Les paraules tenen una síl·laba que es pronuncia amb un cop de veu més fort. Aquesta síl·laba s’anomena tònica (i la vocal de la síl·laba tònica s’anomena vocal tònica). La resta de síl·labes són àtones.
En català hi ha moltes paraules d’una sola síl·laba. La majoria de paraules d’una sola síl·laba són tòniques:
Algunes paraules d’una sola síl·laba són àtones:
Quan hi ha dues vocals juntes, a vegades les pronunciem en una síl·laba (diftong) i a vegades les pronunciem en dues síl·labes (hiat). Perquè hi hagi diftong, una de les dues vocals ha de ser i / u àtones.
Pronunciem les dues vocals en una mateixa síl·laba en els casos següents:
En la resta de combinacions de vocals, pronunciem les vocals en síl·labes separades (hiats):
Per saber si hem d’accentuar gràfi cament una paraula, hem de saber les regles d’identifi cació de la vocal tònica de les paraules catalanes, que són les següents:
4 Si la paraula acaba en vocal, la síl·laba tònica és la segona començant pel fi nal (és una paraula anomenada
plana):
Les paraules que acaben en vocal + s, -en, -in també són planes:
4 Si la paraula acaba en consonant, la síl·laba tònica és l’última de la paraula (és una paraula anomenada aguda):
4Les paraules que acaben en diftong també són agudes:
4 L’accent gràfi c marca les paraules en què les regles que acabem de donar no se segueixen. Per exemple, la paraula destí acaba en vocal i hauria de ser plana però és aguda i, per tant, marquem amb un accent la síl·laba tònica. La paraula polígon acaba en consonant i hauria de ser aguda però és plana i, per tant,marquem la síl·laba tònica amb accent gràfi c.
4 Les paraules que tenen la vocal tònica a la tercera síl·laba començant pel fi nal (esdrúixoles) s’accentuen sempre, independentment de com acabin:
L’accent gràfi c pot ser agut / tancat (´) o greu / obert (`). Damunt la vocal a, l'accent sempre és obert; sobre i, u, en canvi, sempre és tancat. Les vocals e, o poden portar un accent tancat o obert depenent de la pronunciació de la vocal:
[ε] [e] [ɔ] [o]
Algunes paraules porten accent gràfic, tot i que no n’haurien de dur. L’accent gràfic permet diferenciar-les d’altres paraules amb la mateixa grafia però significat diferent.
Usem la dièresi sobre les vocals i, u per desfer un diftong o per indicar que cal pronunciar la u.
Fem servir la dièresi sobre les vocals i, u quan hem de pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que formaven un diftong:
En els casos següents seria obligatori utilitzar la dièresi, però tampoc no la fem servir:
Quan combinem les vocals i, u, posem la dièresi a la segona vocal:
També usem la dièresi sobre la u per indicar que la vocal u es pronuncia en les combinacions güe, güi, qüe, qüi: