El videoclip de mareta, idea creativa de Jordi Palau, reforça la idea d'obsessió, d'ansietat, de malaltia mental, de consum de substàncies, de complexes amb el cos i de problemes d'identitat que pateixen molts adolescents, en eixe moment tan complicat de viure que és fer-se gran i haver de posicionar-se en el món amb una identitat pròpia, diferenciada però alhora sentint que pertanys a un col·lectiu.
El videoclip està gravat al port de Borriana, amb l'ajuda de la fotògrafa i camerawoman Tere Torres i de la ballarina Nalia Palmero, entre d'altres amigues que hi col·laboraren.
Procés de creació:
Aina adopta d'Anticiclón la idea de fer una versió de la cançó de bressol "Mareta". Podríem dir que li furta la idea, però com que és bon amic, ell ni s'enfada.
La subversió de la lletra és obra d'Aina i plasma moment d'ansietat durant el confinament.
La base de la producció està feta per Aina amb el GarageBand, així com les guitarres i l'arpegi de violí.
La gravació definitiva de les veus, de la guitarra i del violí es feren a DeMarjal, així com la mescla i el màster.
La idea de l'ambulància final en fade-out és de Jordi.
El videoclip és dirigit i idea creativa de Jodi. Aina en fa la producció.
Mareta és una de les dues cançons del disc d'Aina Palmer Fallanca (2021) que anticipa el diàleg amb el folklore valencià que serà el nucli central del següent disc, de Solatge (2022).
Es tracta d'una versió de la cançó popular de bressol valenciana Mareta, passada pel sentiment de claustrofòbia i d'ansietat del primer confinament per la covid-19, durant la primavera de 2020.
Les malalties mentals representen el mal, són un fet molt generalitzat en la societat però que alhora s'oculta. La sanitat pública no cobreix a penes els serveis necessaris per a tractar les malalties mentals.
Les malalties mentals són un mal molt estés en la societat actual, amb la sobreexposició als mitjans i a les xarxes socials i la infelicitat permanent que plantegen la societat de consum i la precarietat laboral.
Mareta es connecta amb Matildeta perquè ambdues són cançons de bresssol relacionades amb malalties mentals. Ansietat, tendències suïcides, t’estimo molt!ps de pandèmia i la mare com a recer contra el mal, amb qui molts ens refugiem quan estem desesperats.
Diuen que molta gent, quan es mor, les últimes paraules que dius són "mamà, mamà". A altra gent, quan comença a tenir demència o Alzheimer, li retornen les evocacions d'infantesa i es retroba amb sa mare en al·lucinacions.