Una vegada que s'ha prepara el programa de ràdio arriba el moment d'emetre'l. Cal cuidar el llenguatge que s'usa durant el programa i tenir en compte els recursos a utilitzar per a acompanyar a la paraula.
En la ràdio a més de la paraula són importants la música, el so i el silenci.
La ràdio té un llenguatge i uns codis especials que serveixen per a construir missatges que arriben a les oïdes de les persones que escolten. S'alterna contínuament veus, músiques i altres sons, però això que pot semblar un garbull té un ordre: apareix una veu quan altra ha callat, el fragment musical que dona principi a l'informatiu desapareix quan el periodista comença a comptar notícies, un locutor presenta una cançó mentre les melodies inicials s'escolten en menor volum…
Habitualment percebem el món a partir de les sensacions que rebem a través de tots els sentits. La ràdio ofereix únicament la percepció a través de l'oïda, però qui qui escolta el percep íntegrament. Aquesta percepció es compon de quatre elements: veu, música, sons i silencis.
En la ràdio cal utilitzar el llenguatge oral, encara que la base sigui un text escrit, la persona que sent ha de rebre'l com un missatge en llenguatge natural, sense que es noti que s'està llegint. El llenguatge parlat ha de ser utilitzat adequadament tenint en compte les característiques bàsiques del missatge en la ràdio:
Claredat: Es tracta de tenir un missatge accessible, si s'utilitzen codis difícils de ser entesos, es corre el risc d'interrompre la comprensió dels missatges.
Concreció: Convé parlar de manera activa i en present. En la ràdio cal usar formes que “avivin” els relats. Formes simples millor que compostes, present millor que passat, forma activa millor que forma passiva.
Concisió: L'exigència del temps i la necessitat de facilitar la comprensió del missatge de radi exigeixen construir textos amb frases curtes.
Comprensibilitat: Cal oferir la major informació possible utilitzant poques paraules i cuidar la qualitat lingüística del que es diu. En molts mitjans professionals hi ha persones la labor de les quals és corregir els textos que es llegiran, a l'escola aquesta labor la pot realitzar la persona responsable del programa.
CORRECCIÓ: El missatge ha d'estar ben organitzat tant en la seva estructura com en el seu contingut. La certesa donarà credibilitat a qui està enfront del micròfon i al missatge que està donant. La seguretat s'aconsegueix fent aquest treball una vegada i una altra, com més es parla en radi, millor es transmet el missatge.
Qui llegeix ha de fer-ho bé. Cal aprendre a subratllar l'important de la frase. Convé assajar diverses vegades el text enfront del micròfon. Lectura silenciosa primer i en veu alta després.
Qui està parlant ha de marcar el ritme mentre transmet del missatge. Ha de jugar amb la veu, donant-li l'agilitat i velocitat necessàries. Realitzar una lectura dinàmica, parlant amb qui escolta com si ho tingués enfronti.
Cal parlar alt enfront del micròfon però sense cridar. Parlar tranquil·lament, donant-li temps a qui sent perquè entengui però sense avorrir-ho. Pronunciar amb claredat, anticipant el text i identificant paraules que poden ser difícils.
No és fàcil imaginar com seria una ràdio sense música, pot aparèixer com a part autònoma de la programació, però també relacionada amb la paraula i/o els sons. La música s'utilitza a vegades per a establir el ritme del discurs radiofònic i també pot subratllar, comentar o contraposar-se al missatge expressat amb les paraules.
En les primeres emissions de la ràdio la música s'utilitzava per a entretenir a les persones que les escoltaven. Amb els limitats mitjans tècnics que tenien les emissores de l'època, l'única possibilitat d'emetre música era portar els micròfons al lloc on s'emetia. Amb el pas del temps es van anar millorant aquestes instal·lacions i es van anar construint estudis més amplis, de manera que orquestres, grups de cambra, cors i altres agrupacions musicals anaven als estudis de radi per a tocar en directe.
No obstant això, els passos més significatius es van donar amb l'arribada del disc i, sobretot, quan, a mitjan segle XX, els magnetòfons van entrar a formar part dels equips de producció i realització de ràdio. Aquests invents van permetre la creació de més espais de la música, emissores especialitzades en música i peces musicals especialment pensades per a la ràdio.
Avui dia l'ús de la música és molt divers, depèn del programa que es vulgui fer, de les intencions de l'emissor i, sobretot, del context musical. El seu significat pot variar en funció de la seva relació amb la ràdio, la veu o els efectes sonors. La música que se sent en la ràdio, segons el moment en què aparegui pot complir diferents funcions:
Organitzadora: La música actua així quan s'utilitza per a organitzar i distribuir continguts i seccions. Aquesta funció és molt habitual en els informatius i es presenta en diferents trams de curta durada.
Programàtica: quan la música és l'objecte/contingut principal en el qual es construeix tota la programació d'una emissora, d'un programa o d'una secció. Aquesta funció pot donar-se en els programes específics dels diferents estils musicals, en l'emissió de temes musicals en altres programes o en la transmissió d'una actuació determinada.
Descriptiva: S'utilitza la música per a portar mentalment a la persona que escolta un lloc o espai determinat. Això ocorre perquè en escoltar una melodia el receptor l'associa automàticament a una referència determinada. Per exemple, relacionem la salsa amb Cuba, la sardana amb Catalunya, un vals Strauss amb Àustria o música de carrusel amb una festa.
Decorativa: S'utilitza per a encendre sensacions i emocions en el lloc on s'escolta. També s'utilitza com a eina de descripció dels invisibles per a representar els estats emocionals que provoca.
Hi ha molts llocs web en la xarxa on es pot sentir i descarregar música gratis. Sota la llicència de Creative Commons podem accedir a tot tipus de música. Aquests permeten la lliure difusió de la música, podràs escoltar legalment onze cançons caiguda. Tots ells accedeixen i permeten la difusió de música gratuïta. Alguns d'ells són:
Jamendo: Té una col·lecció de més de 500.000 cançons. Aquestes cançons han estat compartides per 40.000 artistes de 150 països. Permet escoltar i descarregar música gratis. Disposa d'un servei d'escolta de música per ràdio.
Souncloud: Algunes ràdios escolars la utilitzen per a penjar els àudios dels seus programes. Al mateix temps, artistes consagrats comparteixen les seves obres amb qui es connecta. Trobaràs música nova i col·leccions de cançons.
Pixabay: Més de 80 000 pistes de música compartides per la comunitat que usa la plataforma i disponibles per a la seva descàrrega gratuïta.
Produeixen en qui els sent la percepció de la imatge original. El predomini de la veu i la música en la ràdio emmascaren l'important paper dels efectes sonors en la producció radiofònica. Si són un obstacle per a la informació es tracten d'evitar ja que l'objectiu de la ràdio és transmetre amb claredat el missatge però l'efecte sonor pot ser en si mateix un document informatiu de la realitat.
Igual que ocorre amb la música, els efectes sonors poden complir una sèrie de funcions depenent del context en el qual s'integrin i de les intencions de l'emissor:
Descripció de l'entorn: L'efecte sonor es presenta com un suport que permet descriure un lloc o ambient. A més de situar a qui sent, l'efecte ajuda a augmentar la credibilitat del missatge. Un exemple seria posar de fons sons d'ones i grasnits de gavines mentre es parla de la mar.
Expressió d'emocions: Un efecte sonor que pot provocar sensacions i emocions en l'oient quan l'escolta. Tal seria el cas, per exemple, de l'efecte tro, que podria representar el moment culminant d'una discussió o simbolitzar l'empipament d'un personatge utilitzant un rugit de lleó.
Comptar una cosa: Hi ha efectes sonors que recorden una acció sense més components: obrir una porta, arrencar un cotxe o passos sobre la sorra. Aquests efectes compleixen la funció narrativa, ja que no és necessari que hi hagi cap altre element del llenguatge radiofònic que expliqui el que aquests sons representen.
En la ràdio existeix la possibilitat de treballar amb sons gravats directament del paisatge real de l'efecte que es vol descriure o amb sons produïts artificialment. Aquests sons artificials poden ser de producció pròpia o d'algun dels bancs de sons disponibles en internet. Aquí citarem alguns que permeten obtenir sons de manera gratuïta:
Banc d'imatges i sons del Ministeri d'Educació: Té com a objectiu posar a la disposició de la comunitat educativa recursos audiovisuals per al desenvolupament de continguts educatius. Els recursos que trobareu aquí estan vinculats a la llicència Creative Commons. També ofereix la possibilitat de compartir efectes sonors creats per les persones que ho consulten
Repositori sonor de la XTEC de Catalunya: Una elegant col·lecció de recursos sonors dividida en tres grups: Músiques classificades segons les emocions, altres àudios per a la ràdio i altres fonoteques del món.
Free Sound Effects: Es poden buscar, escoltar i descarregar efectes sonors gratis per a projectes multimèdia. Aquests efectes de so d'alta qualitat són utilitzats pels millors enginyers de so.
The Recordist: Té un petit banc d'efectes de ràdio. Encara que són gratuïts per a ús personal, sol·liciten una quantitat de diners per cadascun si és per a ús professional o comercial. És una mica més car que les opcions anteriors.
Pixabay: Més de 90.000 efectes de so compartits per la comunitat que usa la plataforma i disponibles per a la seva descàrrega gratuïta.
Té la capacitat d'expressar, comptar i descriure moltes coses. El silenci és un element més del missatge en l'expressió radiofònica, apareix quan no hi ha so, és a dir, quan no hi ha veu, música o efectes sonors. El veritable sentit del silenci només pot entendre's des de la relació d'aquesta falta de so amb els elements anteriors o posteriors. La inclusió del silenci en el missatge de ràdio és una opció que permet convertir-lo en expressió artística.
Podem utilitzar el silenci en moltes situacions, per exemple, per a imaginar l'estat emocional d'una persona que decideix deixar de participar en el diàleg o per a estimular la reflexió en l'audiència davant un tema controvertit.
A vegades, el silenci es pot construir amb l'ajuda d'un so, per exemple, representant un “minut de silenci” amb el so de les campanes.
Cadascú tindrà la seva tasca. En un programa de ràdio s'han de cobrir, entre altres, els següents llocs:
Técnic/a: és una tasca moltes vegades assumida pel professor/a, però els alumnes/as majors poden aprendre fàcilment i complir-la adequadament
Realitzador/a: Elabora el guió del programa de ràdio una vegada recopilats els temes i estableix el fil conductor de l'emissió.
Presentador/a: Ha de conèixer bé l'ordre de seqüències del programa, presentarà a els/as convidats/as i els temes que es tractaran.
Cronista: És qui busca informació per a preparar una crònica sobre un tema. Ha de coordinar-se amb qui presenta.
Reporter/a: Localitza informació sobre el col·legi, poble o barri per a emetre notícies.
Poden fer diferents treballs al llarg del curs o assignar responsabilitats en funció de l'edat i capacitats de l'alumnat. Així, cada alumne o alumna pot conèixer el treball que es realitza en totes les tasques al llarg de l'itinerari escolar.
L'adequat és deixar la major part de les tasques en mans de l'alumnat.