La m i la n
La m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que, a vegades, es poden confondre davant d’algunes consonants.
En paraules com camperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n és molt semblant.
Per saber quan s’ha d’escriure m o n, convé recordar la regla següent:
Escriurem m:
Davant de b, p, m, f:
ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió, pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfrà
Excepcions:
enmig, tanmateix, benparlat, granment.
Escriurem n:
Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con– en– in–:
canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar.
Excepcions:
tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure, circumval·lació.
En el grup mp, la p no es pronuncia:
comptar, comptable, exempció, redemptor, símptoma, assumpte, temptació, atemptar, presumpció, prompte.
Atenció:
això pot donar peu a importants errades d’interpretació:
comte, conte, compte, que cal evitar.
Fixa’t en les diferències:
Conte: narració curta.
Na Maria m'ha contat un conte
Comte: títol nobiliari (el femení és comtessa)
El comte Mal és l'adaptació mallorquina del comte Arnau de Catalunya
Compte: bancari
Passa'm el teu compte per fer-te una transferència.