En aquest apartat parlarem sobre quin i com és el xoc cultural que té una persona que ha hagut de deixar el seu país.
En un món tan globalitzat com en el que vivim és impossible no parlar diversitat cultural. Encara que cada territori té la seva pròpia cultura, no ens podem oblidar que aquestes s'han anat convergint o adoptant característiques que en un passat no tenien. En un principi, la globalització s'entenia des d'un vessant merament econòmic. A causa de l'augment de l'intercanvi de béns, la facilitat que tenim de viatjar o els problemes polítics arreu de món, la globalització econòmica ha passat a modificar altres aspectes de la vida diària com la cultura, la medicina o altres àmbits.
Problemes relacionats amb la política, el medi ambient o l'escassedat econòmica fan que molta gent es trobi en les circumstàncies d'haver de marxar del territori del qual prové. Això implicarà una sèrie de problemes culturals per adaptar-se a les noves costums i maneres de fer de la nova societat.
Molts autors argumenten que la cultura no és innata, sinó que la vas aprenent a partir de les interaccions que tens amb la societat que t'envolta. Les normes socials determinaran el que està bé i el no, dividiran el que és acceptable i el que és inacceptable. La cultura es pot definir com "el què és intangible" que defineix a un grup, normalment estrany i diferent (Barrera 2013).
Tanmateix, el problema radica quant a una persona, que té unes normes socials (tant intrínseques com extrínseques) associades a alguna acció, es trasllada a una nova societat on aquestes els costums difereixen de les seves. En aquests casos els nouvinguts tenen dues opcions; o adaptar-se, renunciant les seves creences i ajustar les seves accions al que és correcte en aquella cultura, o seguir amb les mateixes tradicions.
Ambdues situacions tindran efectes negatius cap als nouvinguts; aquells individus que decideixin adaptar-se a les noves maneres de pensar seran vistos com a traïdors des dels respectius grups, ja que es pot entendre com que no valoren la seva pròpia cultura i prefereixen l'altre, mentre que els que refusin d'adaptar-se, serà desplaçat pels locals i vists com a inadaptats.
És quan un nombre important d'aquests migrants segueixen adoptant els costums de la seva cultura, que sorgeix el que anomenem diversitat cultural. Dues o més cultures han de conviure en un mateix espai geogràfic que és compartit per un gran nombre de persones, capaces de reconèixer-se i diferenciar-se entre elles (Significados.com, 2018).
És per això que la diversitat cultural reconeix i legitima aquelles diferències culturals que diversos grups d'humans poden tenir (significados.com, 2018). En les situacions d'acceptació, les cultures acaben adoptant expressions culturals d'altres societats, enriquint tant a la mateixa cultura com a l'enteniment de les altres.