Embedded Files
Elvira Cambrils
Elvira Cambrils
-- Un llibre d'Elvira Cambrils? Ja n'hem llegit un d'aquesta autora, no?
-- Tens raó, el març de l'any passat llegírem Aire. Recordeu què en comentàrem? Que era com una conversa de perruqueria amb reflexions profundes sobre els dilemes de la vida. Riguérem amb totes aquells dones plenes de vida i anhels i també ens capficàrem en la tristesa del temps i la felicitat.
-- I per què repetim ara?
-- Repetim? Penseu que és una repetició? Tornem a llegir la mateixa autora, però amb una novel·la ben diferent, Argila i calç. Ja sabeu que no hi ha llibres ni millors ni pitjors. O sí, cadascú fa les seues valoracions i li valen per a destriar. Argila i calç us agradarà.
-- Ummm! A tu per què t'agrada aquest llibre? Sempre ens preguntes, a nosaltres. Vinga, conta'ns-en algun detall.
-- No us n'esventraré el contingut. Ja sabeu que mai ho faig. Llegiu la contraportada i ja en tindreu un bocinet. Només us diré, com en un núvol de paraules, com en una boirina de lletres sentides, mots que evoquen un relació humana extraordinària ... o senzillament una trobada inesperada i admirable: joventut, vellesa, Fontilles, Salma, Amina, Blanca, Grècia, infibulació, Djibouti, la flaire d'Eugeni, escriure en singular, escriure cireres, Alexandria, Trípoli, la Vall, dir els vostres noms. Feu-vos-en una idea i assaboriu les paraules amb la destresa de la mà que les ha escrites, amb la calidesa del cor que les ha pensades.
Paraules avançades
Paraules avançades
El sol ix i es pon.
Les oracions se succeeixen amb les vigílies i les llargues caminades. Amina i Abdo es mantenen sempre en un segon terme.
Ell, pel seu caràcter entotsolat. Ella, perquè una xica entre la gossada té molt a perdre. No sap d’on trau la força, però cada vespre, després de la pregària, descarrega els blocs de sal de les albardes amb la mateixa competència que el fals germà per a carregar-los de nou abans de l’alba amb les ablucions de la primera oració, la Salat al-Fajr.
En el nom d’Al·là, el Compassiu, el Misericordiós.
Bismillah ir-Rahman ir-Rahim.
Els caravaners conten històries de les dones del desert, unes joves bellíssimes eixides de les fonts de llet i mel del paradís d’Al·là que elegeixen l’home més fort de la caravana per anticipar-li el cel en una nit. Ningú no les ha conegudes en tants anys d’anar i tornar amb la càrrega del llac Assal des de Djibouti a Eritrea o a Somàlia o a Etiòpia. I, tanmateix, no perden l’esperança que alguna nit se’ls apareguen. Amina no les ha vistes en la vigília de les nits, però, potser, se’ls apareixen en somnis. Els gemecs i els espasmes sota la futa ho testimonien. I ella es tapona les orelles amb el mocador roig.
(Argila i calç, pàg. 25)
Veus que conten
Veus que conten
Page updated
Google Sites
Report abuse