Embedded Files
Es diu que, parlant valencià, Sant Vicent es feia entendre per tota Europa. Alguns estudiosos diuen que això era possible per dos motius.
a) Perquè al s. XV les llengues romàniques encara s'assemblaven més entre elles, i el llatí , la llengua dels sermons, les unia totes.
b) Perquè Sant Vicent muntava una performance espectacular en les seues visites, tot acompanyat d'un sèquit de persones mig esgarrades i histriòniques, semblants a zombies, que recreaven la desesperació apocalíptica.
Sant Vicent Ferrer fou un personatge històric molt influent en les conxorxes monàrquiques de la Corona d'Aragó, però alhora era un personatge molt popular, que predicava en valencià enmig de les ciutats i feia arribar el seu missatge apocalíptic i moralista com si fora un gran influenciador de masses dels d'ara.
És possible que per això este peculiar frare dominicà ha quedat com un personatge dels més coneguts del folklore dels territoris de parla catalana. Les seues llegendes, reals o de ficció, encara es recorden a hores d'ara a València, a Morella, Canals i a molts altres pobles, tant valencians com balears (Valriu i Vibot, 2010).
Alguns consideraran quasi una blasfèmia este collage de versos de Sant Vicent agafats per a dir que el món d'ara se n'està anant en orri, i acabar amb una mena de música sabrosona i uns versos en castellà amb accent llatinoamericanitzat que diuen així:
Ciborg tira'm un bitcoin
I que no me caiga de canto
Ai ciborg de to lo món,
Misericordiós i sant
Ciberfolk apocalíptico
Se viene el averno A.I.
Esto està caliente, helmano
Malismo del bueno pa tu piel con microxips!
Pensar que el reggaeton és el mal, una música de mala qualitat, inferior o poc digna és racista i eurocèntric.
"Cataclisme" és una cançó que ha estat creada mitjançant samples xopejats del Misteri d'Elx. El text és tot (excepte dos versos) extret del Sermó XI de Sant Vicent Ferrer, dedicat a l'apocalipsi, de la versió d'Escartí (2013) publicada per Alfons el Magnànim.
Les pandèmies i la fi del món són indubtablement el mal. Això quadra amb la tradició bíblica, com també la crítica a les riqueses materials ostentoses, que també coincidiria amb la crítica anticapitalista.
És curiós com el collage de versos vicentins sobre l'apocalipsi adquireix un significat total en el context actual. Els dos versos que no estan extrets del Sermó de Sant Vicent, un sermó del s. XV, són els següents:
[I quants cavallers porten cuirassa tot l'estiu]
E no porien posar-se un miniplug anal
De suave silicona con brillante per salvar sa ànima? (Eh?!)
[A les calderes!]
Els joguets sexuals, per a la tradició cristiana, sens dubte són el mal, i per a l'heteropatriarcat també, sobretot si els fa servir un home amb ell mateix.
Ja que Sant Vicent Ferrer era un frare dominicà, parlarem del mal segons els filòsofs del cristianisme. Els filòsofs religiosos medievals, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Ramon Llull o Ibn Tufayl, reflexionaren sobre el mal des del punt de vista metafísic.
Com és possible que, si Déu existeix, deixe que hi haja patiment en el món? Aquesta és una pregunta a la qual ha hagut de respondre l'Església, i també les institucions oficials d'altres religions, perquè en realitat és difícil d'explicar.
Leibniz va desenvolupar molt la teodicea a començament del s. XVIII, que és la disciplina que es dedica a intentar explicar com és possible que, si Déu existeix, existesca també el mal.
Segons Leibnitz, existim en "el milllor dels mons possibles" (xxxxx), que cal l'existència d'una relativa dosi de mal perquè el món existesca i es regule.
La cançó ha estat composta de la següent manera:
Aina es llig el llibre Sermons. Sant Vicent Ferrer (2013) d'Alfons el Magnànim, edició d'Escartí i selecciona alguns versos clau del sermó sobre l'apocalipsi que poden tenir un sentit acrònic, en el context mundial actual.
Sobre aquesta primera tria, Jordi fa una selecció més acurada atenent a la mètrica de la cançó.
Utilitzant la tècnica collage amb el Logic, Jordi deconstrueix un fragment del Misteri d'Elx (xxxxx) a base de xops, tècnica també utilitzada en Chimo Bravo.
A partir d'ahí, Erebo acaba de fer la producció en diàleg constant amb Jordi i amb Aina.
Finalment, es graven les veus.
La part de "Sant Vicent el del ditet" va aparèixer prèviament al procés de collage i d'escriptura de la lletra de manera inconscient en un passeig; té un toc humorístic que lleva ferro al to apocalíptic i declamat del gruix de la cançó, que quasi sembla spoken poetry.
Page updated
Google Sites
Report abuse