Verbs (II)

Indicatiu o subjuntiu ?

Indicatiu o subjuntiu?

• En oracions compostes, hi ha una oració principal i una de subordinada. La subordinada depèn de l’oració principal. A l’oració principal, sempre usem l’indicatiu; en canvi, a la subordinada, podem usar l’indicatiu o el subjuntiu depenent del significat del verb principal:

• L’alternança entre indicatiu i subjuntiu depèn de la classe d’informació que proporcionem. Usem l’indicatiu quan declarem una informació, és a dir, quan expressem certesa.
  • En Pere té parella
  • Sé que en Pere té parella

• Dubto que en Pere tingui parella
• M’agrada que en Pere tingui parella

Influència, preferència i desig

• Usem el subjuntiu quan expressem que algú o alguna cosa influeix en una altra. La influencia pot ser directa (ordres) o indirecta (consells, desitjos i preferències):
  • Vull que arribis puntual (ordre)
  • T’aconsello que arribis puntual (consell)
  • Espero que t’agradi (desig)
  • M’estimo més que arribis puntual (preferència)

• Amb els verbs d’influència, podem fer oferiments a altres persones:
  • Vols que t’ajudi a fer els deures?
  • Vol que li reservi una taula?

• Cal que et matriculis al curs abans del dia 10
• Fa falta que portis el resguard de matrícula
• Usem tant de bo seguit del subjuntiu per expressar un desig:
  • Avui arriba el nou cap de l’empresa.
  • Tant de bo sigui algú ben format i bon treballador

• Tant de bo en Pere hagi trobat entrades per al concert
• Tant de bo en Pere trobés entrades per el concert
• Tant de bo en Pere hagués trobat entrades per el concert
• Amb expressions de desig, podem elidir el verb principal i només dir el que desitgem:
  • Que t’ho passis bé
  • Que vagi bé
  • Que aprofiti
  • Que et milloris

Infinitiu o subjuntiu?

• Fem servir el subjuntiu quan el subjecte de l’oració principal i el de la subordinada són diferents:
  • Vull que facis més exercici

• Jo et recomano fer més exercici = Jo et recomano que facis més exercici

Demanar permís

• Amb les expressions molestar, importar i fer res i la conjunció que a l’oració principal, podem fer peticions:
  • Us molesta que apugi una mica el volum de la radio?
  • Li fa res que apugi una mica el volum de la radio?
  • T’importa que apugi una mica el volum de la radio?

• Et molesta si apujo una mica el volum de la radio?
• Li fa res si apujo una mica el volum de la radio?
• T’importa si apujo una mica el volum de la radio?

Valoracions

• Usem el subjuntiu quan el parlant fa alguna valoració sobre algú o alguna cosa:
  • M’agrada que em toquis els cabells

• Fem valoracions amb els verb ser i estar seguit de un adjectiu o un nom i una forma del subjuntiu:

• Estic tip que els preus del lloguer augmentin tant
• És negatiu que els preus del lloguer augmentin tant
• És una pena que els preus del lloguer augmentin tant

Dubte, probabilitat i certesa

• Fem servir el subjuntiu a l’oració subordinada quan el verb de l’oració principal expressa dubte o probabilitat. Si el verb de l’oració principal expressa certesa fem servir l’indicatiu:
  • Dubto que en Joan parli malament de mi (Dubto que: subjuntiu)
  • És probable que en Joan parli malament de mi (probabilitat: subjuntiu)
  • Sé que en Joan parla malament de mi (certesa: indicatiu)
• També podem expressar dubte i probabilitat (amb el verb en subjuntiu a l’oració subordinada) i expressar certesa (amb el verb en indicatiu a l’oració subordinada) amb les estructures següents:

• Quan neguem les expressions de certesa, podem usar l’indicatiu o el subjuntiu a l’oració subordinada. Usem el subjuntiu quan expressen dubte:
  • No és veritat que el homes guanyin més que les dones

• Potser no dorm

Comunicació, pensament i percepció

• Quan comuniquem alguna cosa a algú de manera afirmativa, usem l’indicatiu a l’oració subordinada:
  • El cambrer explica als clients que les postres són casolanes

• Quan neguem un verb de comunicació, de pensament o de sentit a l’oració principal, podem fer servir l’indicatiu o el subjuntiu en la frase subordinada, però hi ha un canvi de significat. Usem el subjuntiu quan no ens comprometem amb la veracitat del que afirmem o pensem. En canvi, usem l’indicatiu quan afirmen alguna cosa peqè la sabem o algú l’ha declarat:
  • És bona la crema? No noto que sigui casolana. Diria que és comprada.
  • És bona la crema? No noto que és casolana. Diria que es comprada

L’indicatiu i el subjuntiu en les oracions relatives

• En les oracions relatives, amb que, qui, on, com, etc., podem usar el verb de l’oració subordinada en indicatiu o en subjuntiu.

Persones i coses: que

Persones i coses i situacions: el, la, els, les que

Persones: qui

Lloc i manera: on i com

L’indicatiu i el subjuntiu en les oracions adverbials

Oracions adverbials

• Quan volem donar informació de temps, lloc, finalitat, causa, etc., podem fer servir la oració adverbial:
  • Quan arriba la primavera, anem a la muntanya
  • Callo perquè estic molt nerviós

• Quan arriba la primavera, anem a la muntanya (indicatiu)
• Quan arribi la primavera, anirem a la muntanya (subjuntiu)

Oracions adverbials amb indicatiu

• Usem l’indicatiu per declarar una informació sobre la qual tenim evidència perquè forma part de la nostra experiència o ens l’han proporcionat. Usem l’indicatiu amb el nexes següents:

Oracions adverbial amb subjuntiu

• Usem el subjuntiu per donar una informació sobre la qual no tenim evidència perquè és hipotètica o encara no ha tingut lloc. Usem el subjuntiu amb el nexes següents:

• En Joan em va deixar el cotxe amb la condició de tornar-li abans de les 11 del vespre

Nexes de temps: indicatiu o subjuntiu

• Amb els nexes de temps següents podem utilitzar l’indicatiu o el subjuntiu. Utilitzem l’indicatiu per referir-nos a accions identificades de present o passat. Utilitzem el subjuntiu per expressar accions de futur o hipotètiques (condicions)

• Amb els nexes següents podem expressar diferents significats segons que usem el verb en indicatiu o en subjuntiu

Causa i finalitat

Concessió

Manera

Quantitat

1. Oposició i condició

El subjuntiu passat

Subjuntiu passat

• En el mode de subjuntiu només hi ha tres formes verbals de passat: imperfet, perfet i plusquamperfet. Per als usos de futur, fem servir les formes de present:
  • Ahir el meu tutor em va recomanar que estudiés (imperfet)
  • És bo que hagi estudiat aquesta setmana (perfet)
  • Tant de bo hagués estudiat més l’any passat (plusquamperfet)

Imperfet de subjuntiu

• Construïm les formes d’imperfet de subjuntiu afegim les terminacions següents a l’arrel del verb:

• Quan la forma de la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en -c, les formes de l’imperfet de subjuntiu es construeixen amb -gu-:

• Els verbs següents presenten irregularitat en l’arrel

• Usem l’imperfet de subjuntiu quan l’oració principal és en passat i expressa influència, preferencia, desig, dubte i valoracions:

• Si jo fos mestre, no toleraria certs comportaments dels infants

Plusquamperfet de subjuntiu

• Formem el plusquamperfet de subjuntiu amb l’imperfet de subjuntiu de l’auxiliar haver seguit del participi del verb que volem utilitzar:

• Usem el plusquamperfet del subjuntiu amb verbs d’influència, preferencia, desig, dubte i valoracions per referir-nos a una acció passada anterior a una altra del passat:
  • Els treballadors dubtaven que haguessin sentit una explosió abans de l’accident (l’acció de sentir una explosió és anterior a l’acció de dubtar)
  • Tant de bo haguessis vingut (però no vas venir)

• Si hagués estudiat anglès de jove, ara tindria una feina millor

Perfet de subjuntiu

• Formem el perfet de subjuntiu amb el present de subjuntiu de l’auxiliar haver seguit del participi del verb que volem fer servir:

• Usem el perfet de subjuntiu amb verb d’influència, preferència, desig, dubte i valoracions per expressar accions del passat que tenen una connexió amb el present:
  • Espero que t’hagi agradat
  • Dubtem que hagi estat una explosió
  • Ens agrada que hàgiu vingut a veure’ns

El subjuntiu passat. Usos

Concordança de temps

• Usem els temps verbals del subjuntiu en les oracions subordinades segons el temps de la frase principal. Quan l’oració principal és en present o perfet d’indicatiu, podem fer servir tots els temps:
  • Dubto que el tren arribi a l’hora Present
  • arribés a l’hora Imperfet
  • hagi arribat a l’hora Perfet
  • hagués arribat a l’hora Plusquamperfet

Verb principal: present i perfet d’indicatiu

• Quan el verb principal és en present o perfet d’indicatiu, en l’oració subordinada podem usar una forma de present, d’imperfet, de perfet o de plusquamperfet de subjuntiu. Cada forma verbal va associada amb una relació de temps entre el verb de l’oració principal i el de la subordinada (simultaneïtat, posterioritat o anterioritat):

Verb principal: passat perifràstic, imperfet i condicional

• Quan el verb principal és en passat perifràstic, imperfet o condicional, en l’oració subordinada podem utilitzar una forma d’imperfet o de plusquamperfet de subjuntiu. Cada forma de subjuntiu va associada amb una relació de temps entre el verb de l’oració principal i el de la subordinada (simultaneïtat, posterioritat o anterioritat)

Tant de bo

• Amb l’expressió tant de bo formulem desitjos des del present sobre accions del passat o del futur. Quan parlem de desitjos de futur, usem el present de subjuntiu:
  • Tant de bo la Fàtima guanyi la cursa

• Tant de bo la Fàtima guanyés la cursa
• Quan parlem de desitjos del passat, fem servir el perfet de subjuntiu si l’acció té alguna connexió amb el present (avui, aquest matí, aquesta setmana…) i no sabem si el desig s’ha complert o no:
  • Tant de bo la Fàtima hagi guanyat la cursa aquest matí.

• Tant de bo la Fàtima hagués guanyat la cursa ahir.
• Tant de bo la Fàtima hagués guanyat la cursa aquest matí

El subjuntiu passat en oracions relatives

• En oracions relatives en subjuntiu, usem el perfet de subjuntiu quan el verb principal és en present, futur o imperatiu i la acció subordinada és acabada i anterior a l’acció de la principal.

• En oracions relatives en subjuntiu, fem servir l’imperfet o el plusquamperfet de subjuntiu quan el verb principal és en passat perifràstic o imperfet. L’ús d’un temps verbal o l’altre en subjuntiu depèn de la relació temporal entre le dues oracions:

• En oracions relatives en subjuntiu, quan el verb principal és condicional o perfet, podem utilitzar tots els temps de subjuntiu. L’ús d’un temps o un altre depèn de la relació temporal entre les oracions i de la manera que veiem l’acció relativa (més o menys probable).

El subjuntiu passat en oracions adverbials

• En les oracions adverbials, quan el verb principal és en present, futur, perfet o imperatiu, fem servir el perfet subjuntiu per referir-nos a una acció anterior a l’oració adverbial.

• Temporals: abans que, quan, després que, així que …
  • Pots trucar-me quan hagis acabat de sopar?
  • Quan hagis pelat la fruita, tritura-la
• Manera: tal com, segons com, com i igual com…
  • Farem l’exercici tal com hagi dit el professor
• Condicionals: en cas que, sempre que, mentre…
  • En cas que hagi trobat un article més barat li tornarem el diners
• Finalitat: a fi que, per tal que, perquè, no fos cas que i no siga que.
  • Hem arribat una mica més tard per tal que hagis tingut prou temps de preparar-te
• Concessió: encara que, malgrat que, tot i que, per molt que i per més que
  • He tornat a veure aquesta pel·lícula, encara que ja l’hagi vista moltes vegades
• Exclusió: sense que
  • En Pau s’ha vestit sol sense que l’ hagi ajudat el seu pare,
• Quantitat: tant com
  • Has de menjar tant com t’hagi dit el metge.
• Quan el verb principal és en passat perifràstic, imperfet o condicional, fem servir l’imperfet o el plusquamperfet de subjuntiu en l’oració adverbial.

• En el cas que trobi algun defecte, li tornaríem els diners
• Podries trucar-me quan hagis acabat de sopar

L’imperatiu

Formes regulars

• Formem l’imperatiu a partir del present d’indicatiu i del present de subjuntiu:

• Per formar l’imperatiu, afegim les terminacions següents a l’arrel del verb:

• Els verbs que tenen -gu- al present de subjuntiu, també tenen -gu- a les formes de vostè, nosaltres i vostºes de l’imperatiu:

Formes irregulars

• Els verbs següents tenen totes les formes de l’imperatiu amb -gu-

• Altres verbs amb formes irregulars de l’imperatiu són:

• Té, això és per tu.

Imperatiu negatiu

• Quan donem una ordre negativa, usem les formes del present de subjuntiu amb qualsevol forma de negació (no, mai, tampoc…):

• Si vols fer-me un regal, compra’m una cosa útil, però no em compris colònia!

Usos

• Fem servir l’imperatiu per donar ordres i instruccions directament a una persona (tu, vostè) o a més d’una persona (nosaltres, vosaltres i vostès):
  • Respecteu el descans dels veïns
  • Si vol fer un batut de fruita bo i sa, trituri una pinya amb un iogurt i afegeixi-hi una mica de llet,
• Usem l’imperatiu per donar consells:
  • Mira, si tens problemes amb el teu cap, canvia de feina
• Fem servir l’imperatiu per donar permís:
  • Puc seure? Sí, segui, segui
• Utilitzem l’imperatiu per convidar
  • Quedeu-vos a sopar, que encarregarem pizzes
• Per als usos anteriors en forma negativa usem el present de subjuntiu:
  • Escriviu les respostes amb bolígraf. No escrigueu amb llapis ni tampoc feu servir corrector líquid.

Ser, estar i haver-hi

Usos del verb ser

• Usem el verb ser per definir, clasificar o identificar el subjecte:
  • L’astrometria és la ciència que estudia la posició i el moviment dels astres.
  • El litxi és una fruita exòtica
  • En Sergi Copes és el meu actor preferit
• Fem servir el verb ser per parlar de le característiques del subjecte que no canvien:
  • El pis d’en Toni és petit.
  • En Tomeu és simpàtic
• Utilitzem el verb ser per situar una persona o una cosa en un lloc:
  • Els nens són a la seva habitació
  • El cine Godard és a prop de casa meva

Usos del verb estar

• Usem el verb estar per parlar de les característiques del subjecte que canvien:
  • Uf, estic tip!
  • Es pis del costat està buit

• L’Arnau no surt a jugar amb el seus amics perquè està castigat
• La pel·lícula està a punt de començar
• En Joan està a l’atur.
• Aquesta suma està malament
• Utilitzem els verbs estar o estar-se amb persones o animals per expressar que passen una quantitat de temps en un lloc. Per referir-nos a quantitat de temps, fem servir expressions que indiquen durada:
  • Anem a Mallorca. Hi estarem una setmana!
  • El gat de la Montse s’està tot el dia al sofà

• En Miquel ja no viu al centre, ara s’està al carrer Joventut
• Els empresaris xinesos s’estan al l?hotel Majestuós.
• La Carme té una feina nova. Ara està en un supermercat.

Ser i estar amb característiques

• Amb alguns adjectius podem usar ser o estar. Amb el verb ser expressem una característica que no canvia. Amb el verb estar expressem un estat que pot canviar.
  • En Pau és molt tranquil. No perd mai els nervis.
  • En Pau té un examen molt difícil, pero està tranquil.
• Algunes característiques que expressen amb el verb ser son:
  • Característiques personal i maneres de ser: ser moreno/a, alt/a, bonic/a, egoista, intel·ligent, treballador/a, xerraire…
  • Ideologia i creences: ser conservador/a, liberal, budista, musulmà…
  • Material, forma i color: ser de plàstic, rodó/ ona, quadrat/ada, blau/blava, vermell / vermella
  • Origen: ser català/ana, francès/esa, nòrdic/a...
• Algunes característiques que expressen amb el verb estar son:
  • Característiques i estats que poden canviar: estar content /a, malalt /a, espantat/ada, estressat/ada, cansat/ada, buit/buida, ple / plena, tip /a, bé, malament...

Ser i estar amb llocs

• Quan situem una persona o una cosa en un lloc fem servir el verb ser. Quan expressem que una persona o un animal (i no una cosa) passen una quantitat de temps en un lloc, utilitzem el verb estar:
  • En Quim és ala biblioteca
  • Avui en Quim no té classe. Estará a la biblioteca tot el matí

Ser i haver-ni amb llocs

• Fem servir el verb haver-hi per parlar de la presència o existència de coses i persones en un lloc:
  • Perdoni, hi ha algun supermercat a prop?
  • No, però hi ha una botiga de queviures a la cantonada

• Hi ha una botiga de queviures a la cantonada
• A la cantonada hi ha una botiga de queviures
• Fem servir el verb ser per situar coses i persones identificades en un lloc. Primer, mencionem la persona o l’objecte, i després els situem en un lloc:
  • Les claus són a la tauleta de nit

• A la dreta es / està hi ha la nevera

Les perífrasis verbals

• Les perífrasis verbals són construccions formades per un verb conjugat en present, passat o futur i una forma no personal (infinitiu o gerundi)
  • Què hem de fer? Què havíem de fer ? Què haurem de fer?
  • Mentre tu vas fent el sopar, jo paro la taula
• Amb les perífrasis verbals expressem una idea: repetició d’una acció, dubte, obligació, freqüencia, etc:
  • Acaba de telefonar l’Àngels
  • I que ha dit?
  • Que tornará a telefonar més tard

Perífrasis d’inici i d’acció immediata

• Usem les perífrasis començar a + infinitiu i posar-se a + infinitiu per expressar començament d’una acció:
  • La setmana que ve començo a fer règim
  • Quan sortíem del cine, es va posar a ploure
• Fem servir la perífrasis estar a punt de + infinitiu per expressar que una acción és imminent, però que encara no s’ha produït:
  • Està a punt de sortir l’últim llibre d’Eva Cops
• Utilitzem la perífrasis anar a + infinitiu en present per expressar la intenció de fer una acció en el mateix moment en què parlem i no posteriorment:
  • Fa temps que no sé res d’en Robert. Ara mateix vaig a telefonar-li

• Ara mateix t’anava a telefonar

Perífrasis de duració i repetició

• Usem les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi per expressar que una acció dura i, per tant, no ha finalitzat:
  • No podem sortir al carrer perquè continua plovent.
  • Anem a fer un cafè i després seguim parlant del tema
• Utilitzem la perífrasis anar + gerundi per expressar que una acció s’està desenvolupant
  • Sembla que l’atur va creixent
• Fem servir la perífrasis tornar a + infinitiu per expressar que una acció es repeteix:
  • Ha tornat a pujar l’IVA

Perífrasis de finalització

• Usem les perífrasis deixar de + infinitiu i parar de + infinitiu per expressar que una acció durativa o un hàbit ha finalitzat:
  • En Javi ha deixat de fumar
  • Ja podem sortir. Ha parat de ploure!
• Amb la perífrasis acabar de + infinitiu podem expressar diferents significats:
  • El final d’un process:
    • Ja he acabat de llegir el llibre!
  • En frases negatives, una acció que no s’ha fet del tot:
    • No acabo d’entendre el que dius.
  • Una acció que ha passat ara mateix:
    • Acaba d’arribar el paquet que esperaves.

Perífrasis de freqüència

• Utilitzem le perífrasis acostumar a + infinitiu i soler + infinitiu per expressar una acció habitual en present o passat:
  • Després de dinar, acostumo a dormir una estona
  • Quan érem joves, solíen sortir cada cap de setmana

Perífrasis d’obligació o de necessitat

• Usem la perífrasis haver de + infinitiu per expressar l’obligació o la necessitat de fer una acció:
  • Per empadronar-te has d’omplir aquest full

• Per tirar-se en paracaigudes, s’ha de ser valent
• Fem servir la perífrasi impersonal caldre + infinitiu per expressar que una acció és obligatòria de manera general, sense especificar qui l’ha de fer:
  • Per poder votar, cal tenir divuit anys

• Si voleu anar a l’Índia, cal que us vacuneu
• Quan expressem una prohibició, és a dir, una obligació negativa, fem servir no + poder + infinitiu:
  • Ho sento, aquí no pot aparcar

• Si vols aprendre un idioma, no has de tenir vergonya a l’hora de parlar

Perífrasis de probabilitat

• Usem la perífrasi deure + infinitiu per expressar que és molt probable que una acció passi o hagi passat, però sense referir-nos-hi amb un grau absolut de seguretat:
  • Què li passa a en Mateu ? Deu estar enamorat
  • Que li passa a en Mateu? Està enamorat

Perífrasis d’habilitat i de possibilitat

• Usem la perífrasi poder + infinitiu per expressar que un subjecte és capaç de fer una acció o està capacitat per fer-la:
  • Les panteres podem córrer a 120 km per hora
  • Els més grans de setze anys poden conduir una motocicleta

• Puc dormir amb tu aquesta nit?
• Usem la perífrasi saber + infinitiu per expressar que una persona o animal té el coneixement o l’habilitat de fer una cosa:
  • En Josep sap tocar la guitarra. No ho sabies?

Perífrasis de desig o de voluntat

• Fem servir les perífrasis voler + infinitiu i pensar + infinitiu per expressar el desig o la intenció de fer una acció:
  • Després del Batxillerat, què voleu estudiar?
  • El dia 1 de gener penso deixar de fumar

La perífrasi durativa estar + gerundi

• Usem la perífrasi estar + gerundi quan ens centrem en el desenvolupament d’una acció que dura. Podem utilitzar la perífrasi en tots els temps de present i futur de tots els verbs excepte ser i estar.

Present, imperfet i futur

• Amb la perífrasi estar + gerundi, destaquem el desenvolupament d’una acció que es pot produir en el moment en què parlem o durant un període llarg de temps:
  • Què fas? / Què estàs fent?
  • Estic estudiant
  • Com va la vida?
  • Bé, estic estudiant dret i m’agrada molt

• Estic arribant. Em podeu venir a buscar a l’estació.
• També podem usar la perífrasi estar+gerundi, en passat o futur:

Passat perifràstic i perfet

• Usem la perífrasi durativa en passat perifràstic per referir-nos al desenvolupament d’una acció que va acabar:

• Fem servir la perífrasi durativa en perfet per referir-nos al desenvolupament d’accions que poden haver acabat o no:

El discurs indirecte

• Quan ens referim a les paraules d’un mateix o altres persones, podem citar exactament què es va dir (discurs directe) o podem transmetre el contingut del missatge adaptat a la realitat del parlant (discurs indirecte):
  • Lluís, t’estimo
  • En Lluís em va confessar que m’estimava
• En el discurs indirecte, no repetim tota la informació, sinó que fem una interpretació o un resum del que considerem important:

• En el discurs indirecte, fem servir un verb de comunicació seguit de la conjunció que. La tria del verb de comunicació depèn de com el parlant interpreta el missatge original:
  • Lluc: “Fes- me cas, si tens diners, compra’t un cotxe nou”
    • En Lluc em va dir que em comprés un cotxe nou
    • En Lluc em va suggerir que em comprés un cotxe nou

Verbs de comunicació i pensament: aconsellar, afirmar, assegurar, comentar, contestar, demanar, declarar, explicar, jurar, preguntar, prometre...

Canvis de persona, de lloc i de temps

• Quan fem el discurs indirecte, adaptem una situació comunicativa del passat a una nova situació i, per això, hem de fer alguns canvis en relació amb les persones, el temps i les referències de lloc. Els canvis que fem en el discurs indirecte han de ser adequats al moment de la parla:
  • Nil: “M’agrada moltíssim la teva manera de vestir”
  • El Nil em va comentar que li encantava la meva manera de vestir
• L’adequació de les persones, el temps i el lloc en el discurs indirecte poden afectar els pronoms personals (forts o febles), els possessius, els demostratius i les referències de temps (avui, demà, l’endemà, fa + quantitat de temps, etc.)

• També hi ha canvis de persona en els possessius i els pronom febles:

• Ara està nevant molt!
• Qui està volant?
• No, he dit que ara està nevant molt!

Canvis de temps verbals

• Quan reproduïm un missatge dit en present o futur, canviem els temps verbals quan ens distanciem del contingut que reproduïm o volem transmetre la idea que són paraules d’una altra persona. Quan el missatge del discurs directe és actual, no canviem els temps verbals en el discurs indirecte:

Preguntes reproduïdes

• Quan reproduïm una pregunta, utilitzem els mateixos interrogatius que en la preguntes directes (què, quan, com, etc.):
  • “Com s’acaba la pel·lícula?”
  • M’ha demanat (que) com s’acabava la pel·lícula.
  • “Quin dia torneu?”
  • La Jessica ens ha preguntat (que) quin dia tornàvem

• “Quan fan vacances la Maria i el Josep?”
• M’ha pregunta (que) quan feien vacances la Maria i el Josep
• Quan fem una pregunta indirecta amb una frase sense el interrogatiu o amb conjunció que, usem la conjunció si:
  • “Demà hi haurà vaga d’autobusos?”
  • M’han preguntat (que) si demà hi haurà vaga d’autobusos
  • “Que vindràs al cine?”
  • En Joan m’ha demanat (que) si aniria al cine

Les frases condicionals

• Quan expressem que una acció depèn del compliment d’altra acció, fem servir una estructura condicional. Les frases condicionals tenen dues oracions: l’oració condicional introduïda amb la conjunció si i l’oració principal. L’oració principal sol fer referència a una conseqüència:
  • Si plou (oració condicional)
  • anirem a veure una pel·lícula (oració principal
• En l’oració condicional, podem usar l’indicatiu o el subjuntiu. Utilitzem l’indicatiu per a les condicions reals, i el subjuntiu, per a les poc probables (potencials) i les irreals:
  • Si comprem un cotxe ecològic, el Govern ens fa un descompte.
  • Si compréssim un cotxe ecològic, el Govern ens faria un descompte
  • Si haguéssim comprat un cotxe ecològic, el Govern ens hauria fet un descompte.

Condicions reals

• Quan expressem que és probable que la condició es compleix, fem servir l’indicatiu en l’oració condicional. En l’oració principal podem utilitzar el present, l’imperatiu o el futur:

• Usem els temps de passat en indicatiu en l’oració condicional per referir-nos a condicions reals del passat:
  • Si has anat a Anglaterra, coneixes l’humor anglès.
  • Si has anat a la Xina, segur que has visitat la Ciutat Prohibida
  • Quan era jove, si estudiava, treia bones notes

• En cas que necessitis consell, em pots trucar

Condicions potencials

• Quan expressem que és poc probable que una condició es compleixi, fem servir l’imperfet de subjuntiu en l’oració condicional i el condicional en la principal:

• Si fossis el president del teu país, tindries molts enemics
• Si fossis dona, també lluitaries pel teus drets
• Quan expressem que una conseqüència és real, però no estem segurs que la condició es compleixi, podem fer servir l’imperfet en l’oració condicional i el present, el futur o l’imperatiu en l’oració principal:

• En cas que necessitessis consell, em pots trucar

Condicions irreals

• Quan expressem que una condició del passat no s’ha complert, usem el plusquamperfet de subjuntiu en l’oració condicional:
  • Si haguessis menjar menys...
• En l’oració principal, podem fer servir el condicional o el condicional perfet. Utilitzem el condicional per parlar d’una conseqüència actual en el moment en què parlem. En canvi, usem el condicional perfet per referir-nos a una conseqüència passada:

Les frases impersonals

• Quan no volem especificar que fa l’acció d’un verb perquè ens interessa més destacar l’acció o el resultat i no tant que fa l’acció, fem servir una estructura impersonal:
  • En aquest restaurant es menja molt bé
  • En aquest restaurant fan amanides molt bones

Es impersonals

• Per expressar la impersonalitat, usem el pronom es i el verb en tercera persona del singular:
  • Es lloga pis

• Es donaran els resultats de les proves dilluns a les 18:00
• Es començaran a donar els resultats de les proves el dilluns a les 18:00 = Es començarà a donar els resultats de les proves dilluns a les 18:00
• Fem servir una estructura impersonal amb es quan no sabem qui és el subjecte, quan no ens interessa dir qui és quan fem una generalització o quan descrivim les parts d’un process (per exemple, en receptes de cuina)
  • A Noruega es llegeixen més diaris que a Catalunya
  • Per fer un sofregit, primer es posa oli a la paella i tot seguit es tritura el tomàquet i l’all. Quan l’oli és calent, es tira tot a la paella.

Formes impersonals

• Quan volem generalitzar, podem utilitzar les formes verbals d’ells, tu o nosaltres:
  • Obriran una nova cafeteria al costat de l’escola
  • Estic tip de la feina. Treballes tot el dia i al final et diuen que ets un mandrós
  • Tallem el bacallà a trossets i hi afegim la ceba i el tomàquet
• Per fer generalitzacions, també fer servir indefinits (un / una, algú, algunes persones, tothom, ningú) o noms col·lectius (l’alumnat, la gent, els nens i nenes, etc.)
  • Un treballa tot el dia i encara ha de sentir queixes de poca productivitat
  • Els caps de setmana la gent gasta més
  • Els nens i nenes han de dur l’esmorzar dins d’una carmanyola
• Finalment, també podem generalitzar utilitzant frases amb les expressions es veu que, es diu que o diuen que:
  • Es veu que demà inaugurem un nou parc al costat de l’escola

Frase passiva

• En un registre formal, usem les frases passives quan no volem dir qui ha portat a terme una acció perquè no ens interessa o perquè ja ho sabem pel context. En les frases passives, el complement directe (CD) de la frase activa esdevé el subjecte i fem servir el verb ser amb el participi del verb de la frase activa:

• Dos atracadors van ser arrestats ahir al vespre
• Dues atracadores van ser arrestades ahir al vespre
• Quan volem dir que ha fet l’acció en una frase passiva, usem per seguit del subjecte de la frase activa:

• En les frases passives, el verb es conjuga en el temps i mode de la frase activa:

• Quan no volem dir qui fa una acció, podem usar una frase passiva o una frase amb el pronom es:
  • La construcció de la Sagrada Familia va ser iniciada l’any 1882
  • La construcció de la Sagrada Familia es va iniciar l’any 1882