Les formes dels articles definits i indefinits

• Els articles van davant del nom i poden ser definits o indefinits. Concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen:
  • el noi, la noia
  • un home, una dona

Formes de l’article definit

1. Les formes dels articles definits són:

1. No apostrofem les paraules femenines començades en i o u (o també hi o hu) àtones:
   • La universitat és l'única cosa que m'interessa
   • La industria informàtica a l'Índia és molt important.

Contraccions

1. Els articles definits el i els formen una contracció amb les preposicions a, de i per:

Formes de l’article indefinit

1. Les formes dels articles indefinits són:

Usos de l’article indefinit

Ús indefinit

1. Usem un, una, uns, unes quan ens referim a persones o coses no identificades per l’oient perquè en parlem per primer cop:
   • Vaig a sopar amb uns amics. Vols venir?
2. Usem l’article indefinit quan es referim a persones o coses no identificades per l’oient perquè formen part d’un grup en el qual hi ha més elements del mateix tipus:
   • Em deixes un bolígraf?

Ús genèric

1. Usem l’article indefinit en singular quan parlem de persones o coses que són representants de la seva classe:
   • Un metge ha de saber escoltar els seus pacients.
   • Un amfibi és un animal que pot viure a dins i a fora de l’aigua

Ús quantitatiu

1. Utilitzem un, una quan equivalen a 1:
   • Tinc un germà i una germana.
2. Fem servir uns, unes quan expressem una quantitat poc precisa i són equivalents a alguns o uns quants:
   • Posa’m unes olives, sisplau!
3. Usem uns, unes davant d’un nombre quan volem expressar una quantitat aproximada:
   • Pesa uns vuitanta quilos.
   • Van venir unes dues-centes persones.

Usos de l’article definit

Ús definit

1. Usem el, la, els, les quan ens referim a persones o coses identificades perquè són úniques i no n’hi ha cap altra d’igual:
   • On és el Parlament de Catalunya
   • La mare de l’Anna és mestra
2. Amb l’article definit també ens referim a persones o coses identificades perquè n’acabem de parlar:
   • Tens fills? Sí, dos, un nen i una nena
   • I quants anys tenen? El nen té vuit anys i la nena, cinc
3. Usem els articles definits quan fem referència a persones o coses identificades perquè formen part de l’entorn en què ens trobem:
   • Pots tancar la porta, sisplau?
4. Utilitzem els articles definits per referir-nos a coses o persones úniques en una situació concreta. Sabem que són úniques per experiència i coneixement del mon:
   • Ens porta el compte, sisplau?

Ús generic

1. Fem servir els articles definits per referir-nos a persones o coses en sentir general. Quan usem els articles en singular, ens referim a tota una classe de persones o coses, i quan usem els articles en plural amb noms comptables, ens referim a tots els membres d’una classe:

Absència de l’article

Quantitats indefinides

1. No fem servir l’article davant del nom quan ens referim a una quantitat indefinida d’alguna cosa:
   • Si vas al mercat compra pomes.
   • Amb el cafè, hi vols sucre o sacarina?

Els noms incomptables (pomes) van en plural, i els incomptables (sucre, sacarina), en singular.

Presència o absència d’article

1. Fem servir l’article quan es referim a coses o persones concretes, però no identificades:
   • Saps que l’Albert i la Laura tenen un pis al centre? (Es refereix a un lloc concret, però que l’oient no té identificat)
2. Fem servir l’article indefinit quan ens referim a persones o coses concretes i identificades pels parlants:
   • L’Albert i la Laura tenen el pis en venda. Es veu que se separen.
3. No fem servir l’article quan ens referim a persones o coses que són concretes:
   • L’Albert i la Laura ja tenen pis. El mes que ve hi van a viure.

Els noms que fan de subjecte sempre van acompanyats d'un determinant (articles o altres determinants:

• Els cotxes elèctrics corren poc
• Un professor ha de tenir paciència

Expressions sense article

1. No usem articles amb les combinacions de nom i verb quan expressen situacions habituals:

• Qui és aquell noi que porta barba?
• Es diu Yousef. Es fuster

Usem l'article quan especifiquem e nom amb un adjectiu:

• La casa té piscina / La casa té una piscina enorme
• En Pere porta barba / En Pere porta la barba molt llarga

Quan parlem de llengües i fem servir els verbs parlar, estudiar, saber i aprendre, l'ús de l'article és opcional:

• Parlo (el) Català
• Estudio (el) xinès

1. No usem els articles en les combinacions següents quan formen un concepte:

L’article definit en noms de lloc i expressions de temps

Noms de lloc

1. Usem l’article definit amb els noms propis de lloc següents:

Usem l’article definit quan el nom del lloc és plural o quan el topònim comença per la palabra país:

• Els Estat Units, les filipines, els Països Catalans
• El País Basc, el País de Gal·les

En alguns casos, l’article definit forma part del nom del país o de la ciutat:

• La Gran Bretanya, el Regne Unit

Hi ha països que poden anar amb article definit o sense. Generalment els fem servir amb article quan van en un text:

• L’Argentina / Argentina, la Xina/ Xina , el Canadà / Canadà, ..
• Ahir es va firmar un acord de cooperació amb la Xina.

1. No usem l’article definit en els noms propis de lloc següents:
   • Continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania
   • Països europeus: Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Romania…
   • Altres països: Algèria. Egipte, Mèxic, Nicaragua, Rússia, Ucraïna, Xile…
   • Ciutats i pobles: Barcelona, Girona, Lima, Londres, Madrid, París, Pequín, Tarragona…

Expressions de lloc

1. Hi ha expressions de lloc que sempre usem amb article, n’hi ha que poden anar amb article o sense, i n’hi ha que van sense article:

Atenció: a mà dreta i a mà esquerra

Hores

1. Les hores, quan són en punt, sempre van amb article definit. En canvi, van sense article les hores no exactes:
   • Son les set.
   • És un quart de vuit
   • Són dos quarts de vuit.
2. Amb les expressions passar… de i faltar … per a fem servir l’article:
   • Passen cinc minuts de les set.
   • Falta un minut per a les set

Part del dia i dies de la setmana

1. Usem l’article definit amb els noms de les parts del dia:
   • El matí, el migdia, la tarda, el vespre, la nit, la matinada
   • No usem article en le expressions de nit, de dia, de matinada..
2. Amb els noms dels dies de la setmana fem servir l’article definit quan ens referim a accions habituals:
   • Estudio anglès el / els dilluns.

Quan ens referim a un dia de la setmana abans o després del moment en què parlem, no usem article:

• Dilluns vaig anar al cine
• Avui és dilluns
• Dilluns tinc visita amb el metge.

Dates i períodes de temps

1. Usem l’article definit davant dels mesos, dels anys i de les estacions. També l'utilitzem davant de les paraules setmana, mes i any:
   • Aquest any anirem de vacances al juliol
   • No recordo si en Llorenç va néixer el 1970 o l’any 1971
   • Sempre aneu a esquiar a l’hivern?
   • El mes passat no vam pagar el lloguer del pis i la setmana passada vam rebre un avís d’impagament.

Atenció: Els noms de les festes i d’alguns períodes de temps van amb la preposició per i sense article:

• Aquest any treballo per Nadal i per Setmana Santa.

1. Les dates dels documents no porten article:
   • Barcelona, 27 de febrer de 2007

En canvi, quan parlem d’un dia concret i diem la data sencera, fem servir l’article:

• El meu fill va néixer el 15 de juny de 1994.

Freqüència

1. usem l’article definit en expressions que indiquen la freqüència d’una acció:

Els articles personals

Formes

1. Les formes dels articles personals són:

1. No apostrofem els noms femenins que comencen en i o u àtones, o bé en hac aspirada:
   • Coneixes la Isabel i la Irene?
   • En Hans i la Heidi són alemanys
2. Les preposicions a, de i per i l’article masculí el formen una contracció (al, del i pel). Quan el nom propi comença en vocal, la contracció no es produeix:
   • Pots explicar el secret al Lluís i a l’Albert.

Usos

1. En un registre familiar o col·loquial, quan en referim a una persona fem servir l’article personal:
   • Qui va a la festa?
   • L’Andreu, l’Eva i el Pol
2. Quan ens referim de manera col·loquial a persones públiques, personatges famosos o històrics, també utilitzem l’article personal:
   • Què t’ha sortit a l’examen de literatura?
   • Un conte de la Rodoreda.
3. Quan parlem d’una família, usem l’article masculí plural els davant del cognom:
   • Els Garcia ens conviden a sopar dissabte.

Absència de l’article personal

1. No usem l’article personal quan ens referim, en un registre formal, a persones públiques o famoses, i també a personatges històrics:
   • Mercè Rodoreda és una de les escriptores més importants de la literatura catalana.
2. Tampoc utilitzem l’article personal quan cridem l’atenció d’una persona:
   • Pep, obre la porta!
   • Sílvia, podries deixar-me els informes sobre la taula.
3. No fem servir els articles personals amb el verbs dir-se:
   • Els meus fills es diuem Oriol i Berta.

L’article neutre

Valor abstracte

1. Usem l’article neutre el seguit de que + frase per parlar de coses en sentit general que tenen com a característica allò que expresa la frase. Equival a la cosa / les coses + que +frase:
   • El que diuen els polítics no m'interessa
2. Usem l’article neutre amb adjectius superlatius i amb alguns adjectius per parlar d’una manera abstracta de la qualitat expressada amb l’adjectiu. En aquest cas, el + adjectiu equival a la cosa / les coses + adjectiu o allò que és + adjectiu:
   • Es un pessimista: sempre s’espera el pitjor
   • El més important d’aquesta vida és ser feliç
   • El metge ens ha prohibit el dolç

En alguns casos usem el + adjectiu quan ens referim a alguna cosa que no diem perquè se sobreentén pel context. En aquest cas, l'article no té valor neutre:

• Quin vi t'agrada més, el blanc o el negre?

Expressions amb article neutre

1. Usem diferents expressions amb l’article neutre:

L’article neutre lo

1. En un registre col·loquial, sobretot oral, s’usa la forma no normativa lo com a article neutre. En un registre formal, fem servir el o altres expressions (allò, la cosa, les coses, el més + adjectiu i el que és +adjectiu...)
   • Fes lo que vulguis!
   • Indiqui el que consideri convenient
   • Lo important és participar
   • El més important és participar
2. En registre col·loquial i oral, usem lo + possessiu o lo + nom /adverbi per parlar de les coses en general a què fa referència el possessiu, el nom o l’adverbi. En aquests casos, l‘estructura amb lo es pot substituir per les coses, allò, això o un nom:
   • Tu, preocupa’t de lo teu. (de les teves coses)
   • Vam parlar de lo de sempre
   • Ja heu comprat lo de Nadal?

Els demostratius

• Els determinants són paraules que acompanyen el nom i hi concorden en gènere i nombre:
  • Aquesta llibreta
  • Aquest llibre
• Usem els determinants per assenyalar (demostratius), per indicar possessió (possessius) o per expressar quantitats (numerals, quantitatius i indefinits):
  • Aquesta cadira
  • La meva cadira
  • Dues cadires
  • Moltes cadires
  • Totes les cadires
• No hem de confondre els determinants, que acompanyen el nom, amb els pronoms, que substitueixen el nom quan ja l’hem dit o quan se sobreentén pel context.

Formes

1. Els demostratius podem ser masculins o femenins i concorden amb el nom que acompanyen. Es classifiquen segons que indiquin proximitat o llunyania:

Els demostratius neutres no són determinants sinó pronoms, i per tant, no acompanyen el nom:

• A prop: això
• Lluny : allò

Usos

1. Fem servir els demostratius de proximitat (aquest, aquesta, aquests, aquestes) per assenyalar coses o persones que són a prop dels parlants:
   • Que és aquest home?
2. Usem els demostratius de proximitat per referir-nos a idees o conceptes del present:
   • Aquesta proposta és molt interessant.
3. Usem aquest, aquesta, aquest, aquestes per referir-nos a coses o persones que acabem de mencionar i no són present físicament:
   • Ahir vaig conèixer en Narcís.
   • Aquest noi és de Girona, oi?
4. Fem servir els demostratius de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles) per assenyalar coes o persones que son lluny dels participants:
   • Qui és aquell home?
5. Usem el demostratius de llunyania per referir-nos a idees o conceptes que situem en el passat:
   • Aquella proposta era molt interessant.
6. Fem servir aquell, aquella, aquells, aquelles per referir-nos a coses o persones que són presents físicament i que relacionem amb el passat o ens les imaginem lluny.
   • On és aquella revista de moda que vaig comprar la setmana passada?

Expressions de temps

1. Usem aquest, aquesta, aquests o aquestes + expressió de temps per assenyalar un període de temps pròxim. El temps pot ser present, passat o futur:
   • Aquesta setmana fan futbol a la tele.
   • Aquesta tarda aniré a classe de guitarra.
   • Aquest cap de setmana he anat a la platja.
2. Fem servir aquell, aquella, aquells o aquelles + expressió de temps per assenyalar un període de temps:
   • Aquell dia el seu fill va marxar de casa

Els demostratius neutres

Usos

1. Fem servir això i allò quan ens referim a alguna cosa i no volem dir-ne el nom:
   • Té, això és per tu.
2. També fem servir això o allò quan no sabem què és una cosa o no en sabem el nom:
   • Què és això?
   • Una fruita que es diu carambola.
3. Usem això i allò quan ens referim a un conjunt de coses diverses:
   • Treu allò d’allà!
4. Fem servir això i allò per referir-nos a un fet, a una situació o al que ha dit una altra persona:
   • La teva dona té un amant
   • Això és mentida

Això i allò són pronoms i, per tant, no acompanyen cap nom. Es poden referir a noms en singular o en plural:

• Agafa aquest paquet = Agafa això
• Agafa aquest paquets = Agafa allò

Això o allò?

1. Usem això quan indiquem alguna cosa que és a prop dels parlants:
   • Dóna’m això
2. També fem servir això quan ens referim a fets actuals o al que s’acaba de dir:
   • La Maria està embarassada!
   • Qui t’ha dit això?
3. Usem allò quan indiquem alguna cosa que és lluny dels parlants:
   • Has vist allò?
4. També fem servir allò quan ens referim a coses o fets que situen en el passat:
   • Allò que et vas comprar ja ha passat de moda.
   • El meu matrimoni amb la Dorita no va anar bé, allò va ser un infern!

Els possessius

Formes

1. Les formes dels possessius són:

1. Els possessius concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen, que és la cosa posseïda, i no amb el gènere i nombre del posseïdor.
   • Aquesta és la meva bicicleta!
   • No! Aquesta és la meva bicicleta!
2. El seu, la seva, els seus i les seves poden referir-se a diferents posseïdors (ell, ella, vostè, ells, elles o vostès):
   • No m’agrada el seu gos.
   • El gos d’ell o el gos d’elles?

Usos

1. Usem els possessius per indicar la possessió de coses;
   • La meva moto.
2. També fem servir els possessius per indicar la relació que mantenim amb altres persones o amb conceptes:
   • La nostra mare és dentista
   • La vostra feina és molt interessant

Casos particulars dels possessius

Posició dels possessius

1. Usem els possessius després del verb ser amb article definit o sense, segons que vulguem indicar només possessió o identificació i possessió:
   • De qui és la jaqueta? És meva! (possessió)
   • Han trobat una jaqueta a la biblioteca. És la meva! (identificació i possessió)
2. Quan parlem d’alguna cosa o persona sense concretar-la, posem el possessiu després del nom i sense l’article definit:
   • He rebut missatges vostres (missatges sense concretar quins)
   • He rebut els vostres missatges (els missatges que tenim identificats)

Possessius amb expressions de lloc

1. Podem fer servir els possessius amb una expressió de lloc. D’aquesta manera relacionem una posició amb una persona:
   • El lladre viu davant del museu (situem el domicili del lladre en relació al museu).
   • El lladre viu davant meu (situem el domicili del lladre en relació amb el parlant)
2. Amb la expressions de lloc que utilitzem amb l’article definit (al davant, al darrere, al costat, al damunt, al voltant), podem col·locar el possessiu davant o darrere:
   • La Maria es va asseure al meu davant = La Maria es va asseure al davant meu.

Amb la expressions de lloc que no duen article definit (a sobre, a sota, a prop, davant, darrere), posem el possessiu darrere:

• L’Ernest sempre es posa molt a prop teu perquè li agrades.
• Quan parles del lloc de residència de les persones usem casa meva, casa teva, casa seva, casa nostra i casa vostra:
  • On es viu millor: a casa meva o a casa teva?

Absència dels possessius

1. No fem servir els possessius per referir-nos a les parts del cos, les peces de roba i els objectes personals, perquè ja sobreentenen qui n’és el posseïdor:
   • El comissari caminava amb les mans a les butxaques

Tampoc usem els possessius quan la frase conté un pronom que ja indica el posseïdor:

• Em fa mal el peu.
• Li han tallat els cabells.

Els numerals cardinals

• Usem els numerals cardinals per expressar quantitats exactes. El numerals sempre es refereixen a un nom, però els podem fer servir sols quan hem dit el nom abans i no cal repetir-lo:
  • Falten tres setmanes per començar les vacances!
  • Quants anys tens? Trenta i tu?

Formes: 0-99

1. Les formes dels numerals de 0 al 99 són:

1. Els numerals un i dos tenen forma masculina o femenina quan acompanyen un nom:
   • un dit, dos dits
   • una mà, dues mans

La resta de cardinals que contenen un i dos (vint-i-un, vint-i-dos, trenta-un, trenta-dos, etc.) també tenen les formas masculina i femenina, però van sempre en singular:

• vint-i-un dies, vint-i-una setmana
• vint-i-un nens, vint-i-una nenes

1. Fem servir la forma u (vint-i-u, trenta-u, etc.) quan ens referim als números o quan indiquem ordre en una secuencia:
   • L’u és el meu número preferit
   • Obriu el llibre per la pàgina u
2. Posem -i- entre les desenes i les unitats del 21 al 29:
   • vint-i-dos

Només posem un guionet a partir de 30:

• trenta-quatre

Formes a partir de 100

1. Les formes dels numerals a partir de 100 són:

1. El numeral cent té les formes masculina i femenina del plural a partir de dos-cents:
   • cent homes, cent dones
   • tres-cents homes, tres-centes dones
2. Amb un milió i bilió fem servir la preposició de:
   • un milió de persones
   • un bilió de persones

Escriptura i lectura dels numerals cardinals

1. Escrivim un guió entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes:
   • 32: trenta-dos
   • 400: quatre-cents
   • 534: cinc-cents trenta-quatre
   • 2750: dos mil set-cents cinquanta
2. Quan ens referim a números d’ordre, adreces i dates, escrivim les quantitats amb xifres:
   • fila 2, habitació 324, pàgina 5
   • carrer de Pau Claris, 75
   • 31 de desembre de 1975
3. Quan llegim els números de telèfon i d’identificació personal no formem un sol nombre, sinó que els diem d’un en un, de dos en dos o de tres en tres:
   • 93 444 41 89: notanta-tres, quatre, quaranta-sis, quaranta-u, vuitanta-nou
4. Quan llegim els números d’adreces i els anys fem un sol nombre i no els agrupem:
   • 1998: mil nou-cents noranta-vuit

Els numerals ordinals

Formes

1. Formes dels numerals ordinals:

1. Per formar el femení i el plural, seguim les regles de flexió de gènere i nombre dels adjectius. A partir del 5, l’ordinal té la terminació -è. -ena, -ens, -enes.
   • aquesta és la onzena vegada que m’examino del carnet de conduir.

Usos

1. Usem els ordinals per expressar ordre en l’espai i el temps:
   • Visc a la segona planta
   • Ja sé la ruta del viatge a Itàlia! El primer dia anem a Florència, el segon dia visitem Pisa i el tercer dia anem a Roma.
2. Fem servir els ordinals per endreçar la informació d’un discurs:
   • En primer lloc / Primer, no m’agraden els arguments del senyor Gimeno; en segon lloc...
3. Utilitzem els ordinals per fer referència a esdeveniments, aniversaris i classificacions:
   • Ja t’has apuntat al IV Congrés de Solters de Barcelona (quart congrés)
   • L’escola Proa celebra el XXX aniversari (trentè aniversari)
   • El Vilanoveta Futbol Club va quedar en 11è lloc a la classificació (onzè lloc)

Altres numerals

Numerals multiplicatius

1. Usem els numerals multiplicatius (doble, triple) per multiplicar coses i quantitats:
   • Amb sabó Polidet, el doble de net
   • Jo tinc el triple de monedes que tu

Amb els multiplicatius usem l’estructura el doble/triple + de + nom / adjectiu:

• Hi havia el doble de persones
• També podem fer servir dos, tres, quatre … vegades /cop més. Aquesta estructura s’utilitza sobretot amb quantitats superiors al triple:
  • Aquest vi és quatre vegades més barat perquè està d’oferta.

Numerals fraccionaris

1. Utilitzem els numerals fraccionaris per expressar parts d’una unitat (½, ⅓, etc)

1. Amb els numerals fraccionaris usem l’estructura determinant + numeral fraccionari + de + nom:
   • La meitat de la classe ha aprovat
   • Un terç de la classe ha aprovat
2. Per a fraccions superiors a un quart, usem una cinquena, sisena… part:
   • Faig règim. Només menjaré una cinquena part de la pizza.
3. Usem el plural dels numerals fraccionaris quan ens referim a més d’una part:
   • Dos terços de la població tenen la grip

Mig, mitja i meitat

1. Per expressar la meitat d’un nom comptable també usem l’adjectiu mig / mitja:
   • Posa’m mitja botifarra
   • Viureu mig any a Brasilia?

Per fraccionar noms no comptables només usem meitat:

• Afegiu la meitat de l’aigua a la cassola
• Mig pot modificar adjectius i significa “una mica”
  • Estava mig adormida.
• Usem mig / mitja i meitat amb la preposició a per referir-nos al punt central en el temps o l’espai:
  • A mitja pel·lícula vaig marxar perquè em trobava malament
  • Ens pararem a mig camí

Numerals col·lectius

1. Fem servir els numerals col·lectius per parlar d’un conjunt d’elements que formen un grup:

Els col·lectius de 10,12, 15, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80 i 90 tenen forma femenina de l’ordinal. En canvi els col·lectius 2, 100 i 1000 són formes masculines que no provenen dels ordinals:

• una desena, una dotzena, una quinzena
• un parell, un centenar, un miler

A partir de 20 usem els numerals col·lectius per parlar de quantitats aproximades:

• A l’acte hi havia una trentena de persones

1. Amb els col·lectius usem l’estructura article + col·lectiu + de + nom
   • A l’acte hi havia una trentena de persones

Els quantitatius

Usem els quantitatius per expressar quantitats imprecises:

• Avui hi ha pocs clients perquè és festa.

Gradació de significat

1. Amb els noms comptables usem els quantitatius següents:
   • Hi ha massa maduixes
   • Hi ha moltes maduixes
   • Hi ha bastantes / força maduixes
   • Hi ha poques / unes quantes maduixes. No hi ha gaires maduixes
   • No hi a cap maduixa
2. Amb els noms incomptables usem els quantitatius següents:
   • Hi ha massa vi
   • Hi ha molt vi
   • Hi ha bastant / força vi
   • Hi ha poc / una mica de vi. No hi ha gaire vi
   • No hi gens de vi

Formes

1. Les formes dels quantitatius són:

Per als quantitatius de quatre formes i per als de dues, usem el plural amb els noms comptables i el singular amb els incomptables:

• A la granja hi havia moltes gallines i uns quants xais
• Per a aquesta feina necessites molta paciència, però no gaire experiència.

Gens i mica sempre van seguits de la preposició de. En canvi, amb els quantitatius molt i bastant la preposició de és optional:

• Voldria una mica de cafè, però sense gens de sucre.
• Voldria molt (de) cafè amb bastant (de) sucre

Els quantitatius gaire, cap i gens, quan tenen valor negatiu, els usem amb no:

• No tinc gaire temps i per això no faig gens d’esport.

Adverbis quantitatius

1. Podem usar els quantitatius per modificar un verb, un adjectiu o un adverbi. Els adverbis quantitatius són invariables (masculí singular):

Superlatiu absolut

1. Quan volem expressar que una quantitat es manifesta amb molta intensitat, usem els adjectius o adverbis acabats en -íssim, -íssima, -íssims, -íssimes:
   • En Pau és altíssim
2. Els adjectius acabats en -íssim, -íssima, -íssims, -íssimes concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen:
   • un examen dificilíssim
   • una prova dificilíssima
3. Afegim la terminació -íssim, -íssima, -íssims, -íssimes als adjectius i a alguns adverbis:

Altres expressions de quantitat

1. Algunes expressions de quantitat equivalen a un quantitatiu

Contrast entre quantitatius

Bastant, força o prou?

1. Usem bastant i força per parlar d’una quantitat abundant inferior a molt. Els dos quantitatius són equivalents:
   • Hi ha bastanta gent a la platja = Hi ha força gent a la platja
2. Utilitzem prou per indicar una quantitat que considerem suficient respecte d’un limit que marquem. Amb bastant o força no marquem cap limit, només expressem una quantitat situada entre molt i poc:
   • El pa de pessic està bastant fred, però encara no es pot menjar.
   • El pa de pessic està prou fred, ja es pot menjar

En frases negatives substituïm bastant per gaire. En canvi, prou no canvia:

• El pa de pessic no està gaire fred, però ja es pot menjar
• El pa de pessic no està prou fred i encara no es pot menjar

Poc, una mica, no gaire o uns quants?

1. Fem servir poc i una mica per referir-nos a una quantitat escassa amb noms incomptables. Usem poc quan tenim una percepció negativa de la quantitat i una mica quan la percepció és positiva:
   • Avui hi ha poc públic a la sala
   • Avui hi ha una mica de públic a la sala
2. Usem pocs i uns quants per referir-nos a una quantitat escassa amb noms comptables. Usem pocs o poques quan tenim una percepció negativa de la quantitat, i uns quants o unes quantes quan la percepció és positiva:
   • Avui hi ha poques persones a la sala
   • Avui hi ha unes quantes persones a la sala
3. Fem servir poc i no gaire per parlar d’una quantitat escassa. Els dos quantitatius són equivalents:
   • La Thelma té poc talent amb la guitarra = no té gaire talent
   • Avui tinc poques clientes a la perruqueria = no tinc gaires clientes

Altres contractos

1. Usem molt per indicar una quantitat abundant, mentres que amb massa expressem una quantitat en excés i, per tant, hi donem un sentit negatiu:
   • Hi ha molta gent al cine
   • Hi ha massa gent al cine
2. Utilitzem gens per parlar de una quantitat zero, mentre que amb no gaire expressem una quantitat per sobre de zero i és sinònim de poc:
   • No queda gens de formatge = no queda
   • No queda gaire formatge = queda poc

Els indefinits

• Usem els indefinits per referir-nos a una quantitat de persones, coses o fets que formen part d’un conjunt:
  • El jutge va interrogar cadascun dels acusats

Usos

1. Usem els indefinits per seleccionar els membres que formen un grup:
   • Seleccionem la totalitat:
     • tots els actors de la companyia.
   • Seleccionem una part de la totalitat:
     • uns actors
     • alguns actors
     • diversos actors
     • diferents actors
   • Seleccionem individualment els elements de la totalitat
     • cada actor
     • cadascun dels actors
     • cada un dels actors
   • Seleccionem un element del conjunt, tant és quin:
     • qualsevol actor
2. Fem servir algun, alguna, alguns, algunes amb noms comptables. En singular fan referencia a una quantitat molt escasa (un o més de un) i en plural, a una quantitat escassa:
   • Ja arriba el bon temps, hi vist algun turista a la platja
   • Avui hi havia alguns turistes al centre de la ciutat

Formes

1. Les formes dels indefinits són:

Un altre o l’altre?

1. Amb altre precedit de l’article definit seleccionem una persona o una cosa ja identificada per l’oient que és diferent, però de la mateixa categoria:
   • Aquest diccionari és molt car. L’altre és més barat.
2. Amb altre precedit de l’article indefinit afegim una persona o una cosa no identificada per l’oient que és diferent, però de la mateixa categoria:
   • Aquest diccionari és molt car, no en té un altre?

També usem un altre quan fem referència a una persona o una cosa que és igual a la que acabem de mencionar:

• Aquest diccionari està molt bé. No en té un altre?

Fem servir l'altre dia per parlar d'un dia concret del passat recent, mentre que un altre dia sol fer referència a un dia no concret del futur:

Saps que va passar l'altre dia ? (fa uns quants dies)

Anirem a Palamós un altre dia (més endavant, però no sabem quin dia)

Usem els altres per parlar dels elements que queden d'un grup. És equivalent a la resta

Tinc uns quants exámenes sobre la taula. Algú sap on són els altres

Pronoms indefinits

1. Les formes i usos dels pronoms indefinits son:

1. Utilitzem algú per parlar d’una persona no identificada i alguna cosa per parlar d’objectes o conceptes no identificats:
   • Algú t’ha trucat aquest matí.
   • Tinc alguna cosa a l’esquena? Es que em fa mal
2. Cadascú i cada u son pronoms que identifiquen individualment les persones d’un grup:
   • Cadascú / Cada u ha de portar alguna cosa per menjar

Contrast entre quantitatius de grau zero

Gens o res?

1. Per expressar el grau zero en una gradació de quantitats gens:
   • Hi ha molt de sucre
   • No hi ha gaire sucre (en queda poc)
   • No hi ha gens de sucre (és buit)

Gens indica la quantitat zero de noms, adjectius i verbs:

• No tinc gens de son
• El Pol no camina gens
• El llibre no és gens bo

1. Per referir-nos a la quantitat zero de coses usem el prenom res, que és sinònim de cap cossa:
   • Al pot no hi ha res

Res és un pronom i, per tant, no modifica noms, adjectius ni verbs:

• No tinc gens de son.
• El Pol no camina gens.
• El llibre no és gens bo.

El contrari de res és tot / totes les coses:

• A mi, d’aquesta pel·lícula, m’ha agrada tot: els actors, el vestuari, la música
• Doncs a mi no m’ha agradat res: ni els actors, ni l’argument, ni la música

.

1. Gens només reforça el sentit negatiu de la paraula que acompanya i, per tant, no és obligatori. Res, en canvi, és obligatori:
   • Els plàtans no m’agraden (gens)
   • No vull prendre res, gràcies.
2. Podem usar gens i res amb el mateix verb, però amb significats diferents:
   • Tinc dos fills bessons molt ganduls: el Jan no estudia gens i el Marc no estudia res i s’està tot el dia al sofà!

Gens o cap?

1. Amb gens de i cap expressem la quantitat zero. Gens acompanya noms incomptables, i cap, noms comptables:
   • No queda gens d’oli
   • No queda cap patata

Cap o ningú?

1. Utilitzem ningún per expressar la quantitat zero de persones. És un pronom i, per tant, no acompanya al nom:
   • Avui, a classe, no hi ha ningú. Tothom està malalt
2. Per expressar la quantitat zero de persones amb cap hem hem d’acompanyar el quantitatiu amb el nom:
   • Avui, a classe, no hi ha cap alumne. Tots estan malalts.

L’elisió del nom

L’elisió del nom

1. Quan un nom se sobreentén per context o perquè s’ha mencionat abans, el podem suprimir:
   • Quines sabates li agraden? Aquestes i les seves.

L’elisió del nom amb determinants i complements

1. Quan eliminen el nom que se sobreentén pel context o que ja s’ha dit abans, mantenim els determinants i els complements:

1. Quan suprimim el nom de les estructures amb un article indefinit, un numeral, un quantitatiu o un indefinit + adjectiu, hem d’afegir la preposició de entre el determinant i l’adjectiu:

Els quantitatius en frases comparatives

Comparacions de desigualtat: més i menys que

1. Quan comparem persones o coses de característiques diferents amb adjectius, adverbis o noms, usem les estructures següents:

1. Quan fem la comparació mitjançant un verb, utilitzem l’estructura següent:

1. Quan comparem quantitats i usem dos verbs, fem servir del que, de la que, dels que o de les que amb el nom elidit:
   • La recepta del pastís demana més farina de la que tenim
   • L’Ignasi guanya més del que necessita

Comparacions d’igualtat: com, tan i tant com

1. Quan comparem persones o coses de característiques semblants, fem servir les estructures següents:

Utilitzem les comparacions d'igualtat amb no per fer comparacions de desigualtat:

• Vic no és tan gran com Perpinyà (Vic és més petit que Perpinyà)

Per destacar la manera com volem que es facin les coses, podem usar una comparació d'igualtat amb adverbis:

1. Quan fem la comparació amb un verb, usem l’estructura següent:

1. També podem fer comparacions sense referir-nos a quantitats usant la conjunció com:
   • La Mireia és delicada com una rosa, pero menja com un porc
   • L’Anton és alt com el seu pare.

Quan comparem la manera com fem les coses amb una altra manera possible de fer-les que no és la real, usem com si seguit de subjuntiu (imperfet o plusquamperfet):

• Parla com si ell fos un expert en el tema.
• Actua com si jo no l’hagués avisat.

Igual i mateix

1. Quan expressem que una persona o una cosa és igual que una altra o fa una acció igual que una altra, fem servir igual de seguit d’un adjectiu o un adverbi i la conjunció que:

1. Quan expressem que dos noms tenen la mateixa característica o fan la mateixa acció, fem servir l’estructura següent:

1. Quan fem una comparació d’igualtat amb un verb, fem servir igual que o el mateix que:

Comparatius irregulars

1. Els adjectius i els adverbis següents tenen una forma comparativa amb més i una forma irregular:

• L’arròs negre de Can Peix és més bo / millor que el de Can Rap

1. Les formes següents de comparatius irregulars són adjectius i han perdut el seu sentit comparatiu:

• La influència major de la crisi és la bombolla inmobiliaria
• La influència del percentatge d’atur és menor
• Has d’escriure el teu nom a la part superior del full i has de firmar el document a la part inferior.
• En les unitats anteriors s’ha estudiat els verbs
• L’oficina d’objectes perduts és a la part posterior de l’estació de tren.

Usem els adjectius provinents de les formes comparatives irregulars en algunes expressions: major d'edat, menor d'edat, causa major, força major, perill major, festa major, carrer major...

Superlatiu

1. Quan expressem que un sol membre d’un grup destaca perquè té una qualitat superior o inferior a la resta, fem servir l’estructura següent:

• Quant val el forn més barat?
• El més barat val uns 100 euros

Si volem referir-nos al grup amb el què comparem el membre que destaquem, fem servir de seguit del nom del grup o que seguit d’un verb:

• Quant val l’aspiradora més barata de totes les que tenen a la botiga ?
• Quant val l’aspiradora més barata que tenen?

1. Amb el adjectius següents podem usar el superlatiu regular o irregular: el més gran (el major), el més petit (el menor), el més alt (el màxim), el més baix (el mínim), el més bo (el millor) i el més dolent (el pitjor):
   • Quin és el preu més alt que pot pagar vostè cada mes? = Quin és el preu màxim que pot pagar vostè cada mes?

Correlacions

1. Quan expressem que a mesura que augmenta una quantitat n’augmenta o en disminueix una altra utilitzem com seguit de més o menys i una altra frase amb més o menys:
   • Com més contamines, més pagues
   • Com més diners tens, menys feliç ets.

Els interrogatius

• Podem fer preguntes de resposta oberta o preguntes que es reponen amb un sí o no:
  • Quants anys tens? Trenta
  • Tu tens trenta anys? Sí
• Les preguntes de resposta oberta, les fem amb una entonació descendent suau.
• Les preguntes que es reponen amb un sí o no, les fem amb una entonació que acaba amb un ascens pronuciat.
• Els interrogatius són paraules que es fan servir per demanar una informació que el parlant desconeix:

• Podem usar el interrogatius sols quan queda clar de què o de qui estem parlant:
  • Ahir vaig veure la Mònica
  • On?
  • Al carrer

Què, qui

• Usem el pronom interrogatiu què per preguntar sobre coses o accions:
  • Què menges? Un caramel
  • Què feu els caps de setmana? Sortim fora amb els amics
• Fem servir el pronom interrogatiu qui per preguntar sobre persones:
  • Qui va dir: “La vida és bonica però complicada”?

1. Usem els interrogatius quin, quina, quins i quines per fer que l’interlocutor seleccioni coses o persones que formen part d’un grup identificat:
   • Quines sabates es vol emprovar? Les vermelles

Quan ja s’ha esmentat i queda clar de què o de qui parlem, fem servir l’interrogatiu sense el nom:

• Al final, quines es queda?

Qui, què o quin?

1. Quan volem preguntar sobre la identitat d’una persona o bé sobre la definició d’una cosa que no coneixem, fem servir qui o què amb el verb ser:
   • Qui és Václav Havel? Un escriptor i polític txec
   • Què és un koala? Un animal que viu als arbres d'Austràlia.
2. Fem servir quin, quina, quins o quines amb el verb ser quan volem que l’interlocutor seleccioni una persona o cosa que forma part del conjunt:
   • Quin és el teu equip de futbol ? El Lleida CF
   • Quina es la teva adreça? = Quina adreça tens?

On, com, quan i per què

• Usem on, com i quan per preguntar sobre el lloc, la manera i el temps:
  • On vius? A Tarragona
  • Com vas a la feina, amb cotxe o amb transport públic? Amb cotxe
  • Quan teniu vacances ? A l’estiu i per Nadal
• Fem servir per què per preguntar sobre la causa
  • Per què estàs enfadat amb mi?

Utilitzem per què no per preguntar el motiu pel qual no es fa una acció i també per proposar a algú de fer una activitat:

• Per què no et menges les patates?
• Per què no anem al cine aquesta nit?

Usem perquè (escrit en una sola paraula) per introduir una causa:

• Per què no ve a sopar la tia Engràcia?
• Perquè aquesta nit surt amb un senyor.

Quant, quanta, quants i quantes

1. Usem quant amb un verb per preguntar sobre una qualitat:
   • Quant val aquest ordinador? Uns 1000 euros.
2. Fem servir quant, quanta, quants i quantes amb el nom per preguntar sobre una qualitat relacionada amb el nom. Usem les formes quant i quanta amb el noms comptables i quants i quantes amb els noms incomptables:

Fem servir quant per preguntar per la quantitat, i quan per preguntar pel temps

Que amb preguntes de resposta sí o no

1. Per introduir una pregunta de resposta sí o no, podem usar que. En aquest cas, l’entonació de la pregunta és descendent suau.
2. Usem l’interrogatiu què per preguntar sobre una cosa o un fet que el parlant desconeix:
   • Què mires? Una pel·lícula de terror

En canvi, utilitzem que per demanar a l'interlocutor la confirmació o la negació del que preguntem. En aquest cas, les preguntes es poden respondre amb sí o no

• Que mires una pel·lícula ? No, és un capítol d’una sèrie

Preguntes indirectes

1. Fem preguntes indirectes quan inserim una pregunta en una frase afirmativa. Aquest tipus de preguntes es fan amb els mateixos interrogatius que les preguntes directes:
   • Com s‘acaba la pel·lícula? = No sé com s’acaba la pel·lícula
   • Quin dia tornes? = La Júlia vol saber quin dia tornes
2. Quan fem una pregunta indirecta amb una frase sense interrogatiu, usem la forma si:
   • Demà hi ha vaga d’autobusos? = Encara no sabem si demà hi ha vaga d’autobusos.

Oi? i Veritat?

1. Quan demanem la confirmació d’una informació, fem servir oi o veritat al final de la frase:
   • Tu i jo ens coneixem, oi? Sí, anem al mateix gimnàs

Els exclamatius

• Quan volem donar una força especial al que diem, fem una exclamació i usem l’entonació exclamativa descendent al final del missatge:
  • Telefona’m més tard
• En les exclamacions, podem destacar la intensitat, la qualitat i la manera. Segons el que volem destacar, fem servir exclamatius diferents:

Que o quin, quina, quins, quines

1. Amb quin, quina, quins i quines, sempre destaquen una persona o una cosa. En canvi, amb que destaquen una característica de la persona o cosa:
   • Quina noia! Que alta!
2. Fem servir que amb un adjectiu o adverbi. En canvi, fem servir quin, quina, quins i quines amb un nom. La forma que usem dependrà del gènere i el nombre del nom:

1. Quan volem fer més èmfasis sobre una qualitat de la persona o la cosa, fem servir quin, quina, quins i quines amb més o tan seguits d’un adjectiu:
   • Quin examen més difícil = Quin examen tan difícil

Com

• Fem servir l’exclamatiu com per destacar la manera com es fa una acció. Com sempre acompanya un verb:
  • Com condueix en Carles!

Segons el context, utilitzem com amb valor quantitatiu. En aquest cas, és equivalent a l'expressió si que + verb:

• Com plou!
• Si que plou!

Quant, quanta, quants i quantes

• Usem quant, quanta, quants i quantes amb un nom per destacar una qualitat relacionada amb el nom. Usem les formes en singular amb els noms no comptables i les formes en plural, amb els comptables:
  • Quant (de) fum (que) hi ha en aquest local!
  • Quanta sal (que) poses al menjar!
  • Quants idiomes (que) parla el John!
  • Quantes persones (que) hi havia al concert!

Podem usar que entre l'exclamatiu i la frase, però no és obligatori.