Embedded Files
Quan creem a partir del folklor en valencià, ens trobem amb el dilema de si perpetuar o ignorar els vestigis de sexisme, de racisme i d'homofòbia o bé marcar-los especialment per a subvertir-los. És una decisió que es pot prendre de manera conscient, com en el cas de les cançons de Solatge. El mal també és el folklore que conté discriminació.
Aixarquia és una cançó que es titula amb una denominació pseudoderivada de Xarq-Al-Andalus. Aixarquia, d'alguna manera, té relació amb la demarcació geogràfica que adoptaren les taifes musulmanes que habitaren les terres valencianes des del s. VIII fins al s. XIV. Xarq és est en àrab.
La lletra de la cançó té alguns elements que provenen de la parla en argot juvenil de l'àrab darija que es parla al Marroc.
[...] tots els draris se la xalen
mon habibi almutamid
i en la jam sona hamriya
i molt de tecno sarraí [...]
Per tant, "Aixarquia" agafa el motiu àrab de la cultura valenciana en diversos sentits, però el deconstrueix fins a reapropiar-se'l. Pel que fa a la música, la deconstrucció prové en gran part de la faena del productor de Tírig Blu Boi.
La deconstrucció en la lletra és obra de Jordi Palau. La trasposició en sintetitzadors i primera deconstrucció de Xavier el Coixo és obra d'Aina. Aixarquia inclou un sample del cantador de València Apa, extret d'un vídeo de Marc de compartir dona gustet ("Mohatros som mossàrabes, per bé per mal")
Mode d'elaboració:
Aina transcriu la partitura de banda de Xavier el Coixo amb el Microfreak (sintetitzador) i en el programa Logic.
Jordi escriu la lletra.
Aina i Jordi es graven les veus casolanes.
Amb eixos elements, Blu Boi amanix la producció final.
Tot seguit, mostrem el nom de la cançó en àrab. Ens vam documentar per a trobar-lo. Es tracta d'una reformulació del nom Sarq-al-Andalus, que és com es coneixien les taifes valencianes en temps de domini musulmà:
El mal en Aixarquia
La tradició cultural dels territoris en què es parla català es construeix sobre uns ciments cristians. Si escarvem i fem un forat molt fondo en eixe solatge cristià i concretament catòlic, arribem a un substrat d'arrel musulmana. Tanmateix, en l'inconscient cultural en català, el que hi ha és la cosmogonia i la manera de pensar del catolicisme.
Es podria considerar que en les zones catalanoparlants de més al nord, com Girona o el Rosselló, la influència del substrat àrab és insignificant en el folklore, però és impossible no tindre'l en consideració si pensem en els folklores balear, valencià i tortosí.
Per a compondre Aixarquia, hem partit de la partitura per a banda de Xavier el Coixo, una marxa mora tradicional valenciana, que té versió per a banda i versió per a colla de dolçainers. Aina la coneixia perquè, quan era dolçainera en la colla de dolçainers i tabaleters de Borriana, la tocaven.
Tanmateix, la partitura per a banda utilitzada prové d'Alacant i és molt probable que l'hagen feta servir per a ser interpretada en festes de Moros i Cristians, en comparses mores.
No podem negar el racisme històric en el folklore valencià. La mateixa festa de Moros i Cristians celebra una massacre. Un altre exemple que coneixem és el de la cançó de Sant Nicolau, que es canta a Borriana, i que diu:
[...] tris-tras, llonganissa menjaràs
tris-tras, amb l'espasa moriràs [...]
Aquesta cançoneta es canta en algunes escoles de Borriana per a Sant Nicolau. A més, en aquesta festa, les xiquetes es fan un llacet amb paper d'estrassa per al cap i els xiquets, una espasa de fusta. Almenys ho feien així als anys 90. Esperem que hagen evolucionat.
Page updated
Google Sites
Report abuse