Llenguatge oral a l'escola

Oral vs Escrit (o viceversa)

Les persones que hem assistit a una escola en la qual ens ha ensenyat a llegir i escriure, actuem com si l'escriptura sempre hagués format part de la nostra societat. La considerem com l'única manera de transmetre coneixements quan la veritat és que l'escriptura és un invent molt recent si la comparem amb el temps que les persones portem parlant.

El llenguatge oral és la forma més antiga de comunicació entre persones, aconseguim la capacitat de parlar fa 300.000 anys. Els primers sons guturals es van convertir en paraules i després, unint aquestes paraules, vam anar formant frases amb sentit. La necessitat de perpetuar el que s'ha dit es va portar amb si l'escriptura com a evolució de l'oral i com a codi de representació de la paraula parlada. L'escriptura va canviar totalment la transmissió del coneixement i la manera de pensar, però el canvi no va ocórrer tan ràpid com pensem. Va caldre esperar molts anys fins que la cultura escrita arribés a amplis sectors de la població. Durant molt de temps el llenguatge oral va continuar sent el mode de principal de transmissió. 

• En l'Edat Mitjana només els sacerdots i els rics sabien llegir i escriure. Abans d'inventar la impremta existien frares i monges que tenien l'ofici de “copiadors”. A vegades feien aquest treball de copiat aïllats en la seva cel·la, altres vegades el feien en una habitació comuna del monestir anomenada scriptorium que estava adaptada parar aquest treball i en la qual treballaven simultàniament molts monjos i monges.

• En el segle XV Gutenberg va inventar la impremta que permetia la ràpida reproducció i difusió dels manuscrits. No obstant això, per a poder llegir era necessari conèixer el codi de l'escriptura i l'aprenentatge formal que el garanteix no estava a l'abast de totes les persones

• En el segle XVII saber llegir i escriure era imprescindible per a ocupar càrrecs públics com ho recollia la legislació foral de l'època: “Quienes no sepan leer y escribir en lengua romance no serán admitidos como alcaldes ordinarios o procuradores de los Consejos de Juntas"  Aquesta situació va suposar la creació de les primeres escoles, convertint el saber llegir i escriure en instrument per a accedir als llocs de poder.

• En el segle XIX van sorgir diverses eines per a registrar el llenguatge oral. El fonògraf va ser el primer aparell que va permetre reproduir sons, per primera vegada era possible gravar i reproduir paraules. 

• En el segle XX van arribar altres sistemes per a registrar informació: el casset va gravar el llenguatge parlat i el va convertir en portàtil, més tard el disc compacte i la cinta de vídeo van ocupar el seu lloc. 

• Amb el segle XXI arribo a Internet, amb la possibilitat de descarregar continguts en format MP3. Tots aquests sistemes han contribuït a recuperar el protagonisme de la paraula parlada, però el veritable retorn de l'oralitat es va produir amb la ràdio. Per a difondre el contingut d'un llibre era necessari imprimir diversos exemplars que cada lector havia de comprar. Una sola emissió de ràdio arribava a un gran nombre de persones de manera senzilla i econòmica.

Com aprenem a parlar? i a escriure?

Per a desenvolupar adequadament la competència comunicativa lingüística de l'alumnat, hem de tenir en compte tots els seus usos: orals i escrits, tant formals com informals. Les dimensions del llenguatge estan relacionades entre si: no es pot parlar adequadament si no s'entén l'escoltat, hem d'escriure per a preparar discursos orals, no es poden fer produccions escrites sense llegir, cal saber parlar per a poder llegir…

Aprenem el llenguatge oral per la influència del que ens envolta. Des del principi volem comunicar-nos amb el nostre entorn reproduint els sons que escoltem com els nens que apareixen en aquests vídeos. Insisteixen tractant de dir el que volen expressar fins que les persones del seu entorn ho entenguin.

Però... el que aprenguem a casa serà suficient per a desembolicar-nos de manera adequada en qualsevol situació comunicativa que se'ns presenti?

• Sembla evident pel que fa al llenguatge escrit no ho és. Per a aprendre el llenguatge escrit fa falta la intervenció d'una altra persona, algú que ens ensenya a descodificar l'escrit i a codificar el que volem expressar de manera llegible. A l'escola s'aprèn a descodificar els signes que necessitem conèixer per a llegir ja que aquesta és una forma de comunicació diferent. A casa s'utilitzen moltes formes de comunicació escrita: llistes de compres, notes, missatges curts,... Però gairebé ningú qüestiona que, per a comunicar-se per escrit de manera adequada, l'alumnat ha d'aprendre a escriure coses més elaborades a l'escola: contar històries, fer informes, escriure cartes. 

• Això no és tan clar pel que fa al llenguatge oral. Se suposa que aprenem a parlar "pel nostre compte" imitant el que escoltem a casa usant el llenguatge oral per a diferents funcions: demanar el que necessitem, expressar com ens sentim (ira, alegria, dolor, ...) Les produccions orals que s'escolten a casa poden ser bons models però no suficients per a aprendre a comunicar-se de manera efectiva. Igual que ocorre amb la llengua escrita, a l'escola cal aprendre a utilitzar el llenguatge oral per a funcions més elaborades: per a donar conferències, per a tenir debats ordenats, per a adaptar la manera de dir les coses al context,...

• Para aprender el lenguaje escrito hace falta la intervención de otra persona, alguien que nos enseña a decodificar el escrito y a codificar lo que queremos expresar de forma legible. En la escuela se aprende a decodificar los signos que necesitamos conocer para leer . En casa se utilizan muchas producciones escritas que ayudan en este aprendizaje: listas de compras, notas, mensajes cortos, etc. Sin embargo, casi nadie cuestiona que, para comunicarse por escrito de forma adecuada, el alumnado tiene que aprender a escribir cosas más difíciles en la escuela: historias, informes, cartas, ... 

• Sin embargo, esto no está tan claro en lo que respecta al lenguaje oral. Aprendemos "por nuestra cuenta" imitando lo que escuchamos en casa y lo usamos en diferentes funciones: para pedir lo que necesitamos, para expresar cómo nos sentimos (ira, alegría, dolor, ...) Las producciones orales de casa pueden ser buenos modelos pero no apropiados para aprender a comunicarse de manera efectiva. Al igual que ocurre con la lengua escrita, en la escuela hay que aprender cosas más difíciles: dar conferencias, tener discusiones ordenadas, adaptar la forma de decir las cosas al contexto,...

El professor Joaquim Dolz sobre l'aprenentatge del llenguatge oral:

No n'hi ha prou amb utilitzar una llengua, l'expressió oral també hauria de ser una assignatura. En general, es pensa que la tasca principal de l'escola és ensenyar a llegir, escriure i comptar. Però aquest enfocament tradicional és molt limitat i presenta grans problemes. 

• Per a començar, a mesura que els nens comencen l'escola cada vegada més primerenc, desenvolupen el seu llenguatge parlat a l'escola. 

• En segon lloc, les recerques sobre didàctica oral ens mostren que és fonamental ensenyar l'expressió oral, perquè l'alumnat aprengui a parlar en públic. Crec que aquest aspecte és fonamental en la preparació dels ciutadans dels països democràtics. 

• En tercer lloc, si volem donar les mateixes oportunitats a tot l'alumnat, és fonamental ensenyar expressió oral. De fet, quan no s'ensenya, els professors avaluen el que els nens aprenen a casa, és a dir, avaluen l'origen social dels alumnes. Els estudiants universitaris, per exemple, no tenen les mateixes oportunitats d'aprendre a discutir en públic que els fills d'advocats. 

• Quart, l'expressió oral és essencial per a desenvolupar altres àrees de l'escola, per a comprendre i crear textos orals i per a participar en intercanvis orals en la classe, és a dir, per a rebre tots els beneficis que l'escolarització té per a oferir.

És fonamental ensenyar a l'escola a expressar-se oralment. Quan no s'ensenya, les mestres avaluen el que s'aprèn a casa, és a dir, avaluen l'origen social de l'alumnat”