El mes de setembre de 1982, per raons acadèmiques i altres motivacions personals, vaig demanar el trasllat d'expedient des de la UAB a la Universidad de Navarra, a Pamplona. És un centre acadèmic pretsigiós. Vaig aconseguir plaça per viure al Colegio Mayor Belagua, situat al Campus de la Universitat.
També conservo un molt bon record del que vaig aprendre en aquests tres anys, lluny de Catalunya, i amb gent d'arreu de la península i del món.
Els estudis eran molt més difícils (la convalidació del que havia fet a Barcelona, amb el pla d'estudis d'allà va ser feixuga) i hi havia molta competitivitat per les matrícules.
Per les meves condicions econòmiques i en funció de les qualificacions, vaig anar obtenint les beques estatals que podia.
En aquest periode també vaig fer les mílícies universitàries (el servei militar era obligatori aleshores): vaig estar 6 mesos a Saragossa, tres a Toledo (Acadèmia d'Infanteria) i tres mesos de pràctiques, com alferes, al Regiment 30 Flandes, a Vitòria (ara veig que el 1996 l'han dissolt). Sempre he dit que vaig notar la violència (no us podeu ni imaginar el nombre de funerals als quals vaig assistir), la tensió, i com vaig quedar convençut de quin és el camí: la pau, el diàleg i la llibertat. Em temo però que - pel que veig al meu voltant, aquí, a casa nostra - em moriré sense que moltes persones ho agin volgut entendre, perquè són fanàtics i tancats.
A la "mili" vaig fer tot el bé que vaig poder com oficial, vaig aprendre molt d'espavilar-me i em va semblar sempre una de les coses més estúpides i inútils que existeixen. Tot i així, sé que hi ha d'haver ciutadans que protegeixin els altres: ja ho deia fins i tot Plató.