Abans del programa de ràdio

Convé que l'alumnat conegui diferents mitjans de comunicació i que aprenguin el tipus de llenguatge que s'utilitza en la ràdio. Abans de fer el programa de ràdio hauran de decidir què volen dir. Moltes vegades l'impuls inicial és la necessitat de comptar alguna cosa, a mesura que es va obtenint experiència, aquest "alguna cosa" anirà prenent estil. Es poden realitzar diferents tipus de programes de ràdio i per a això convé que l'alumnat tingui clares les característiques de cadascun d'ells. 

Conèixer els mitjans de comunicació

Antes de montar Abans de muntar una ràdio a l'escola, és important que l'alumnat sàpiga com funciona el procés de comunicació. Han de tenir clar com funcionen els diferents mitjans de comunicació. És molt important fer aquest acostament de manera pràctica per a entendre les característiques de cada mitjà per a trobar les claus pròpies de la ràdio: 

• Llegir periòdics, tant en paper com digitals, per a veure com es compten les notícies i com s'estructuren els textos informatius. 

• Fer el seguiment de programes de televisió (informatius, reportatges o entrevistes) per a trobar les claus del llenguatge audiovisual. 

• Escoltar diferents tipus de programes de ràdio, analitzant les característiques de cadascun: participació de convidats, entrevistes, intervenció telefònica de l'audiència, i tots els recursos que componen un programa de ràdio. 

La majoria de les emissores de ràdio es poden escoltar " la carta" És important reparar en el contingut, així com la forma en la qual parlen i s'expressen. Què fan per a cridar l'atenció de l'oient? Cal tenir també en compte altres components dels programes de ràdio: caretes d'entrada, publicitat, música i transicions...

Analitzar el llenguatge radiofònic

Els alumnes i alumnes han de saber que en la ràdio cal utilitzar el llenguatge oral i tenir en compte que el seu producte serà escoltat, no llegit. La persona que parla en radi ha d'utilitzar correctament el llenguatge oral tenint en compte les característiques bàsiques del periodisme radiofònic:

• Claredat: Es tracta que el missatge sigui accessible, si s'utilitzen codis que triguen molt a entendre els missatges, es corre el risc que s'interrompi la manera d'entendre els missatges.

• Precisió: Convé parlar de manera activa i en el present. En la ràdio són necessàries les formes que “intensifiquen” els relats. Les formes simples millor que les compostes, el present a la primera, l'oració activa a la passiva.

• Comprensibilitat: S'ha d'oferir almenys la màxima informació possible. Cal cuidar molt bé la qualitat lingüística del locutor. En molts mitjans professionals hi ha correctors, en la ràdio escolar aquest treball el pot fer el responsable del programa.

• Brevetat: Les exigències del temps i la necessitat de facilitar la comprensió del missatge obliguen a construir textos per a la ràdio a través de períodes i frases curtes.

• Adequació: El missatge ha d'estar ben organitzat, tant en l'estructura com en el contingut. La certesa donarà credibilitat al missatge i a qui l'està transmetent. La millor manera d'aconseguir-ho és assajant el text abans de dir-ho davant el micròfon.

La persona que parla davant el micròfon ha de llegir bé. És ella mateixa qui ha de marcar el ritme al mateix temps que transmet el missatge. El locutor ha d'actuar amb la veu, donant-li la velocitat i la vitalitat necessàries. Es tracta de fer una lectura dinàmica parlant com si ho fes cara a cara amb l'oient.

Convé parlar en veu alta davant el micròfon però sense arribar a cridar. Parlar amb calma, donant temps al fet que ho entengui la persona que escolta, però sense arribar a avorrir-la. Per a això és convenient llegir prèviament el text identificant les paraules difícils.

Distingir gèneres radiofònics i tipus de programa 

Diu la professora Arantxa Gutierrez que el resultat de la producció radiofònica ha de ser un programa de ràdio. Els programes de ràdio no sorgeixen de forma aïllada, les persones que dirigeixen una ràdio tracten de crear una programació coherent. Si el paper de l'escola és desenvolupar la capacitat de l'alumnat per a enfrontar-se a situacions de la vida real, la Ràdio Escolar ha de ser una "ràdio real" a l'hora de decidir què fer.

Segons el locutor Joxe Juan Ugalde, tot es pot comptar per la ràdio. En un programa de ràdio hi ha dues posicions ben diferenciades: qui parla i qui escolta. Enmig de tots dos hi ha un tècnic. Qui parla ho fa per a qui escolta i si vol tenir la seva atenció constant, ha de fer una oferta que li agradi i desperti el seu interès. Qui està en el micròfon ha de viure la història que compte i fer-la-hi viure a qui li escolta.

Els gèneres radiofònics estan més o menys inventats: notícia, crònica, crítica, entrevista, reportatge, titular, directe, flaix, avanç, resum, anàlisi, última hora… Alguns d'aquests gèneres podrien ser utilitzats en la Ràdio Escolar. L'escola, no obstant això, té els seus propis gèneres i, en aquest sentit, pot ser de gran riquesa.

Hi ha programes de ràdio en els quals s'inclouen un o diversos gèneres, i altres en els quals el gènere i el tipus de programa es confonen, per exemple, en els programes de ràdio basats en entrevistes. Si a l'hora de decidir què fer la ràdio escolar cal tenir com a model la "ràdio real", hi ha programes de ràdio que són molt adequats per a utilitzar en ella, entre altres: