Verbs (I)

Tipus de verbs

El verb

• Usem els verbs per referir-nos a accions o estats de persones i coses:
  • L’Albert estudia català als vespres
  • A l’Albert li agrada estudiar idiomes
• El verb i el subjecte d’una frase concorden en persona i nombre:
  • Els ingredients per a la recepta són barats
  • Jo sóc de Girona

Verbs amb CD i verbs amb CI

Podem classificar els verbs segons els complements que els acompanyen:

• La majoria de verbs van seguits d’un CD. Aquest verbs s’anomenen transitius:
  • Què fas? Miro (verbo) la tele (CD)

• En Robert diu que no pot venir a la reunió
• Alguns verbs van acompanyats d’un CD i un CI:
  • He regalat (verb)
  • un patis (CD)
  • al meu nebot (CI)

• Hi ha verbs que només requereixen el subjecte i no necessiten cap altre complement obligatori. Aquest verbs s’anomenen intransitius:
  • Què fas quan surts de la feina? Passejo una estona.

• Hi ha un grup de verbs en què el CD o el CI és la persona que experimenta un sentiment, i el subjecte és allò que provoca aquest sentiment:
  • A en Pere no li agraden els coloms

Verbs pronominals

• Alguns verbs van sempre acompanyats d’un pronom feble (em, et,.es, ens, us). S’anomenen verbs pronominals:
  • Sempre em descuido les claus

• Hi ha verbs que poden anar amb pronom o sense:
  • L’actor s’avorreix
  • L’actor avorreix el públic

Verbs amb preposició

• Hi ha verbs que sempre exigeixen un complement introduït per una preposició. Aquest verbs s’anomenen verbs de règim verbal:
  • A que et dediques
  • Depèn de la temporada. A l’estiu faig de cambrer, i a l’hivern faig de traductor.

• Els verbs que indiquen situació o moviment van amb preposició. La preposició que fem servir depèn de si s’expressa situació o, en cas que s’expressi moviment, de la direcció del moviment:
  • El tren surt de l’estació a les 8
  • El tren surt cap a París a les 8

Verbs copulatius

• Els verbs copulatius ser, estar i semblar uneixen el subjecte i l’atribut. Van seguits d’un nom:
  • Anar de vacances al Tibet (subjecte)
  • sembla (verb)
  • una bona idea (atribut)

Verbs impersonals

• Els verbs impersonals no tenen subjecte. Expressen existència (haver-hi), necessitat (caldre) o fenòmens meteorològics (fer fred, fer calor, …). Aquest verbs es conjuguen en la tercera persona del singular (hi ha, cal, fa calor…):
  • Hi ha vint-i-tres alumnes a la classe de xinès

La conjugació verbal

Formes personals i no personals

• Les formes verbals tenen dues parts: l’arrel i la terminació. L’arrel dóna informació sobre el significat del verb. La terminació dona informació sobre la persona, el nombre, el temps i el mode:
  • Cant -ar (Cant = arrel, ar = terminació
  • Cant-o
  • Cant-ava
  • Cant-aré
• Les formes verbals es divideixen en personals i no personals. Les personals tenen una terminació diferent segons la persona i el nombre del subjecte. Les no personals no canvien de forma:

La flexió verbal: terminacions

• Usem les terminacions verbals per referir-nos a la persona que fa una acció (jo, nosaltres…), a quan la fa (present, passat, futur) i la manera com el parlant percep l’acció (real, irreal, possible…):
  • Els treballadors de l’empresa demanen un augment de sou.
• Els paradigmes verbals tenen sis formes diferents segons el subjecte amb què concorda el verb:

• Hi ha quatre terminacions de persona que són les mateixes en tots els temps:
  • -s (tu)
  • -m (nosaltres)
  • -u (vosaltres)
  • -n (ells, elles, vostès)

La conjugació verbal

• Hi ha tres models de conjugació verbal segons la manera com acaba l’infinitiu del verb:

• S'anomenen verbs regulars els verbs que segueixen el model de conjugació sense modificacions ni en l’arrel ni en la terminació. Quan hi ha canvis, s’anomenen verbs irregulars. Els canvis podem ser:
  • Canvi en la terminació: jo estic (estar)
  • canvi en l’arrel: nosaltres movem (moure)
  • canvi lèxic: jo vaig (anar)

Les formes verbals no personals

• Les formes no personals son l’infinitiu, el gerundi i el participi. Aquestes formes no canvien perquè no es conjuguen:
  • Infinitiu: marxar
  • Gerundi: marxant
  • Participi: marxat
• Les formes no personals es podem combinar amb altres formes verbals per expressar:
  • El temps i l’aspecte verbals: he estudiat, vaig estudiar, estava estudiant
  • Matisos de significat mitjançant les perífrasis verbals: he d’estudiar (obligació), continuo estudiant (continuació)

L’infinitiu i el gerundi tenen una forma simple i una de composta. La composta es forma amb l'infinitiu o el gerundi del verb haver seguit del participi del verb a què ens referim:

• M’agrada participar en aquest concurs literari
• M’agrada haver participar en aquest concurs literari.
• Em vaig fer mal corrent
• Havent treballar tantes hores, no m’estranya que estigui cansada.

L’infinitiu: formes i usos

• L'infinitiu és la forma que serveis per referir-se al verb en general. Els verbs apareixen al diccionari amb aquesta forma.
• Hi ha tres classes de verbs (conjugacions) segons la terminació de l’infinitiu: -ar, -er/ -re, ir. Hi ha molts verbs acabats en -ar i menys acabats en -er / re o -ir:

• Fem servir l’infinitiu per referir-nos a l’acció o l’estat del verb. En aquest ús, l’infinitiu és com un nom i en port fer totes les funcions:
  • Subjecte: Fumar és perjudicial per a la salut.
  • Complement directe: Aquest estiu vull anar a Roma de vacances
  • Complement circumstancial: En sortir del cine la vaig veure

El gerundi, formes i usos

• Formem el gerundi afegint les terminacions a l’arrel:

• Usem el gerundi per parlar de la manera com fem les coses:
  • Com t’has aprimat? Menjant poc i fent molt d’exercici.
• També utilitzem el gerundi per parlar de quan fem les coses:
  • Estant de vacances, vaig trobar-me el meu exmarit.

El participi: formes i usos

• Formem el participi afegint les terminacions a l’arrel del verb:

• Els participis dels verbs de la segona conjugació acabats en -ndre, -idre i ure son irregulars:

• El participis següents també són irregulars:

• Podem usar les formes de participi com adjectius. En aquest cas, concorden amb el nom en gènere i nombre:
  • El gos està espantat
  • Llibres més llegits
  • Preus rebaixats
  • Cançons més escoltades

Formes del present d’indicatiu

Formes regulars

• Les formes del present d’indicatiu dels verbs regular son:

• Els verbs amb infinitius acabats en -car, -gar, -çar i -jar canvien les consonants corresponents per qu, gu, c i g davant de les terminacions que comencen amb e o amb i:

Formes irregulars de la primera conjugació

• Només hi ha dos verbs irregulars de la primera conjugació:

Formes irregulars de la segona conjugació

• La majoria de verbs irregulars de la segona conjugació tenen la terminació -c per la primera persona del singular:
  • aprendre: jo aprenc
  • beure: jo bec
  • escriure: jo escric
• Els verbs acabats en -dre (-ldre, ndre) perden la -d

• Els verbs irregulars acabats en -ure tenen la terminació -c per la primera persona del singular. Alguns canvien la -u per -v en les formes de la primera i segona persona del plural:

• Els verbs acabats en -èixer tenen la terminació -c en la primera persona del singular i afegeixen -e en la segona persona del singular:

• Altres verbs freqüents amb irregularitats son:

Formes irregulars de la tercera conjugació

• La primera i tercera persones del singular son irregulars:

Usos del present d’indicatiu

Ús de present

• Usem el present per parlar d’accions que passen en el moment en què es parla:
  • On són els nens?
  • Són al menjador. En Pau mira la tele i la Sònia dibuixa
• Fem servir el present per parlar d’accions habituals que es repeteixen:
  • Cada dia em llevo a les sis, però els caps de setmana em llevo a les nou.
• Utilitzem el present per fer afirmacions generals sobre fets atemporals o per fer descripcions:
  • Tres i tres fan sis
  • La blanca té els cabells negres i porta ulleres.
• Usem el present per donar instruccions:
  • Per muntar la taula, agafes les potes i les poses sobre la superficie de la taula. Tot seguit, cargoles les potes i ja està.
  • Perdona saps on és l’escola d’adults? Sí, puges per aquest carrer i gires a l’esquerra al segon carrer.
• També fem servir el present per fer peticions i demanar favors o permís:
  • Em passes la sal, sisplau?
  • Em pots venir a buscar a l’estació, sisplau?
  • Obro la finestra?

Ús de futur

• Utilitzem el present per referir-nos a accions futures que les vivim com a fets actuals (accions planificades o que sabem que passaran):
  • Demà tinc examen de català
  • On aneu de vacances aquest estiu? Anem a Costa Rica
• Usem el present en preguntes per fer propostes o invitacions:
  • Què us sembla si anem a la platja demà?
  • Véns a sopar a casa aquest vespre?

Ús de passat

• Fem servir el present per narrar esdeveniments del passat. Aquest ús és freqüent en titulars de notícies, biografies, arguments d’obres i narracions orals:
  • De què va la pel·lícula? És un noi jove que s’en va al Senegal, coneix els membres d’una tribu nòmada i fa vida amb ells.
  • El regidor de districte posa la primera pedra dels nous pisos socials a Badalona
  • L’Ajuntament de Vielha inaugura la nova piscina municipal.

• Els Mossos detenen una banda de traficants a Girona

El passat perifràstic i el perfet d’indicatiu

• Per referir-nos a accions del passat en mode indicatiu, podem usar diferents formes verbals:
  • Passat perifràstic: La pel·lìcula va començar a les 8 del vespre
  • Perfet: Al públic li ha agradat la pel·lìcula
  • Imperfet: Quan començava la pel·lìcula es va sentir un crit
  • Plusquamperfet: Quan van entrar al cine ja havia començat la pel·lìcula.
• Podem fer servir diferents expressions de temps per situa una acció en el passat:
  • Abans-d’ahir, ahir
  • Ahir al matí / migdia / vespre
  • Ahir a la tarda / nit
  • Aquest matí / vespre /any / cap de setmana
  • Aquesta tarda
  • Avui

Passat perifràstic: forma

• El passat perifràstic és un temps compost per les formes del present del verb anar (excepte en el cas de les formes vam i vau) i l’infinitiu del verb que volem utilitzar:

• Ahir vam anar al cinema i després vam fer una copa al bar del costat.

• Ahir em vaig llevar a les set del matí

Passat perifràstic: ús

• Usem el passat perifràstic per parlar d’accions del passat que considerem finalitzades. Visualitzem aquestes accions del passat d’una manera global i sense relació amb el present:
  • L’any passat vaig anar de vacances a Benidorm.

• Ahir vaig comprar un ordinador

Perfet: forma

• El perfet és un temps compost de les formes del present del verb haver i el participi passat del verb que volem utilitzar:

• Avui hem anat al cinema

Perfet: usos

• Usem el perfet per parlar d’accions que s’han produït en el passat però que encara tenen relació amb el present:
  • Avui m’he llevat a les 10, m’he mirat al mirall i m’he deprimit.
  • Aquest matí m’he llevat a les 10.
• Usem el perfet per parlar d’experiències del passat que tenen alguna relació amb el present:
  • Has anat alguna vegada a un restaurant tailandès?
• Ferm servir el perfet per parlar del resultat d’accions del passat:
  • On és el Pere? Ha tingut un accident i no ha pogut venir.
  • I la Pilar ? No ho saps? Se n’ha anat a viure al Nepal

• Què ha estat això?

Passat perifràstic: o perfet?

• Utilitzem el passat perifràstic i el perfet per parlar d’accions passades, però la distància temporal respecte del present és diferent:

• Usem el passat perifràstic i el perfet per parlar d’experiències del passat, però la manera com relacionem el moment de l’experiència amb el present és diferent. Podem fer servir els dos temps amb les expressions temporal següents:
  • Alguna vegada / algun cop
  • Una vegada, dues vegades / un cop, dos cops…
  • Mai

L’imperfet d’indicatiu

Formes regulars

• Formem l’imperfet afegint a l’arrel dels verbs les terminacions següents:

Formes irregulars

• En els verbs acabats en -dre (-ndre, -ldre), usem les terminacions de la segona i tercera conjugació, però sense la d de l’infinitiu:

• Els verbs acabats en -ure tenen canvis en les formes d’imperfet (canvi de u per v)

• Les formes d’imperfet del verb ser són irregulars. La síl·laba tònica no és la de la terminació, sinó la de l’arrel per a totes les persones

Usos

• Usem l’imperfet per referir-nos a accions habituals del passat:
  • Abans anava molt al gimnàs
• Quan fem servir l’imperfet, ens centrem en el desenvolupament de les accions i no en quan comencen o s’acaben:
  • Ahir a les 10 del vespre mirava una pel·lícula.
• Utilitzem l’imperfet per descriure persones, coses i situacions en el passat:
  • En Pere, quan era jove, duia els cabells llargs
  • A principis del segle xx, Vic tenia uns 9.500 habitants

• Antoni Gaudí va viure una vida plena d’acció. I el final no va ser different: l’any 1926 moria atropellat per un tramvia de manera accidental.

Ara i abans

• Per comparar hàbits d’abans i d’ara usem l’imperfet i el present:
  • Abans fumava molt. En canvi, ara fumo menys
• Fem servir el present quan descrivim com són les coses o les persones en el moment actual. En canvi, utilitzem l’imperfet per les descripcions del passat:
  • Com és el pis nou?
  • És fantàstic. Té molta llum i és més gran que el d’abans.
  • Com era el de abans?
  • Era petit, només tenia una habitació i era molt fosc.

Passat perifràstic, perfet o imperfet d’indicatiu?

Passat perifràstic, perfet o imperfet?

• Usem el passat perifràstic o el perfet per parlar de fets del passat que fan referència a la totalitat de l’acció (del principi al final). En canvi, fem servir l’imperfet quan ens centrem en el desenvolupament de l’acció i no en el fet acabat:
  • Ahir la Núria va menjar sushi per sopar (la Núria va començar i va acabar)
  • Aquest vespre la Núria ha menjat sushi per sopar (la Núria ha començat i ha acabat)
  • Ahir la Núria menjava sushi per sopar (ens centrem en el procés de menjar i no sabem si ha finalitzat o no)
• Quan narrem fets, sovint fem servir les formes del passat perifràstic, del perfet i de l’imperfet. Utilitzemel passar perifràstic o el perfet per parlar de què va passar o ha passat en un moment concret, i usem l’imperfet per descriure les circumstàncies dels fets:
  • Ahir hi va haver un accident davant de casa. Un cotxe anava a tota velocitat en una direcció. Una moto venia de l’altra direcció. Un noi que escoltava música creuava el carrer i tots tres van xocar. Per sort, ningú no es va fer mal.

• Amb el verb ser, usem el passat perifràstic o el perfet per fer una valoració final d’una acció o una experiència. Fem servir l’imperfet per descriure una situació:
  • Fa anys vaig col·laborar amb una ONG a l’Índia. Era una organització que tenia diferents centres i ajudava la gents amb pocs recursos. Va ser una experiència molt positiva.

Combinacions d’imperfet, passat perifràstic i perfet

• Quan parlem d’una acció en desenvolupament interrompuda per una altra acció acabada, fem servir l’imperfet (acció en desenvolupament) i el passat perifràstic o el perfet (acció acabada):
  • Quan creuava el carrer, va passar una moto a tota velocitat.
• Quan parlem de dues accions acabades, pot ser que una acabi després de l’altra o que totes dues acabin al mateix temps. En tots dos casos usem formes del passat perifràstic o del perfet:
  • Ahir vaig creuar el carrer i va passar una moto a tota velocitat.
  • Ahir, quan vaig creuar el carrer, va passar una moto a tota velocitat.
• Quan ens referim a dues accions que es desenvolupen en el passat al mateix temps, utilitzem l’imperfet per a totes dues accions:
  • Mentre creuava el carrer, parlava per telèfon.

Usos amb expressions temporals

• Amb algunes expressions temporals podem der servir el passat perifràstic, el perfet o l’imperfet. L’ús d’una forma o d’una altra forma depèn, en la majoria de casos, de com el parlant visualitza l’acció:

El plusquamperfet d’indicatiu

Forma

• Per formar el plusquamperfet usem la forma de l’imperfet de l’auxiliar haver seguida del participi del verb que volem fer servir:

Usos

• Fem servir el plusquamperfet per referir-nos a una acció acabada i anterior a una altra del passat:
  • Quan vam arribar a la festa, ja havien marxat tots els convidats.
  • Quan vam arribar, marxaven els convidats

• Vam arribar a l’estació i no vam agafar el tren perquè ja havia marxat
• Usem el plusquamperfet per parlar d’un moment anterior a un de passat que és molt recent:
  • És la primera vegada que visiteu París? Sí, no hi haviem estat mai.
• Fem servir el plusquamperfet per referir-nos a accions del passat que ens semblen llunyanes i incertes:
  • El coneixes?
  • Em sembla que havíem anat al mateix institut
• Usem el plusquamperfet quan reproduïm en passat el que ha dit una persona en passat perifràstic o perfet:
  • He canviat de feina
  • Vaig trobar-me en Jordi pel carrer i em va dir que havia canviat de feina

El futur simple i el futur perfet

Formes regulars

• Per formar el futur afegim les terminacions següents a l’infinitiu del verb:

• En el verbs acabats en -re suprimim la -e final de l’infinitiu:

Formes irregulars

• Els verbs següent presenten canvis en l’arrel verbal en les seves formes de futur:

Usos

• Usem el futur per parlar d’accions que sabem que passaran en el temps posterior al moment en què parlem:
  • Normalment tanquem la botiga a les vuit, però demà tancarem a les 6 perquè hem de fer inventari.

• demà
• demà passat
• d’aquí a dos dies / dues setmanes / dos mesos
• la setmana que ve
• l’any que ve
• a partir de demà, la setmana que ve
• Fem servir el futur per fer prediccions de fets futurs que no sabem exactament si passaran o no:
  • De gran, seré ric i tindré una casa amb una piscina amb forma de cor
  • L’any 2050 el nombre de parlants de català serà superior al del l’any 2000

• Si no rebo l’informe abans de les 9, em sentiràs

El futur perfet: formes i usos

• Formem el futur perfet amb les formes de futur de l’auxiliar haver seguides del participi del verb que volem usar:

• Utilitzem el futur perfet per parlar d’una acció del futur acabada:
  • L’any 2026 s’hauran acabat les obres de la Sagrada Familia
  • L’any 2026 s’acabaran les obres de la Sagrada Familia
• Fem servir el futur perfet per parlar d’accions futures acabades anteriors a altres accions futures:
  • Avui, quan comenci la manifestació, les botigues ja hauran tancat.
  • Avui, quan comenci la manifestació, les botigues tancaran.

El condicional simple i el condicional perfet

Formes regulars

• Per formar el condicional afegim les terminacions següents a l’infinitiu:

Formes irregulars

• Els verbs següents presenten canvis en l’arrel verbal en les formes del condicional:

Usos

• Usem el condicional per parlar de fets hipotètics del present o del futur que són possibles, però que no sabem si passaran o no
  • M’agradaria comprar un pis aquest any
  • Vindria a la festa aquest dissabte, pero no puc
  • Què faries amb un sou més alt?

• No sé què fer per deixar de fumar! Podries provar els xiclets / Hauries de provar els xiclets

• També usem el condicional per fer preguntes amb un grau de cortesia alt
  • Perdoni, podria indicar-me on és la oficina de treball?:
• Utilitzem el condicional quan reproduïm en passat el que va dir una persona en futur:
  • Va dir que no tornaria mai més a aquell restaurant

Condicional perfet: formes i usos

• Formem el condicional perfet amb l’auxiliar del verb haver en condicional seguit del participi del verb que volem usar:

• Fem servir el condicional perfet per parlar des del present d’accions hipotètiques del passat que no s’han realitzat:
  • En Pau tenia una entrevista de feina i va arribar-hi tard. Jo hauria arribat puntualment.

• Si m’hagues trobat la meva exnòvia, jo no l’hauria convidat a dinar
• Usem el condicional perfet quan reproduïm en el passat el que va dir una persona en futur perfet:
  • A les vuit haurem acabat la feina. Va dir que a les vuit haurien acabat la feina.

El subjuntiu present

• L’indicatiu i el subjuntiu són modes verbals que ens indiquen com és la informació que donem sobre fets, persones i objectes. Amb l’indicatiu, declarem un fet perquè sabem o en tenim evidència. En canvi, usem el subjuntiu quan l’oració principal experesa dubte, possibilitat, negació o emocions:
  • Tinc febre (declaro que tinc febre)
  • Dubto que tingui febre (expresso dubte sobre una informació)

Formes regulars

• En el subjuntiu només hi ha quatre temps: present, imperfet, perfet i plusquamperfet. Formem el present de subjuntiu afegint les terminacions següents a l’arrel verbal:

Formes amb -gu-

• Els verbs que tenen -c en la forma de la primera persona del singular del present d’indicatiu, tenen -gu- en totes les formes del present de subjuntiu:

Formes irregulars

• Els verbs següents presenten irregularitats en l’arrel: