LA O/U ÀTONES
En català oriental les o i les u que es troben en posició àtona es pronuncien totes dues com una u.
En el català de les Illes Balears la o àtona sona u en menorquí, en eivissenc i bona part de l'illa de Mallorca.
A Mallorca hi ha excepcions com Sóller i Fornalutx.
Les vocals O/U àtones en l'arrel dels mots
Com podem saber quina lletra s'ha d'escriure?
1. Substantius i adjectius
Podem cercar el primitiu d'una paraula o una paraula de la família on aparegui aquest so en posició tònica,
és a dir, accentuat (gràficament o no).
2. Els verbs
Ara bé, no sempre que la tònica s’escriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la mateixa família.
Observau el cas dels verbs
Present d'Indicatiu:
Present de Subjuntiu:
Imperatiu:
Els verbs
poder i voler
Quan l’arrel és tònica, escrivim o/u, segons soni;
quan l’arrel és àtona escrivim o,
llevat de les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu,
que s’escriuen totes amb u.
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Imperatiu
3. Els pseudoderivats
Els pseudoderivats són mots cultes derivats directament del llatí i no de la paraula catalana evolucionada del llatí. És per això que no es pot partir del primitiu català per escriure’ls correctament.
Català amb o (castellà amb u)
Català amb u (castellà amb o)