Fusilao, juntament amb Mareta, són les dues cançons del disc Fallanca (2021) que anticipen el diàleg amb el folklore en què se centrarà Solatge (2022).
Fusilao recupera un poema escrit per Vicent Moliner Nadal, últim alcalde republicà de Borriana, que va ser afusellat després de la guerra al cementeri de Castelló de la Plana.
Moliner va escriure el poema en qüestió en assabentar-se de la seua condemna a mort, en un estat de ràbia. i de tristesa molt profunds, des del mateix cementeri de Castelló de la Plana.
La composició va funcionar així:
Aina coneixia el poema "La torura de pensar" des de feia més de deu anys perquè al 2010 va dirigir un documental sobre la memòria històrica de Borriana basat en Vicent Moliner.
La melodia, que remet a una rumba, va estar treta per Aina a la guitarra l'estiu de 2020.
A la base de guitarra cantada, amb el Garage Band, Aina li afig hi-hats i un beat.
En la producció final, Jordi aporta la idea del solo de guitarra amb la melodia de la pel·lícula de La lengua de las mariposas. Entre Aina i Jordi decideixen posar al final el game over del Super Mario.
La gravació de les veus, mescla i màster finals són de DeMarjal (Xilxes).
La cançó, que és l'arranjament del poema "La tortura de pensar", s'anomena "Fusilao" i és una base electrònica que podríem considerar trap cantada per damunt amb una melodia que recorda a la d'una rumba.
Al final de tot, apareix el so del game over del Super Mario dels anys 90, tot fent una referència a la metàfora bèl·lica com un videojoc, amb què també juga el videolip. Novament, més que una vanalització, es busca la provocació i l'adopció de codis comunicatius més actuals perquè la reivindicació de la memòria històrica continue.
Novament, com en el cas dels himnes (SEGA2 i Terra Mítica), trobaríem el mal en les ideologies oposades, que pot arribar a l'extrem caïnista màxim d'una guerra civil, com la que va patir Espanya del 1936 al 1939.
El feixisme és el mal, i per als feixismes, per a l'extrema dreta, el comunisme, el socialisme i l'anarquisme també ho són.
En la tradició, en el folklore, també es recull el trauma sociohistòric. La guerra civil s'hi troba, i aquest poema forma part d'aquell gran trauma sobre el qual la societat espanyola no ha fet teràpia, sinó que ha agranat la merda davall de l'estora de la Transició (Monferrer 2014 xxxx). A més, els videojocs algun dia també formaran part del folklore, si no en formen ja.