Les locucions adverbials són expressions invariables formades per més d’una paraula i tenen la mateixa funció que un adverbi
Adverbis de temps relacionats amb ara
abans
(anterioritat)
Ara
(moment actual)
de moment
ara mateix
d’aquí a
d’ara endavant
després
(posterioritat)
Fem servir ara mateix quan volem parlar d’una acció que passa en el moment exacte en què parlem:
Utilitzem d’ara endavant per situar una acció que comença en el present i que continua en el futur:
Fem servir d’aquí a + quantitat de temps per parlar del temps que falta perquè passi un acció des del moment en què parlem:
Usem ara com ara per referir-nos a les circumtàncies del moment:
c. Podem usar després i més tard amb el verb en present per parlar d’un futur immediat:
Fem servir més endavant per parlar d’un moment posterior més llunyà en el temps:
d. Quan parlem del passat, el present i el futur amb referència als dies, utilitzem els adverbis següents:
Adverbis de temps relacionats amb el present, el passat i el futur
abans de /després de + un nom
abans de /després de + infinitiu
abans que /després que + frase
Abans dels exàmens la Susanna es posa molt nerviosa
Després dels exàmens la Susanna està més tranquil·la
Abans de sopar llegeixo una mica
Després de sopar miro la tele
Abans que acabis la feina, envia’m un missatge
Després que acabis la feina, envia’m un missatge
De vegades, sobreentenem el nom, l’infinitiu o la frase:
També usem de sobte i de cop (i volta) per assenyalar el moment què passa una acció inesperada:
Adverbis amb quantitat de temps
quantitat de temps + abans
quantitat de temps + després
després de + quantitat de temps
Has de ser a l’aeroport tres hores abans
Hem anat a urgències i n’hem sortir tres hores després
Hem anat a urgències i n’hem sortir després de tres hores
Quan indiquem el termini que hi per què es faci una acció, fem servir abans de + quantitat de temps:
Quantitat de temps + més tard = quantitat de temps + després
Al cap de + quantitat de temps = després de + quantitat de temps
Fa + quantitat de temps
Ja i encara
Fe servir ja per referir-nos a un futur que està previst però que no sabem quan arribarà:
Usem ja no per dir que una acció del passat no continua produint-se:
Fem servir encara no per expressar que un fet que estava previst no ha passat:
Podem usar ja i encara no segons una acció hagi començat o no:
Aviat, d’hora i tard
Quan volem dir que una acció té lloc després del que és habitual, utilitzem tard:
Adverbis i locucions adverbials de freqüència
Sempre no equival a normalment ni a sovint.
Per preguntar per la freqüència d’una acció utilitzem sovint:
Utilitzem l’expressió mai més per parlar d’accions que no es tornaran a repetir en el futur:
Altres adverbis i expressions de freqüència
Abans del període de temps utilitzem l’article determinant i preposició a. També podem fer servir la preposició per sense l’article:
una vegada, dues vegades, tres vegades
un cop, dos cops, tres cops
a + article + temps
a l’any
al mes
a la setmana
al dia
per + temps
per any
per mes
per setmana
per dia
També podem dir un cop a l'any, un cop el mes,...
anualment = cada any
mensualment = cada mes
setmanalment = cada setmana
diàriament = cada dia
regularment = sovint
periòdicament = cada cert temps
freqüentment = sovint
rarament =quasi mai
Situacionals
Quan situem una persona o una cosa a l’extrem d’un lloc usem al capdamunt o a dalt de tot. Quan situem una persona o una cosa a l’extrem inferior d’un lloc utilitzem al capdavall o a baix de tot:
al principi # al final
al mig
al fons
El gat Fèlix és al principi del carrer
El gat Fèlix és al final del carrer
El gat Fèlix és al mig del carrer
El gat Fèlix és al fons de la claveguera
Quan parlem de l’absència de persones o coses en tot l’espai, usem enlloc:
Preposicions i situacionals
Amb la resta d’adverbis i locucions usem la preposició a de manera opcional:
Amb dalt, damunt, darrere, davant, dins, fora, sobre i sota podem dir el punt de referència sense fer servir la preposició de:
Si el punt de referència és un pronom personal, la preposició de és obligatoria:
Direcció
Si volem indicar el punt de referència a partir del qual es pren una direcció, usem un nom seguit d’un adverbi de moviment:
Podem acompanyar els adverbis de direcció amb més, molt, massa, gaire, tan i cap:
Adverbis acabats en -ment
Adjectius amb terminacions diferents per al masculí i el femení
lent, lenta: lentament
ràpid, ràpida: ràpidament
voluntari, voluntària: voluntàriament
Adjectius que tenen una mateixa forma per al masculí i el femení
amable: amablement
difícil: difícilment
suau: suaument
Així
Utilitzem així així quan parlem d’un punt intermedi entre bé i malament
Utilitzem ben amb un adjectiu, un adverbi o un participi com a sinònim de molt
Bé, ben, malament, mal
Quan fem servir bé amb un participi, canviem la forma de l’adverbi a ben:
Quan fem servir malament davant d’un participi canvien la forma de l’adverbi a mal:
Cal no confondre l’adverbi mal amb l’adjectiu mal, que acompanya un nom:
Locucions adverbials
Negació
Sí i no
També i tampoc
Dubte
Només i sobretot
Altres adverbis i expressions que fem servir amb el mateix sentit d’exclusió són: solament, únicament, sols i tan sols:
Col·loquem aquest adverbis davant de la paraula a la qual donem sentit d’exclusivitat:
Si volem ressaltar tota una frase, posem sobretot al principi o al final de la frase:
Quasi, gairebé i més aviat
Gairebé i gaire bé tenen significats diferents: El llibre età gairebé acabat. (no està completament acabat) i El llibre no està gaire bé (Està bastant malament).
Més aviat també és el contrari de més tard: Avui anirem a la platja més aviat.
Fins i tot, almenys i ni tan sols
fins i tot / inclús
almenys
ni tan sols
Molt bé, noi! Fins i tot t’has fet el llit. (has fet més del que jo esperava. el mínim)
Almenys podries fer-te el llit. (El mínim és fer-te el llit)
Ni tan sols et fas el llit! (no has fet el mínim del que jo esperava)
Les preposicions a, en i de
a i en: lloc
a
Noms propis de lloc:
Llocs amb article definit:
Llocs amb quin, quina, quins i quines
en
Llocs amb demostratius, indefinits i numerals:
Llocs sense article:
Llocs no físics:
a i en: temps
a
Hores:
Parts del dia:
Mesos de l’any:
Estacions de l’any:
Edat:
a / en
Segles:
Quan parlem d’un moment concret amb un infinitiu podem usar la preposició a amb l’article el o la preposició en (sense article):
a i en: manera
a
Preparació de plats:
Instruments amb què fem alguna cosa:
Preu de les coses:
Altres expressions amb a:
en
Preparació de plats:
Mitjà de transport
Altres expressions amb en:
Complements amb a i en
La preposició de
La preposició per
La preposició per a
per a
Destinatari o finalitat d’alguna cosa
Data límit
He comprat un bastó per a la teva àvia
Ens estem preparant per a la sortida del cap de setmana
En Miquel no és apte per a una feina tan difícil
Voldria l’informe per a dijous que ve.
Necessito que revisis els resultats per a demà
Davant un infinitiu fem servir per:
Amb el significat de data límit, per a és equivalent a abans de:
Amb i sense
Des de i fins a
Amb adverbis, usem fins i no fins a:
Contra i a favor de
Fem servir contra per referir-nos al moviment d'alguna cosa que topa amb una altra o hi està en contacte:
Quan no fem servir el nom darrere de la preposició, utilitzem en contra:
El contrari de contra, en contra de o en contra és la locució a favor de
Entre
Usem entre … i … per referir-nos a l’espai intermedi limitat per dos llocs o dos punts en el temps:
També utilitzem entre… i… per referir-nos a dues o més causes que passen alhora:
Cap a
Si fem servir cap a amb una expressió de temps, indiquem que el moment és aproximat:
Amb adverbis usem cap i no cap a:
Utilitzem al cap de per expressar una quantitat de temps després de la qual passa alguna cosa:
Com a
Usem com i no com a davant d’un article:
Utilitzem la locució gràcies a per expressar que la causa és positiva:
Mitjançant i a través de
També usem a través de per parlar del trajecte d’un moviment que passa pel mig d’alguna cosa:
Segons
Tot i, a pesar de i malgrat
Excepte i a part de
En comptes de
Sobre
En una situació formal podem fer servir les locucions en relació amb (o amb relació a), pel que fa a, amb referència a i respecte a/de: