Per a començar cal decidir el que es vol fer en el programa de ràdio i després han d'enumerar-se les tasques a realitzar, repartir les responsabilitats entre els qui participen i establir els terminis perquè cadascú prepari la seva part. Hi ha tenir el treball organitzat perquè el programa surti bé.
Per a posar en marxa el projecte de ràdio del centre, és recomanable realitzar algunes activitats introductòries. D'aquesta manera, l'alumnat coneixerà els tipus de textos que s'utilitzaran durant l'emissió i es formarà en l'ús de cadascun abans de realitzar un programa de ràdio real. Heus aquí algunes idees:
Qüestionari: Cada alumne/a, basant-se en un tema après en classe, ha de crear un qüestionari i lliurar-lo a un altre/a. Aquest últim hauria de respondre al més aviat possible.
Argumentació: Partint d'un tema o situació prèviament proposat, cada alumne i alumna buscarà arguments a favor o en contra.
Debat: Poden ser de dos tipus: preparats o improvisats. Per a improvisar només fa falta un tema i una persona que moderi, una vegada que es decideix això es pot començar el debat. Per al debat preparat, es proposarà un tema de debat i es buscarà informació sobre ell per a poder debatre-ho.
Entrevista: Algú es converteix en expert en un tema que domina i la resta de l'alumnat li fan preguntes sobre aquest tema.
Una vegada realitzades aquestes seqüències, podran establir seqüències reals al llarg del programa de ràdio, com ara:
Notícies: es pot fer una seqüència d'informació narrada pels alumnes.
Entrevistes: Portem a una persona a l'escola per a entrevistar-la o fem l'entrevista fora i la gravem. L'entrevista és un treball interessant perquè permet treballar en grup i després fer un treball editorial per a explicar-la.
Reportatges: és un treball similar al de l'entrevista però el tema serà més ampli. Entrevistarem més d'una persona i també prendrem el so de l'entorn... És més complet que una entrevista, anem al fons del tema. Per descomptat, els reportatges es realitzaran fora.
Joxe Juan Ugalde diu que l'escola pot ser una gran font de contingut per a la ràdio: és un ambient viu i genera molts temes dels quals podem parlar. Però no hem d'oblidar que la ràdio és una eina per a difondre informació i entretenir a la gent, per això, al de decidir el contingut d'un programa de ràdio, hem de tenir en compte aquestes tres qüestions:
A QUI parlarem
Sens dubte, l'alumnat és el principal client de Ràdio Escolar i és a qui hem de dirigir-nos perquè és el principal destinatari del nostre missatge. També la gent del barri o poble apreciarà rebre informació des de dins l'escola, els agradarà saber què estan fent estudiants i docents. La ràdio pot ser un altaveu del que succeeix dins de l'escola.
En tot cas és cada escola qui decidirà a qui vol dirigir-se.
QUÉ li direm
Sempre alguna cosa que cridi l'atenció de l'oient. Estudiants i docents han de decidir temes i formats de la Ràdio Escolar: notícies, entrevistes, revistes, reportatges, música, versos, acudits, cançons en viu, concursos. La ràdio ha de cobrar vida fent que l'alumnat se senti com un veritable periodista. Per a això, el docent també ha de creure en el projecte. Cal posar algunes coses interessants en l'aire si volem l'atenció de l'oient.
Cal donar-li curs a la creativitat. Tot es pot aconseguir si el que fem en la ràdio és fresc, amè i creïble.
COM li ho direm
Complint les característiques bàsiques del llenguatge radiofònic:
El missatge ha de ser directe, curt, concís i clar: frases curtes, màxima informació amb les menys paraules. possibles
Utilitzant llenguatge de qualitat; que el que diem sigui comprensible i es digui de manera correcta.
El que s'entén no sempre és correcte, però el que és correcte no sempre és comprensible.
Una bona opció seria fer que cada programa tracti un tema. D'aquesta manera es pot transmetre la informació, aprofundir en el tema triat i complementar-lo amb entrevistes, reportatges, debats o qualsevol altre recurs que pugui ser d'interès per a l'alumnat. Per exemple, es pot fer la ressenya d'una pel·lícula en particular, un programa sobre el tractament de les escombraries, una sessió de música centrada en el rap o un informatiu amb notícies de l'escola. Això facilitarà l'estructuració del contingut.
També es pot utilitzar la ràdio per a treballar temes de qualsevol àrea de coneixement, repassar l'après, consolidar-ho i aprofundir en diferents aspectes d'un tema. Es pot fer un programa cultural sobre la II Guerra Mundial, un espai de microcontes per a llegir i escriure, un programa de notícies en anglès, un concurs de ràdio amb preguntes de geografia...
Les normes lingüístiques són les mateixes per a la ràdio, la premsa i la televisió, però cada mitjà té al seu torn les seves pròpies "regles". En el cas de la ràdio escrivim “textos sonors”, això és, textos que seran llegits en veu alta. Per tant, en escriure'ls, cal tenir en compte que són textos que algú escoltarà i que aquesta persona no ho podrà rellegir ni tornar a escoltar-ho.
Quan es llegeix un text i hi ha alguna expressió o paraula que no s'entén, es pot tornar al principi i rellegir-lo. Això no es pot fer en la ràdio, les persones que escolten han d'entendre el que es diu a la primera ja que no tenen la possibilitat de tornar a escoltar-ho. Això obliga a seguir algunes pautes en escriure el guió:
Escriure com es parla: Per a ser més exactes cal escriure “gairebé com es parla” i usant llenguatge adequat. Les persones que parlant per ràdio es dirigeixen als seus oients solen ser millors que les que semblen estar llegint en veu alta.
Escriure oracions curtes: És millor escriure dues oracions simples que una oració llarga i complexa. Les persones que escolten han de recordar fins al final de l'oració el que es va dir al començament per a poder entendre-la.
No usar paraules llargues si es poden dir el mateix amb altres més curtes. És interessant aprendre noves paraules i ampliar vocabulari però en aquest cas, és més clar per a l'audiència usar paraules simples i deixar les més difícils per a fer una presentació escrita.
Llegir el text en veu alta abans del programa. D'aquesta manera, es poden localitzar dificultats que potser no es noten quan llegeix en baix: oracions massa llargues o paraules difícils de pronunciar.
Ressaltar el més important del guió. En cada oració escrita, hi haurà algunes paraules que han de ressaltar-se per a dir-les més alt o amb més vigor. També hi ha altres instruccions que convé apuntar en el guió per exemple les pauses per a donar significat al text o per a respirar.
Sigui com sigui, el guió ha de ser una eina útil per a fer un programa de ràdio, per la qual cosa totes les persones que l'utilitzen han d'entendre-ho bé.
Es tracta d'un esquema general i encara que tindrem la possibilitat d'introduir canvis en el futur, el farem amb la intenció que el que fem sigui útil. En la mateixa pauta diferenciarem la part literària escrita en minúscules i la part tècnica escrita en majúscules. En la ràdio se solen utilitzar dos tipus de pautes:
Pauta fixa: S'utilitza la mateixa pauta en tots els programes de ràdio. La pauta de cada dia es construeix sobre el model de l'anterior. Els canvis estan previstos i cada dia els continguts són diferents però l'organització no canvia. S'utilitza habitualment en informatius.
Pauta oberta: adaptada als continguts de cada dia. Té avantatges a l'hora d'adaptar el programa a l'actualitat. Les pautes obertes s'utilitzen sovint en magazins.
Aquest tipus de guió pren el nom del terme teatral italià Scaletta. Així com la Pauta correspon al programa de ràdio en general, la escaleta correspon a un programa concret, per tant ha de ser bastant més precisa. De fet, en la pauta apareixen els components que configuren l'estructura del programa de ràdio i en la escaleta les seqüències que apareixeran en un dia concret.
La escaleta mostra les seqüències del programa radiofònic, mesures en segons i minuts i ordenades cronològicament. Encara que es tracta d'un guió molt simplificat, perquè sigui pràctic s'inclouen els continguts desenvolupats en el guió. Per això, és habitual substituir-ho per un guió complet en alguns programes de ràdio diaris.
A diferència del que ocorre en la Pauta, en la *Escaleta, a més de diferenciar entre el literari i el tècnic, les indicacions tècniques són molt concretes.
El guió literari és un guió que només explica la part argumental o literària del programa de ràdio, sense explicacions tècniques. A més dels textos complets que cada locutor o personatge necessita llegir o dir, s'inclouen els plans i alguns recursos sonors que intervenen.
Quan afegim explicacions tècniques al guió literari tenim un guió tècnic o complet. El guió tècnic ha de contenir tots els detalls, els mitjans tècnics que participaran i el moment i ordre d'aparició. Per això a vegades es diu guió complet.
En el guió tècnic s'afegeixen dades precises relatives a les indicacions generals exposades en el literari: una font d'un turisme, un autor, on començar i fins a on, plans, durada…
Cal diferenciar bé les explicacions literàries -text a llegir o dir- de les notes tècniques -les relacionades amb el control-. Les primeres, en lletra normal, i les de control, en majúscules.