'aigua, el dijous, el foc i el divendres una gran festa conjunta al pati, on es va encendre una gran foguera, es van enlairar globus. A cada curs o per cicles es van dur a terme experiències i es va buscar informació referent a aquests quatre elements. La revista, número 107 es va dedicar inetegrament a a aquesta setmana.La setmana dels 4 Elements 1997-98
Experimentant amb bombolles de sabó
Setmana de l'Art 1998-99
Setmana de l'Art 1998-99
Setmana de l'art
Els alumnes van poder conèixer de primera mà el treball de diferents artistes: Pawel Zwatrzko i Pep Domènech (escultors) en Picanyol i Pilarin Bayés (dibuixants)...
L'extensió de les diferents Setmanes de... és en funció de la informació trobada així com també de les imatges que hi surten.
Més endavant es va alternar la Setmana de ... amb "el Repte".
Més endavant es va alternar la Setmana de ... amb "el Repte".
Google Sites
Report abuse