Embedded Files
Si SEGA2, els Segadors, és l'himne de Catalunya amb què se senten identificats els catalanistes, l'himne de València és ha sigut per tradició l'himne dels blavers o, dit d'una altra manera, dels anticatalanistes.
L'himne del nacionalisme oposat és el mal. Per als blavers, la muixeranga representa el mal, mentre que per als valencianistes, l'himne de València és el mal, perquè conté el vers "per ofrenar noves glòries a Espanya".
El sentiment identitari valencià no pot prendre com a referent un himne la lletra del qual fa els valencians subsidiaris d'una altra identitat: l'espanyola.
Amb la resignificació de l'himne que fa Aina Palmer, i que ja hem explicat, l'himne de València pren un nou significat, amb la possibilitat de reapropiar-se pels valencianistes, tal com es van reapropiar de la paraula "valencianisme" per a les eleccions de 2015.
Les persones que senten seu un himne, el reben i el canten amb sentenciositat, amb gravetat; se'l prenen molt seriosament. No els agrada que es faça paròdia dels seus himnes. Exemple d'això són totes les paròdies que s'han fet de l'himne d'Espanya com la de "Franco, Franco, que tiene el culo blanco".
Però alerta, que aquesta cançó no està feta amb una intenció "esproncedista". Aquesta expressió prové del poema "Con diez cañones por banda", d'Espronceda, que diu que l'única pàtria que té és la llibertat, representada per la mar.
No és aquesta la nostra perspectiva. Només intentàvem portar al límit llenguatges i referents, però sí que prenem en consideració la importància de les identitats nacionals, en especial les dels pobles oprimits, que solen tindre llengües minoritzades.
Com a bonus track del disc Solatge, hi ha Terra Mítica, que és una versió electrònica de l'himne de valència. Aquest himne s'ha considerat espanyolista, i el valencianisme no se l'ha sentit seu. La lletra és de Maximilià Thous, un escriptor valencià de la Renaixença.
Thous va escriure una lletra costumista per a la música, que és de José Serrano. En la lletra original no de Thous, no hi havia cap referència a Espanya. Va ser el mateix Serrano qui va afegir el vers "Per ofrenar noves glòries a Espanya". Segons ell, mai havia compost cap himne sense la paraula "Espanya" i volia continuar mantenint-la.
L'himne s'ha convertit en un emblema de les falles més tradicionalistes i fins i tot de l'anticatalanisme. Aquesta versió d'Aina Palmer reivindica d'alguna manera la reapropiació de l'himne, amb una lletra que no ret glòries a Espanya, però mantenint-hi la bellesa de l'estructura i de la melodia.
Un dels motius compositius de l'himne de València és un himne medieval de la ciutat de València, que tenia el característic toc de trompeta que apareix en. "pas a este terròs que avança en marxa triomfal".
A la revista enderrock, ho han resumit de la següent manera.
El mode d'elaboració de la cançó ha seguit els següents passos:
Aina transcriu la partitura de banda de l'himne de València amb l'Arturia Microfreak (la part d'oboè primer).
Jordi subverteix la lletra de manera molt subtil.
Fes Bondat agafa les transcripcions d'Aina i construeix l'arranjament final, amb les instruccions que tinga una part techno i una reggeatonera, i que siga molt "patxanguera" i ballable en un casal faller.
Page updated
Google Sites
Report abuse