Adverbis i preposicions

Adverbis per referir-se al present, al passat i al futur

• Els adverbis són paraules invariables que usem per explicar on, quan, com o per què passa un fet o una acció. Els adverbis fan de complement circumstancial:
  • Els meus pares sempre estan discutint
  • En Pere viu aquí
  • Els teus fills es porten malament?

Les locucions adverbials són expressions invariables formades per més d’una paraula i tenen la mateixa funció que un adverbi

• Ara mateix estic treballant

• Podem situar els adverbis i les locucions adverbials en posicions diferents: al principi de la frase, al final de la frase, davant o darrere del verb:
  • Demà, els nens i jo farem un pastís de llimona
  • En aquesta casa hi ha formigues i escarabats pertot arreu
  • Els nostres avis sovint ens portaven d’excursió a la muntanya
  • Et trucaré després per anar a fer un cafè

Adverbis de temps relacionats amb ara

1. Utilitzem ara per referir-nos al moment en el que parlem. Usem abans per parlar d’un temps anterior al moment actual. Fem servir després per parlar d’un temps posterior al moment actual

• Abans no m’agradava la fruita, però ara m’agrada molt.
• Ara estic treballant i després aniré a comprar

1. Usem de moment per parlar d’una acció relacionada amb el moment actual, però amb un matís de provisionalitat:
   • De moment, la Marta s’encarrega d’agafar el telèfon i en Kevin, d’atendre els clients al despatx

c. Podem usar després i més tard amb el verb en present per parlar d’un futur immediat:

• Després et truco i quedem, d’acord?

• Més endavant planificarem les vacances

d. Quan parlem del passat, el present i el futur amb referència als dies, utilitzem els adverbis següents:

• Doctor, abans-d’ahir vaig tenir mal de cap, ahir també vaig tenir mal de cap, avui tinc mal de cap
• Ha de prendre aquestes pastilles avui i demà. Si demà passat continua tenint mal de cap, torni

Adverbis de temps relacionats amb el present, el passat i el futur

1. Usem alguns adverbis de temps per parlar d’un moment que situem en el present, el passat o el futur. En aquests casos, fem servir el verb en present, passat o futur depenent del moment en què situem l’acció:
   • Abans de l’examen la Susanna es posa molt nerviosa (present)
   • Bullirem les patates i tot seguit les posarem al forn (futur)
   • Estava dormint i llavors van trucar a la porta (passat)
2. Quan parlem del temps anterior o posterior en relació amb una acció, fem servir les estructures següents:

• Podràs venir abans?
• Els problemes han aparegut després

1. Quan parlem d’una acció que passa al mateix temps que una altra, usem mentrestant:
   • Tu para la taula i jo mentrestant estendré la roba
2. Quan volem expressar que una acció passa immediatament després d’una altra acció, utilitzem de seguida o tot seguit:
   • En Miguel va insultar el seu profesor, però de seguida es va disculpar
3. Fem servir llavors o aleshores per assenyalar el moment en què passa l’acció de la qual parlem:
   • Em llevo a les vuit del matí, em dutxo i llavors / aleshores preparo l’esmorzar

• En Mario estava dormint al sofà i de sobte van trucar a la porta

Adverbis amb quantitat de temps

1. Quan parlem de la quantitat de temps anterior o posterior a una acció, utilitzem les estructures següents:

• Abans de tres hores, ens heu d’entregar mig milió d’euros

• Hem anat a urgències i n’hem sortir tres hores més tard

• Hem anat a urgencias i n’hem sortit al cap de tres hores

1. Per marcar la durada d’una acció que té com a conseqüència una altra acció, usem després de / al cap de + infinitiu + quantitat de temps
   • Després de discutir durant tres hores, el congrés va aprovar la llei
2. Fem servir a partir de + punt temporal (avui, demà, el 2030…) quan parlem d’una acció que comença en el punt assenyalat i no precisem quan s’acabarà:
   • A partir d’avui està prohibit fumar als espais públics

Altres adverbis i expressions de temps

Fa + quantitat de temps

1. Quan ens referim al temps transcorregut entre una acció passada i el moment present, usem fa+ quantitat de temps:
   • Fa dos dies l’Antoni va netejar tota la casa = Fa dos dies que l'Antoni va netejar tota la casa.
2. Per expressar la durada d’una acció que s’inicia en el passat i continua fins al present, utilitzem fa + quantitat de temps + que i el verb en present o perfet:
   • Fa dos dies que l’Antoni neteja tota la casa = L’Antoni neteja tota la casa des de fa dos dies
3. Fem servir feia + quantitat de temps + que no quan expressem la quantitat de temps durant la qual no s’ha produït una acció que sí passa en el moment actual
   • Feia un mes que no m’afeitava la barba

Ja i encara

1. Fem servir ja per dir que una acció o fet que estava previst en el present, en el passat o en el futur s’ha produït:
   • Els convidat ja ha arribat

• L’acció ha començat: La Maria ja té parella
• L’acció no ha començat: La Maria encara no té parella

Aviat, d’hora i tard

1. Quan volem dir que una acció passa abans del que és habitual, fem servir aviat o d’hora:
   • Avui dinarem d’hora / aviat perquè haig d’anar al metge

• Avui dinarem tard perquè haig d’anar al metge
• Si volem dir que una acció passa a primera hora, usem d’hora / aviat: i si volem dir que té lloc a última hora, fem servir tard:
  • Tinc molta son, cada dia em llevo d’hora i vaig a dormir tard
• Fem servir aviat per dir que una acció passar en el futur pròxim:
  • Aviat els humans anirem de vacances a la Lluna

Adverbis i expressions de freqüència

Adverbis i locucions adverbials de freqüència

1. Quan volem parlar de freqüència d’una acció o un fet, usem els adverbis següents:
   • Sempre menjo formatge
   • Normalment menjo formatge
   • Sovint menjo formatge
   • De / a Vegades menjo formatge
   • De tant en tant menjo formatge
   • No menjo mai formatge

• Des que va tenir l’accident, l’Anton mai més ha tornat a agafar la bicicleta

Altres adverbis i expressions de freqüència

1. Usem cada davant d’una expressió de temps per parlar de la freqüència d’una acció:
   • Cada dia vaig al gimnàs.
   • Cada setmana vaig a classes d’italià.
2. Fem servir les expressions una, dues, tres… vegades / cops davant d’una expressió de temps per Parlar de la freqüència d’una acció en un període de temps concret:
   • Vaig al gimnàs tres vegades al dia
   • Vaig a Italia dos cops per setmana

També podem dir un cop a l'any, un cop el mes,...

1. A més normalment, hi ha altres adverbis de freqüència formats a partir d’un adjectiu i ment:

• Diàriament fem esport i mensualment fem una ruta amb bicicleta

Adverbis de lloc

Situacionals

1. Quan situem algú o alguna cosa indicant-ne la distància respecte al qui parla, usem lluny i a prop / a la vora:
   • El gat Felix és lluny
   • El gat Felix és a prop
2. Quan situem algú o alguna cosa en un lloc sense concretar-ne la ubicació exacta, fem servir allà / allí (lluny del qui parla) i aquí (a la vora del qui parla)
   • El gat Fèlix és allà
   • El gat Fèlix és aquí
3. Quan situem algú o alguna cosa en relació amb el eix vertical, utilitzem els adverbis següents:

• El gat Fèlix es al capdamunt / a dalt de tot de l’escala

1. Quan situem algú o alguna cosa en relació amb un eix horitzontal, fem servir els adverbis següents:

1. Quan situem algú o alguna cosa a l'interior o a l’exterior d’un espai usem (a) dins i (a) fora:
   • El gat Fèlix és (a) dins
   • El gat Fèlix és (a) fora
2. Quan situem algú o alguna cosa en una trajectòria fem servir els adverbis següents:

1. Quan parlem de la presència d’algú o alguna cosa en tot l’espai, utilitzem pertot, pertot arreu, o a tot arreu:
• En aquest carrer hi ha gats pertot arreu

• En aquest carrer no hi ha gats enlloc

Preposicions i situacionals

1. Amb les locucions adverbials a la dreta, a l’esquerra i al costat, fem servir la preposició a:
   • Tinc gats a la dreta, a l’esquerra i al costat

• El gat és davant d’ell

Direcció

1. Quan volem indicar la direcció de moviment d’un objecte o una persona usem els adverbis següents:

• El gat Fèlix salta cap amunt
• El gat Fèlix salta més amunt
• El gat Fèlix salta molt amunt
• El gat Fèlix salta massa amunt

Adverbis de manera

Adverbis acabats en -ment

1. Formem els adverbis de manera acabats en -ment amb la forma femenina singular dels adjectius:

• Com escrius a l’ordinador, ràpidament o lentament?

1. Alguns dels adverbis acabats en -ment són de temps, de seqüència, de quantitat, d’afirmació o de punt de vista:

1. En algunes ocasions, podem usar un adjectiu masculí en singular com adverbi de manera. Alguns d’aquest adjectius són: clar, alt, baix, fort, fluix i igual:
   • La professora de català parla clar
   • L’avió vola alt i l’avioneta vola baix
   • La teva mare sempre vesteix igual

Així

1. Fem servir així quan volem assenyalar una manera concreta de fer les coses:
   • Has d’escombrar així!

• La teva cosina és ben simpàtica
• Crideu ben fort per animar l’equip
• Voldria la carn ben feta

Bé, ben, malament, mal

1. Usem bé per expressar que una acció es fa de manera correcta:
   • J o ballo bé

• Ets un mal company

Locucions adverbials

1. Utilitzem les locucions adverbials següents per parlar de la manera com fem una acció. La majoria d’aquestes locucions comencen amb una preposició:
   • a coll (sobre les espatlles i part de l’esquena: En John porta el seu fill a coll quan no vol caminar
   • a corre-cuita (amb presses): No facis els deures a corre-cuita
   • a l’inrevés (en sentit oposat): T’has posat el jersei a l’inrevés
   • a les fosques (sense llum): Fa tres dies que estem a les fosques i hem d’usar espelmes.
   • a mitges (no del to): La Joana us ha explicat les coses a mitges
   • a poc a poc (lentament):La seva àvia no té dents i menja a poc a poc
   • a punt (preparat): Demà sortim de viatge. Està tot a punt?
   • corrents (ràpidament): Sempre surt del despatx corrents
   • d’amagat (de manera oculta): El seu fill pren drogues d’amagat
   • de cap a peus (totalment): El Xin-yi ha memoritzat el llibre de lectura de cap a peus
   • de cop i volta (per sorpresa): Érem a la platja prenent el sol i de cop i volta s’ha posat a ploure
   • de debò (de veritat): La Sílvia l’estima de debò
   • de franc (gratis): Avui anirem al cinema de franc
   • de mica en mica (progressivament): La Janet de mica en mica s’ha adaptat al barri
   • de nou (una altra vegada): Explica’m l’argument de la pel·lícula Fèlix , sisplau
   • de pressa (ràpidament): Esmorza de pressa, que fem tard
   • de veritat ( de manera sincera): De veritat, estic cansada de les teves bromes.
   • en silenci (sense soroll): A clase heu d’estar en silenci
   • en veu alta / baixa (alçant o abaixant la veu): En Quim sempre parla en veu alta.
   • en dejú (sense menjar ni beure): T’has de fer l’analitica en dejú
   • en guerra (lluitant amb armes): Les dues Corees es declaren en guerra
   • més aviat (aproximació): La teva cosina és més aviat rossa, oi?
   • per casualitat (de manera imprevista): Aquest matí m’he trobat el meu exmarit al mercat per casualitat
   • per força (contra voluntat): T’has de fer aquesta analitica per força
   • per sobre (superficialment): En Lluís s’ha mirat el projecte per sobre
   • tot d’una (de manera inesperada): Estava plovent i tot d’una ha sortit el sol

Adverbis d'afirmació, negació i dubte

Negació

1. Quan volem negar una acció o un estat afegim no a la frase afirmativa:
   • Tinc gana
   • No tinc gana
2. Col·loquem l’adverbi no davant del verb, i si usem el verb amb pronom febles, posem l’adverbi no davant dels pronoms febles:
   • El president de Catalunya no visitarà la catedral de Tarragona
   • Tens les factures preparades? En Joan no me les ha passades en net.
3. Quan fem servir mai, ningú, res, cap, gens, tampoc i enlloc darrere del verb, hem de col·locar l’adverbi no davant del verb. Quan aquestes paraules van davant del verb, l’adverbi no és opcional:
   • No ha trucat ningú = Ningú (no) ha trucat
   • La Joana no estudia mai a casa = La Joana mai (no) estudia a casa

Sí i no

1. Utilitzem sí i no per expressar acord o desacord amb una afirmació. Segons el tipus de resposta, fem servir només sí o no, hi afegim que o usem altres expressions:
   • Florentino, et ve de gust passar la resta de la teva vida amb mi?

1. Quan responem una pregunta negativa, fem servir no si volem confirmar la negació de la pregunta i usem sí per afirmar el contrari:
   • Avui no has comprat el diari?
   • No (no l’he comprat)
   • Sí (sí que l’he comprat)

També i tampoc

1. Quan volem expressar coincidència amb el que s’acaba de dir, usem també si la frase es afirmativa i tampoc si la frase es negativa:
   • Aquest any no anirem de vacances
   • Nosaltres tampoc hi anirem
   • Ens quedem a casa
   • Nosaltres també

Dubte

1. Quan volem expressar una idea o una acció de la qual no estem segurs, usem l’adverbi potser:
   • El president potser convocarà eleccions anticipades
2. Si estem una mica més segurs de la idea o l’acció de la qual parlem, fem servir els adverbis probablement, possiblement i segurament:
   • El president probablement /possiblement / segurament convocarà eleccions anticipades

Altres adverbis

Només i sobretot

1. Quan volem dir que un element exclou la resta de possibilitats usem l’adverbi només:
   • La meva neboda de vuit mesos només pren llet materna

• Sobretot no parlis amb desconeguts!

Quasi, gairebé i més aviat

• Quasi i gairebé són adverbis que indiquen aproximació:
  • Aquest matí quasi tinc un accident a l’autopista
  • He estat buscan aparcament durant gairebé una hora
  • La piscina és quasi buida
  • Quasi sempre sopo a les deu de la nit

Gairebé i gaire bé tenen significats diferents: El llibre età gairebé acabat. (no està completament acabat) i El llibre no està gaire bé (Està bastant malament).

• Usem més aviat per expressar que alguna cosa tendeix cap una característica o un fet:
  • L’última pel·lícula de la Isabel Coet és més aviat avorrida
  • El cactus és una planta que no cal regar gaire. Més aviat necessita poca aigua

Més aviat també és el contrari de més tard: Avui anirem a la platja més aviat.

Fins i tot, almenys i ni tan sols

1. Usem almenys per expressar que s’arriba al mínim del que esperem. Fem servir fins i tot / inclús per destacar que se supera el mínim del que desitgem. Utilitzem ni tan sols per indicar que no s’arriba al mínim esperat:

Les preposicions a, en i de

• Les preposicions són paraules invariables que serveixen per relacionar dos elements i per això no les usem mai soles:
  • Vol una bossa de plàstic o una bossa de paper?
  • Avui menjarem una truita a la francesa
  • Aquest problema no és fàcil de solucionar
  • No vull anar a la festa sense tu
  • Els resultats no arribaran fins demà
  • Vam parlar de si estava previst tancar l’empresa durant el mes d’agost
• Utilitzem les preposicions per introduir informació de temps, lloc, manera, instrument i companyia, entre d’altres:
  • En Joel treballa des de les vuit del matí fins a mitjanit
  • Arribarem a Mallorca en vaixell
  • En Jordi viu amb el seu gat
• De vegades, algunes paraules exigeixen una preposició específica. En aquest casos, les preposicions formen part d’un complement de règim verbal:
  • En aquesta empresa confiem en els nostres treballadors
  • Tenim confiança en els nostres treballadors
  • Estic preocupat per la salut de l’avi

a i en: lloc

1. Per parlar de la situació de persones o coses, usem a i en en els casos següents:

1. Per parlar del moviment cap a llocs, usem la preposició a:
   • Noms propis de lloc: La Mariana és trallada a Cadaqués
   • Llocs sense article: L’Eduard viatja a països molt llunyans
   • Llocs amb demostratiu, indefinits i numerals: En Khalid es trasllada a questa oficina. La Marian viatja a algun país de l’Amèrica Central
   • Llocs amb article definit o quin, quina, quins, quines: La Joana vola a la Patagonia el mes que ve. A quin carrer vas?

a i en: temps

1. Quan parlem d’un moment concret, usem a o en per als significats següents:

1. Quan ens referim a la freqüència amb què fem les accions, podem fer servir a davant de l’article definit:
   • La família Fernández va a comprar una vegada (a) la setmana
2. Quan parlem de la durada de les accions, fem servir en:
   • Les obres s’han fet en quinze dies.
   • (En) els últims anys hem augmentat les vendes

a i en: manera

1. Fem servir les preposicions a i en per parlar de la manera com fem o són les coses:

Complements amb a i en

1. Fem servir la preposició a per introduir el complement indirecte:
   • L’Osvaldo portarà les signatures recollides a la cap d’àrea
2. Usem la preposició a per introduir el complement directe quan és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, vostè…) o un indefinit de persona (tothom, ningú, algú…):
   • El president l’escollirà a vostè i no a mi
   • El president respondrà a tothom o no respondrà a ningú?
3. Utilitzem en per introduir complements de nom i d’adjectius:
   • Sóc doctor en ciències
   • L’Enric llegeix un llibre en francès
   • El candidat és hàbil en les entrevistes
   • La Johana és entesa en física quàntica

La preposició de

1. Usem la preposició de per especificar alguna característica d’un nom. Les característiques podem fer referència als significats següents:
   • Autoria: Una novel·la de Pere Calders
   • Matèria: Fusta de roure
   • Pertinença: La moto de la Laia
   • Origen: Pomes d’Alemanya
   • Estil: Un pijama de ratlles. Un vestit de flors
   • Sentits: Olor de vainilla. Gust de taronja
2. Fem servir de per introduir expressions de manera: d’amagat, de cap a peus, de mica en mica, de gom a gom:
   • De cop i volta vam sentir un soroll molt fort
   • Això no ho farem de cap de les maneres

Les preposicions per i per a

La preposició per

1. Amb la preposició per expressem l’origen d’algun fet o acció. La noció d’origen es concreta en els significats següents:

1. Usem la preposició per quan parlem de llocs en els casos següents;

1. Fem servir la preposició per quan parlem de temps en els casos següents:

1. Usem la preposició per en les expressions següents::
   • per força
   • per escrit
   • per casualitat
   • per desgràcia
   • per sort
   • per començar
   • per acabar
   • per això
   • ...

La preposició per a

1. Amb la preposició per a expressem la noció de final, que es concreta en el usos següents:

• Voldria l’informe abans de dijous que ve

Altres preposicions

Amb i sense

1. Amb la preposició amb expressem presència i relació. En canvi, amb la preposició sense expressem absència:

Des de i fins a

1. Fem servir la preposició des de per expressar el punt inicial en el temps o en l’espai
   • M’estic esperant des de les tres de la tarda.
   • Venim caminant des de Reus
2. Utilitzem la preposició fins a per expressar el punt final en el temps o en l’espai:
   • M’he esperat fins a les quatre de la tarda.
   • Hem caminat fins a Figueres

• Fins demà
• Fins aquí
• Si utilitzem des de i fins a dins la mateixa frase, maquem el punt inicial i el final de l’espai o el temps a què ens referim:
  • T’he esperat des de les tres fins a les quatre
  • Hem vingut caminant des de Reus fins a Figueres
• Fem servir des de i fins a quan ens referim a tot un conjunt d’una sèrie de coses o persones:
  • Va venir tothom al casament: des dels pares dels nuvis fins als amics de la parella.

Contra i a favor de

1. Usem contra per expressar el moviment d’alguna cosa en direcció oposada:
   • Avui un home begut conduïa contra direcció.

• El verds están a favor de les energies alternatives
• I els conservadors? També hi estan a favor

Entre

1. Utilitzem entre per marcar els límits dins dels qual e troba algú o alguna cosa:
   • He trobat les claus entre les joguines d’en Claudi

• Entre els nens i la feina no tinc temps de res

Cap a

1. Utilitzem cap a per expressar la direcció d’un moviment
   • La Begonya ja ha marxat cap al restaurant

• Hem anat a urgències i al cap de tres hores n’hem sortit

Com a

1. Utilitzem com a per expressar la funció que fa alguna cosa o el càrrec que té algú o alguna cosa:
   • Com a president de l’escala, us convoco a una reunió de veïns

• Els crítics consideren l’Estrellita Lorente com la millor actriu de comèdia del moment
• Els crítics consideren l’Estrellita Lorente com una de les millor actrius de comèdia del moment

A causa de, per culpa de i gràcies a

1. Usem la locució a causa de per expressar el motiu d’alguna acció o algun fet:
   • L’aeroport està col·lapsat a cusa de la vaga de controladors aeris
2. Fem servir la locució per culpa de quan considerem que la causa és negativa:
   • L’aeroport està col·lapsat per culpa de la vaga de controladors aeris

• El conflicte s’ha solucionat gràcies a la intervenció dels sindicats

Mitjançant i a través de

1. Per parlar de l’instrument o intermediari que utilitzem per aconseguir alguna cosa, fem servir mitjançant, per mitjà de o a través de:
   • Descartarem el tumor mitjançant / per mitjà d’una ecografia
   • Envia’m el document a través d’un missatger

• El gat Fèlix va fugir a través d’un forat que hi havia a l’habitació

Segons

1. Fem servir segons quan tenim en consideració una regla, una persona o una circumstància:
   • Segons el metge, haig de fer més exercici.
   • Sortirem a fer una volta segons el temps que faci

Tot i, a pesar de i malgrat

1. Fem servir tot i, a pesar de i malgrat per presentar un obstacle que no impedeix que alguna cosa passi:
   • L’Esteve es va comprar l’abric tot i el preu

Excepte i a part de

1. Quan volem excloure algú o alguna cosa fem servir les preposicions menys i excepte:
   • Al final de l’obra tothom va aplaudir excepte / menys el crític del teatre
2. Quan separem una persona o una cosa per deixar-la de banda i centrar l’atenció en altres persones o coses fem servir les locucions a part de, a banda de i a més de:
   • Apart del meu somriure, que més t’agrada de mi?

En comptes de

1. Usem les locucions en comptes de i en lloc de quan volem substituir una persona o una cosa per una altra:
   • Al final he comprat prunes en comptes de / en lloc de peres

Sobre

1. Utilitzem sobre per introduir un tema:
   • No sé res sobre els problemes familiars del meu germà

• En relació amb les estratègies de negociació, canviarem de plantejament.