La Pastora aka Florencio és una cançó amb trets narratius que parla d'un personatge històric dels ports, concretament de Vallibona: Florencio Pla Meseguer.
Florencio va nàixer a Vallibona i el van registrar com a dona, tot i que era intersexual. A mesura que va anar creixent, es va desenvolupar amb trets més prototípics masculins que femenins i ell s'hi sentia home.
Va treballar de pastor i cuidant xiquets. Finalment, se'n va anar amb els maquis que vivien per aquelles muntanyes, que foren els primers a considerar-lo home i a vestir-lo d'home. El batejaren com a Florencio (Calvo 2009).
Però els maquis dels Ports varen cometre alguns atracaments violents en masos i Florencio hi va estar considerat també implicat. Per això va haver de fugir del poble. Va arribar fins a Andorra i després va estar empresonat a València. Hi ha un capítol del programa Dossiers de Canal 9 que en conta la història.
Mode d'elaboració:
Per a documentar-se sobre la cançó, a banda de lectures i de revisió de l'arxiu audiovisual públic, Jordi i Aina varen anar a Vallibona l'estiu de 2021 per aparlar amb gent del poble que poguera donar-los informació sobre Florencio per a incloure en la lletra i en la producció de la cançó. De fet, en la cançó hi ha un tall de veu d'un home del poble que canta una tonada popular local sobre el barranc de. Vallibona. Estem intentant aconseguir el nom d'aquell home per a posar-lo en crèdits però per ara no ho hem aconseguit.
La melodia i la preproducció de la cançó és d'Aina.
La lletra és a mitges entre Jordi i Aina.
La producció és de Blu Boi.
Quant a les referències al mal en aquesta cançó, hi trobem:
El monstre com el mal en el folklore, ja que es va formar tota una llegenda sobre la Pastora com a personatge que espantava els xiquets dels Ports.
La marginació social del diferent com a agressió activa o passiva. L'assetjament existeix des de ben antic en el nostre folklore, els personatges dels marges, que no encaixaven en la cosmogonia del patriarcat, han estat històricament maltractats: bruixes, homosexuals, malalts, bojos, intersexuals, amb fenotips exògens...
L'assejament al diferent és un dels codis de comportament del gregarisme. Assejar els marginat social ha funcionat com a manera de sentir-se inclòs en un grup. En premsa, s'ha arribat a anomenar la pastora "el maqui hermafrodita".