El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix barbarisme com una: “forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia”.
La majoria de barbarismes de la nostra llengua provenen de l’espanyol. Ara bé, cal alerta, ja que, com adverteix Jaume Corbera als seus diccionaris de barbarismes: “Una conseqüència extrema de la castellanització de la nostra llengua ha estat la «descastellanització exagerada» en què han incorregut moltes de persones que han volgut reaccionar contra la intromissió forastera”. Aquest professor de la UIB ens adverteix que formes com bolletí, cartó, cementeri, depòsit, llonja, vacacions són correctes en llengua catalana. La majoria apareixen al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC o en obres de solvència dins el món de la llengua.