gener 2024

Una visió particular de la dependència de les persones grans pel fet que es fan grans, de la relacions afectives entre fills i pares, entre la persona dependent i la persona que apuntala, nit i dia, la independència remembrada. Una novel·la en el marc geogràfic d'Alacant, els carrers, les places i la mar, passejat i viscut per Vicent i Luz Marina, amb uns altres personatges que eixamplen el món hostil i dur de la vellesa que alhora esguita les febleses amb dosis de felicitat administrades amb bonhomia. 

"Luz Marina el va mirar commoguda. Va pensar en allò que li havia dit ell més d'una volta: que tant de bo que el cos li funcionara una miqueta millor i el cap una miqueta pitjor. Va pensar que potser la natura era sàvia perquè s'endia a poc a poc els pensaments dels vells; que potser era una defensa per no haver d'enfrontar-se als records i a la mort. Va mirar Vicent i el va veure sol i indefens; indefens davant els records; sol davant la mort. El va besar en la galta, es va alçar i va empényer la cadira de rodes. Fora lluïa ja el sol amable d'abril."

Joan-Lluís Moreno Congost ha creat un univers que combina les engrunes d'amor a la vora de les misèries humanes més inconfesables. Què és la vida sinó un camí ple de revoltes des d'on ataüllem petites i grans traïcions, infidelitats, sorpreses, il·lusions, esperances, complicitats, alegries i tristeses, rancúnies, suports fraternals, com si foren bocins de realitat que ens freguen de passada el cos i l'ànima i que ens fan assaborir allò millor de la vida i allò no tan bo, perquè és així com som i perquè és així com vivim.