Embedded Files
El 20 de novembre de 1490 es va imprimir per primera vegada Tirant lo Blanc, una obra escrita per Joanot Martorell trenta anys abans i que acabà —segons diuen les cròniques— Martí Joan de Galba. Dir unes paraules sobre Tirant lo Blanc, la novel·la que identifica el moment culminant de la literarura catalana en un segle XV valencià esplèndid, és arriscat i ben probablement serien poc originals.
Les persones que s'acosten a aquest llibre han de saber que en aquesta novel·la —embrió de la novel·la moderna— trobaran batalles on es maten i moren soldats de tot arreu, guerres en què no sempre guanyen els de sempre, amors impossibles, amors platònics, amors apassionats, adulteris, gels i rancúnies, escenes de llit de fer Pasqua abans de Rams. Veuran escenes on s'exerceix el poder dels reis i emperadors, dels capitans i generals, d'altres que reflecteixen les distraccions cortesanes i els tràfecs en els dormitoris entre donzelles i cavallers. Entendran que algunes batalles (tant les bèl·liques com les amoroses) només es poden guanyar amb l'enginy de qui les arma.
La Vida Reposada, Plaerdemavida, Diafebus, el negre Lauseta, Estefania, Hipòlit, el Gran Soldà, l'emperador i l'emperadriu i molts altres personatges secundaris acompanyen Tirant i Carmesina per tot d'escenaris als palaus o als camps de batalla, amb esguits d'humor, amor, morts, traïcions, pactes, diàlegs i descripcions que encisen, referències històriques ben documentades i llicències literàries molt ben trobades. I què em direu de fer un viatge per Anglaterra, França, l'Estret de Gibraltar, Sicília, Rodes, Tunícia, Grècia i Constantinoble? Això és bona part del centre del món occidental del moment. Més de mil pàgines en l'edició completa que consta de sis capítols, sis llibres en realitat, i que s'han difós en l'època actual en llibres més a l'abast, amb una selecció de capítols com ara l'edició que llegirem en el nostre club de lectura «Aigua en cocó».
Estic convençut que no us decebrà. En gaudirem bona cosa.
Un bocinet de l'estil de l'autor i de l'enginy en els afers amorosos: la declaració d'amor de Tirant a Carmesina
Un bocinet de l'estil de l'autor i de l'enginy en els afers amorosos: la declaració d'amor de Tirant a Carmesina
Capítol 127. Com la princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava
―Digau-me, Tirant ―dix la princesa―, sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que, si en cosa neguna vos hi poré ajudar, ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant se posà la mà en la mànega e tragué l’espill, e dix:
―Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercé.
La princesa pres prestament l’espill e ab cuitats passos se n’entrà dins la cambra, pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi véu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, edició d’Albert Hauf
Algunes referències
Page updated
Google Sites
Report abuse