El títol de la cançó és la mescla entre Chimo Bayo (DJ valencià de la ruta del Bakalao) i Nino Bravo (popular cantant valencià en castellà dels anys del guateque). El substrat castellà en el folklore valencià causa rebuig als valencianistes puristes, però Aina Palmer en Solatge força les costures i provoca.
Chimo Bravo s'ha compost de la següent manera:
Jordi Palau escriu la lletra i la grava en nota d'àudio.
Jordi fa xops de la Cançó de Nino Bravo. Així construeix una base de la producció amb tècnica collage, tal com també s'ha fet en Cataclisme.
Es graven les veus de Jordi i d'Aina casolanes i a DeMarjal (Xilxes).
La producció final està dirigida per Erebo.
Al final de la lletra apareix una referència a l'empresa valenciana d'electrodomèstics CECOTEC. Les empreses i les marques també pertanyen al folklore o ho faran en el futur.
Chimo Bravo és trap, i la lletra és simple, un poc autobiogràfica i escrita en registe vulgar, com demana l'estil musical de la cançó. Des de l'heteropatriarcat valencianista, el trap, així com tota música d'arrel llatinoamericana, sol causar rebuig. No és això racista i eurocèntric? Com comentem en Cataclisme.